A
B
C
F
G
L
M
O
P
S
T
dissabte, 31 de desembre del 2011
diumenge, 25 de desembre del 2011
RONDALLES DE BENEIXAMA
Feia molt de temps que esperava el moment que el llibre arribara a Beneixama i, finalment, ha pogut ser. El passat dia 22, vaig poder presentar el llibre "Rondalles de Beneixama" al poble. A l'Auditori de Beneixama ens vam aplegar una bona colla de gent vinguda de moltes bandes. A l'escenari: Manel Alonso, Francesc Sarrió, Antonio Valdés (batle de Beneixama), jo mateix i Ma Ángeles Rivas (regidora de cultura). Tots quatre van dir coses molt boniques del llibre i de mi. Va iniciar els parlaments la regidora, que va parlar de la meua vinculació amb el poble. Seguidament, Manel Alonso va parlar de les rondalles, del seu registre i de les propostes didàctiques. Francesc Sarrió va explicar moltes coses de mi, es nota que em coneix bé. Jo vaig parlar de com i perquè havia fet aquest recull i vaig agrair a totes les persones que m'havien contat les rondalles. Especialment, la meua tieta Leonor Navarro. Moltes emocions contingudes. El parlament final va ser a càrrec de l'alcalde, que va lloar el llibre. Després, a signar llibres. Molta gent que havia vingut a veure'n la presentació, també va comprar-lo i va voler que li'l signara. He de reconèixer que van ser unes hores molt emocionants. A la sala hi havia família molt pròxima, i això em feia més palesa encara l'absència de persones que ja no estan. Em va fer vergonya escoltar tantes lloances, no n'estic acostumat. Encara no ho he acabat de pair. Ja aniré fent-me'n a la idea a poc a poc.
Quaranta rondalles!! Han estat molts anys d'anar recollint rondalles entre la gent de Beneixama, de llegir-les i rellegir-les, d'anar polint-les, fins que, finalment, ja estan fetes llibre. He tingut la sort que l'Editorial Germania s'interessara pel projecte. La veritat és que vaig comptar amb l'ajuda inestimable de Francesc Mompó i de Manel Alonso. Entre tots dos i Toni, Paula i les precioses il·lustracions d'Empar Piera, trobe que ha quedat un llibre molt bonic.
El cap de setmana anterior, havíem fet una presentació prèvia només per a professors i professores al restaurant "El Solet", de Biar. Allà ens hi vam aplegar una bona colla de gent de l'ensenyament, al voltant d'una bona taula i un dinar suculent. Literatura i gastronomia unides. Dos plaers alhora.
Per a mi han estat uns dies molt intensos. Emocions, treballs i hores d'escriure i reescriure coses. També la possibilitat de tornar a veure persones que no veus habitualment... Ara a esperar que li agraden a la gent.
El llibre ja es pot comprar a Beneixama i a la pàgina web de l'Editorial Germania.
També han parlat del llibre al blog de JPB i al blog de l'Editorial Germania.
diumenge, 4 de desembre del 2011
BESCUIT CUBISTA DE XOCOLATE
Bé, supose que el nom no fa la cosa, o sí? Li he posat, per això, mig en broma, mig seriosament, el nom de "cubista" perquè el cas és que aquest bescuit, cada vegada que el faig, no hi ha manera que isca uniforme. Sempre cou a la seua i s'infla més o menys segons li ve de gust. Per unes bandes ix molt alt i per altres es queda a la meitat. Misteris de la rebosteria o que sóc més maldestre encara del que em pense. A més, com que també l'he fet pensant en la meua neboda Leonor Sanchis (xocolatera fidel com jo), i ella és molt artista, doncs, supose que li farà gràcia quan en llegirà la recepta.
Per cert, que ara que hi parle, aprofite l'avinentesa que el riu Vinalopó passa per Beneixama, per a fer propaganda que li han donat un premi (a ella i a altres quatre amigues) per un curtmetratge sobre els contes de dones: "Aquest conte no s'ha acabat". Es tracta del "Festival Internacional de Cine Invisible "Filme Sozialak" ". Com diuen les bases del mateix festival, "es tracta d'oferir-hi un espai alternatiu en el qual difondre totes aquelles creacions en format digital i cinema amb temàtica social que tracten qüestions de gènere, dona, drets humans, justícia social, medi ambient, interculturalitat... i que per eixe motiu han estat invisibilitzades, marginades o censurades als seus països d'origen o a nivell internacional". Leonor sempre s'ha distingit pel seu compromís social i unes idees molt clares sobre com hauria de ser la nostra societat. A mi em fa sentir molt orgullós que pense i actue així. Viu a Catalunya i no para quieta, tothora ideant art en el que fa.
Total, que parlant de la meua neboda (coses de tiet pagadot), una mica més i no pose la recepta d'avui.
2'5 potets (de la mesura del iogurt) de farina
1/2 potet de cacau en pols sense sucre "Valor"
1 potet de formatge 0% "Hacendado"
2 potets d'edulcorant en pols apte per a coure's al foc
1 sobre de rent en pols "Royal"
6 porcions de xocolate pur 70% de cacau sense sucre "Valor"
2 ous sencers
1 cullerada de farina
1 cullerada sopera de formatge 0% "Hacendado"
1 cullerada sopera d'aspartam
En un bol gran, aboquem el iogurt. El potet el rentem i el fem ben net perquè ens servirà de mesura per a la resta. Trenquem els ous i els afegim al iogurt. Ara aboquem la mesura de formatge 0%. Mesclem bé amb un batedor de varetes.
Haurem de tornar a rentar i eixugar bé el potet de iogurt per al que ve ara. En el cernedor, aboquem les dues mesures i mitja de farina, la mitja mesura del cacau en pols i el sobre de rent. Ara el cernem sobre el bol gran. Hi afegim les dues mesures d'edulcorant en pols i mesclem tot bé. Queda una mica enganxoset, però no passa res.
En una bossa de plàstic hermètic, posem les quatre porcions de xocolate sense pur sense sucre i les colpegem amb una massa fins a fer-les a trossets menuts. No cal que estiguen molt reduïts, és perquè queden com a trossets més bons dins el bescuit. Ens estar, els afegim a la mescla anterior.
Agafem un motlle dels de forat enmig i el greixem amb la mantega. L'empolvorem amb farina i, en estar ben repartida per totes bandes, el colpegem sobre la taula perquè amolle la farina que sobre.
Amb molta cura, repartim la barreja en el motlle. Amb una espàtula, provarem de repartir-la de manera uniforme.
Ara és el moment d'enfornar el bescuit. Només ficar-lo-hi, abaixem la temperatura a 180ºC. Passats 10 minuts, tornem a abaixar-la a 160ºC i continuem coent-lo durant 30 minuts més. Com veieu, el temps total de cuita és de 40 minuts.
Una vegada cuit, el traiem del motlle i el col·loquem damunt d'una reixeta perquè s'acabe d'airejar i perda humitat.
Ara preparem la cobertura. En un recipient de vidre, col·loquem les quatre porcions de xocolate pur i la cullerada sopera de formatge 0% damunt. Escalfem al microones durant 15 segons. El traiem del forn i el mesclem bé. Si veiem que no s'ha desfet prou, el tornem a ficar dins durant 5 segons més. Hem d'anar molt amb compte amb el microones perquè podem cremar fàcilment el xocolate. Quan ja el tenim en una textura "untable", li afegim la cullerada sopera d'aspartam i tornem a mesclar-ho tot. Ara és el moment d'untar tota la superfície del bescuit, amb l'ajuda d'una espàtula, amb la cobertura de xocolate.
Col·loquem el bescuit en un plat pla que ens agrade i ja és a punt per a menjar-nos-el!! Com que no té gens de sucre, supose que deu ser adequat per a persones diabètiques i, també, per a aquelles que volen passar un gust i no engreixar-se més del compte.
Per cert, que ara que hi parle, aprofite l'avinentesa que el riu Vinalopó passa per Beneixama, per a fer propaganda que li han donat un premi (a ella i a altres quatre amigues) per un curtmetratge sobre els contes de dones: "Aquest conte no s'ha acabat". Es tracta del "Festival Internacional de Cine Invisible "Filme Sozialak" ". Com diuen les bases del mateix festival, "es tracta d'oferir-hi un espai alternatiu en el qual difondre totes aquelles creacions en format digital i cinema amb temàtica social que tracten qüestions de gènere, dona, drets humans, justícia social, medi ambient, interculturalitat... i que per eixe motiu han estat invisibilitzades, marginades o censurades als seus països d'origen o a nivell internacional". Leonor sempre s'ha distingit pel seu compromís social i unes idees molt clares sobre com hauria de ser la nostra societat. A mi em fa sentir molt orgullós que pense i actue així. Viu a Catalunya i no para quieta, tothora ideant art en el que fa.
Total, que parlant de la meua neboda (coses de tiet pagadot), una mica més i no pose la recepta d'avui.
BESCUIT CUBISTA DE XOCOLATE
INGREDIENTS:
Per al bescuit:
1 iogurt 0% (el meu era de sabor maduixa)2'5 potets (de la mesura del iogurt) de farina
1/2 potet de cacau en pols sense sucre "Valor"
1 potet de formatge 0% "Hacendado"
2 potets d'edulcorant en pols apte per a coure's al foc
1 sobre de rent en pols "Royal"
6 porcions de xocolate pur 70% de cacau sense sucre "Valor"
2 ous sencers
Per a greixar el motlle:
1 trosset de mantega1 cullerada de farina
Per a la cobertura:
4 porcions de xocolate pur 70% de cacau sense sucre "Valor"1 cullerada sopera de formatge 0% "Hacendado"
1 cullerada sopera d'aspartam
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i en funció aire a 200ºC. En un bol gran, aboquem el iogurt. El potet el rentem i el fem ben net perquè ens servirà de mesura per a la resta. Trenquem els ous i els afegim al iogurt. Ara aboquem la mesura de formatge 0%. Mesclem bé amb un batedor de varetes.
Haurem de tornar a rentar i eixugar bé el potet de iogurt per al que ve ara. En el cernedor, aboquem les dues mesures i mitja de farina, la mitja mesura del cacau en pols i el sobre de rent. Ara el cernem sobre el bol gran. Hi afegim les dues mesures d'edulcorant en pols i mesclem tot bé. Queda una mica enganxoset, però no passa res.
En una bossa de plàstic hermètic, posem les quatre porcions de xocolate sense pur sense sucre i les colpegem amb una massa fins a fer-les a trossets menuts. No cal que estiguen molt reduïts, és perquè queden com a trossets més bons dins el bescuit. Ens estar, els afegim a la mescla anterior.
Agafem un motlle dels de forat enmig i el greixem amb la mantega. L'empolvorem amb farina i, en estar ben repartida per totes bandes, el colpegem sobre la taula perquè amolle la farina que sobre.
Amb molta cura, repartim la barreja en el motlle. Amb una espàtula, provarem de repartir-la de manera uniforme.
Ara és el moment d'enfornar el bescuit. Només ficar-lo-hi, abaixem la temperatura a 180ºC. Passats 10 minuts, tornem a abaixar-la a 160ºC i continuem coent-lo durant 30 minuts més. Com veieu, el temps total de cuita és de 40 minuts.
Una vegada cuit, el traiem del motlle i el col·loquem damunt d'una reixeta perquè s'acabe d'airejar i perda humitat.
Ara preparem la cobertura. En un recipient de vidre, col·loquem les quatre porcions de xocolate pur i la cullerada sopera de formatge 0% damunt. Escalfem al microones durant 15 segons. El traiem del forn i el mesclem bé. Si veiem que no s'ha desfet prou, el tornem a ficar dins durant 5 segons més. Hem d'anar molt amb compte amb el microones perquè podem cremar fàcilment el xocolate. Quan ja el tenim en una textura "untable", li afegim la cullerada sopera d'aspartam i tornem a mesclar-ho tot. Ara és el moment d'untar tota la superfície del bescuit, amb l'ajuda d'una espàtula, amb la cobertura de xocolate.
Col·loquem el bescuit en un plat pla que ens agrade i ja és a punt per a menjar-nos-el!! Com que no té gens de sucre, supose que deu ser adequat per a persones diabètiques i, també, per a aquelles que volen passar un gust i no engreixar-se més del compte.
dijous, 24 de novembre del 2011
TRUITA DE TONYINA AMB TOMATA
La d'avui és una recepta molt senzilla de preparar i, sobretot, molt econòmica. El motiu és que demà divendres 25 i dissabte 26 de novembre es farà el Gran Recapte d'Aliments per part del Banc dels Aliments de Catalunya. Hi havia una proposta dels amics de Baixa Gastronomia i de De cuina.Net, de fer un recull blocaire de receptes elaborades amb alguns dels aliments que s'hi demanaran: oli, llet, pasta, llegums secs i llandes de conserva de peix i tomata natural. De tot plegat, naix la meua proposta. La pobresa és a tocar de les nostres portes i no ens en podem desentendre. Aquesta iniciativa de recollir aliments i proposar-ne receptes és una bona idea, no trobeu?
TRUITA DE TONYINA AMB TOMATA
INGREDIENTS:
1 ou
1 pot de tonyina amb oli d'oliva
1 tomata
Sal
PREPARACIÓ:
Col·loquem un colador sobre un got de vidre. Aboquem damunt la tonyina perquè s'hi escórrega bé de l'oli.
Batem l'ou i li afegim la tonyina, tot barrejant bé ambdós elements.
Posem la meitat de l'oli colat en una paella a escalfar-se. Quan comence a agafar temperatura, hi aboquem la mescla d'ou i tonyina i la fregim a foc lent, primer per un costat i, després, per l'altre.
Mentrestant, partim la tomata a rodanxes i a mitges llunes i la col·loquem en un plat. L'amanim amb sal i amb la meitat de l'oli que ens hem reservat. Si cal, li'n podem posar una mica més del que tinguem per casa.
En estar quallada la truita, la partim per la meitat i la col·loquem sobre el plat i ja està.
Més senzill, impossible.
dijous, 17 de novembre del 2011
MOUSSE DE XOCOLATE NEGRE
Preparar una mousse de xocolate i que siga "light" pot fer pensar que no fa massa lliga un concepte amb l'altre. Doncs bé, aquesta llepolia es pot fer llevant-li un munt de calories sense haver de renunciar, per a res, a passar un gust. He de dir que l'original la trobareu ací. La primera vegada la vaig fer d'eixa manera i, la veritat, resultava molt contundent. Ara, boníssima, això sí. Tanmateix, pensant pensant, se'm va ocórrer que, si no volia engreixar-me més del compte, l'havia d'alleugerir d'alguna manera. I, heus ací la meua proposta.
MOUSSE DE XOCOLATE NEGRE
INGREDIENTS:
150 g de xocolate pur "Valor" sense sucre
2 ous sencers
4 cullerades soperes d'aspartam
3 cullerades soperes de formatge batut 0% greix "Hacendado"
1 cullerada d'aigua mineral
Per a la decoració:
50 g de xocolate pur "Valor" sense sucre
PREPARACIÓ:
Primer de res, trenquem el xocolate a bocinets (hi vaig usar una maça de fusta i una bossa de plàstic) i el posem en un plat amb la cullerada d'aigua.
Separem els rovells de les clares. Muntem les clares a punt de neu fort tot afegint-hi tres de les cullerades de l'aspartam a poc a poc. En estar, les reservem.
Ara els rovells. Els batrem amb la batedora de varetes i amb l'altra cullerada d'aspartam fins que blanquegen.
Agafem el xocolate i el fonem al microones o al bany maria. Si ho fem amb el microones, hem d'anar-lo fonent a intervals de 10 o 15 segons. Si no hi anem amb compte, se'ns pot cremar. Quan vejam que comença a fondre's per les vores, el traiem i el mesclem amb una espàtula. L'escalfor que encara conserva l'acabarà de fondre. Ràpidament i mesclarem les tres cullerades de xocolate 0% fins que tinga un aspecte homogeni. Si se'ns endureix massa, el podem tornar a posar uns segons al microones.
Aboquem el xocolate desfet i mesclat amb el formatge en un llibrell. Hi afegim els rovells i els integrem totalment a la barreja anterior fins que s'hi forme un tot.
Per a muntar la mousse, afegirem una tercera part de les clares muntades amb moviments suaus del batedor de varetes. De sota cap a munt, per tal que la mescla no perda esponjositat. Una vegada integrada la tercera part, hi afegirem les altres dues terceres parts i les anirem integrant igualment amb moviments embolcalladors. Hem d'aconseguir que la mousse quede molt esponjosa.
En estar la barreja, la podem col·locar en uns gots boniquets o on ens agrade. Jo vaig usar unes copes de martini. Quan les hem omplit, les tapem amb un plàstic film i les deixem a la nevera durant unes hores. Queda més bo si es fa el dia abans i es guarda al fresc durant eixes hores.
Per a la decoració, només cal fondre els 50 g de xocolate pur amb una mica d'aigua al microones i fer uns dibuixets sobre un paper de forn. En estar fresquets, els deixem al congelador fins al moment de servir la mousse. No costen gens de llevar del paper i, a més de fer bonic, estan ben bons.
Per a mi no desmereix gens el resultat de l'original. A més, la que jo prepare té més xocolate pur... I un valor afegit: en no dur sucre, poden ser unes postres tolerades pels diabètics, també.
dijous, 10 de novembre del 2011
HOMENATGE BLOGAIRE A MONTSERRAT ROIG, PEL 20 ANIVERSARI DE LA SEUA MORT
Avui fa vint anys de la mort de Montserrat Roig. Va ser una escriptora excepcional, amb una mort que, no per esperada, va causar menys impacte. Hi ha malalties que no es curen, i la seua n'era una.
És un bon moment per reivindicar l'escriptora i, de passada, recordar que també va haver de patir, com molts altres escriptors i escriptores en llengua catalana, la censura franquista, matussera, eixorca i, sempre, imbècil. A tall d'exemple, vejam el que ens explica el magnífic llibre: "Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)", a cura de Jaume Clotet i Quim Torra, Editorial Acontravent. D'aquest llibre ja vaig parlar-ne en una entrada anterior. Diu així:
És un bon moment per reivindicar l'escriptora i, de passada, recordar que també va haver de patir, com molts altres escriptors i escriptores en llengua catalana, la censura franquista, matussera, eixorca i, sempre, imbècil. A tall d'exemple, vejam el que ens explica el magnífic llibre: "Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)", a cura de Jaume Clotet i Quim Torra, Editorial Acontravent. D'aquest llibre ja vaig parlar-ne en una entrada anterior. Diu així:
Roig, Montserrat
Ramona, adéu
Data de presentació: juliol del 1972
Expedient: 8.407-72
Editorial: Edicions 62
Tirada: 1500
Lector (Censor): Don 17
C. Novela
Novela construida con una técnica muy extraña, con constantes retrocesos en la narración, y sin una línea argumental. La autora entremezcla a tres generaciones: los abuelos, payeses y tradicionales; los padres, oportunistas y acomodaticios durante la guerra; y los hijos, inconformistas y libres sexualmente. Los tres matrimonios tienen como denominador común el nombre de Ramona en las tres mujeres.
Los universitarios actuales celebran asambleas clandestinas, pero no se especifica su ideología ni sus propósitos. Hay algunos capítulos de gran sensualidad, pero escritos con mucha habilidad par no traspasar la línea de lo pornográfico. Págs. 34-36 y 108-112. Las alusiones a la guerra son aceptables, si bien habría que sustituir la palabra "feixista" en las páginas 8, 9, 10, 11, 16, 17 y 184. Otras tachaduras de poca monta: 10, 43, 47, 66, 68, 100, 110, 155, 167, 171, 175, 184.
Autorizable con tachaduras.
Madrid, 17 de julio de 1972.
Sobre aquest primer informe se'n va emetre un segon:
Revisadas las Págs. citadas debe de sustuirse "feixistes" por nacionales en los fos. 8, 9, y 184 y eliminar lo subrayado a lápiz rojo a las págs. 35, 36, 47, 66, 69, 109 a 112, 155, 171, los demás pueden levantarse.
20 de julio de 1972.
Exemples de supressions sol·licitades:
Pág. 35: Un petonet al melic. Un petonet, al melic, del teu Jordi... El tens molt petit, el melic. No hi ha de caber ni un granet de sorra. Mira: hi faig cercles... [...]
Ai, quan rius, trontolla el llit. Nyic, nyic-nyic-nyic. T'agrada? Estàs bé amb mi? Ah, calles, puteta meva... No et faig mal?.
Pàg. 47: Merdosa. Puta... [...] collons.
Fetes les supressions demanades, es va accedir al dipòsit:
La novela fue autorizada con tachaduras en consulta voluntaria. Ahora se presenta a depósito una versión totalmente refundida, pero esencialmente idéntica a la anterior. Con mucha paciencia conseguí localizar las tachaduras aconsejadas y compruebo que se han suprimido todas.
ACEPTABLE EL DEPÓSITO.
12 de diciembre de 1972.
He pensat que hi escauria fer un recull d'imatges dels seus llibres i d'ella mateixa.
També poden ser interessants alguns enllaços:
CATÀLEG DE L'OBRA PERIODÍSTICA DE MONTSERRAT ROIG
BIOGRAFIA A LA VIQUIPÈDIA
BIOGRAFIA A L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
BIOGRAFIA A L'ENCICLOPÈDIA CATALANA
BIOGRAFIA A LA REVISTA LLETRA
BIOGRAFIA AL WEB D'XTEC
OPINIONS SOBRE MONTSERRAT ROIG AL WEB DE TV3
DOSSIER PER AL PROFESSORAT SOBRE "RAMONA, ADÉU"
PROPOSTA DE LECTURA DE "RAMONA, ADÉU"
dijous, 3 de novembre del 2011
PASTÍS DE PERES I XOCOLATE
De tant en tant ens sol abellir menjar alguna cosa bona de xocolate. Sobretot a mi, que en sóc addicte total!!! Bé, doncs, quan ens passa això, sempre és bo tindre present les receptes de la nostra "rebostera especialista", que no és una altra que la Gemma Clofent. Bé, doncs recercant pel seu blog, vam trobar aquesta recepta, i la vam preparar. Una mica modificada, això sí.
PASTÍS DE PERES I XOCOLATE
INGREDIENTS:
1 base de massa brisa150g de xocolate (80% de cacau)
125g de mantega pomada
125g de sucre
2 ous
25g de farina
150g d’ametla en pols
4 peres
Melmelada d’albercoc
PREPARACIÓ:
Preescalfem el forn a 180 graus a dalt, a sota i amb aire. Estirem la massa brisa sobre un motlle de pastissos desemmotllable. Punxem amb una forqueta per tota la superfície per tal que no puge la massa. La coem durant quinze minuts al forn a 180º. La Gemma diu que també va molt bé posar-hi uns cigrons secs per tal que no puge la massa.
Fonem el xocolate al microones a baixa potència vigilant que no es creme.Amb les varetes elèctriques, batem la mantega amb el sucre fins que quede blanc i esponjós. Hi afegim els ous batuts a poc a poc, d'un en un, esperant que s’incorpore bé a cada vegada.
A mà, hi afegim la xocolata fosa tot barrejant-la amb suavitat. Ara incorporarem la farina, l’ametla en pols. Abocarem la barreja dins el motlle.
Pelarem i tallarem les peres pel mig. En traurem el cor i les tallarem a gallons, tot obrint les meitats de pera com si foren ventalls. A mi, però, no em van quedar tan bé com a ella. Les distribuïm per damunt del pastís tot pressionant lleugerament.
Coem el pastís uns trenta-cinc minuts al forn a 170 graus. En comprovarem la cocció punxant-lo amb un furgadents.
En estar, el traiem amb cura del motlle i el posem sobre un plat ornat amb una blonda de paper. Pintem el pastís amb una mica de melmelada d'albercoc per tal que lluïsca. El deixem refredar i el reservem a la nevera fins el moment de servir.
Boníssim, fàcil i amb una presència impressionant. Ara, reconec que hauré de seguir practicant més a l'hora de tallar les peres en forma de ventall. Per cert, que la Gemma també hi va posar gingebre confitat, però jo no en tenia i no n'hi vaig poder posar. A la pròxima, si en trobe, segur que n'hi posaré.
dissabte, 29 d’octubre del 2011
LLOBARRO A LA TURCA
El llobarro és un peix gustós que sempre hem menjat a casa. No cada dia, però sí sempre que ens en portaven de l'estany de Cullera. De fet, una vegada, quan era molt jovenet, me'n va passar una de grossa. Resulta que els meus pares tenien uns amics madrilenys que, sempre que parlaven del Nadal, lloaven molt "la lubina". Torna i volta a la mateixa, se'm va ocórrer que, si això era tan bo, potser estaria bé preparar-lo per a un dia de festa. Així que, tot decidit, me'n vaig anar a ca la pescatera a encomanar-li'n una de ben grossa per al diumenge... Arribe a la parada i li ho dic i em fa la dona: "Però si això és més corrent que pixar i cagar!!! Clar que en tinc!!" (Literal). I és que la famosa i preada "lubina" dels madrilenys, era el nostre habitual "llobarro". Coses de l'idioma. A Turquia se'n pesca molt i en fan moltes receptes. Aquesta és una adaptació d'una que vam trobar, de casualitat, ací. És molt bona i fàcil de fer.
LLOBARRO A LA TURCA
INGREDIENTS:
2 llobarros escatats i sense espines 2 tomates madures
2 cebes
2 cullerades d'oli de Beneixama
Sal
Pebre
Timó (farigola, frígola)
Pebre negre (pebre coent)
Julivert
Llorer
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i amb l'aire. Agafem els llobarros i els torquem bé per dins i per fora. Hem de comprovar que no queda cap espina fina una vegada li hem tret l'espina central. Si n'hi queda cap, podem usar unes pinces per a llevar-les. Repartim una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama a dins de cada llobarro. Salpebrem i el tanquem.Tallem les tomaques i la ceba a rodanxes primes.
Tanquem el paper com un paquet hermètic i el posem damunt d'una safata que puga anar al forn. Enfornem els dos llobarros i abaixem el forn a 150 graus. Els hi els anem coent durant aproximadament tres quarts d'hora.
En traure'ls del forn, hem d'anar amb compte de no cremar-nos, perquè de dins del paquet hi pot eixir un baf a molta temperatura.Els col·loquem en un plat amb la tomata i la ceba i ja està. Resulta molt bo i fàcil de preparar.dijous, 13 d’octubre del 2011
ARNADÍ
L'arnadí és un dolç típic valencià de tradició ben antiga. Hi ha qui diu que ve del temps dels moros. Siga com siga, el cas és que, tot aprofitant l'excusa de "La Recepta del 15" que fan els amics de "Els fogons de Labordeta" i "Xocolata desfeta" m'he apuntat a l'ús dels moniatos que proposen en aquesta ocasió.
Quan parlem de receptes tradicionals, "cada mestre té el seu llibre". Vull dir, que cada poble té la seua i, fins i tot, cada família o cuiner. Aquesta que jo propose avui no és exactament la que sempre hem fet a casa, a Tavernes de la Valldigna. Tampoc no s'ha fet mai per aquestes dates. L'època tradicional és per Setmana Santa. Vaja, que la recepta que faig ací és d'una veïna de Tavernes que no sé segur ara si era de Carcaixent o d'Alzira, o d'un altre poble de la zona. Només sé que era coneguda de ma mare. Fa tants anys que l'havíem apuntada!! Ara, el procediment de preparació és idèntic a l'arnadí de Tavernes. Canvien alguns ingredients, però. Potser el prepararé "a la valldignenca" quan en siga l'època. Per cert que a Tavernes de la Valldigna de l'arnadí en diuen "caramull" o "caramullet", supose que per la forma que té, tota "acaramullada" del dolç.
ARNADÍ
INGREDIENTS:
800 g de moniato pelat
1700 g de carabassa pelada
300 g d'ametla mòlta
500 g de sucre
1 got (dels d'aigua) de panses sense pinyol
1 culleradeta (de les de café) de canella (de Ca Manolo, a Beneixama)
4 rovells d'ou (5 si són petits)
1 branqueta de canella
2 llimons grans (la ratlladura)
Ametles pelades
Pinyons
PREPARACIÓ:
El dia d'abans, amb l'ajuda d'un pelador, pelem els moniatos i la carabassa. Els fem a trossos i els posem en una olla de pressió amb aigua (que només els cobrisca fins a la meitat) i la branqueta de canella. Fem bullir l'olla durant mitja hora quan assolisca la màxima pressió. Deixem que es refrede a la mateixa cassola. Al final ens ha quedat: 1500g de carabassa i 600g de moniato.
Quan ja s'ha refredat, traiem la carabassa i els moniatos i ho posem tot en una bossa de tela de cotó que es puga penjar sobre la pica. Aquesta bossa és el que nosaltres, a Beneixama, en diem "coixinera". Una vegada dins la bossa, la premem i n'extraiem el màxim líquid possible. La deixem penjada sobre la pica durant tota la nit (millor vint-i-quatre hores) perquè amolle tota l'aigua que puga.
Un consell, una vegada usada la coixinera, convé que la llavem a mà amb sabó que no tinga perfum, per tal que no li'l passe al dolç mai.
Bé, doncs, una vegada s'ha deixant degotant adequadament la massa de carabassa i moniato, la traurem de la bossa de tela i la passarem pel passapurés de manera que ambdós ingredients es barregen millor. El moniato sol quedar més dur que no la carabassa. D'aquesta manera tant la carabassa com el moniato queden per un igual quant a la textura. Amb un cullerot de fusta, acabem de mesclar bé els ingredients i, llavors, passem la barreja a una cassola (millor antiadherent) i la posem a foc baix, sense parar de remenar.
Posem les panses en un got i l'omplim d'aigua perquè vagen hidratant-s'hi.
Quan comence a escalfar-se, hi afegim el sucre i anem remenant fins que s'integre bé amb la resta de la massa. Seguidament, hi incorporem la ratlladura de llimó i la canella, tot integrant-les al conjunt. Quan tot estiga ben mesclat, arriba el moment de l'ametla mòlta. Aquest ingredient potser ens costarà més d'integrar, però tot és qüestió de paciència. En estar, li aboquem els quatre rovells d'ou (batuts prèviament) i els incorporem a la massa anterior.
Posem a escalfar-se el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
Una vegada la massa té ja un aspecte homogeni, ve el moment d'afegir-hi les panses remullades i escorregudes. Hem d'intentar que es repartesquen per tota la massa.
Quan ho aconseguim, ja podem començar el muntatge. Anem col·locant la massa en forma de muntanya o "cararamull" en la cassola de fang. Ha de ser de les que poden anar al forn. Amb l'ajuda d'un ganivet llis, anem allisant la superfície per tal que quede lluent.
La manera tradicional de decorar l'arnadí és amb ametles pelades fent tires a tota la superfície. També hi ha qui hi posa pinyons de la mateixa manera, tot combinant-los amb les ametles pelades.
Ma mare, quan el preparava, a banda de la decoració tradicional, també hi feia aquesta de flors d'ametla. Ara que m'ho mire prim, la trobe molt "naïf" i una mica "hippy", no? En fi, que m'ha aprofitat per a passar una bona estona tot recordant-la fent el "caramull". Amb tota la seua paciència i un somriure sempre dibuixat a la cara. Mon pare gaudia moltíssim amb aquest dolç, tan llépol com era.
Una vegada preparats els arnadins, els col·loquem al forn preescalfat a la meitat de l'altura del forn, sobre la reixeta. Passats cinc minuts, abaixem la temperatura a 180º C. Cinc minuts després, l'abaixem a 150 i continuem coent-los durant quinze minuts més.
En estar, els en traiem amb compte de no cremar-nos i els deixem sobre el banc de la cuina perquè vagen refredant-s'hi durant una bona estona. És interessant resistir la temptació de menjar-nos l'arnadí calent, perquè pot produir-nos un mal de panxa considerable.
Quan l'arnadí s'ha refredat del tot, és el moment de deixar-lo al frigorífic perquè es pose fresquet i resulte, llavors, boníssim. Deu tindre milions de calories per cullerada, però, què hi farem! A qui li amarga un dolç?
diumenge, 25 de setembre del 2011
PA INTEGRAL CASOLÀ
A Beneixama es poden menjar pans boníssims. De fet, tenim forns i pastisseria que fan uns pans que són un pecat. Jo solc comprar-ne al forn de cal Moliner, vora casa. Des que era menut hi he trobat de tot: pans de pagès, de Viena, integrals, xapates, especials... En fi, tot un món d'olors, sabors i experiències que fan la vida més agradable. No he parlat de les pastes dolces i salades que s'hi poden trobar perquè necessitaria escriure-hi molt i molt més, i no és el cas. Total, que hi ha dies que, entre l'oloreta del pa que es cou al forn, i la de les espècies i l'embotit de la carnisseria de Nàcher, el meu carrer és un plaer per als sentits. Eixes olors formen part de la meua història personal des que era ben petit i em duen sempre bons records.
Malgrat tot, fer pa era un repte que m'havia imposat i no volia que fóra fet en panificadora. Però, i com es fa pa integral? Solució: vaig fer una cerca exhaustiva per la xarxa i vaig visitar un munt de blogs i llocs on s'explicava com fer aquesta mena de pa. Al final, com que totes no em feien el pes, em vaig fer la meua pròpia recepta, agafant mesures i ingredients d'ací i d'allà, una mica inconscientment. Hauria pogut ser un nyap impressionant perquè ja se sap: "bon pilot, bon farinot"... Però no. Ha eixit un pa bo, amb una crosta cruixent i molt dens. Potser, la pròxima vegada que en faça, n'augmentaré una mica la sal. Com a curiositat, esmentar que a Beneixama del "rent", sempre n'hem dit "lleudo", encara que ara, per influència de les marques hi ha qui en diu "royal" o "levadura"... A veure si recuperem "lleudo" i ens acostumem, també, a dir "rent", com fan a molts altres pobles valencians. Millor usar paraules nostrades que no usar-ne de forasteres.
PA INTEGRAL CASOLÀ
INGREDIENTS:1 quilo de farina integral
400 g de farina de força
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
20g de sal de cuina iodada
2 1/2 pastilles de rent (o lleudo) (72'5g)
2 gots d'aigua mineral
1 culleradeta de sucre
PREPARACIÓ:
400 g de farina de força
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
20g de sal de cuina iodada
2 1/2 pastilles de rent (o lleudo) (72'5g)
2 gots d'aigua mineral
1 culleradeta de sucre
PREPARACIÓ:
En un got d'aigua tèbia (a no més de 34ºC), dissolem la culleradeta de sucre, el rent i li afegim una cullerada sopera de farina integral. Remenem amb una cullera i deixem que repose una estoneta. Veurem que, passats un minuts, començarà a fer una bromera com si fóra una cervesa. Això voldrà dir que el rent o lleudo ha començat a reaccionar amb els altres ingredients i "està viu".
Mentrestant, en un llibrell gran, tamisem la farina integral i, per damunt, la de força. Hi afegim les tres cullerades d'oli de Beneixama i li anem afegint, a poc a poc, el got del rent. Sempre pastant la farina amb les mans, veurem que tot va integrant-se a poc a poc. Quan ja hàgem acabat d'integrar el primer dels gots (el del lleudo), li anirem afegint, lentament, l'altre got d'aigua, si pot ser, tebi. Veurem que de ser una massa molt enganxosa, va deixant-se anar i es pot pastar bé dins del llibrell. Quan ja es puga pastar a gust, l'aboquem sobre la taula empolvorada de farina i la continuem pastant durant uns vint minuts, tot eixamplant-la, plegant-la i tornant a fer aquest procés moltes vegades. Així aconseguirem que l'aire penetre en la massa. Quan ja l'hàgem pastat prou, en fem una bola i la col·loquem novament al llibrell. Li fem un tall en forma de creu per damunt i la tapem amb un drap net de cuina. Deixarem el llibrell en un lloc càlid on no hi haja corrents d'aire. Haurà de reposar, aproximadament, durant una hora.
Passat aquest temps, veurem que la massa ha llevat i s'ha fet quasi el doble de grossa que era. Ara la tornem a abocar sobre la taula (empolvorada de farina prèviament) i tornem a pastar-la com havíem fet a la primera vegada. Ara és el moment, però, d'anar afegint la sal en forma de pluja sobre la massa, a poc a poc, mentre l'anem pastant.
Quan ja estiga ben pastada, en fem dues parts en forma de cilindre. No cal que siga perfecte. I dipositem cadascuna d'elles en un motlle d'alumini d'1'5 l. de capacitat. Fem una creu damunt de cada pa i el tapem novament amb el drap de cuina. Haurà d'estar reposant-hi durant almenys 50 minuts.
Ara posem a escalfar el forn a 250ºC (a dalt, a sota i amb l'aire). Hem de posar la reixeta cap a la meitat del forn i una safata de forn a la part de baix.
Quan el forn ha assolit la temperatura, hem d'anar ràpids: col·loquem els motlles d'alumini amb la massa sobre la reixeta. De seguida aboquem mig litre d'aigua sobre la safata de forn de sota i tanquem el forn. Hem d'anar molt amb compte perquè el baf resultant d'abocar-hi l'aigua ens pot cremar. Si ho fem amb cura, no passa res. L'ambient calent i humit del forn farà que el nostre pa es coga bé i se li faça una crosteta cruixent boníssima.
Passats deu minuts, abaixem la temperatura a 200ºC i continuem coent-hi el pa uns altres deu minuts. Passat aquest temps, l'abaixem a 180 i el coem altres cinc minuts i ja està. Com que cada forn funciona d'una manera, millor que l'anem mirant de tant en tant per tal que no se'ns creme.
Una vegada cuit, l'en traiem i el deixem sobre la taula. Amb cura de no cremar-nos, traurem cada pa del seu motlle i el deixarem reposar una estona sobre una reixeta, per tal que perda la humitat residual que li'n puga quedar. I ja està.
Queda un pa dens, amb una crosta cruixent i boníssim. Es pot guardar tapat en una bossa de tela uns dies o, millor encara, congelar-lo tallat a llesques i anar agafant les que necessitem.
Paga la pena fer pa a casa, encara que siga una mica laboriós. I si no, sempre podem anar a buscar el forn o fleca que ens siga de la nostra confiança, no?
Mentrestant, en un llibrell gran, tamisem la farina integral i, per damunt, la de força. Hi afegim les tres cullerades d'oli de Beneixama i li anem afegint, a poc a poc, el got del rent. Sempre pastant la farina amb les mans, veurem que tot va integrant-se a poc a poc. Quan ja hàgem acabat d'integrar el primer dels gots (el del lleudo), li anirem afegint, lentament, l'altre got d'aigua, si pot ser, tebi. Veurem que de ser una massa molt enganxosa, va deixant-se anar i es pot pastar bé dins del llibrell. Quan ja es puga pastar a gust, l'aboquem sobre la taula empolvorada de farina i la continuem pastant durant uns vint minuts, tot eixamplant-la, plegant-la i tornant a fer aquest procés moltes vegades. Així aconseguirem que l'aire penetre en la massa. Quan ja l'hàgem pastat prou, en fem una bola i la col·loquem novament al llibrell. Li fem un tall en forma de creu per damunt i la tapem amb un drap net de cuina. Deixarem el llibrell en un lloc càlid on no hi haja corrents d'aire. Haurà de reposar, aproximadament, durant una hora.
Passat aquest temps, veurem que la massa ha llevat i s'ha fet quasi el doble de grossa que era. Ara la tornem a abocar sobre la taula (empolvorada de farina prèviament) i tornem a pastar-la com havíem fet a la primera vegada. Ara és el moment, però, d'anar afegint la sal en forma de pluja sobre la massa, a poc a poc, mentre l'anem pastant.
Quan ja estiga ben pastada, en fem dues parts en forma de cilindre. No cal que siga perfecte. I dipositem cadascuna d'elles en un motlle d'alumini d'1'5 l. de capacitat. Fem una creu damunt de cada pa i el tapem novament amb el drap de cuina. Haurà d'estar reposant-hi durant almenys 50 minuts.
Ara posem a escalfar el forn a 250ºC (a dalt, a sota i amb l'aire). Hem de posar la reixeta cap a la meitat del forn i una safata de forn a la part de baix.Quan el forn ha assolit la temperatura, hem d'anar ràpids: col·loquem els motlles d'alumini amb la massa sobre la reixeta. De seguida aboquem mig litre d'aigua sobre la safata de forn de sota i tanquem el forn. Hem d'anar molt amb compte perquè el baf resultant d'abocar-hi l'aigua ens pot cremar. Si ho fem amb cura, no passa res. L'ambient calent i humit del forn farà que el nostre pa es coga bé i se li faça una crosteta cruixent boníssima.
Passats deu minuts, abaixem la temperatura a 200ºC i continuem coent-hi el pa uns altres deu minuts. Passat aquest temps, l'abaixem a 180 i el coem altres cinc minuts i ja està. Com que cada forn funciona d'una manera, millor que l'anem mirant de tant en tant per tal que no se'ns creme.Una vegada cuit, l'en traiem i el deixem sobre la taula. Amb cura de no cremar-nos, traurem cada pa del seu motlle i el deixarem reposar una estona sobre una reixeta, per tal que perda la humitat residual que li'n puga quedar. I ja està.
Queda un pa dens, amb una crosta cruixent i boníssim. Es pot guardar tapat en una bossa de tela uns dies o, millor encara, congelar-lo tallat a llesques i anar agafant les que necessitem.
Paga la pena fer pa a casa, encara que siga una mica laboriós. I si no, sempre podem anar a buscar el forn o fleca que ens siga de la nostra confiança, no?dissabte, 17 de setembre del 2011
BESANQUES DE POLLASTRE AL FORN
L'estiu és el moment en què trobes les millors tomates. El meu sogre en va plantar de valencianes i la veritat és que és un goig retrobar-te amb eixes tomates tradicionals amb un sabor i una aroma deliciosos. Res a veure amb les que sols trobar als supermercats, d'aparença bonica però de gust a plàstic... A mi m'agraden, acabades de collir, simplement amb un polsim de sal i un toquet d'oli d'oliva de Beneixama. És un dels petits plaers de l'estiu. Però també se'n poden fer plats saborosos tot combinant-les amb altres ingredients.
BESANQUES DE POLLASTRE AL FORN
INGREDIENTS:4 besanques grosses (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques) de pollastre desossades
2 tomates valencianes grosses (o 4 de menudes)
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
4 cullerades soperes (ben plenes) de mostassa de Dijon "a l'antiga"
Gingebre
Romaní
Julivert sec
Orenga
Pebre negre
Pebre blanc
Sal
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar-se el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
Pelem les tomates i les tallem a rodanxes d'un mig centímetre de gruix aproximadament. Folrem una plata de forn amb paper i col·loquem les rodanxes de manera que en cobrisquen el fons. Empolvorem amb gingebre, romaní, julivert sec, orenga, pebre negre, pebre blanc i sal les tomates de manera abundant. Repartim la cullerada d'oli d'oliva per damunt de les tomates.
Col·loquem sobre les tomates les besanques amb la part on hi havia l'os cap amunt. Les empolvorem amb els dos pebres. Mesclem la mostassa amb la cullerada d'oli i la repartim entre les quatre besanques amb l'ajut d'una cullera.
Tornem a empolvorar les besanques amb més herbes aromàtiques, sobretot romaní, julivert i orenga. Aleshores, col·loquem la safata al forn i ho deixem coure-hi tot durant una mitja hora (dependrà del tipus de forn) i ja està.
En estar cuit, s'apaga el foc i s'hi deixa reposar durant cinc minuts i se serveix. Pot servir com a plat únic (si se serveixen dues besanques per persona) o com a segon, si només se'n serveix una per cap. Queda molt i molt bo.
Col·loquem sobre les tomates les besanques amb la part on hi havia l'os cap amunt. Les empolvorem amb els dos pebres. Mesclem la mostassa amb la cullerada d'oli i la repartim entre les quatre besanques amb l'ajut d'una cullera.
Tornem a empolvorar les besanques amb més herbes aromàtiques, sobretot romaní, julivert i orenga. Aleshores, col·loquem la safata al forn i ho deixem coure-hi tot durant una mitja hora (dependrà del tipus de forn) i ja està.
En estar cuit, s'apaga el foc i s'hi deixa reposar durant cinc minuts i se serveix. Pot servir com a plat únic (si se serveixen dues besanques per persona) o com a segon, si només se'n serveix una per cap. Queda molt i molt bo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.JPG)
.JPG)
