dilluns, 14 de febrer de 2011

PIT DE POLIT AMB CEBA

De Nadal encara ens queden molts talls de pit de titot (el "juancarlos" d'enguany pesava 21 kg i no ens el vam poder menjar tot d'una). Un dia d'aquesta setmana ens tocava pit de titot amb ceba tendra, sense cap més indicació. Amb aquests dos ingredients em vaig empescar una recepta que no fóra massa calòrica, això sí, tot variant-ne algun dels elements, com ara, les cebes. De tot plegat en va eixir aquesta recepta.

PIT DE POLIT AMB CEBA


INGREDIENTS:
3 talls de pit de titot (=indiot = gall dindi = polit)
2 cebes mitjanes de Figueres
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 culleradeta de sal
1 dit de vi blanc (en aquest cas era "Barbadillo")
1 puntadeta d'espècies


PREPARACIÓ:
Tallem les cebes a rodanxes molt primes. Posem en una paella antiadherent una cullerada d'oli de Beneixama i, en estar ben calent, hi aboquem les rodanxes de ceba i la culleradeta de sal per damunt. Quan la ceba comence a suar i a traure suc, abaixem el foc i continuem coent i remenant amb un cullerot de fusta fins que quede ben daurada. I la reservem.

En la mateixa paella, aboquem una altra cullerada d'oli d'oliva i, en estar ben calent, posem els talls de carn i els tirem per damunt la puntadeta d'espècies.
Quan ja estiga quasi feta per sota, li aboquem per damunt la ceba que havíem reservat i el vi i continuem coent la carn i la ceba durant uns cinc minuts aproximadament a foc viu.

Hem d'anar alerta que no es coga massa la carn perquè no quede estopenca.
En estar, col·loquem els talls de pit de polit en el plat amb la ceba. I ja està. Bo i molt senzill de preparar.

10 comentaris:

Gemma ha dit...

Poli, titot... ostres quants noms que aprenc venint al teu blog :)
Ha de quedar un plat ben bo, sa i saborós, amb la ceba i les espècies...

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola,
Sense dubte un plat lleuger, bo i molt sa! No es pot demanar res més oi? Una abraçada

starbase ha dit...

Jajajaja, lo del 'Juan Carlos' ha estat total jajajaja.

Mandarina ha dit...

fàcil i bo! Èxit assegurat sense complicacions!! :)

Queti B. ha dit...

Francesc, jo faig com tu i, després, talle la carn a tiretes, i em serveix per fer uns spaghetti d'allò més bons. Ja no és tant de règim però acompanya molt bé la pasta. Ai, el juancarlos, quin partit li traieu!
Una abraçada

Gemma ha dit...

A mi m'agrada lo de titot, tela lo què pessava.

Muas!

Glòria ha dit...

Escolta, no t'has equivocat amb els 21 kg?. Em sembla increïble una bèstia així de grossa!. I on el vareu coure?.

Uf!!!!, m'ha impactat el pes del titot!. Ara, anem per la recepta, senzilla, saborosa, sana, nutritiva, lleugera, ho té tot!

Dolça ha dit...

21 quilos de juan carlos!!! això és massa!!

PTNTS
Dolça

Fem un mos ha dit...

Un plat rapit i molt gustos, aquest Juan Carlos deuria de ser enorme amb 21 Kilos
Una abraçada

Francesc ha dit...

Gemma: la nostra llengua és tan rica i diversa!!! Estic content que t'agrade.

La cuina de l'Eri: tu ho has dit! :D

Starbase: mira, ja fa anys que els bategem així els animals aquestos destinats a "ser devorats"... ;D

Mandarina: va ser tot un èxit, sí.

QuetiB: m'apunte la teua recepta per als espaguetis. No seran de règim, però han d'estar de bons!!!

Gemma, Dolça i fem un mos: doncs, el "titot" estava molt ben criat... i per això pesava tant ;D

Glòria: no el vam coure de tot d'una!! No hauríem tingut cassola prou gran!! Ens l'anem menjant per parts. Era una mica "dinosàuric"... ;D