dimecres, 24 de febrer del 2010

POLLASTRE AMB ESPÈCIES ORIENTALS

L'altre dia vaig descobrir que tenia des de feia un temps unes besanques de pollastre congelades. També feia molt de temps que tenia ganes d'encetar un paquetet d'espècies diverses que ens va dur el tiet d'Oreto d'un viatge a Istambul. Recordava que havia vist una recepta en aquest blog, a partir de la qual m'he inspirat. Pensat i fet: pollastre amb espècies orientals, a la meua. El procés i els ingredients els posats i els he fets segons m'ha semblat, i ha eixit molt bo.

POLLASTRE AMB ESPÈCIES ORIENTALS



INGREDIENTS:
4 besanques de pollastre
2 cebes grosses
1 poma que no estiga massa madura
1 pessiguet de pinyons
1 pessiguet de panses sense pinyol
8 orellanes
8 prunes seques sense pinyol
24 ametles pelades i fregides
1 cullerada sopera de mel
1 raig d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 got (dels d'aigua) de mistela (= moscatell)
1/2 got d'aigua
1/2 got d'aigua més
sal

Espècies:
1 puntadeta de canella
1 puntadeta de coriandre
1 puntadeta d'orenga
1 puntadeta de menta
1 puntadeta de nou moscada
1 puntadeta de pebre vermell coent
1 puntadeta de pebre vermell dolç
1 puntadeta de safrà (del de veritat)
1 clau d'olor
2 grans de pebre negre
1 clau d'olor

PREPARACIÓ:
Omplim mig got de mistela i l'acabem d'omplir amb aigua. Disposem en tres tasses diferents les orellanes, les panses i les prunes. Les cobrim amb la mescla d'aigua i mistela i deixem que s'hi estoven mentre continuem preparant la recepta.
Netegem les besanques de pell i de greix i els llevem l'os. Posem un raig d'oli de Beneixama a calfar a la cassola i hi sofregim les besanques (a foc viu primer i lent, després) fins que queden ben daurades i sense cremar-se. En estar, les en traiem i les reservem.
Mentrestant, haurem pelat les cebes i les haurem capolades ben menudes. En la cassola i en l'oli de fregir les besanques hi sofregirem la ceba a poquet foc fins que quede daurada i sense cremar-se.
Colem les orellanes, les panses i les prunes i en reservem el líquid de la maceració (la mescla d'aigua i mistela). Aboquem les fruites a la cassola amb la ceba i continuem sofregint a foc lent durant uns minuts.
Ara és el moment d'afegir les ametlles i de continuar amb el sofregit durant una estona més.


Pelem la poma, la partim en quatre parts i li llevem el cor (si tenim un estri per a llevar-li'l és més fàcil). Cadascuna de les parts les partim, alhora, en altres quatre parts. Aboquem la poma a la cassola i continuem sofregint tot junt una bona estona.
Passat aquest temps, aboquem totes les espècies a la cassola. Si en falta alguna, no passa res. Només cal anar-hi amb compte amb la canella i amb el clau d'olor. Si n'hi posem massa, es menjaran la resta de sabors. Per això, quan parle de "puntadeta", em referesc a la quantitat que queda en la punta d'una cullera de les de cafè. No ens hi hem de passar massa perquè del que es tracta és que tots els sabors es combinen, no que un d'ells domine sobre la resta.
Ara és quan hi abocarem els pinyons i la mel. Continuarem sofegint una estona i, llavors, hi abocarem la mescla d'aigua i mistela de la maceració que havíem reservat. També hi afegirem l'altre mig got d'aigua que havíem esmentat. Salem tot al nostre gust (poc, en el meu cas, un parell de culleradetes de sal). Mesclem tot amb el cullerot. Damunt hi col·locarem la carn que teníem reservada i apujarem el foc fins que comence a bullir. Una vegada aconseguida la temperatura d'ebullició, tapem la cassola, abaixem el foc i deixem que faça xup-xup durant una hora i mitja. I ja està.

Es pot menjar en el moment. Però, si es menja al dia següent d'haver-lo preparat, estarà més bo (així els sabors s'hauran accentuat i mesclat amb tot). Llavors, només caldrà calfar-lo una mica.

dissabte, 20 de febrer del 2010

POLLASTRE AMB CUIXOT I VERDURES

Els pollastres de compra (al contrari dels criats a casa), malauradament, no solen tindre massa gust de res. Tanmateix, a mi és la carn que més m'agrada. Avui volia preparar alguna recepta de pollastre i rebostejant per casa i afegint alguna coseta més que he comprat, doncs, m'he "inventat" aquesta recepta.

POLLASTRE AMB CUIXOT I VERDURES

INGREDIENTS:
Cuixes i besanques (=contracuixes) de pollastre
150 g de cuixot tallat a dauets
3 cebes grosses
500 g de xampinyons
4 carlotes mitjanes (=pastanagues)
1 bajoca roja (=pebrot vermell)
1 gotet de vi blanc
1/2 gotet (dels de vi) d'oli de Beneixama

Per a la picada:
8 avellanes torrades
2 alls secs pelats
Julivert tallat
1 polset de sal
3 cullerades del brou de la cuita per a deixatar-la

PREPARACIÓ:
Tallem la ceba en juliana. Posem la meitat de l'oli a la cassola i l'anem sofregint fins que estiga daurada i sense cremar-se. Mentrestant, rentem els xampinyons i els tallem a quarts. En estar, l'aboquem en un colador perquè amolle tot l'oli que li quede. Reservem la ceba i l'oli que ha amollat l'aboquem novament a la cassola. Hi sofregim els xampinyons. Mentrestant, ratllem les carlotes i tallem la bajoca a trossets petits. Quan estiguen quai fets els xampinyols, hi aboquem la carlota ratllada. Una poca estona després, la bajoca trossejada, i continuem sogregint-ho tot. Una mica més tard, hi afegirem la ceba que havíem reservat abans i ho mesclem tot. Continuem coent fins que quede cuit. En estar, traiem tot de la cassola i ho reservem en un llibrell.
A la cassola, posem l'altra meitat d'oli que havíem reservat. El posem a calfar i hi sofregim els trossos de pollastre fins que queden daurats sense cremar-se. Quan estiga la carn al punt, la'n traiem. Aboquem ara el sofregit de les verdures i els dauets de cuixot i ho mesclem tot amb l'ajuda d'un cullerot.
Col·loquem per damunt la carn, hi afegim el gotet de vi i ho deixem coure. Primer pugem el foc perquè comence a bullir i, llavors, l'abaixem al mínim perquè continue fent xup-xup durant una hora.
Mentrestant, preparem la picada: posem al morter els alls a trossets, la sal, el julivert i l'anem fent. Quan estiga tot ben picat, hi afegim les tres cullerades (de cullerot) del brou de la cuita per deixatar la picada. En estar, l'aboquem sobre la carn i el brou.
Convé que ho tastem de sal, tot i que, com la picada ja en duu i el cuixot també, potser no li'n caldrà. Continuem coent tot durant vint minuts més, a foc molt baix. i ja només queda servir el pollastre a taula.
CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES:

De les "contracuixes", a Beneixama en diem "besanques", a Tavernes de la Valldigna "entrecuixes" i a L'Alcúdia "recuixes". Coses de l'idioma.

dijous, 18 de febrer del 2010

BORRA DE BENEIXAMA

Ahir vaig anar a ca ma tia Leonor i me la vaig trobar tot preparant un plat molt de Beneixama (i d'altres pobles valencians, sobretot de l'Alcoià i la Vall d'Albaida, tot i que no exclusivament) anomenat "Borra". A d'altres pobles en diuen "borreta". Cada poble (i segur que cada casa) la prepara com vol. Com que feia un munt d'anys que no la preparava, li vaig demanar que me n'explicara la recepta, i així l'he feta jo quasi al cent per cent.

BORRA DE BENEIXAMA


INGREDIENTS:
Creïlles (les que admeta cada plat segons el nombre de persones)

Tomata tendra (com unes 7 o 8 cullerades soperes)
Tomata seca (4 o 5)
1 bajoca roja (=pebrot vermell)
1 nyora
Bacallà (uns 100g per persona)

5 o 6 alls secs
Oli de Beneixama
1 ou per persona


PREPARACIÓ:
Hores abans (o millor, el dia anterior) agafem el bacallà i el posem a dessalar. Les tomates seques també les deixarem dessalant-se per tal que perden l'excés de sal. Pelem les creïlles, les fem a trossets i les rentem. Per a no passar-nos-en amb la mida, mesurem plats plens de creïlla tallada i els reservem. Ratllem la tomata tendra (o la fem a trossets llevant-li la pell i la vinça) i la reservem. Els alls secs els pelem i els reservem. Fem la bajoca a trossos llargs, sense les llavoretes i els reservem.
Posem la creïlla a l'olla exprés. Per damunt li aboquem el bacallà desllescat i sense espines. Els alls, les tomatetes seques a trossos i la tomata tendra. La nyora (prèviament punxada amb una forqueta perquè amolle més gustet) i la bajoca roja. Una bona xorrada d'oli de Beneixama. Tastem de sal a veure com està. Quan veiem que l'aigua comença a bullir, hi aboquem un ou sencer per persona damunt de tot (l'ou apareixerà quallat i amb la majoria de la clara al voltant del rovell) i tapem per a coure. En assolir la pressió l'olla, comptarem uns 15 o 20 minuts i ja està.

CONSELLS DE LA TIETA LEONOR:
Ma tia m'ha explicat que, per a no descomptar-se dels plats, sempre deixa un trosset de creïlla pelada per cada plat abocat.

Pot ser tant bacallà esmigallat com illadetes de bacalla. En aquest darrer cas, poca molla de bacallà hi trobarem. Però és que, segons que explica, abans el bacallà era molt car i les illadetes deixaven "el gustet" i prou.
També diu que el bacallà és millor fer-lo esmicallat perquè així li traus totes les coses dures o les pells i es menja més a gust.


VARIACIONS:
Com que a mi m'agrada molt el sabor de la nyora, el dia d'abans la vaig posar a hidratar-se en un llibrellet amb aigua. La vaig punxar amb un ganivet de punta perquè dins li entrara també l'aigua i no surara. El dia de fer la borra, la vaig partir i, amb l'ajut d'una cullereta, li vaig rascar la molla i la vaig abocar a l'olla. També hi vaig abocar l'aigua on havia estat amerant-se
.

dimecres, 17 de febrer del 2010

LLUÇ AMB UN LLIT DE CEBES DE L'ÀVIA REMEI

L'editorial "Cossetània Edicions" té, entre d'altres, una bona pila de llibres de cuina en el seu fons de publicacions. A mi, de tant en tant, m'envien propaganda via internet dels seus llibres i he de confessar que els n'he comprats molts, però a la llibreria. En un dels seus enviaments, em van lliurar la propaganda d'un llibre de la famosíssima àvia Remei (Remei Ribas Aguilera), que es diu "Els millors plats de l'àvia Remei. Trucs i recomanacions". Allà tenen un apartat que es diu "Vols tastar-lo" i si cliques damunt, doncs, això, que et fan un "tast" del llibre. D'aquest tast és d'on he tret la recepta que us propose ara.

LLUÇ AMB UN LLIT DE CEBES
DE L'ÀVIA REMEI



INGREDIENTS
lluç a rodanxes (o un peix similar)
cebes
oli
sal
pebre
un raig de vi blanc (opcional)
alls
julivert

PREPARACIÓ:
Per començar, tallem força ceba a la juliana i la fregim a la paella. A mig coure, hi posem les rodanxes de lluç amb sal i pebre al damunt, sense que toquin la base de la paella.
A continuació, tirem all i julivert a sobre de cada tros i deixem que cogui 4 minuts, aproximadament, com a màxim 5 minuts.

Amb una espàtula plana, procurem tombar-los de l’altra banda sense que es desfacin i tornem a posar all i julivert sobre el lluç.
Deixem que acabi de coure els quatre minuts i mig i ja ho podem servir.

COMENTARI:
Si entre tall i tall hi volem posar una gambeta, queda molt decoratiu
i molt bo.

VARIACIONS:
Com que no tenia vi blanc, hi he posat un raget del cava que encara em queda de Nadal. El lluç eren filets congelats sense pell ni espines. Els alls pelats i trossejats no m'havien quedat massa bé, per això els he picats al morter amb el julivert i la sal i ho he repartit per damunt del peix tal i com deia la recepta. Les gambes que hi he utilitzat eren congelades i sense pell ni res, però no hi han quedat gens malament.

Ací a sota teniu la recepta i la foto tal i com apareixen al llibre de Cossetània Edicions. Es nota que l'àvia Remei és una gran cuinera. El seu plat fa infinitament més goig en la presentació que el meu.

dilluns, 15 de febrer del 2010

XOCOLATE D'URGÈNCIA

Hi ha dies, com ara hui, que el cos et demana xocolate. Sí, això mateix. Dia rúfol: fred, vent, neu... Què podia fer? Doncs res més que tirar mà dels blogs de cuina que visite. No fa massa dies a "La quinta de Lúculus", apareixia la recepta següent: " Xocolata a la tassa, al microones 3' ". Pensat i fet. He seguit fil per randa les instruccions de la Maragda, tot modificant algunes coses que explicaré seguidament i el resultat ha estat bastant satisfactori. Bé, per tot plegat, jo l'he "rebatejat", en el ben entés que el mèrit sencer és dels amics de "La quinta de Lúculus".

XOCOLATE D'URGÈNCIA


INGREDIENTS:
1 ou petit
4 cs de llet (jo, de soia)
3 cs d'oli (del de Beneixama, és clar!)
2 cs rases de xocolata en pols
1 cs de perles de xocolate (aquest no l'usa la Maragda)
2 cs rases de sucre
4 cs rases de farina de rebosteria
1 cc rasa de llevat químic

PREPARACIÓ:
Com usem dos gotes de porcellana, us diré que la recepta és per a la mida d'un mug, així que si us animeu a fer-la, la podeu preparar dins del mug directament sense embrutar cap estri més... (jo ho he batut tot en un llibrellet baixet, perquè al got de la batedora no hi havia manera).
Posar primer l'ou i batre'l, un cop batut afegir l'oli, el sucre, la llet i la xocolata i batre-ho de nou fins que quedi afinat.
Afegir la farina (prèviament ens agrada passar-la pel sedàs) i el llevat i barrejar-ho amb delicadesa fins que quedi tot integrat.
Posar-ho al microones durant 3 minuts a la potència màxima (el de casa la màxima és de 800), et voilà!

Notes:
cs: cullerada sopera
cc: cullerada de cafè
Particularment quan l'hem fet en els dos gots ens ha agradat més que quan l'hem fet en el mug, no ens pregunteu el motiu perquè no el sabem, l'única cosa que us podem dir és que els hem posat a la vegada al microones també a 3 minuts...
Si ho feu en altres formats, com nosaltres, la barreja la fem en una altra banda i la repartim com un tot barrejat.
La xocolata podeu fer servir la que millor us plagui o tingueu per casa, hi ha fins i tot que ho fa amb Colacao...

dissabte, 13 de febrer del 2010

COCA DE PÉSOLS, CEBA I TONYINA

Avui ens abellia coca per a sopar i, això ha estat, una coca senzilleta i relativament barata. No ens n'ha quedat ni un bocí.

COCA DE PÉSOLS, CEBA I TONYINA

INGREDIENTS:
Massa de coca (vegeu-ne ací la recepta i el procés)
1 kg de ceba pelada
300 g de pésols congelats
200 g de tonyina en oli
1/2 (dels de vi) d'0li de Beneixama
1 ou
Sal
Pebre negre
PREPARACIÓ:
Primer de res, preparem la massa de la coca, l'estirem i la col·loquem a la safata de forn, prèviament folrada de paper de forn.
Posem a calfar-se el forn a 250 graus a dalt, a sota i amb el ventilador.
Posem l'oli a calfar en la paella. Pelem les cebes, les tallem a trossos, els salem i els hi fregim fins que queden dauradets i sense cremar-se. Alhora, posem els pésols congelats a bullir fins que queden cuits. Traiem la tonyina de l'oli i l'escorreguem del tot fins que no n'hi quede ni gota.
No ens hem de descuidar d'anar remenant la ceba perquè no es creme. En estar, la colem i fem que quede escorreguda del tot. L'aboquem en un llibrellet. Hi afegim els pésols i la tonyina. Mesclem tots els ingredients amb un cullerot de fusta. Batem l'ou i l'aboquem damunt dels pésols, la ceba i la tonyina. Mesclem tot ben mesclat perquè l'ou es repartesca bé per tot.
Amb l'ajuda del cullerot, repartim el recapte per damunt de la coca de manera que hi quede repartit uniformement. Molem una mica de pebre negre per damunt i ja està a punt per al forn.
N'abaixem la temperatura a 180 graus i enfornem la coca.
La hi col·locarem en el terç inferior del forn. L'anirem coent durant aproximadament mitja hora. De tota manera això depén de cada forn. Ha de quedar una massa cruixent i el recapte no massa sec.

dijous, 11 de febrer del 2010

CASSOLETA DE PATATES EIVISSENCA

Aquest Nadal passat, un dels "autoregals" que més em va agradar va ser un llibre que ja feia temps que el tenia ataüllat i golejava de comprar-me'l. Es diu: "eivissa&formentera gastronomia i cuina", d'Anna Torróntegui i editat per Triangle Postals. El llibre té unes fotografies bellíssimes (obra d'Oriol Aleu) que ens mostren paisatges i persones de les dues illes germanes nostres. També té uns textos molt bonics eixits de la mà de Marga Font. El disseny gràfic és de Joseta Torróntegui, que no sé si deu ser parenta pròxima o no res de l'Anna. Bé, tampoc no fa el cas ara d'esbrinar-ho.
El llibre és una veritable joia gastronòmica i etnològica, i un veritable plaer visual i literari. El recomane vivament. A banda de poder gaudir-hi d'unes imatges que transmeten serenor en elles mateixes, també hi pots recrear-te en els textos i les receptes. Tot plegat et condueix per camins que, tot i no ser els mateixos que trepitges tots els dies, els trobes profundament pròxims i propis, malgrat la distància en el temps i en l'espai. Hi ha productes, sabors i olors que són els de casa, i també estan allà. Les Pitiüses són part del nostre país de la mar que són les Illes Balears. Són casa nostra, bressolades per les aigües blaves, de mil tonalitats i pregoneses, de la Mediterrània.
Des que vaig tindre el llibre a les mans em vaig endinsar en la seua lectura. Hi ha tot de receptes bones amb graus de dificultat diversos. Quasi des del principi em va cridar l'atenció la recepta de la "Cassoleta de patates" (pàgines 126 i 127). D'una banda per la senzillesa de la preparació i, de l'altra, perquè els seus ingredients són facilíssims de trobar a qualsevol moment de l'any.

CASSOLETA DE PATATES EIVISSENCA




Per si de cas teniu dificultats per llegir-ne la recepta, ací us la transcric:

Per a 4 persones

800 g de patates, 1 ceba, 3 tomàquets, 3 grans d'all, 2 ous, 4 cullerades d'oli d'oliva, 1 branquilló de julivert, 1 cullerada de pebre vermell, 1 mica de canyella, pebre, sal

1. Pelar les patates i tallar-les en trossos de la mateixa mida. Pelar i trinxar la ceba i els alls. Fer un tall en forma de creu a la base dels tomàquets i escaldar-los durant dos minuts en una cassola amb aigua bullent. Refrescar-los sota el raig d'aigua freda de l'aixeta, treure'ls les llavors, pelar-los i tallar-los en trossos.
2. Ofegar la ceba en una cassola amb 3 cullerades d'oli fins que quedi transparent. Afegir-hi l'all i el tomàquet i coure-ho tot plegat durant 10 minuts més, fins que el sofregit tingui la consistència d'una melmelada.
3. Afegir-hi les patates, assaonar-les amb el pebre vermell i la canyella, i salpebrar. Cobrir-ho tot amb aigua i coure-ho durant 20 minuts. Passada aquesta estona, afegir-hi els ous, batuts amb un pessic de sal, i remenar-ho tot plegat. Coure-ho durant 5 minuts més perquè s'espesseeixi la salsa. Espargir-hi julivert en abundància i servir.

En la cuina eivissenca, les patates combinen gairebé amb qualsevol altre ingredient de temporada. Són populars amb bledes i pastanagues, amanides amb vinagre i all picat. També se solen guisar amb col, coliflor, mongeta tendra, pèsols, carxofes o faves.
Per servir-les com a acompanyament, poden preparar-se en casaca. Les patates es bullen amb pell, després es pelen i es tallen en rodanxes gruixudes. Finalment, s'arrebossen amb farina, ou batut i farina de galeta i es fregeixen en abundant oli calent.

Fins ací el que explicava la recepta original. Ara les petites variacions que hi he fet jo. Com que era per a dues persones, he dividit els ingredients per la meitat. Per estalviar temps, la nit d'abans vaig pelar les creïlles, les vaig fer a trossos més o menys de la mateixa grandària, les vaig rentar i les vaig posar en un llibrell, cobertes d'aigua, tapades amb un plàstic de cuina al frigorífic. També vaig pelar la ceba i la vaig capolar menuda i vaig trinxar l'all. Les dues coses les vaig guardar en un platet, tapades amb plàstic al frigo. Avui no he sofregit la ceba, l'all i la tomata en una cassola. Ho he fet en una paella antiadherent. L'aigua per coure-ho tot ha estat la que havia reservat de mantindre les creïlles a la nevera. He pensat que, potser, els nutrients que hauria amollat la creïlla els aprofitaria millor. El resultat ha estat un plat saborós, contundent i ben sa.

Per acabar, un plat musical de luxe: Maria del Mar Bonet.



dimecres, 10 de febrer del 2010

COCA DE BOLETS

De fa un temps a aquesta part tinc més fàcil trobar bolets diversos a les botigues. Normalment no els puc trobar frescs. Els hi solc trobar o secs o en conserva. Els de la recepta de hui són d’aquests últims.

COCA DE BOLETS





INGREDIENTS:
Massa de coca (vegeu-ne ací la recepta i el procés)
1 pot d’assortiment de bolets de la marca “Ferrer” (hi ha rovellons (Lactarius deliciosus), gírgoles (Pleurotus ostreatus), xiitakes (Lentinus edodes), bolet japonès (Pholiota nameko), bolet xinès (Volvarea volvacea), bolet cultivable (Stropharia rugoso annulata). El pes net és de 600g
2 alls secs
2 cebes menudes
1 paquet de formatge light tallat a llesques primes
1 paquet de formatge mozzarella ratllat
1 bric petit de tomata fregida
Oli de Beneixama

PREPARACIÓ:


Primer de res, colem els bolets i els en traiem tot el suc de la conserva. Els fem ben rentats perquè el perden totalment. Els deixem que s’escórreguen fins que estiguen quasi secs.
Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 200 graus.
En una paella gran (millor si és amb revestiment antiadherent), aboquem un raget d’oli de Beneixama. En estar ben calent, hi afegim els bolets i els anirem sofregint durant una bona estona. Els bolets en conserva solen tindre una textura una mica gomosa i esvarosa, per la qual cosa cal tindre’ls bona cosa de temps a la paella perquè se’ls en vaja la textura esmentada i siguem més mengívols. També hi posem els dos alls secs pelats perquè els aromatitzen. Els hi vaig tindre una mitja hora a foc mitjà i remenant de tant en tant.
Mentrestant, podem anar fent la massa de la coca tot seguint-ne les instruccions.
Pelem les cebes i les tallem a trossos no massa grans.
Llevem els bolets de la paella i els reservem en un llibrell. En la mateixa paella, hi aboquem un altre raget d’oli i hi sofregim la ceba fins que estiga transparent i comence a daurar-se. Ara tornem a abocar-hi els bolets, els mesclem amb la ceba i continuem fregint durant uns minuts per tal que es mesclen els sabors.
Aplanem la massa amb el corró i la col•loquem en una safata de forn coberta amb paper vegetal de cuita.
Sobre la massa escampem una capeta de tomaca fregida amb l’ajuda d’una cullera. Damunt hi posem les llesques de formatge light (o del que tinguem a llesques. En vaig usar d’aquest perquè no en tenia d’altre llescat). Ara aboquem per damunt els bolets i la ceba de manera que quede repartit més o menys de manera homogènia. Per damunt repartim la mozzarella ratllada.
Enfornem la coca i la tenim coent-s’hi durant uns vint minuts o fins que vegem que el formatge de damunt està ben daurat i la massa cuita.

diumenge, 7 de febrer del 2010

BESCUIT DE LLIMÓ AMB GLAÇA

L’altre dia vaig veure en l’interessant blog de l’Eva de “El cullerot festuc” una recepta d’un “Bescuit de llimona amb glaça” que, de tot d’una que el vaig veure, vaig golejar de preparar-lo. Al xalet dels meus sogres tenim un llimoner que fa uns llimons que no estan gens agres si els comparem amb d’altres i, dit i fet. Vaig seguir la recepta següent, tot i que vaig fer-hi algunes variacions que aniré especificant.

BESCUIT DE LLIMÓ AMB GLAÇA

INGREDIENTS:

2 llimones (n’hi he usat 3)
3 ous (n’hi he usat 4)
160 g de farina
1 sobre de llevat
160 g de sucre
160 g de mantega pomada
Per la glaça: suc de llimona + sucre glacé (a l'Alcúdia en diuen "sucre del piló")

PREPARACIÓ:

1. Preescalfar el forn a 160º.
2. Ratllar la pell de les 2 llimones (n’hi he ratllat 3) i exprimir-ne el suc d'una. Reservar.
3. Batre el sucre amb la mantega pomada.
4. Afegir els ous d'un en un fins que estiguin ben integrats.
5. Tamisar la farina amb el llevat i incorporar a la barreja anterior.
6. Afegir la ratlladura de llimona (dels tres llimons, en el meu cas) i abocar en un motlle prèviament greixat (jo l’he greixat amb mantega i l’he empolvorat amb farina. Després, n’he espolsat la que li’n sobrava).
7. Coure al forn a 160º durant 30 minuts.
8. Deixar refredar i desemmotllar.
9. Per fer la glaça: barrejar el suc de llimona amb el sucre glacé fins que quedi una textura de xarop i banyar per sobre del bescuit.

dijous, 4 de febrer del 2010

CREMA DE GÍRGOLES I XAMPINYONS

Hui m'abellia una cosa calenteta per a sopar i que no fóra excessivament calòrica. Rebostejant pel frigorífic m'hi he trobat amb uns xampinyons i unes gírgoles i he pensat fer-ne una crema.

CREMA DE GÍRGOLES I XAMPINYONS

INGREDIENTS:
200 g de gírgoles (
pleurotus ostreatus)
250 g de xampinyons
500 g de creïlles
500 g de cebes
Oli de Beneixama
Sal
1 l d'aigua
1 clau d'olor
1 puntadeta de ganivet de canella
1 colpet de nou moscada

PREPARACIÓ:
Capolem les gírgoles i els xampinyons menuts. En una paella, posem un raget d'oli de Beneixama i, en estar calent, hi sofregim els bolets fins que estiguen dauradets sense que es cremen. En estar, els en traiem i els aboquem en una olla de pressió.
A la paella anterior, hi afegim més oli de Beneixama i hi sofregim les cebes pelades i capolades petites fins que estiguen ben daurades i sense que es cremen. Quan estiguen llestes, les aboquem a l'olla.
Ara pelem les creïlles i les capolem menudes també. Les rentem i les aboquem a l'olla en cru, sense fregir ni res.

Mesclem el contingut de l'olla amb un cullerot. Hi afegim la canella (amb compte, que dóna molt de sabor), el colpet de nou moscada mòlta i 1 clau d'olor. Recalque això que en siga només un perquè és una espècie que amolla molta essència i podria emmascarar la resta de sabors. Es tracta que totes les espècies que hi hem posat deixen el seu gust i què cap d'elles no hi destaque sobre les altres.
Salem al gust i posem a coure-ho tot a l'olla. Jo ho he tingut coent-s'hi durant 45 minuts des que ha assolit la pressió de cuita.
En estar cuit, en traiem el clau d'olor. No costa massa. Llavors, es passa tot per la batedora fins que quede una crema fina. Com és costum a casa, no la passem pel colador xinès. Ens agrada amb la textura més gruixadeta.

dimarts, 2 de febrer del 2010

PORRUSALDA

La porrusalda és una recepta típica de la cuina basca. Ja fa temps que teníem a casa uns alls porros que, tot i estar encara "potables", es podien fer malbé un dia d'aquests. Bé, el cas és que, tot mirant per llibres de cuina i d'altres, vam trobar ací una recepta de "porrusalda" que ens feia ganes. Nosaltres l'hem modificada una mica pel que fa a les quantitats d'ingredients, però ens ha eixit molt bona. Tot i això, la "porrusalda" ha de quedar caldosa, però com que no m'abellia massa amb brou, l'he feta coure a foc viu fins que quasi se l'ha begut tot.

PORRUSALDA


INGREDIENTS:
150 g de bacallà (del que en diem "anglés")
4 alls secs
3 porros grandosets
4 creïlles mitjanes (tirant a menudes)
4 carlotes petites (=pastanagues) (o dues de grans)
1 culleradeta de pebrevermell dolç (n'he usat del "de la Vera")
1/2 fulla de llorer
Aigua
6 cullerades d'oli de Beneixama
1 gotet de l'aigua de dessalar el bacallà

PREPARACIÓ:
El dia d'abans posem a dessalar el bacallà. El que teníem nosaltres ja estava llescat i l'hem posat en un colador a dessalar-se en aigua freda durant tota la nit i cobert d'un paper film. Com que és hivern i fa molt de fred per la nit, no l'hem posat al frigorífic. Si l'haguérem feta en estiu, n'haguérem posat el bacallà al frigorífic, per tal d'evitar problemes.
Avui, colem el bacallà i els posem a bullir en un cassó. Hi posem aigua que el cobrisca una mica per damunt i prou. Tot just quan comence a bullir, n'apaguem el foc i el deixem reposant dins l'aigua.

En una paella, posem a escalfar tres cullerades d'oli d'oliva de Beneixama. Tallem els alls secs a rodanxes i els hi sofregim fins que estiguen daurats sense cremar-se. Els en traiem i els reservem. Rentem ben nets el porros i els tallem a rodanxes. A la recepta original i deia que s'havia de tallar només la part blanca, però, com que la part verda té moltes vitamines i minerals (Arguiñano dixit), els he aprofitats bastant. Supose que això una persona del País Basc diria que és una barbaritat, però bé...
En l'oli de sofregir els alls sofregirem les rodanxes sense que es cremen, a foc suau i pegant-les voltetes. Mentrestant, pelem les creïlles, les rentem i les aboquem a la paella i hi afegim la resta de l'oli de Beneixama i continuem sofregint fins que la creïlla comence a enrossir-se. Ara hi afegim les carlotes pelades i tallades a rodanxes fines i continuem sofregint durant uns cinc o deu minuts més.
En una altra cassola, aboquem els alls reservats i tot el contingut de la paella. Agafem el bacallà que havíem reservat i el colem (tot reservant-ne el líquid de cocció) i l'aboquem a la cassola. Li peguem unes voltetes amb el cullerot i deixem que s'hi coga durant un parell de minuts. Ara hi aboquem el líquid que havíem reservat i apugem el foc. Tastem i veiem si li cal més sal. A la recepta original hi deia que n'hi posàrem. Jo he preferit posar-hi un gotet del líquid de dessalar el bacallà.
Ara hi posem la mitja fulla de llorer i la cullerada de pebreroig i continuem coent fins que bulla. En eixe moment, n'abaixem el foc i deixem que coga tot fent xup-xup durant uns quaranta minuts. L'he deixat coure més temps perquè no m'agrada amb massa brou. I ja està.