La porrusalda és una recepta típica de la cuina basca. Ja fa temps que teníem a casa uns alls porros que, tot i estar encara "potables", es podien fer malbé un dia d'aquests. Bé, el cas és que, tot mirant per llibres de cuina i d'altres, vam trobar ací una recepta de "porrusalda" que ens feia ganes. Nosaltres l'hem modificada una mica pel que fa a les quantitats d'ingredients, però ens ha eixit molt bona. Tot i això, la "porrusalda" ha de quedar caldosa, però com que no m'abellia massa amb brou, l'he feta coure a foc viu fins que quasi se l'ha begut tot.
PORRUSALDA
INGREDIENTS:
150 g de bacallà (del que en diem "anglés")
4 alls secs
3 porros grandosets
4 creïlles mitjanes (tirant a menudes)
4 carlotes petites (=pastanagues) (o dues de grans)
1 culleradeta de pebrevermell dolç (n'he usat del "de la Vera")
1/2 fulla de llorer
Aigua
6 cullerades d'oli de Beneixama
1 gotet de l'aigua de dessalar el bacallà
PREPARACIÓ:
El dia d'abans posem a dessalar el bacallà. El que teníem nosaltres ja estava llescat i l'hem posat en un colador a dessalar-se en aigua freda durant tota la nit i cobert d'un paper film. Com que és hivern i fa molt de fred per la nit, no l'hem posat al frigorífic. Si l'haguérem feta en estiu, n'haguérem posat el bacallà al frigorífic, per tal d'evitar problemes.
Avui, colem el bacallà i els posem a bullir en un cassó. Hi posem aigua que el cobrisca una mica per damunt i prou. Tot just quan comence a bullir, n'apaguem el foc i el deixem reposant dins l'aigua.
En una paella, posem a escalfar tres cullerades d'oli d'oliva de Beneixama. Tallem els alls secs a rodanxes i els hi sofregim fins que estiguen daurats sense cremar-se. Els en traiem i els reservem. Rentem ben nets el porros i els tallem a rodanxes. A la recepta original i deia que s'havia de tallar només la part blanca, però, com que la part verda té moltes vitamines i minerals (Arguiñano dixit), els he aprofitats bastant. Supose que això una persona del País Basc diria que és una barbaritat, però bé...
En l'oli de sofregir els alls sofregirem les rodanxes sense que es cremen, a foc suau i pegant-les voltetes. Mentrestant, pelem les creïlles, les rentem i les aboquem a la paella i hi afegim la resta de l'oli de Beneixama i continuem sofregint fins que la creïlla comence a enrossir-se. Ara hi afegim les carlotes pelades i tallades a rodanxes fines i continuem sofregint durant uns cinc o deu minuts més.
En una altra cassola, aboquem els alls reservats i tot el contingut de la paella. Agafem el bacallà que havíem reservat i el colem (tot reservant-ne el líquid de cocció) i l'aboquem a la cassola. Li peguem unes voltetes amb el cullerot i deixem que s'hi coga durant un parell de minuts. Ara hi aboquem el líquid que havíem reservat i apugem el foc. Tastem i veiem si li cal més sal. A la recepta original hi deia que n'hi posàrem. Jo he preferit posar-hi un gotet del líquid de dessalar el bacallà.
Ara hi posem la mitja fulla de llorer i la cullerada de pebreroig i continuem coent fins que bulla. En eixe moment, n'abaixem el foc i deixem que coga tot fent xup-xup durant uns quaranta minuts. L'he deixat coure més temps perquè no m'agrada amb massa brou. I ja està.
En una altra cassola, aboquem els alls reservats i tot el contingut de la paella. Agafem el bacallà que havíem reservat i el colem (tot reservant-ne el líquid de cocció) i l'aboquem a la cassola. Li peguem unes voltetes amb el cullerot i deixem que s'hi coga durant un parell de minuts. Ara hi aboquem el líquid que havíem reservat i apugem el foc. Tastem i veiem si li cal més sal. A la recepta original hi deia que n'hi posàrem. Jo he preferit posar-hi un gotet del líquid de dessalar el bacallà.
Ara hi posem la mitja fulla de llorer i la cullerada de pebreroig i continuem coent fins que bulla. En eixe moment, n'abaixem el foc i deixem que coga tot fent xup-xup durant uns quaranta minuts. L'he deixat coure més temps perquè no m'agrada amb massa brou. I ja està.
7 comentaris:
Moltes gràcies per la felicitació. Recorda que tu fores el meu mestre blocaire!!
Salut!!
Un plat ben d'hivern, que al País Basc hi fa molt fred!
I molt sa, amb les verdures i el bacallà...
mmmm... què bo! :p
(I barat, i fàcil de fer)
Magnífic, magnífic plat, que fa anys i panys que no faig, i com que no recordo bé la recepta d'on l'havia tret, faré servir aquesta.
Jo, els porros -serà perquè sóc català?- els aprofito també molt, la veritat.
P.S. Veig que em queden pendents moooolts posts teus per llegir, que no vull que em passin per gaire més temps. Una abraçada per a tots dos, parelleta!
Home, un valencianet amb un blog de cuina...
;)
Hui n'acabe d'estrenar jo un altre!
M'agrada molt el nou disseny del blog. Artista!
Enric: enhorabona!!!
Gemma: era molt gustós i abellidor.
Assur: ja veus Enric, es veu que en això d'aprofitar, valencians i catalans anem del bracet.
Xavier: tan de bo s'escampe l'exemple.
Oreto: Muacs!!
Publica un comentari a l'entrada