De fa un temps a aquesta part tinc més fàcil trobar bolets diversos a les botigues. Normalment no els puc trobar frescs. Els hi solc trobar o secs o en conserva. Els de la recepta de hui són d’aquests últims.
COCA DE BOLETS
INGREDIENTS:
Massa de coca (vegeu-ne ací la recepta i el procés)
1 pot d’assortiment de bolets de la marca “Ferrer” (hi ha rovellons (Lactarius deliciosus), gírgoles (Pleurotus ostreatus), xiitakes (Lentinus edodes), bolet japonès (Pholiota nameko), bolet xinès (Volvarea volvacea), bolet cultivable (Stropharia rugoso annulata). El pes net és de 600g
2 alls secs2 cebes menudes
1 paquet de formatge light tallat a llesques primes
1 paquet de formatge mozzarella ratllat
1 bric petit de tomata fregida
Oli de Beneixama
PREPARACIÓ:
Primer de res, colem els bolets i els en traiem tot el suc de la conserva. Els fem ben rentats perquè el perden totalment. Els deixem que s’escórreguen fins que estiguen quasi secs.Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 200 graus.
En una paella gran (millor si és amb revestiment antiadherent), aboquem un raget d’oli de Beneixama. En estar ben calent, hi afegim els bolets i els anirem sofregint durant una bona estona. Els bolets en conserva solen tindre una textura una mica gomosa i esvarosa, per la qual cosa cal tindre’ls bona cosa de temps a la paella perquè se’ls en vaja la textura esmentada i siguem més mengívols. També hi posem els dos alls secs pelats perquè els aromatitzen. Els hi vaig tindre una mitja hora a foc mitjà i remenant de tant en tant.Mentrestant, podem anar fent la massa de la coca tot seguint-ne les instruccions.
Pelem les cebes i les tallem a trossos no massa grans.
Llevem els bolets de la paella i els reservem en un llibrell. En la mateixa paella, hi aboquem un altre raget d’oli i hi sofregim la ceba fins que estiga transparent i comence a daurar-se. Ara tornem a abocar-hi els bolets, els mesclem amb la ceba i continuem fregint durant uns minuts per tal que es mesclen els sabors.
Aplanem la massa amb el corró i la col•loquem en una safata de forn coberta amb paper vegetal de cuita.
Sobre la massa escampem una capeta de tomaca fregida amb l’ajuda d’una cullera. Damunt hi posem les llesques de formatge light (o del que tinguem a llesques. En vaig usar d’aquest perquè no en tenia d’altre llescat). Ara aboquem per damunt els bolets i la ceba de manera que quede repartit més o menys de manera homogènia. Per damunt repartim la mozzarella ratllada.
Enfornem la coca i la tenim coent-s’hi durant uns vint minuts o fins que vegem que el formatge de damunt està ben daurat i la massa cuita.
.JPG)
.JPG)
13 comentaris:
Em sembla poder olorar la coca acabada de sortir del forn... ummm.
Tot i que dins d'aquest món sembla que només hi hagi la pizza de coques amb... se n'han fet sempre a tota la conca de la mediterrània.
Francesc has fet una bona aportació.
Salut.
Les coques de verdura i de bolets són bonísimes, gairebé millor que la clàssica pizza. I avui dia trobes bolets en conserva de molt bona qualitat!
Francesc boníssima aquesta coca de bolets, encara que siguin en conserva. Jo també la faig servir aquesta barreja de bolets i la trobo prou bona!
PTNTS
Dolça
Sortosament ara podem gaudir de plats amb bolets fora de temporada. Amb els deshidratats o els envasats, la seva bona qualitat dóna per a molt.
Aquí en tenim una prova.
Una abraçada
Ja veig que t'has decidit a anomenar-la coca malgrat el formatge. Clar que sí!
Ací m'arriba l'oloreta i tot! Mmmmh!
Els bolets m'encanten i em porten, inevitablement, a les enigmàtiques desaparicions de la meva mare alguna tarda, desaparicions que culminaven amb el seu beneït retorn i el cistell i la falç. De vegades fingia no haver trobat res. Cobria els bolets amb herbes aromàtiques...he he. Després feiem un suculent sopar de torrades, pinatells i el que fos. Un post teu i se m'omplen de sentors boscanes els records d'antany.
Gràcies, Francesc!
Ai... D'un temps a aquesta part... Això fa mal, molt de mal...
Pel que fa a la coca: amb qualsevol cosa que li poses damunt, si està ben bo, queda boníssima.
molt bona coca, sí, senyor, i quan sigui l'època i la puguis fer amb bolets frescos, encara millor. celebro que et sigui més fàcil trobar bolets ni que sigui secs o en conserva, ja recordo que havies comentat que per aquesta zona és difícil.
Els fogons del pare: moltes gràcies pel teu comentari. Les coques són un gran invent nostre.
Gemma: hi tens tota la raó.
Dolça: és una alternativa per a fer unes coques bones quan no en tens de frescs.
Josep: això mateix. Sort de les conserves.
Xavier: potser no és una coca "ortodoxa", però és que soc molt del formatge, jo.
GLÒRIA: quins records més bonics ens has contat. Coses de la gastronomia, eh?
Dospoals: una bona coca pot fer veure la vida una mica millor...
Manel: personalment, els preferesc frescs, però com ara no n'hi ha, doncs, en pose de conserva. O sí, ara ho tinc més fàcil per a trobar-ne. Esperem que no canvie l'onada.
“Touché” un altre cop!: “Esvarosa”!!! (Jo, a la meva, eh?) :)
No havia sentit mai aquest mot i, al buscar-lo a l'Alcover-Moll, he recuperat la memòria del mot “llenegadís”, que feia anys i panys que no ni sentia ni utilitzava. Ets una mina, Francesc!
A casa sempre n'hi havia hagut, de bolets en conserva, perquè, fins que en va tenir esma, la meva mare en feia grns quantitats quan n'era l'època. Els hi va ensenyar a fer la meva tia Pilar, que vivia, a pagès, a Llagostera.
Recupero memòria de mots i gustativa: Com t'ho agraesc!
Enric: benvolgut, això de l'Alcover-Moll és un tresor de paraules. Hi són quasibé totes les del català. És una bona manera de fer-hi un viatge lingüístic sense eixir de casa. Això de les conserves que expliques està molt bé. Les de casa són les millors. A Beneixama només se'n fan (quan se'n fan) de rovellons, perquè és el bolet que més hi abunda. Fins i tot hi ha gent del poble que va a Castella a fer-ne, perquè allà no són massa apreciats (fins ara). Salutacions.
Buf, tinc ganes de menjar coca...Entre la d'avui i aquesta, estic salivant..jeje
Núria
Núria: segur que si la fas tu, amb eixa traça que tens, encara t'eixirà més bona. Besades
Publica un comentari a l'entrada