BORRA DE BENEIXAMA

Ahir vaig anar a ca ma tia Leonor i me la vaig trobar tot preparant un plat molt de Beneixama (i d'altres pobles valencians, sobretot de l'Alcoià i la Vall d'Albaida, tot i que no exclusivament) anomenat "Borra". A d'altres pobles en diuen "borreta". Cada poble (i segur que cada casa) la prepara com vol. Com que feia un munt d'anys que no la preparava, li vaig demanar que me n'explicara la recepta, i així l'he feta jo quasi al cent per cent.

BORRA DE BENEIXAMA

INGREDIENTS:
Creïlles (les que admeta cada plat segons el nombre de persones)
Tomata tendra (com unes 7 o 8 cullerades soperes)
Tomata seca (4 o 5)
1 bajoca roja (=pebrot vermell)
1 nyora
Bacallà (uns 100g per persona)
5 o 6 alls secs
Oli de Beneixama
1 ou per persona

PREPARACIÓ:

Hores abans (o millor, el dia anterior) agafem el bacallà i el posem a dessalar. Les tomates seques també les deixarem dessalant-se per tal que perden l'excés de sal. Pelem les creïlles, les fem a trossets i les rentem. Per a no passar-nos-en amb la mida, mesurem plats plens de creïlla tallada i els reservem. Ratllem la tomata tendra (o la fem a trossets llevant-li la pell i la vinça) i la reservem. Els alls secs els pelem i els reservem. Fem la bajoca a trossos llargs, sense les llavoretes i els reservem.

Posem la creïlla a l'olla exprés. Per damunt li aboquem el bacallà desllescat i sense espines. Els alls, les tomatetes seques a trossos i la tomata tendra. La nyora (prèviament punxada amb una forqueta perquè amolle més gustet) i la bajoca roja. Una bona xorrada d'oli de Beneixama. Tastem de sal a veure com està. Quan veiem que l'aigua comença a bullir, hi aboquem un ou sencer per persona damunt de tot (l'ou apareixerà quallat i amb la majoria de la clara al voltant del rovell) i tapem per a coure. En assolir la pressió l'olla, comptarem uns 15 o 20 minuts i ja està.

CONSELLS DE LA TIETA LEONOR:
Ma tia m'ha explicat que, per a no descomptar-se dels plats, sempre deixa un trosset de creïlla pelada per cada plat abocat.
Pot ser tant bacallà esmigallat com illadetes de bacalla. En aquest darrer cas, poca molla de bacallà hi trobarem. Però és que, segons que explica, abans el bacallà era molt car i les illadetes deixaven "el gustet" i prou.
També diu que el bacallà és millor fer-lo esmicallat perquè així li traus totes les coses dures o les pells i es menja més a gust.

VARIACIONS:
Com que a mi m'agrada molt el sabor de la nyora, el dia d'abans la vaig posar a hidratar-se en un llibrellet amb aigua. La vaig punxar amb un ganivet de punta perquè dins li entrara també l'aigua i no surara. El dia de fer la borra, la vaig partir i, amb l'ajut d'una cullereta, li vaig rascar la molla i la vaig abocar a l'olla. També hi vaig abocar l'aigua on havia estat amerant-se.