dimecres, 24 de febrer de 2010

POLLASTRE AMB ESPÈCIES ORIENTALS

L'altre dia vaig descobrir que tenia des de feia un temps unes besanques de pollastre congelades. També feia molt de temps que tenia ganes d'encetar un paquetet d'espècies diverses que ens va dur el tiet d'Oreto d'un viatge a Istambul. Recordava que havia vist una recepta en aquest blog, a partir de la qual m'he inspirat. Pensat i fet: pollastre amb espècies orientals, a la meua. El procés i els ingredients els posats i els he fets segons m'ha semblat, i ha eixit molt bo.

POLLASTRE AMB ESPÈCIES ORIENTALS



INGREDIENTS:
4 besanques de pollastre
2 cebes grosses
1 poma que no estiga massa madura
1 pessiguet de pinyons
1 pessiguet de panses sense pinyol
8 orellanes
8 prunes seques sense pinyol
24 ametles pelades i fregides
1 cullerada sopera de mel
1 raig d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 got (dels d'aigua) de mistela (= moscatell)
1/2 got d'aigua
1/2 got d'aigua més
sal

Espècies:
1 puntadeta de canella
1 puntadeta de coriandre
1 puntadeta d'orenga
1 puntadeta de menta
1 puntadeta de nou moscada
1 puntadeta de pebre vermell coent
1 puntadeta de pebre vermell dolç
1 puntadeta de safrà (del de veritat)
1 clau d'olor
2 grans de pebre negre
1 clau d'olor

PREPARACIÓ:
Omplim mig got de mistela i l'acabem d'omplir amb aigua. Disposem en tres tasses diferents les orellanes, les panses i les prunes. Les cobrim amb la mescla d'aigua i mistela i deixem que s'hi estoven mentre continuem preparant la recepta.
Netegem les besanques de pell i de greix i els llevem l'os. Posem un raig d'oli de Beneixama a calfar a la cassola i hi sofregim les besanques (a foc viu primer i lent, després) fins que queden ben daurades i sense cremar-se. En estar, les en traiem i les reservem.
Mentrestant, haurem pelat les cebes i les haurem capolades ben menudes. En la cassola i en l'oli de fregir les besanques hi sofregirem la ceba a poquet foc fins que quede daurada i sense cremar-se.
Colem les orellanes, les panses i les prunes i en reservem el líquid de la maceració (la mescla d'aigua i mistela). Aboquem les fruites a la cassola amb la ceba i continuem sofregint a foc lent durant uns minuts.
Ara és el moment d'afegir les ametlles i de continuar amb el sofregit durant una estona més.


Pelem la poma, la partim en quatre parts i li llevem el cor (si tenim un estri per a llevar-li'l és més fàcil). Cadascuna de les parts les partim, alhora, en altres quatre parts. Aboquem la poma a la cassola i continuem sofregint tot junt una bona estona.
Passat aquest temps, aboquem totes les espècies a la cassola. Si en falta alguna, no passa res. Només cal anar-hi amb compte amb la canella i amb el clau d'olor. Si n'hi posem massa, es menjaran la resta de sabors. Per això, quan parle de "puntadeta", em referesc a la quantitat que queda en la punta d'una cullera de les de cafè. No ens hi hem de passar massa perquè del que es tracta és que tots els sabors es combinen, no que un d'ells domine sobre la resta.
Ara és quan hi abocarem els pinyons i la mel. Continuarem sofegint una estona i, llavors, hi abocarem la mescla d'aigua i mistela de la maceració que havíem reservat. També hi afegirem l'altre mig got d'aigua que havíem esmentat. Salem tot al nostre gust (poc, en el meu cas, un parell de culleradetes de sal). Mesclem tot amb el cullerot. Damunt hi col·locarem la carn que teníem reservada i apujarem el foc fins que comence a bullir. Una vegada aconseguida la temperatura d'ebullició, tapem la cassola, abaixem el foc i deixem que faça xup-xup durant una hora i mitja. I ja està.

Es pot menjar en el moment. Però, si es menja al dia següent d'haver-lo preparat, estarà més bo (així els sabors s'hauran accentuat i mesclat amb tot). Llavors, només caldrà calfar-lo una mica.

10 comentaris:

Josepb. ha dit...

Francesc; Un plat ple de aromes, on -com dius tu- si es menja l'endamà totes aquets perfums acomolats, tenen que està molt més increíbles encara.
Per cert les besanques son propiament dites les ancas?
Salutacions per l'Oretto¡¡. :-D

Glòria ha dit...

Un dolç i salat exòtic, amb aquestes espècies ha de quedar molt saborós.

GLÒRIA ha dit...

S heu anat a Istambul, l'aroma d'espècies del Mercat Egipci es fa sentr des de ben lluny Hi he pensat tan punt he vist aquesta altra virgueria pollastrera que ens presentes.
Jo coneixia una xiqueta que em deia que no sabia llegir poesia, que per ella era com llegir un balanç!!! Jo, en canvi, llegeixo poesia en les teves receptes.
Besades per a tots dos!

La cuina vermella ha dit...

Estimat amic, amb aquesta mena de dieta tan insulsa que fem, avui amb aquest pollastre i aquest suquet ens has fet venir una salivera imparable. Ja m'imagino deixat reposar un dia, com tu dius, i sucar pa una i altra vegada. quin vici més carnal!!! molts petons!!

xaro ha dit...

OOOOOOOOOhhhhhhh! Amb el que m'agraden a mi les especies.....amb aquest pollastre disfrutaria com una boja!!!!!!
Prenc molt bona nota per fer-lo un dia d'aquests.

Mercè ha dit...

Francesc, has fet el meu plat preferit a l'estil exòtic!! :D
L'hauré de provar!! ;)
Petons!

Assur ha dit...

És fantàstica la saviesa -sí, sí: “saviesa”, Francesc- de saber combinar, com has fet tu, les aromes que aporten als sabors les espècies. La meva mare en tenia molta traça, i quan li preguntaves quin era aquell “gustet” que solament s'insinuava al paladar et mirava, múrria, i et deia “Ai, ves!... He anat posant...”

Francesc ha dit...

JosepB: benvolgut Josep, les "besanques" són el que se sol anomenar "contracuixes". Si vas al post anterior a aquest, hi trobaràs tota una tirallonga de sinònims de "besanca". Salutacions

Glòria: quedava un salat dolcenc molt abellidor.

GLÒRIA: Caram, no se m'hauria ocorregut mai que hi hagués poesia en una recepta meua. Si tu ho dius, serà ben de veres. ;-D

Amics Vermells: el sucar pa en un bon brouet és quasi com un ritual. Besades guapos!!!

Xaro: a mi també m'agraden molt. El que passa és que és una mica perillós usar-les molt a la valenta, perquè pots carregar-te un plat (o més d'un). Recorde ara mateix un cert salmó inmenjable per culpa de les espècies que vaig preparar... ecs!!

Mercè: a mi el pollastre em fascina. Estic content que t'haja agradat. ;D

Assur: bé, Enric, ja sé que l'Anna Maria i tu em mireu amb bons ulls... :D això de les espècies va com va. Si te'n passes, ja l'has fotut!! Això que expliques de ta mare és molt simpàtic. A mi em passava amb una tieta per part de pare. Mai volia dir-te el seu "secret" per al sabor.

manel ha dit...

pollastre, fruita seca, espècies... molt bona combinació, devia estar boníssima.

Francesc ha dit...

Manel: benvolgut, doncs, la veritat és que la combinació que esmentes va estar bastant encertada. Crec que la repetiré. Salutacions