divendres, 22 agost de 2014

COCA DE PERA I BOTIFARRA DE CARN

L'altre dia havia de fer algun entrant per a un aniversari familiar i em vaig decidir per combinar dos dels ingredients que més m'agraden: peres i botifarra. 

COCA DE PERA I BOTIFARRA DE CARN


INGREDIENTS:
1 placa de pasta fullosa
3 peres conferència mitjanes que estiguen maduretes
4 botifarres de carn de "Ca Nàcher"
1 ou gran batut (o 2 de mitjans)
Mantega a trossets 
Més mantega per a greixar el motle.

PREPARACIÓ:
Pelem les peres i les fem a trossets com més menudets, millor. Els posem en un llibrell. Tallem la pell a les botifarres i les desfem amb les mans. Les afegim al llibrell junt amb l'ou batut. Ho pastem tot amb les mans fins que quede una mescla més o menys homogènia.
Encenem el forn a 200ºC a dalt, a sota i amb l'aire.
Untem el motle desmuntable amb mantega. Tallem un paper de forn de la mateixa mida que el cul del motle, el col·loquem a dins i tornem a greixar el paper amb més mantega.
Col·loquem per damunt la placa de pasta fullosa i l'acoblem bé a totes les fores. Li punxem la base amb una forqueta perquè no s'infle per ací.

Repartim el farciment per tota la coca de manera que quede tot més o menys a la mateixa altura. Distribuïm per damunt els trossets de mantega i enfornem la coca a la meitat de l'altura del forn. 


Passats els primers cinc minuts de cuita, n'abaixem la temperatura a 160ºC i continuem coent-hi la coca durant uns 30-35 minuts.
Hem d'anar alerta a l'hora de la cuita perquè cada forn és un món. Es tracta que quede daurada per damunt, però no cremada ni crua.
En estar, l'en traiem i deixem que es pose tèbia o freda. Llavors, la traiem del motle i ja la podem servir a taula.


És facilíssima de fer i queda boníssima. La pera suavitza molt el sabor de la botifarra i en fa un mos molt abellidor. La faré més vegades.

divendres, 15 agost de 2014

APERITIU D'ANXOVES, TOMATA, JULIVERT I PINYONS

Fa uns dies em vaig trobar per la xarxa una foto d'un aperitiu molt abellidor que havia penjat la Dolors Mateu, de "Blog de cuina de la Dolors". No hi explicava com es feia però em va agradar molt l'aspecte i en vaig fer la meua pròpia versió tot aprofitant que venia a dinar a casa la meua cosina Carmen Laborda. I va resultar ben gustós.

APERITIU D'ANXOVES, TOMATA, JULIVERT I PINYONS
INGREDIENTS:
2 Llandes d'anxoves en oli d'oliva
1 tomata valenciana mitjana ben madura
La meitat de l'oli d'una de les llandes
1 cullerada de pebre roig de Ca Manolo
2 cullerades soperes de pinyons
1 pessic de julivert

PREPARACIÓ:
Ratllem la tomata en un llibrellet. La posem, llavors, en un pitxer alt. Li aboquem l'oli que havíem reservat i la culleradeta de pebre roig. Passem tot per la batedora fins que s'emulsione i quede com una crema. Convé que anem tastant l'oli que li posem perquè sol ser molt salat. Si ens en cal més, podem posar-n'hi del de Beneixama.
En una safata posem un fons de tomata (cosa de mig ditet) Per damunt li posem les anxoves i el julivert tallat a trossets a tisora.
En una paella, sense oli, daurem una mica els pinyons sense que es cremen. En estar, els repartim per damunt de la safata i la posem en el frigorífic perquè en servir-la estiga ben fresqueta.
Queda un aperitiu ben estiuenc que es pot posar per damunt de llesquetes de pa i està boníssim!!!

divendres, 8 agost de 2014

CASSOLETES DE PASTA BRISA AMB CEBA, BOLETS I CUIXOT D'ÀNEC

Fa uns dies van vindre a casa uns cosins meus a fer un berenar-sopar. Ells portaven les postres i nosaltres vam posar la resta. Entre altres coses més senzilletes, els vaig preparar aquestes cassoletes de pasta brisa que no són més que una "versió" de la "salsa de magre" de Beneixama. Van resultar molt i molt saboroses.

CASSOLETES DE PASTA BRISA 
AMB CEBA, BOLETS I CUIXOT D'ÀNEC


INGREDIENTS:
(Per a 12 cassoletes)
2 làmines de pasta brisa refrigerada
150 g de bolets en conserva (100g de rovellons i 25 de xiitake i 25 de camagrocs)
3 cebes mitjanes
120 g de cuixot d'ànec a tallades "Hacendado"
2 ous mitjans o 3 de petits
2 cullerades soperes de formatge 0% "Hacendado"
Pebre i clavell
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal
Formatge ratllat (emmental, gouda i parmigiano)
Margarina (per a untar els motles)

PREPARACIÓ:
Pelem les cebes i les tallem a rodelles el més fines possible. Posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama en una paella antiadherent i, quan estiga ben calent, hi aboquem la ceba i un polsimet de sal. Tapem amb una tapadora i l'anem sofregint fins que estiga daurada. Arribats en aquest punt, amb unes tisores, la tallem a trossets menudets.

Mentre es fa la ceba, tallarem els bolets a trossets el més menudets possible i farem el mateix amb les tallades de cuixot d'ànec.
Ho afegim tot a la paella on teníem la ceba i li posem un polsimet de pebre i clavell mòlt i sal, si convé. Ho anem sofregint tot a foc molt lent fins que els ingredients deixen anar totes les seues aromes i sabors.
Posem a escalfar-se el forn a 200º C a dalt, a sota i amb aire.
Alhora que es va fent això, podem començar a tallar la pasta a redolins amb un motle redó o amb una tassa.

Untem de margarina els motles i acada un li acoblem un redolí de pasta brisa de manera que faça cassoleta.

Omplim cada motle amb una cullereta quasi fins a la vora.
En un pitxer batem els ous amb el formatge 0%. Aquesta mescla l'anem repartint a dins de cada cassoleta.
Per a acabar, posem damunt de cada una de les cassoletes una culleradeta de formatge ratllat del que tingues per casa. Jo hi vaig posar aquesta barreja perquè eren els que tenia a casa en eixe moment.

Posem els motles en una plata de forn i els enfornem a un terç de l'altura total del forn.
Passats els cinc primers minuts de la cuita, abaixem el forn a 160º C i continuem coent-hi les cassoletes fins que estiguen daurades i amb bon aspecte.

Les traiem del forn i deixem que perden temperatura. En poder, les desemotlem i les servim.
 
Estan molt bones, són laborioses però gens complicades de fer i l'aspecte és de primera. 

divendres, 1 agost de 2014

POLLASTRE AMB PERETES DE SANT JOAN

Aquesta és una d'aquelles receptes familiars que feia anys que no preparava. I no és perquè no siga ben gustosa, que ho és, sinó perquè no sempre en puc trobar. Però enguany sí. He tingut sort i en vaig poder comprar al mercat de Beneixama. La recepta és de la meua cosina Carmen Laborda, el que passa és que ella la fa amb pit de pollastre i jo he preferit fer-la amb besanques perquè la carn queda més tova i no tan eixerreïda com l'altra. Ara, bona és un carro!! La recepta és per a unes sis persones ben menjadores. Es pot variar la quantitat tot depenent de les persones que se l'hagen de menjar.

POLLASTRE AMB PERETES 
DE SANT JOAN


INGREDIENTS:
8 besanques (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques) desossades.
3 bajoques (= pebres = pebrots) verdes
4 creïlles mitjanes
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama (per a anar fregint)
3 cullerades de farina
2 gots d'aigua mineral o filtrada
Sal
2 c.c. pebre roig (o vermell) de Ca Manolo
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama (per a la maceració)

PREPARACIÓ:
El dia d'abans, desossem les besanques i els llevem tot el greix que puguem. Les tallem per la meitat. És a dir, de cada besanca sencera en fem dos trossos el més semblants possible. En un recipient hermètic, posem oli i un parell de cullerades (de les de cafè) de pebre roig de Ca Manolo. Hi afegim el pollastre i fem que tot ell s'impregne bé de l'oli i el pebre roig. Tapem el recipient i el deixem com a mínim tot un dia al frigorífic. Així el pollastre s'amerarà dels dos sabors.
El dia que fem el pollastre, el traiem del pot hermètic i el deixem en un colador sobre un llibrell perquè amolle tot l'oli que li sobra. 
Tallem les cebes a rodanxes fines. Les bajoques a tires o rodanxes i les creïlles les tallem i trenquem alhora. Vull dir, en fem talls i les anem trencant a trossets alhora. Reservem cada ingredient per separat.
Rentem les peretes de Sant Joan i les deixem en un altre plat.
En una paella antiadherent, sofregim les creïlles amb un polsimet de sal fins que estiguen ben daurades per totes bandes i sense cremar-se. En estar, les traiem i les col·loquem en el plat amb paper de cuina perquè absorbisca l'oli sobrant.
En l'oli de fer les creïlles, hi sofregirem les bajoques fins que estiguen ben fetes. Farem el mateix que amb les creïlles: les posarem en un altre plat perquè amollen l'oli sobrer.
Ara toca el torn de les cebes. Si cal, hi podem afegir una mica més d'oli d'oliva de Beneixama. Les anem sofregint i les deixem ben daurades i gustoses. 
En una cassola (millor de fang, si en tenim a mà) posem els tres ingredients i els mesclem amb un cullerot.

Ara li toca al pollastre. El posem en una bossa de plàstic, li afegim la farina i el sacsegem com si tocàrem les maraques de manera que s'impregne per totes bandes. Així és més fàcil que posar la típica safateta i anar arrebossant-lo de farina. 
En estar, l'en traiem i el reservem en un plat.
Posem oli en una paella antiadherent i anem sofregint-hi el pollastre de manere que quede ben daurat i sense cremar-se. Com hem fet amb la resta d'ingredients, abans d'incorporar-lo a la cassola, el posem en un plat amb paper absorbent perquè s'enduga l'oli sobrant.

Ara ja el podem posar a la cassola. Hi afegim les peretes de Sant Joan. Salem i posem l'aigua. Encenem el foc i, quan bulla, el posem al mínim i la cassola tapada. Ha d'estar coent-se durant almenys 45 minuts o 1 hora, depén. El pollastre ha de quedar tovet. Si veiem que es xupla el brou, li podem posar més aigua.
Quan s'haja reduït el brou i estiga tot cuit, repartim a cada plat dos o tres trossos de besanca, part de les creïlles, la ceba i la bajoca i tantes peretes com vulguem. I ja està!!
És una miqueta laboriós però queda gustosíssim. Les peretes li afegeixen un contrapunt dolcenc que el fa molt abellidor i apte, a més, per a sucar-hi una barca de pa sencera. Millor si és del Forn del Moliner o d'un altre forn o fleca que ens faça confiança.

divendres, 25 juliol de 2014

COCA DE PERES I TRUFES

M'agrada molt la fruita, sobretot les peres conferència quan estan madures i dolcíssimes. Solen vindre de Lleida. L'altre dia en tenia tres tan madures ja que es feia difícils menjar-se-les. De tot d'una vaig pensar a fer-ne un dolç amb xocolate, és clar!! Llépol que sóc. El de hui és facilíssim: la típica coca de iogurt, però una mica "tunejada"...

COCA DE PERES I TRUFES



INGREDIENTS:
3 peres conferència ben madures
15 trufes "Hacendado"
1 iogurt de sabor pinya
2 mesuretes de sucre
2 mesures de farina
1 mesura de "Maizena"
1 mesura d'oli d'oliva de Beneixama
3 ous
1 sobre d'impulsor "Royal"
Sucre glacé
Mantega per a greixar el motle

PREPARACIÓ:
Encenem el forn a dalt, a sota i am l'aire a una temperatura de 200º C.
Agafem el motle i el greixem amb mantega fins que quede untat per totes bandes.

Pelem les peres, els en traiem el cor i les tallem a quarts. Les col·loquem al motle de manera que queden ben repartides. Fem el mateix amb les trufes: les repartim per la coca.
Ara toca preparar la barreja. Prendrem com a mesura el mateix potet de iogurt de 125g normal i corrent. En aquest cas en vaig aprofitar un de sabor a pinya perquè trobe que combina bé amb la pera. En un llibrell alt posem el sucre i els ous i els batem amb la batedora de varetes durant uns minuts fins que queden ben esponjosos. Han de pujar una miqueta. En estar, li afegim el iogurt i el batem un momentet. Fem el mateix amb l'oli fins que es mesclen els ingredients.
Mesclem la farina i l'impulsor i els cernem sobre la barreja anterior. Amb la batedora de varetes mesclem tot fins que s'integren bé.


Aboquem ara el contingut del llibrell a la safata de la coca i l'enfornem a una altura mitjana de forn.
Una vegada dins, i passats dos o tres minuts, abaixem la potència del forn a 180º C i continuem coent-hi la coca durant uns 40-45 minuts.
Hem de vigilar el forn per tal que ens quede daurada i abellidora, però no cremada.
En estar, l'en traiem i deixem que es refrede. Una vegada freda, la podem ensalgar amb sucre glacé per damunt. 
Està boníssima. La mescla de la pera amb la trufa i la resta és molt gustosa. Ara bé, la trufa no us quedarà blana, sinó una mica dureta, la qual cosa no li lleva que estiga per a llepar-se'n els dits!!
Per cert, la foto de la porció de la coca va eixir així d'esgrogueïda perquè tenia un focus damunt.