divendres, 1 agost de 2014

POLLASTRE AMB PERETES DE SANT JOAN

Aquesta és una d'aquelles receptes familiars que feia anys que no preparava. I no és perquè no siga ben gustosa, que ho és, sinó perquè no sempre en puc trobar. Però enguany sí. He tingut sort i en vaig poder comprar al mercat de Beneixama. La recepta és de la meua cosina Carmen Laborda, el que passa és que ella la fa amb pit de pollastre i jo he preferit fer-la amb besanques perquè la carn queda més tova i no tan eixerreïda com l'altra. Ara, bona és un carro!! La recepta és per a unes sis persones ben menjadores. Es pot variar la quantitat tot depenent de les persones que se l'hagen de menjar.

POLLASTRE AMB PERETES 
DE SANT JOAN


INGREDIENTS:
8 besanques (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques) desossades.
3 bajoques (= pebres = pebrots) verdes
4 creïlles mitjanes
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama (per a anar fregint)
3 cullerades de farina
2 gots d'aigua mineral o filtrada
Sal
2 c.c. pebre roig (o vermell) de Ca Manolo
1/2 got d'oli d'oliva de Beneixama (per a la maceració)

PREPARACIÓ:
El dia d'abans, desossem les besanques i els llevem tot el greix que puguem. Les tallem per la meitat. És a dir, de cada besanca sencera en fem dos trossos el més semblants possible. En un recipient hermètic, posem oli i un parell de cullerades (de les de cafè) de pebre roig de Ca Manolo. Hi afegim el pollastre i fem que tot ell s'impregne bé de l'oli i el pebre roig. Tapem el recipient i el deixem com a mínim tot un dia al frigorífic. Així el pollastre s'amerarà dels dos sabors.
El dia que fem el pollastre, el traiem del pot hermètic i el deixem en un colador sobre un llibrell perquè amolle tot l'oli que li sobra. 
Tallem les cebes a rodanxes fines. Les bajoques a tires o rodanxes i les creïlles les tallem i trenquem alhora. Vull dir, en fem talls i les anem trencant a trossets alhora. Reservem cada ingredient per separat.
Rentem les peretes de Sant Joan i les deixem en un altre plat.
En una paella antiadherent, sofregim les creïlles amb un polsimet de sal fins que estiguen ben daurades per totes bandes i sense cremar-se. En estar, les traiem i les col·loquem en el plat amb paper de cuina perquè absorbisca l'oli sobrant.
En l'oli de fer les creïlles, hi sofregirem les bajoques fins que estiguen ben fetes. Farem el mateix que amb les creïlles: les posarem en un altre plat perquè amollen l'oli sobrer.
Ara toca el torn de les cebes. Si cal, hi podem afegir una mica més d'oli d'oliva de Beneixama. Les anem sofregint i les deixem ben daurades i gustoses. 
En una cassola (millor de fang, si en tenim a mà) posem els tres ingredients i els mesclem amb un cullerot.

Ara li toca al pollastre. El posem en una bossa de plàstic, li afegim la farina i el sacsegem com si tocàrem les maraques de manera que s'impregne per totes bandes. Així és més fàcil que posar la típica safateta i anar arrebossant-lo de farina. 
En estar, l'en traiem i el reservem en un plat.
Posem oli en una paella antiadherent i anem sofregint-hi el pollastre de manere que quede ben daurat i sense cremar-se. Com hem fet amb la resta d'ingredients, abans d'incorporar-lo a la cassola, el posem en un plat amb paper absorbent perquè s'enduga l'oli sobrant.

Ara ja el podem posar a la cassola. Hi afegim les peretes de Sant Joan. Salem i posem l'aigua. Encenem el foc i, quan bulla, el posem al mínim i la cassola tapada. Ha d'estar coent-se durant almenys 45 minuts o 1 hora, depén. El pollastre ha de quedar tovet. Si veiem que es xupla el brou, li podem posar més aigua.
Quan s'haja reduït el brou i estiga tot cuit, repartim a cada plat dos o tres trossos de besanca, part de les creïlles, la ceba i la bajoca i tantes peretes com vulguem. I ja està!!
És una miqueta laboriós però queda gustosíssim. Les peretes li afegeixen un contrapunt dolcenc que el fa molt abellidor i apte, a més, per a sucar-hi una barca de pa sencera. Millor si és del Forn del Moliner o d'un altre forn o fleca que ens faça confiança.

divendres, 25 juliol de 2014

COCA DE PERES I TRUFES

M'agrada molt la fruita, sobretot les peres conferència quan estan madures i dolcíssimes. Solen vindre de Lleida. L'altre dia en tenia tres tan madures ja que es feia difícils menjar-se-les. De tot d'una vaig pensar a fer-ne un dolç amb xocolate, és clar!! Llépol que sóc. El de hui és facilíssim: la típica coca de iogurt, però una mica "tunejada"...

COCA DE PERES I TRUFES



INGREDIENTS:
3 peres conferència ben madures
15 trufes "Hacendado"
1 iogurt de sabor pinya
2 mesuretes de sucre
2 mesures de farina
1 mesura de "Maizena"
1 mesura d'oli d'oliva de Beneixama
3 ous
1 sobre d'impulsor "Royal"
Sucre glacé
Mantega per a greixar el motle

PREPARACIÓ:
Encenem el forn a dalt, a sota i am l'aire a una temperatura de 200º C.
Agafem el motle i el greixem amb mantega fins que quede untat per totes bandes.

Pelem les peres, els en traiem el cor i les tallem a quarts. Les col·loquem al motle de manera que queden ben repartides. Fem el mateix amb les trufes: les repartim per la coca.
Ara toca preparar la barreja. Prendrem com a mesura el mateix potet de iogurt de 125g normal i corrent. En aquest cas en vaig aprofitar un de sabor a pinya perquè trobe que combina bé amb la pera. En un llibrell alt posem el sucre i els ous i els batem amb la batedora de varetes durant uns minuts fins que queden ben esponjosos. Han de pujar una miqueta. En estar, li afegim el iogurt i el batem un momentet. Fem el mateix amb l'oli fins que es mesclen els ingredients.
Mesclem la farina i l'impulsor i els cernem sobre la barreja anterior. Amb la batedora de varetes mesclem tot fins que s'integren bé.


Aboquem ara el contingut del llibrell a la safata de la coca i l'enfornem a una altura mitjana de forn.
Una vegada dins, i passats dos o tres minuts, abaixem la potència del forn a 180º C i continuem coent-hi la coca durant uns 40-45 minuts.
Hem de vigilar el forn per tal que ens quede daurada i abellidora, però no cremada.
En estar, l'en traiem i deixem que es refrede. Una vegada freda, la podem ensalgar amb sucre glacé per damunt. 
Està boníssima. La mescla de la pera amb la trufa i la resta és molt gustosa. Ara bé, la trufa no us quedarà blana, sinó una mica dureta, la qual cosa no li lleva que estiga per a llepar-se'n els dits!!
Per cert, la foto de la porció de la coca va eixir així d'esgrogueïda perquè tenia un focus damunt.

divendres, 18 juliol de 2014

GIRA-SOL D'ESPINACS AMB FORMATGES, PANSES I PINYONS

Les reunions d'amics o companys sempre són una bona ocasió per a fer provatures noves a la cuina. Aquesta setmana tenia un dinar de final de curs amb els companys de l'institut i, de tot d'una que vaig veure aquesta recepta, vaig tindre clar que la faria. És molt bona de fer, gustosa i d'una aparença espectacular!! L'autora de la recepta és Antonella, una bloguera italiana que té un blog molt simpàtic. Es diu "Il bellissimo mondo di Antonella Decorating" i hi trobareu un munt de receptes molt bones de fer i per a tots els gustos. Bé, com sempre, la vaig canviar una miqueta per adaptar-la als ingredients d'ací i que podem trobar més fàcilment.

GIRA-SOL D'ESPINACS AMB FORMATGES, PANSES I PINYONS


INGREDIENTS:
400g de brull
300g d'espinacs
2 bases de pasta brisa
50g de formatge Parmigiano ratllat
40g + 20g de pa ratllat
2 ous
Pebre i clavell (una puntada)
Sal (una culleradeta)
Sèsam
1 tassa (de les de cafè) de panses sense pinyol
1 tassa (de les de cafè) de pinyons
1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:
Posem a hidratar les panses en aigua calenta perquè es reblanisquen.
En una paella, posem la cullerada d'oli d'oliva i hi sofregim els espinacs a foc lent fins que estiguen cuits i sense cremar-se.
Colem les panses i les tallem a trossets. 
En un llibrell posem els espinacs, el formatge ratllat, el brull, els 40g de pa ratllat, les panses i els pinyons, el pebre i clavell, els ous i la sal. Ho mesclem tot amb les mans de manera que quede tot ben barrejat.
Posem a escalfar el forn a 170ºC a dalt, a sota i amb l'aire.
En una plata de forn, posem un full de paper, i hi estenem una de les bases de pasta brisa.
Per damunt, escampem els altres 20g de pa ratllat.
Posem el farciment en una mànega pastissera sense la boca i fem al centre de la base una boleta i a les vores tota una tira.

Amb molta cura, posem al damunt l'altra base de pasta brisa. Amb una forqueta menuda, segellem les vores de la pasta.
Posem al centre una tassa o un llibrellet redó. Amb l'ajuda d'un furgadents, marquem uns foradets a una distància d'uns o tres centímetres de distància.
 Amb un ganivet ben esmolat, anem fent talls des dels punts que havíem marcat fins a la vora, assegurant-nos que hem tallat, alhora, la base de sota.
Batem l'ou que ens quedava i pintem generosament la superfície del damunt.
Amb una cullereta repartim pel centre sèsam fins a cobrir-la del tot.
Amb l'ajuda d'un ganivet, anirem posant els trossos tot girant-los a uns 45º de manera que uns i altres es recolzen.
Enfornem ara la coca a la part mitjana del forn i l'anem coent fins que estiga ben daurada i sense cremar-se.

En estar cuita, l'en traiem i la servim quan estiga tèbia. Ara, també està molt bona freda.

Queda un plat molt i molt gustós i amb una presentació de primera!!

divendres, 11 juliol de 2014

CÓC DE POMA

A Vinaròs i a bona part de les Terres de l'Ebre a les coques els diuen "cócs" i d'ací ve el nom de les postres de hui. Es tracta d'una recepta "d'aprofitament" que m'ha resultat ben fàcil de fer. Temps enrere vaig fer una "coca de cireres" i, com que em faltaven cireres per a cobrir-ne la superfície adequadament, li'n vaig haver de llevar una part de la massa i d'això en va eixir aquest dolç.

CÓC DE POMA


INGREDIENTS:
Per a cada coca:
100 g de massa de "coca de cireres"
1 poma de Lleida "golden" xicoteta
2 cullerades soperes de sucre
1 culleradeta de canella en pols de "Ca Manolo"
1 culleradeta d'oli d'oliva de Beneixama
3 cullerades d'anís dolç

PREPARACIÓ:
Preparem la massa de coca de cireres i, en estar pujada, amb els temps que indiquem, en fem cinc parts que col·locarem en una safata de forn a la qual li haurem posat un paper de cuita.
Aplananem les coques i les distribuïm de manera que no es toquen en coure's.
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
Li llevem el cor a la poma i, sense pelar-la ni res, la tallem per la meitat, a quarts i a huitens. Una poma per a cada coca.

Posem el sucre damunt de les coques i aleshores distribuïm els trossets de poma per tota la superfície de manera que queden boniquets i amb la pell cara cap amunt.
Tornem a tirar més sucre per damunt. Ara tirem la cullerada d'oli d'oliva i, seguidament, empolsinem la coca amb la canella.


Enfornem les coques durant uns 15 minuts. Ben alerta que no se'ns cremen!!
Només traure'les, les hem d'arruixar amb l'anís dolç. Això farà que la superfície es cristalitze i queden ben lluentes.
Estàn boníssimes acabades de fer i acompanyen molt bé un cafenet o per a berenar.

divendres, 4 juliol de 2014

TRENA DE POMA I XOCOLATE A L'AROMA DE MANDARINA

La pasta fullosa o de full, com es diu en català estàndard, ja ho he dit altres vegades, ens permet de fer preparacions dolces i salades ben gustotes i gens difícils, com aquesta que us presente ara. La combinació dels tres ingredients principals li donen un sabor deliciós. L'aroma de mandarina no és altra cosa que pell de mandarina ratllada. Quan n'és l'època, sempre tinc la previsió de ratllar-ne la pell tenint-hi molta cura de no ratllar la part groga (perquè amarga) i guardar-la congelada en un pot de vidre hermètic. Així sempre en tinc quan en necessite. Ara bé, hem d'anar amb compte que les mandarines siguen ecològiques perquè no tinguen cap tractament insecticida.

TRENA DE POMA I XOCOLATE 
A L'AROMA DE MANDARINA


INGREDIENTS:
1 làmina de pasta fullosa (= pasta de full)
1 poma de Lleida "golden" mitjana
2 culleradetes de ratlladura de mandarina
4 cullerades soperes de xocolate Valor a trossets
1 cullerada de sucre
30 g de mantega
1 ou batut
1 cullerada sopera d'ametla a dauets

PREPARACIÓ:
Primer de res engeguem el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
En una safata plana de forn, col·loquem un paper perquè no se'ns hi agafe la pasta.

Col·loquem damunt la placa de pasta fullosa i fem uns talls paral·lels a les vores deixant la part central lliure.
 
Agafem la poma, li llevem el cor, la pelem i la fem a dauets el més petits possible. Els col·loquem a la llenca central de la placa de pasta de full.
 Sobre la poma repartim les dues culleradetes de ratlladura de mandarina. Si la mandarina no era molt aromàtica, n'hi podem posar tres.
Ara hi col·loquem el xocolate per damunt tot al llarg de la part central.
Anem tancant el dolç amb les parts que havíem tallat a les vores fent-ne una trena.
 
És el moment de pintar generosament la superfície de la trena amb l'ou batut.
Per damunt li aboquem la cullerada sopera d'ametla a dauets.
Enfornem la trena a la part baixa del forn i la hi courem durant uns 15 o 20 minuts, tot depenent del forn, perquè s'ha de quedar ben daurada però no cremada.
En estar cuita, l'en traiem i la col·loquem sobre una safata que ens agrade i ja ens la podem menjar.
Queda una trena amb una barreja de sabors on predomina el del xocolate amb la taronja i, si no ho dius, ningú no sap d'on li ve eixe sabor cítric tan gustós.

 A casa ha tingut molt d'èxit i la faré més vegades.