divendres, 21 març de 2014

CORONA D'ALBERGÍNIES

Les albergínies (a Beneixama en diem "albargines"), tenen moltes propietats dietètiques, per això a casa en solem menjar de tant en tant. L'altre dia, buscant per la xarxa com preparar-les, em vaig trobar amb un plat molt semblant al que prepararé avui però del qual no en tinc la referència ara. Ho sent. Si la trobe més endavant, l'enllaçaré.

CORONA D'ALBERGÍNIES


INGREDIENTS
3 albergínies
2 cebes grosses
780 g de tomata trossejada (de pot)
340 g de carn de vedella picada de Ca Nácher
1/2 gotet de mistela
3 claus d'olor
1 culleradeta d'orenga seca
1 culleradeta de sucre
1 ou sencer + 2 clares
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:
Pelem les albergínies i les tallem a tires llargues i primes. Les posem en un llibrell amb aigua i sal durant una estona perquè se'ls en vaja l'amargor. Passat aquest temps, les escorreguem i ja les tenim a punt per a passar-les per una paella antiadherent a la que prèviament li haurem posat una miqueta d'oli d'oliva de Beneixama. Les hi ahirem sofregint (més aviat, torrant) fins que estiguen tendres i dauradetes sense cremar-se. Hem d'anar alerta a dues coses: que no se'ns cremen i que no se'ns apeguen entre elles.
Mentres anem fent l'albergínia, podem anar tallant la ceba a trossets i fent-la enrossir en una cassola fonda amb una altra cullerada d'oli d'liva i un poc de sal. L'anirem remenant fins que estiga daurada. Traiem la tomata del pot i l'escorreguem amb un colador fins que haja amollat tot el suc. D'aquest suc en reservarem mig gotet. L'aboquem a la cassola anterior i li afegim els claus d'olor, l'orenga seca, el sucre i la sal i ho anem sofregint tot a foc viu sense parar. Quan ja quasi estiga, li aboquem la carn picada, el mig gotet de suc de tomata i la mistela i continuem remenant i sofregint el conjunt.

Col·loquem un motlle de corona de silicona sobre una plata de forn folrada prèviament de paper d'alumini. Seguidament, anirem folrant el motlle anterior amb les llenques d'albergínia deixant que n'isquen una mica per les vores, tant a la part exterior com a l'interior. Això ho fem per tal que després puguem cobrir-ne el farciment.
Encenem ara el forn a dalt, a sota i amb l'aire a 200º C. 
Una vegada coberta la corona, l'omplim del farciment de carn, ceba i tomata prement amb cura amb una cullera fins que estiga tot a la mateixa altura.
En un llibrellet batem l'ou i les clares i amb l'ajuda d'un pitxeret la repartim per damunt de tota la corona per tal que, en coure-la al forn, les ingredient aguanten millor.
Tapem el farciment amb les puntes d'albergínia. 

Col·loquem el motlle al forn i el coem durant 30 minuts amb la funció d'aire i per sota a una altura de la tercera part del forn.
Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem que s'hi acabe de refredar del tot o, com a mínim, de posar tebi.


Com sempre, com que cada forn és un món, l'haurem d'anar vigilant que no se'ns creme. 
Si ens en sobra, la podem congelar i usar-la en un altre dinar. Està igual de bona!!

divendres, 14 març de 2014

TRUITA D'ESPINACS, PANSES I PINYONS

Hi ha vegades que, sense pensar-t'ho uns ingredients et transporten anys enrere. Feia molt de temps que no feia aquesta truita tan senzilla i tan bona. I l'altre dia, regirant el rebost em vaig trobar amb unes panses de Nadal i uns pinyons i vaig pensar: truita d'espinacs!!

TRUITA D'ESPINACS, PANSES I PINYONS


INGREDIENTS:
3 ous frescs
2 manolls d'espinacs ben frescos
1/2 got (dels d'aigua) de panses sense pinyol
1/2 got (dels d'aigua) de pinyons
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:
Rentem ben nets els espinacs perquè no els quede cap resta de terra. Els tallem les fulles i les reservem. 
En una paella posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i, quan estiga calent, hi aboquem els espinacs, les panses i els pinyons, tot alhora. Així, les panses s'aniran reblanint amb l'aigua que vagen amollant els espinacs i els pinyons no se'ns cremaran. Hem d'anar remenant i coent-ho tot plegat a foc mitjà perquè no se'ns creme res i tot quede cuit. 
En un llibrell batem els ous amb una mica de sal. Els hi afegim el contigut de la paella. Ho mesclem tot bé.
A la paella anterior hi posem l'altra cullerada d'oli d'oliva. En estar ben calent, aboquem la barreja d'ous i espinacs i anem quallant la truita de manera que ens quede cuita, però sucosa.
En estar, la posem en un plat i a menjar-nos-la!! Està igual de bona calenta com freda, però jo la preferisc calenta. La mescla del sabor de les panses i els pinyons amb els espinacs fa molt bon conjunt. Per cert, que les quantitats que he posat d'aquests dos ingredients són "orientatives", com en tot, les podem variar a gust de consumidor o del que tinguem per casa.

divendres, 7 març de 2014

BESCUIT DE LLIMÓ I XOCOLATE

L'altre dia havien de vindre a berenar els meus cosins Paco i Amàlia, amb Leo i Andrés, i vaig pensar: què els prepare? De seguida ho vaig tindre clar: un bescuit de llimó. Així aprofite que ara estan en la seua millor època i que els de ca la meua sogra són dolcencs i gens agres. Al final també s'hi va apuntar la Maricruz, i en vam ser una bona colla!! El bescuit va eixir boníssim, i gens empalagós. Es fa quasi exactament igual que un "Bescuit de taronja i xocolate" que vaig publicar en aquest mateix blog ja fa un temps.


BESCUIT DE LLIMÓ I XOCOLATE





INGREDIENTS:
1 llimó
250 g de sucre
170 g de farina
70 ml d'oli de girasol
3 ous
1 sobre d'impulsor "Royal"
1/2 got de gotes de xocolate "Hacendado"
1 mica de mantega per a greixar el motlle
1 mica més de farina per al motlle
1 puntadeta de sal
Sucre glacé

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
Rentem la pell del llimó. En ratllem la pell  sense que toquem, per a res, la part groga o blanca, perquè ens amargaria el bescuit.
Separem les clares del rovells i els reservem per separat.
Pelem el llimó i el fem a trossets en un llibrell. Hi afegim la seua ratlladura, el sucre, l'oli  i els tres rovells. Amb l'ajuda d'una batedora, ho triturem tot plegat fins que en quede una mescla homogènia.
Amb l'ajuda d'un colador fi o d'un cernedor, cernerem la farina i l'impulsor sobre la mescla anterior. Amb un batedor manual de varetes ho mesclarem tot amb moviments embolcallants fins que tot estiga ben mesclat.
Alcarem ara les clares a punt de neu fort amb la puntadeta de sal. Sabrem que estan al punt que volem quan, en voltar el recipient on les hem batudes, aquestes no caiguem. Ara bé, si no n'estem segurs, millor no ho fem, no siga cosa que tinguem un desastre!!
En tindre les clares bé, les aboquem sobre la barreja anterior i les anem incorporant suaument amb un batedor manual de varetes perquè no perden aire i tot agafe una consistència ben esponjosa. Llavors, hi incorporarem les gotes de xocolate de la mateixa manera.
Agafem un motlle boniquet. En aquest cas n'he usat un de silicona. Tot i que diuen que no cal, greixem ara el motlle amb la mantega i li aboquem una mica de farina. El voltem per totes bandes fins que n'estiga cobert. Per tal que amolle la que li'n sobra, peguem un colpet amb el motlle sobre la taula o el banc i així només hi quedarà la farina que li calga al motlle.
Omplim el motlle i li fem dos o tres colpets secs sobre una superfície dura. Així l'aire que puga haver n'eixirà en forma de bombolletes. Ara el col·loquem sobre una safata de forn. L'enfornem i deixem el forn només amb l'escalfor de baix a 145-150ºC (recordeu que l'havíem preescalfat a 200º C!). El mantindrem dins durant uns 45 a 55 minuts. Ara bé, com que cada forn és un món, aneu alerta de vigilar-lo. Sobretot no hem d'obrir el forn durant els primers 35 minuts. Passat aquest temps, podem anar comprovant-ne la cuita amb l'ajuda d'una broqueta de fusta. Quan vejam que ja ens n'ix neta, és el moment de traure el bescuit.
Ara que està cuit, deixem el motlle uns cinc minuts sobre la taula perquè perda una mica de temperatura. Passat aquest temps, bolquem el motlle sobre una reixeta i deixem que el bescuit s'hi vaja refredant i perdent la humitat que li sobra.
Quan estiga tebi, el posem sobre una plata i ja està. Jo l'he decorat amb el sucre glacé passat per un coladoret fi.
Ha estat tot un èxit!!

divendres, 28 febrer de 2014

PÉSOLS CUITS AMB CEBA I CUIXOT

Els pésols són una classe de llegums que m'encanten. Sobretot si són frescos. Els congelats no tenen, per al meu gust, ni punt de comparació. L'altre dia en vaig trobar al mercat i, de tot d'una que els vaig veure, vaig pensar que els faria cuits amb cuixot. És una preparació molt coneguda de tothom i a casa sempre n'hem fet. A més, és facilíssima de fer!!!
PÉSOLS CUITS AMB CEBA I CUIXOT



INGREDIENTS:
200g de pésols novells (sense la tavella)
6 tallades primes de cuixot
3 cebes mitjanes
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
6 avellanes (fregides)
6 ametlles (fregides amb pell i tot)

1 galeta estil "digestive"
1/2 cullerada (de les de café) de mostassa en gra
1 cullerada (de les de café) d'orenga
1 all
1/2 got de mistela
1/2 got aigua mineral o filtrada
Sal

PREPARACIÓ:
Traiem els pésols de la beina, els rentem i els reservem.
Pelem les cebes i les tallem a rodanxes primes. En una cassola antiadherent posem les dues cullerades d'oli de Beneixama i hi sofregim la ceba, amb un polsimet de sal, fins que estiga transparent i comence a daurar-se. Hem d'anar alerta amb la sal perquè el cuixot ja n'aporta al plat.
Tallem el cuixot a llenques primes. L'afegim a la cassola i li peguem unes voltetes. Seguidament, hi afegim els pésols ben escorreguts i seguim sofregint i remenant durant dos o tres minuts.
Ara és el moment d'afegir-hi la mistela i l'aigua. Coem tot a foc viu durant uns deu minuts.
Mentrestant, prepararem una picada. En el morter posarem la sal i l'all i els picarem. Una mica més tard, les ametlles i les avellanes i les picarem també fins a reduir-les a una massa més o menys homogènia. Ara li afegim la mostassa i continuem picant i mesclant. Després, l'orenga i la galeta i seguim picant-hi tots els ingredients fins que estiguen ben mesclats. Agafem dues o tres cullerades del brou de la cassola i les afegim a la picada per a deixatar-la. Si cal, hi afegirem una mica més d'aigua. Mesclem tot i ho afegim a la cassola.
Continuem coent-hi tot plegat a foc moderat durant cinc o sis minuts més i servim.
Queda un plat boníssim i ben sa. Apte per a sucar-hi una barca de pa sencera!!!

divendres, 21 febrer de 2014

BESCUIT DE LEMON CURD

El bescuit que us presente ara és fruit de la necessitat d'aprofitar un poc de lemon curd casolà que m'havia sobrat de fer un altre dolç i sis rovells vidus que tenia. Té un sabor molt marcat de llimó i és súper addictiu!! A més, és molt senzillet de fer perquè és el típic bescuit de iogurt que, en aquest cas, no en duu...

BESCUIT DE LEMON CURD


INGREDIENTS:
1 potet (dels del iogurt) de lemon curd casolà
6 rovells d'ou (o tres ous sencers)
2 potets de farina de blat
1 potet de farina de dacsa (= Maizena)
1 potet d'oli d'oliva de Beneixama
2 potets de sucre
1 sobret d'impulsor (Royal)
Mantega
Farina (per al motle)
Sucre glacé

PREPARACIÓ:
Escalfem el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
En un bol posem els rovells i el sucre i els batem amb un batedor manual de varetes. Fet això, hi afegim l'oli i el lemon curd i continuem batent fins que tot tinga una textura homogènia.
En un altre bol tamisem les dues farines i l'impulsor. Ara tornem a tamissar la mescla sobre el bol on teníem la barreja d'ous, sucre, oli i lemon curd. Batem tot novament fins que s'homogenitze tot.
Untem ara un motle de corona amb mantega i l'empolvorem amb farina fins que n'estiga tot cobert. Amb un colp sobre una superfície dura li'n llevarem el sobrant.
Aboquem ara la mescla dins del motle i l'enfornem a la meitat de l'altura del forn. N'abaixem la temperatura a 180º C i el continuem coent durant uns 40 minuts. Alerta amb el temps de cuita perquè cada forn és un món!
Quan estiga fet, el deixem temperar dins del motle durant uns minuts i, quan estiga tebi, l'en traiem i el deixem sobre una reixeta perquè perda humitat i no se'ns quede moll.
A l'hora de servir-lo, l'empolvorem per damunt amb sucre glacé i ja està.
Al final ha resultat un bescuit boníssim i amb un sabor de llimó intens i deliciós!!