divendres, 28 de desembre del 2007

UNA FRASE CURIOSA PER A PENSAR-HI...



Navegant per la xarxa, m'he trobat aquesta frase que crec que li escau molt al moment polític que vivim:


"Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte".

Georg Lichtenberg

Feliç dia dels innocents... o no.


diumenge, 23 de desembre del 2007

DINAR D'AMICS A VALÈNCIA



Ahir vam tindre un dinar d'amics a València. De huit que n'havíem de ser, finalment en vam ser sis. Rafa no hi va poder vindre i la Teresa estava en el seu paradís oníric particular. El dinar en qüestió va ser en un restaurant a vora mar del barri del Cabanyal. Hi vam poder parlar de tot, del diví i de l'humà. He de confessar que una de les coses que més em va agradar del dinar va ser l'aperitiu, amb un magnífic allioli, untat mil vegades en un panet acabat de coure que estava per a llepar-se'n els dits. També hi hagué clòtxines "a la catalana", que ara es diuen "a la marinera", per tal de fugir de les dèries psicòtiques de l'anticatalanisme espanyolista local. Les randes de calamarets ("puntillas", en dialecte colonial), tampoc no estaven gens malament. El dinar en qüestió va tindre com a plat principal un fabulós arròs del senyoret. Les postres també van estar a l'alçada. I la conversa, poder compartir idees, acudits i cabòries de tots plegats. Com sempre, Miguel, va posar la nota "punxa". És d'aquelles persones que no pots deixar de riure quan l'escoltes. Té una ironia que és impossible no esclafir en rialles. La Pilar posa la nota de "seny valencià" al matrimoni. Sempre guapa i intel·ligent. L'Oreto i jo hem coincidit moltes vegades que fan una parella molt guapa. La Laura, la nostra amiga que viu a Barcelona, tan simpàtica i familiar com sempre. La veritat és que es nota que Laura, Pilar i Oreto són molt amigues. Tenen una complicitat de paraules, records i mirades que només passa quan hi ha moments vitals compartits inoblidables. El Jesús és el nostre amic polític compromés. D'aquells que es creuen el País de veritat, que s'estimen el seu poble, Catarroja i que es neguen a ser abduïts per la globalització despersonalitzadora. I així va anar tot. Lamentant, també, la injusta degradació d'un barri, el Cabanyal, que qualsevol ciutat civilitzada posaria en valor. No com la brontosaura d'alcaldessa que vol destruir-ho tot.

dimecres, 19 de desembre del 2007

COSES PER A PENSAR...


"Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença". De la Declaració Universal dels Drets Humans.

"Quan Hugo Chávez va tancar la cadena privada Radio Caracas Televisión (RCTV), tot el món va coincidir en qualificar l'acte com una mostra pròpia d'un règim dictatorial i d'un atac a la llibertat d'expressió i d'informació".

"Article 20
1. Es reconeixen i es protegixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions per mitjà de la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’estes llibertats.
2. L’exercici d’estos drets no pot ser restringit mitjançant cap tipus de censura prèvia.
3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a estos mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.".
Extracte de l'article 20 de la Constitució Espanyola.

"El vicepresident Vicente Rambla ha afirmat que qui defensa TV3 és partidari de la idea de països catalans, i els que pensen així, ha dit, "són uns pertorbats"".

"El govern del PP de Francisco Camps tanca els repetidors de TV3 al País Valencià perquè els valencians i les valencianes no puguem veure aquesta televisió en la nostra llengua".

dilluns, 10 de desembre del 2007

UN NOU ATAC A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I A LA D'INFORMACIÓ: NO AL TANCAMENT DE TV3

Un nou atac a la llibertat d'expressió i d'informació, perpetrat pel PP: HAN TANCAT TV3 a part del País Valencià. Resulta ridícul voler-li posar cadenats a la llibertat. Han guanyat una batalla, però els guanyarem la guerra des de la raó i la justícia.
Senyor Camps: vosté i el seu govern estan actuant de manera sectària, i ho saben. Tan difícil era entendre que qui no vulga veure una tele, que no la sintonitze? Tanta por té "vosté" a la llibertat de pensament i d'informació? Mire, jo, per la meua part, ja he dessintonitzat Canal9 i Punt2 de la tele de casa. Així no hauré de veure'l mai més a vosté ni als de la seua corda a la saleta d'estar. Ja m'he cansat d'aguantar les seues versions esbiaixades de la realitat.

diumenge, 2 de desembre del 2007

DE VISITA ACADÈMICA I GASTRONÒMICA PER LA MARINA



Durant dos caps de setmana hem estat participant en les XX jornades de sociolingüística de La Nucia. Això ens ha permés, a més a més d'aprenpre-hi un munt de coses, poder gaudir de la gastronomia i els paisatges locals. Potser més endavant faré algun comentari més "acadèmic".
La veritat és que els paisatges de la Marina són preciosos. Si damunt li afegeixes que pots passar un gust gastronòmic, el resultat és fantàstic. Per a arribar aquests llocs més còmodament es pot agafar l'AP-7 i eixir per l'eixida 64, anar en direcció Altea la Vella, passes Callosa d'En Sarrià i arribes a Polop de la Marina i, després, a la Nucia.
Començaré per "Ca l'Àngeles" . És un restaurant fantàstic que es troba a Polop, a un moment en cotxe des de la Nucia. En aquest restaurant es pot menjar com un rei a uns preus que no són massa carots. La relació qualitat/preu és molt bona. Nosaltres vam poder gaudir-hi, entre d'altres coses: olleta de blat picat, espencat amb melva, fetgets de cabridet, rovellons torrats i un insuperable pastís de xocolata. L'amo del restaurant, que es diu Francesc, és molt agradable i et descriu els plats com si foren quadres i fas una salivera només d'escoltar-lo! La carta disposa de moltes altres exquisideses que ja descobrireu. La seua adreça és: Gabriel Miró, 12, a la carretera de Benidorm a Callosa d'En Sarriá. El telèfon és: 965 870 226. Val la pena reservar abans si és un cap de setmana per tal d'evitar-se sorpreses.
L'altre lloc de què parlaré és la pizzeria "El Diez", a La Nucia. És un establiment que duu un cuiner argentí amb uns pares molt simpàtics que et fan l'estada ben agradable. Nosaltres vam demanar una amanida Capresse i una Calzone (per a dues persones, és molt grandota). A més, mentre t'esperes, et trauen uns natxos amb guacamole coent que fa gana. De postres vam demanar una crêpe amb "dulce de leche". La veritat és que els preus no estaven gens malament. Està a l'avinguda de la Carretera núm. 18 de la Nucia. El seu telèfon és 966 895 318.
Però la Nucia també té altres llocs gastronòmicament interessants: els forns Ponsoda i Congost. El Ponsoda és ben a prop de la seu universitària i el Congost tampoc no n'està massa lluny. Vos recomane els "Bartolos" del Ponsoda, les seues coques i els pastissets de moniato. Del Congost, sobretot, els minxos (panades) i tot, vaja.