dimarts, 29 de desembre del 2009

SORPRESA DE LLIMA

Aquest és el dolç principal de les postres del sopar de la Nit de Nadal. Novament, la nostra benvolguda Chis, com una fada, hi va posar la seua dolça mà.
El vam acompanyar amb un cava "Juvé i Camps", brut reserva, de Sant Sadurní d'Anoia. Amb això cloïem una representació de begudes de cada racó gran dels Països Catalans.

SORPRESA DE LLIMA

La recepta original d'aquest dolç la vam traure de "Cuina a bon preu", tot i que hi vam fer xicotetes variacions, llépols que som.

INGREDIENTS:
2 llimes (el suc)
Maduixetes de Can Loi
Ratlladura d'una de les llimes
4 ous
150 grams de sucre
Mig gotet d'aigua
25 grams de midó de dacsa ("Maizena")

PREPARACIÓ:
Al fons de cada got col·loquem dues o tres maduixetes en almívar. Separem les clares dels rovells (els reservem) de dos dels ous. Batem les clares i les alcem a punt de neu i afegim el sucre fins que quede a punt mig dur.
Els altres dos ous sencers i els dos rovells que havíem reservat els batem com per a fer-ne una truita.
Ratllem una llima i en guardem les corfetes. Les tallem i n'extraiem el suc i el colem.
Posem una cassola al foc amb el suc de les llimes, els ous batuts i el sucre. Amb una batedora de varetes remenem sense parar perquè no se'ns enganxe.
En mig gotet d'aigua dissolem el midó de dacsa i l'aboquem a la cassola.
Quan la crema espesseïsca, la llevem del foc perquè no se'ns creme.

Damunt de les maduixetes que havíem col·locat als gots, posem una capa de merengue. Ara, una capa de la crema de llima. Hi afegim tres maduixetes més. Per damunt posem una altra capa de merengue, dues o tres maduixes i dues culleradetes del seu almívar. Empolsimem per damunt amb unes poques ratlladures de la llima i ja està.
Col·loquem els gots al frigo perquè es refresquen fins al moment de servir-los, i a passar un gust!!!

dilluns, 28 de desembre del 2009

PARAULES A L'ATZAR


Avui és el dia dels Sants Innocents, un dia dedicat, tradicionalment, a les bromes. Aquest post no és cap broma. Es tracta d'un recull de paraules una mica especial. Moltes vegades, quan entres en un blog per a fer-hi un comentari, et demana que escrigues una paraula de comprovació. Doncs, d'això ve: una selecció de paraules que m'han anat eixint en diferents visites als blogs. N'hi ha de ben curioses i d'altres que, simplement, no existeixen, però que per alguna raó o una altra m'han fet gràcia.

diumenge, 27 de desembre del 2009

FRICANDÓ DE RAP AMB LLAGOSTINS

Buscàvem per internet una recepta de rap que ens agradara i la vam trobar al magnífic blog "Les receptes de la Lola". La vam seguir fil per randa i el resultat va agradar a tothom.
El vam acompanyar amb un "Verdil", de Fontanars dels Alforins, un vi blanc jove que també va agradar moltíssim a tothom.

FRICANDÓ DE RAP AMB LLAGOSTINS



INGREDIENTS:
Rap.
Llagostins (n'hi vam posar 4 per persona).
Pinyons.
All.
2 cebes.
Julivert.
Oli d'oliva.
Farina.
Cava.
Sal.

PREPARACIÓ:
Tallem el rap a rodanxes de quatre dits. L'enfarinem lleugerament. En una cassola posem oli a calfar. Sofregim el rap a la cassola fins que quede una mica rosset. Colem l'oli i el reservem. Pelem les cebes i les trinxem petites. Les fregim en l'oli reservat fins que estiguen daurades i sense cremar-se. En estar, hi aboquem un raget de cava i hi col·loquem el rap i el suc que haja quedat al plat. Sacsegem la cassola, salem i tornem a abocar més cava fins que cobresca el rap. Col·loquem els llagostins per damunt per tal que es coguen junt amb el rap.

Ara preparem la picada: tallem l'allet a rodanxes, una mica de sal, molt de julivert a trossets i piquem amb el picamà. Quan ja estiga ben mesclat, hi afegim els pinyons i continuem picant fins que tot forme una massa homogènia. Aboquem una mica de cava al morter i anem remenant amb el boix fins que tot s'hi mescle bé. Ho aboquem a la cassola i continuem coent-ho uns minuts més (nosaltres vam deixar la cuita durant uns 10-15 minuts aproximadament).
En estar, emplatem el fricandó: primer els llagostins. Per damunt els trossos de rap. I ara aboquem per damunt de tot el brou que haja quedat a la cassola, que no en serà molt.

dissabte, 26 de desembre del 2009

ENTRANTS DIVERSOS DEL SOPAR DE LA NIT DE NADAL

El sopar de la Nit de Nadal va començar amb uns entrants diversos, combinats amb coses bones vingudes des de l'Illa de Mallorca, de la mà de la nostra Chis.
Els vam acompanyar amb un vi negre: "Torrent Fals". Vinya Taujana. Criança 2005, de Santa Eugènia, a Mallorca. Un vi que ens va agradar moltissim a tots. Ja us devíeu pensar que, novament, la mà de la Chis hi ficava cullerada...

FORMATGE DE CABRA I PERA SOBRE PA AL FORN

Aquest entrant el vaig trobar en una revista de cuina, el nom de la qual no recorde ara. Quan me'n recorde, el posaré.

INGREDIENTS:
Llesquetes de pa de motlle.
Pera en almívar.
Formatge de cabra.
Pebre coent.

PREPARACIÓ:
Partim cada llesca per la meitat. Sobre la llesca de pa, col·loquem trossets de pera en almívar ben escorreguts. Empolsimem per damunt amb pebre coent generosament. Per damunt col·loquem dues rodanxes primes de formatge de cabra.
Posem totes les llesquetes de pa en una safata de forn i les enfornem fins que el formatge comence a fondre's. S'ha de servir calent.


FOIE A LA PLANXA AMB MELMELADA DE VI

Ací, l'ingredient estrela va ser la saborosíssima melmelada de vi negre de la Chis. Com descriure el seu sabor? Impressionantment bo, i em quede curt.

INGREDIENTS:
Foie d'ànec.
Melmelada de vi negre de Can Loi.

PREPARACIÓ:
Tallem el foie d'ànec a llesques de mig dit de gruix. En una paella calenta les passem per les dues cares fins que s'enrossisquen. Com que el foie amolla molt de greix, no cal posar-n'hi.
Es van col·locant les llesques de foie en una plata i se serveixen acompanyades d'un bol petit amb melmelada de vi negre de Can Loi.


BRIE AMB MELMELADA DE CEBA I MOSTASSA

En aquest entrant, novament va entrar en joc la saborosíssima melmelada marca de la Chis. En aquest cas, de ceba i mostassa. Novament no sabria explicar-vos el seu sabor, dolç i coent alhora.

INGREDIENTS:
Formatge Brie.
Melmelada de ceba i mostassa de Can Loi.
Llesquetes de pa blanc.

PREPARACIÓ:
Tallem el pa a llesquetes primes i li posem per damunt un parell de culleradetes de melmelada de ceba i mostassa. Per damunt col·loquem trossets de formatge Brie. Col·loquem les llesquetes en una safata de forn i les enfornem fins que es fonga el formatge. S'ha de servir ben calent.


MILFULLES DE SALMÓ EN PINXO

Aquesta recepta la vam traure del blog "Cuinetes", tot i que nosaltres la vam modificar una mica.

INGREDIENTS:
Pa de motlle.
Salmó fumat.
Tomata.
Formatge blanc fresc.
Succedani de caviar de color taronja.
Oli d'oliva.
Fulles de créixens i ruca per a decorar.
Punxons de fusta.

PREPARACIÓ:
En la plata en què els hàgem de servir, col·loquem algunes fulles de ruca i créixens per a decorar.
Amb l'ajuda d'un got, tallem un redolí de la llesca del pa de motlle. Per damunt, li posem una mica d'oli d'oliva. Tallem tomata a rodanxes i en col·loquem una sobre el pa. Per damunt, li posem un trosset de formatge blanc, aproximadament de la mateixa mida. Cobrim això amb un tros de salmó fumat. Amb una cullereta de cafè, col·loquem damunt de tot una culleradeta de succedani de caviar de color taronja. Clavem un punxonet de fusta al mig i ja està.


TAULA D'IBÈRICS

Aquesta recepta és facilíssima. Només cal comprar ibèrics tallats a rodanxes primes i col·locar-los en una plata de manera que facen goig. Nosaltres hi vam usar: cuixot, pernil d'ànec, sasitxa, xoriço...


FORMATGES VARIATS


Aquesta recepta també és ben senzilla: formatges diversos, fets a trossos de la mida d'un mos i col·locats en una plata, acompanyats de grans de raïm i trossets d'anous.

divendres, 25 de desembre del 2009

UN SOPAR DE NADAL... BONÍSSIM!!!

Anit tocava fer un sopar una mica especial, com s'escau a la Nit de Nadal. Ens vam passar tota la vesprada cuinant l'Oreto i jo. Portàvem dues o tres setmanes tot pensant que hi faríem. La Chis, de "Coses de Can Loi i altres herbes" ens havia fet present, temps enrere, d'un munt de coses bones fetes per ella mateixa i vam decidir que les havíem d'usar en una ocasió especial. I quina millor que al sopar de la Nit de Nadal?
Oreto va trobar algunes receptes per internet i vam anar combinant-hi les coses bones que ens havía enviat la Chis. Ara quan puga aniré penjant-ne les receptes.

divendres, 18 de desembre del 2009

BON NADAL, ENCARA


Enmig de la voràgine de la vida diària, arriben unes dates que, segons com, a alguns ens posen una mica tristos i, de vegades, una mica contents. Malgrat tot, si sobrevivim a la febre consumista i al trànsit endimoniat de moltes ciutats, potser les gaudirem una mica. Segur que als bons aficionats a la cuina se'ls posen les neurones a mil per tal de cuinar aquells plats especials o tradicionals que alegraran moltes taules familiars, d'amics... Ja en tindrem notícies.
Ja sé que pot semblar passat de moda i carrincló, però, des d'ací vull desitjar-vos a tots/es un BON NADAL!!!

diumenge, 13 de desembre del 2009

UN ENCONTRE A PICANYA, A L'ESCOLA "LA GAVINA"

Ahir ens vam reunir un grup de professores i professors a Picanya, a l'escola "La Gavina" convocats pel grup "Un entre tants" per tal de treballar i aprendre més coses del món de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).
Unes cinquanta persones vam conviure i compartir experiències per tal de millorar la nostra tasca docent tot pensant en els nostres alumnes, el millor que tenim.
Us he de confessar que em feia molta il·lusió aquesta trobada. Entre altres coses, perquè podria conèixer la famosa escola "La Gavina". Dic això perquè aquesta escola va ser pionera en l'ensenyament en valencià en la segona meitat dels anys setantes. Quan ningú no donava ni un cèntim per la nostra llengua. Aquesta escola sempre ha tingut fama de qualitat i de compromís amb l'ensenyament i per això ha obtingut molts premis i reconeixements.
L'escola "La Gavina" ens va rebre amb els braços oberts i ens va facilitar tot: aules, cadires, canons de projecció, connexions a la xarxa... i una alegria pel nostre treball docent molt encomanadissa. És un centre amb unes aules grans, ben il·luminades i on tot convida a l'aprenentatge.
I què hi vam fer els "profes"? Doncs, moltes coses: aprendre a fer blogs, millorar-ne la tècnica, les wikis, la xarxa ning... i un munt de coses més.
També vam poder conèixer el poble de Picanya i tastar algunes cosetes bones que preparen per allà.

dissabte, 28 de novembre del 2009

UN ENTRE TANTS

Aquest post és copiat, literalment, d'un que ha fet Oreto, per tant, el mèrit és tot seu:
1entretants som un grup de professors de secundària i batxillerat que volem reflexionar al voltant de l'ús que se'n fa i se'n pot fer de les TIC (àudio, vídeo, Internet) a l'ensenyament.


Pensem que aquest nou entorn digital en el qual hui estem immersos també el podem aprofitar per a visibilitzar i per a dignificar el valencià, el nostre català, com a llengua moderna i de cultura, sobretot a nivell de la societat valenciana i, per descomptat, per a fer una tasca docent millor, de més qualitat.


Un dels nostres objectius és formar-nos i compartir les nostres experiències amb altres docents. Per això, hem organitzat una Jornada formativa de la mà del Centre Carles Salvador i que tindrà lloc a l'Escola Gavina el proper dissabte dia 12 de desembre des de les 9'30 a les 14'00 h.

Durant la Jornada es realitzaran conferències i tallers i aprofitarem l'entorn wifi de l'escola per a treballar i mostrar algunes possibilitats de les TIC que ja s'apliquen en centres escolars del nostre entorn. Consulteu el programa i inscriviu-vos ACÍ.

"Tot un futur per construir" (Martí i Pol),

ENS MOVEM

també en l'educació!

dimecres, 14 d’octubre del 2009

ÀGORA


Diumenge passat vam anar a veure la pel·lícula "Àgora", d'Alejandro Amenábar. Feia temps que volíem anar a veure-la perquè per la propaganda que li havien fet ens semblava que estaria bé. I no ens va decebre gens ni mica.
La pel·lícula narra una part de la vida d'Hipàtia d'Alexandria, una dona excepcional, que va ser una "científica" primerenca. Li va tocar viure el declivi de l'Imperi Romà i l'auge del cristianisme. Atrapada enmig dels corrents que volen destruir la saviesa "pagana", en serà una víctima propiciatòria. Està molt ben narrada i té imatges d'una gran bellesa visual. Bé, la mateixa Rachel Weisz és una dona ben guapa, no cal dir-ho. Resulta molt curiós veure, per exemple, una missa celebrada en un temple egipci. Una de tantes sorpreses que amaga la pel·lícula, amb uns decorats magnífics. No semblen gens de cartó pedra. Recomanable? Crec que sí.

La imatge està treta de: http://kinoticias.files.wordpress.com/2009/09/agora-01.jpg

dilluns, 12 d’octubre del 2009

PASTÍS 9 D'OCTUBRE

Divendres passat vam celebrar la "Diada Nacional del País Valencià". Com no podia ser d'una altra manera, li esqueia un pastís. Pensant pensant, em vaig recordar d'un fabulós "pa de pessic d'avellanes i poma" que havien fet els amics de "La vella carmanyola". Jo sóc molt del xocolate i, tot partint de la recepta que ells proposaven (recollida de la "Mireia Carbó"), la vaig modificar una mica, tot donant-li un aire més "valencianista", ja us n'adonareu quan veureu les fotos. Ací teniu, doncs, la recepta del

PASTÍS 9 D'OCTUBRE

INGREDIENTS:
2 pomes

100 g d'avellanes torrades

200 g de sucre vainillat (o del normal)

200 g de farina
200 g de mantega

1 sobre de rent "Royal"

1 pessiguet de sal

3 ous

1 pessiguet més de mantega

1 mica més de farina

250 g de mantega

250 g de xocolate de cobertura "Nestlé"
1 copeta de licor d'avellana

1 potet de cireres confitades


PREPARACIÓ:
Preescalfem el forn a 180º C en la funció baix (i si teniu aire, també).
En un bol mescleu la mantega feta a trossets i el sucre. Poseu el bol 1 minut al microones a màxima potència i mescleu la mantega i el sucre fins que formen una massa. Si no teniu microones, paga la pena que deixeu que la mantega es reblanisca a temperatura ambient.
Hi afegiu un pessiguet de sal i continueu batent amb un batedor de varetes.

Agafeu les avellanes torrades i les piqueu fins a fer-ne farina. Com diuen els amics de ca la carmanyola, és molt pràctic fer-ho amb la picadora 1-2-3.

Afegim els ous d'un en un al bol (els mesclem bé abans d'afegir-ne el següent). En estar, passem la farina i el rent per un tamís i ho afegim al llibrellet amb l'ajut de les varetes. Quan estiga tot ben mesclat, hi afegirem les avellanes mòltes i també les mesclarem fins que quede una massa homogènia.
Ara pelarem les pomes, les tallarem a daus ben petits i les abocarem a la mescla anterior fins que quede tot ben barrejat.

Untarem el motle redó amb mantega i l'empolvorarem amb més farina. Per tal que no n'hi quede massa, podem posar el motle cap per avall i fer uns colpets perquè amolle la que li'n sobra.

Ara és el moment de llevar la funció "aire" al forn.
Aboquem la massa al motle i fem que quede ben repartida per tots els costats. Ens ocuparà un poquet més de la meitat del motle. L'enfornem i deixem que s'hi coga el bescuit durant 45 minuts. Com també diuen els amics de la Carmanyola, no hem d'obrir el forn fins que estiga cuit. Jo ho vaig fer així però vaig deixar-hi el bescuit cinc minuts més amb el forn ja apagat.

Mentre es cou el bescuit, podem anar fent-ne la cobertura. Per a això, posem en un cassó la mantega i el xocolate al foc mentre anem remenant contínuament perquè no se'ns creme. Quan ja està barrejat tot, fora del foc, li afegim el licor d'avellana (aquest licoret accentuarà el sabor a avellanes tan bo que fa el pastís una vegada acabat, però si no n'hi posem, no passa res) i seguim mesclant.
Si se'ns queda massa líquida (com em va passar a mi) podeu posar el cassó en un recipient ple d'aigua i glaçons perquè es qualle una mica.
Passat el temps de cuita, traiem el bescuit i deixem que repose uns vint minuts fins que es refrede fora del forn.

Col·loquem un plat o una plata més gran que el motle damunt i el desemmotlem. N'eixirà sense cap dificultat. Amb l'ajuda d'una espàtula podem untar la cobertura de manera que quede homogènia. Tallem les cireretes a trossets i les col·loquem per damunt tot fent una senyera. Deixem que passe una mitja hora i ja està bo per a menjar. La floreta va ser cosa d'Oreto, que és molt detallista.
El pastís va tindre tanta acceptació a casa que la meua sogra em va demanar que li'n fera un altre per a dur-lo als del seu grup de pintura, i aquesta va ser la variació: en comptes de cireretes confitades, borrumballes de xocolate de colors i cobertura col·locada fosa, més lluent i abellidora.


dimarts, 6 d’octubre del 2009

SALMÓ A LA CASSOLA

Ahir teníem convidada a casa una companya del departament i no sabíem què fer per a sopar. Finalment, ens vam decidir per un plat de peix, i d'ací va vindre tot.

SALMÓ A LA CASSOLA


INGREDIENTS:
Tres talls de salmó ben despinats.

7 o 8 gambetes
Pésols congelats
Ceba

1/2 gotet (dels de vi) de conyac
1/2 got d'aigua d'oli d'oliva del Xispes
Pebre negre
Sal

PREPARACIÓ:
Pelem les cebes i les tallem a rodanxes. En una cassola aboquem un raget d'oli i hi sofregim la ceba fins que quede ben daurada, sense cremar-se. Normalment, la ceba es desfarà en cércols i quedarà com un muntet de ceba tendríssima. Ara la'n traiem i la col·loquem en un plat ben escorreguda d'oli. En l'oli de la ceba sofregim les gambes fins que estiguen cuites. Les en traiem i les reservem. Si cal, hi aboquem una mica més d'oli. Ara sofregim els talls de salmó per tots els costats començant pel costat de la pell. Llevem el salmó de la cassola i hi aboquem els pésols congelats mentre fem que s'hi vagen fregint a foc viu primer i ben suau després. En estar tous, hi aboquem la ceba, les gambes i col·loquem per damunt el salmó. Salem tot. Empolsimem amb el pebre negre i hi aboquem el conyac i l'aigua. Ho deixem coure tot durant 15 minuts a foc suau. En traiem el salmó i el reservem. Tornem a coure tot a foc fort 5 minuts més i tornem a col·locar-hi el salmó reservat. Apaguem el foc, tapem la cassola i deixem que tot repose durant cinc o 10 minuts més i ja està. Només queda servir-lo i gaudir-ne.

dijous, 17 de setembre del 2009

POMES TORRADES EXPRÉS

La tardor porta fruits nous, com ara, les pomes. Avui n'hem comprat a un preu baratíssim per als consumidors (1'35 €/kg) però insultant per als productors. A quin preu els les deuen pagar a ells per a vendre-les tan barates? Bé, crítica feta. El cas és que eren molt bones per a torrar. Com que m'abellia fer-les ràpid, he optat pel microones. I aci en va la recepta.

POMES TORRADES EXPRÉS

INGREDIENTS:
Pomes rogenques
Canella mòlta de qualitat (*)

PREPARACIÓ:
Rentem les pomes amb cura. Amb l'estri adient els en llevem el cor. Amb un ganivet esmolat els fem un tall al llarg del meridià de la poma. Just per tallar-los una mica la pell. Les anem col·locant en un llibrellet (n'hi caben 7). Posem el microones a potència màxima durant 20 minuts. Tanmateix, convé fer una miradeta com ara als 10 minuts de cuita. Cada forn té les seues històries.
Passat aquest temps, les podem tindre, com jo he fet, tres minuts amb funció grill (o no). Les en traiem amb cura i les posem en una plata perquè es refreden. Comprovareu que al llibrell on les heu cuites han amollat aproximadament una tercera part d'un got (dels d'aigua) de líquid. Doncs bé, agafem aquest líquid i el posem a reduir en un cassó amb un polsim de canella fins que es reduesca a la meitat. Quedarà com un almívar suau amb un aroma de canella boníssim.
Muntem el plat. Amb les pomes fredes (millor del frigo), en deixem una sencera i l'altra la partim per la meitat. Aboquem unes cullerades de l'almívar de poma per damunt i pel plat. Empolsimem una mica més amb canella mòlta i ja està. De règim, sa i baratet.

(*) Nosaltres la comprem de "Ca Manolo", a Beneixama, res a veure amb les envasades.

dimecres, 16 de setembre del 2009

LLUÇ AMB PINYONS

L'altre dia vam poder comprar uns talls de lluç fresc que deien, cruns i tot, "menja'm". Vaig pensar com fer-los i se'm va acudir una forma ben senzilla

LLUÇ AMB PINYONS


INGREDIENTS:
4 rodanxes de lluç fresc
pinyons
oli d'all i julivert
sal

PREPARACIÓ:
En una paella antiadherent aboquem una xorradeta d'oli d'all i julivert. Quan estiga ben calent i la cuina s'haja impregnat d'una oloreta boníssima, hi afegim els talls (ben nets i torcats amb una tovalloleta de paper) fins que es facen daurarets per les dues cares sense cremar-se. Ara hi aboquem els pinyons i un polsimet de sal per damunt del peix. Tapem la paella i abaixem el foc, tot deixant que coga durant cinc minuts. Passat aquest temps, apaguem el foc i ens esperem altres cinc minuts fins que s'acabe de coure amb el baf que hi ha dins i la resta d'escalfor que queda.
Traiem el peix i l'emplatem. Aboquem els pinyons i el brou que s'ha format al plat i, si cal, una miqueta més de l'oli d'all i julivert. I ja està. Queda un lluç cuit i melós, gens ressequit.

dimarts, 15 de setembre del 2009

LA PANIFICADORA DEL LIDL

Bé, ja la tinc. L'altre dia vaig anar a l'Alcúdia, al Lidl i, sense cap problema, em vaig comprar la panificadora. N'hi havien dut una pila. Ara, jo ja estava a la porta esperant-m'hi ben abans de l'hora d'obertura. Només m'hi vaig trobar un xicot davant de mi, que també la volia. Molt més barata que les del seu nivell a d'altres establiments. Pot fer, fins i tot, melmelada. Molts blocaires en parlen i en conten meravelles. De moment ha passat a formar part de les andròmines de la cuina. Ara només falta que em decidesca a fer alguna de les receptes de pa. A Beneixama es fa un pa boníssim i de moltes classes. Ja veurem. Temps al temps.

divendres, 4 de setembre del 2009

OLI D'ALL I JULIVERT

Ja fa temps que la Maria José Payà, una bona amiga, em va regalar una botella d'un oli d'oliva molt especial: L'OLI DEL XISPES. Es tracta d'un nou oli que es produeix a Beneixama que, com diu l'eslogan, són "xispetes de bon oli". És un oli d'oliva verge d'agricultura ecològica, de la collita de 2008/2009. Com diu el seu envàs, és un "Oli de categoria superior obtés (sic) directament d'olives per procediments mecànics". L'elabora i l'envasa "BLANCOMANA C.V."
Bé, a banda de totes aquestes explicacions, cal dir que és un oli d'un sabor i una qualitat molt remarcables. Només usat amb una bona llesca de pa amb oli i sal, ja és tot un plaer per al paladar.
Si voleu comprar-ne, només heu d'escriure a aquesta adreça de correu:
lolidelxispes@gmail.com

Avui mateix, he llegit en el magnífic bloc del Manel, "
Cuinar és generós", una bona manera d'aromatitzar l'oli. Es tractava d'una recepta facilíssima per tal de fer-li guanyar matisos i poder-lo usar, per exemple, en una amanida d'estiu, com és el cas d'ara.


OLI D'ALL I JULIVERT


INGREDIENTS:
1 got (dels d'aigua) d'OLI DEL XISPES.
1 manoll generós de julivert.

2 alls pelats.

REALITZACIÓ:
En el got de la batedora trossegem el julivert amb unes tisores i amb un ganivet els dos alls. Aboquem per damunt el got d'oli i ho batem tot amb la trituradora a potència màxima durant uns cinc minuts, fins que es barrege tot. L'oli haurà agafat un color verd preciós i un saboret boníssim.
Agafem aquesta mescla i la colem amb un colador fi per tal que només passe l'oli. L'aboquem , amb l'ajuda d'un colador, en una ampolla de cristall i el reservem per a quan calga.


AMANIDA ESTIUENCA AMB OLI D'ALL I JULIVERT


INGREDIENTS:
Tomata.

Ruca.
Cogombrets.
Formatge suau.
Oli d'all i julivert.
Pebre i clavell.
Sal.

PREPARACIÓ:
Rentem bé totes les verdures. Tallem les tomates a rodanxes i les partim per la meitat. Les col·loquem al voltant d'una plata. Al centre hi col·loquem la ruca. Pelem els cogombrets i els tallem a daus petits. Els col·loquem sobre la tomata i la ruca. Agafem el formatge fresquet i el fem a daus i el col·loquem sobre la ruca. Salpebrem amb pebre i clavell, i una mica de sal. Finalment, li posem una bona xorrada de l'oli d'all i julivert. Deixem la safata a la nevera perquè es refrede una mica, i ja està.

dijous, 3 de setembre del 2009

LENA I JOANET ENS VISITEN: EXCURSIONS!!!

Feia un munt de temps que no havíem pogut gaudir de la companyia de Lena i Joanet (prop d'un any) i, és clar, ja en teníem una mica d'enyor. Per això, quan vam saber que vindrien a casa nostra, ens va fer molta il·lusió. Lena és una persona molt especial per a nosaltres. És d'aquelles amigues que sempre les voldries tindre a vora teu. És una marassa amb Joanet i amb tots els seus amics. Arribaven via Alacant, per això els hi vam anar a cercar allà. Aquest aeroport, comparat amb el de Palma, és com de joguet. Però es veu que ja basta. I amb ells, hi van arribar, també, "pecats mallorquins diversos": sobrassada coenta i no, i ensaïmades... Visca el mitxel·lí!!!
Com que érem a prop d'Elx, vam pensar que seria una bona ocasió de visitar la ciutat. I cap a Elx hi falta gent!!! Vam fer un desdejuni ("berenar", en mallorquí!) en un bar a la vora de la basílica de Santa Maria. D'ací vam fer cap al "Museu de la Festa", on vam poder gaudir d'un magnífic audiovisual en valencià que mostra perquè Elx i el seu "Misteri" són una fita de la qual ens podem sentir orgullosos els valencians i les valencianes. Té un petit museu annex que mostra aspectes de la Festa molt interessants. Hi visitàrem la basílica i, sort de sorts, hi havia l'organista fent sonar l'orgue i omplint l'església de sons i música antics. També vam veure els banys àrabs amb un altre muntatge audiovisual en valencià que ho explicava tot molt bé. A prop hi havia una llibreria i hi vam comprar algun llibre. El nou museu arqueològic d'Elx va ser una altra part interessantíssima de l'estada a Elx. Un museu modern, ben didactic i on el català ocupa un el lloc que li pertoca, sense cap complex.
El dia següent vam visitar Bocairent: les places, el casc antic, la "senda Màgica"... Vam fer una passejada per llocs preciosos del poble. Bocairent necessita una restauració urgent del seu casc antic. Si ho feren bé, els quedaria un patrimoni preciós. Els carrerons entortolligats, amb algunes cases restaurades, fa goig. Per ací va passar sant Vicent Ferrer tot predicant...

La visita del tercer dia va ser Biar. Hi havia un al·licient afegit: venien Rafa, Àngels, Andreu i Aitana, des de València. Altres amics que apreciem moltíssim i als quals tampoc no veiem tant com voldríem. Per a acabar-ho d'arredonir, també si va afegir la meua cosina Carmen, que coneix a tota la colla de Mallorca i de València. De Biar en vam veure el casc urbà, el museu Etnològic, el Santuari de la Verge, el castell i, el més important: vam fer un dinaràs al restaurant "El Solet": embotits variats, pastís de verdures i croquetes casolanes, com a entrants. El plat fort va ser un arròs eixut de conill, per tal que els amics el tastaren i, de postres, cadascú hi va triar la seua. Vam passar un dia molt agradable, en companyia de gent que ens estima i estimem.

El quart dia vam fer casa a Alcúdia: dinar amb els meus sogres. Una paella boníssima de peix, de les "del senyoret". Me'n vaig fotre una platerada. Les postres, un clàssic: meló d'Alger ("síndria" o "sindri") i "ous nevats" (especialitat dolça de la meua sogra).
L'últim dia tocava Villena: l'ajuntament, l'església de sant Jaume, casc antic, botiigues... i a fer maletes. Joanet i Lena se'n tornaven tard a Palma, perquè volien aprofitar el temps al màxim. A nosaltres, la veritat, se'ns ha fet curt. Però val més això que no res...

dilluns, 31 d’agost del 2009

VIATGE D'ESTIU 1: NÀPOLS

La primera de les escales que vam fer va ser a Nàpols. És una ciutat sorprenent, amb tot d'edificis impressionants als quals, el temps, no els ha tractats massa bé. Una gran majoria dels casalots estan fets amb pedra volcànica, d'un color negrós, cosa que accentua la seua aparença vellúrica. He de dir que aquesta era una de les ciutats que havíem de visitar que em feia més il·lusió. No de bades hi ha el nostre "Castell Nou", de l'època del regnat d'Alfons el Magnànim.
La visita a aquest edifici no em va decebre gens ni mica. És un edifici magnífic, amb elements destacables com ara, l'arc triomfal de l'entrada (de marbre blanc de Carrara) i la "Sala dels Barons" (anomenada abans "Sala Major"). La mestria del mallorquí Guillem Sagrera es demostra amb la majestuosa volta que remata l'estança. Tanmateix, per a les explicacions turístiques, el període de dominació catalano-aragonesa és "espanyol" i Guillem és "Guillermo". Bé, coses de la propaganda espanyola que tot ho liofilitza.
Com passa amb totes les ciutats amb segles d'història, Nàpols acumula edificis i carrers de totes les èpoques (la Pompeia romana és a la vora), en un potipoti que resulta molt bonic.
Nàpols té una geografia curiosa, amb una badia preciosa, turons, volcans i carrers amples i estrets. Malgrat la deixadesa que s'observa en algunes bandes, la ciutat no deixa indiferent. Té una bellesa de conjunt que em recorda, salvant totes les distàncies recomanables, el casc antic de València.
Hi vam poder veure places precioses, com la del "Plebiscit" o la de "Dant", edificis com el "Castell de l'Ou", el "Palau Reial", el "Jardí Botànic", el "Teatre de San Carlo" i vistes de la badia i dels encontorns, com ara Ischia, Procida, Capri, el Vesuvi o la costa Amalfitana.
Com a curiositat: quan érem a Nàpols hi havia rebaixes i, és clar, hi vam caure de quatre grapes (amb coneixement, això sí). Va ser a la "Galleria Umberto I" que vam fer un dels millors cafès de tot el viatge...

diumenge, 30 d’agost del 2009

SALTZIKI

Aquest estiu hem fet un viatge per la mediterrània. Un dels plats que ja coneixia, però que em va encantar fet al lloc on és típic és el "saltziki". Hi vaig afegir una mica de julivert perquè el primer que vaig menjar en duia. Bé, potser si alguna persona grega llig la recepta que us propose ara es tirarà les mans al cap, però ix molt bo. A més, hi vaig comptar amb l'ajut inestimable de Joan Serra, de Mallorca, cosa que va fer que la recepta millorara moltíssim!!!

SALTZIKI


INGREDIENTS:
3 iogurts grecs "Danone"
2 cogombrets
Sal

Oli d'oliva de Beneixama
Pebre i clavell

1 culleradeta (de les de moca) de suc de llimó colat

Julivert


PREPARACIÓ: Col·loquem en un llibrellet un colador i hi aboquem els tres iogurts grecs per tal que perden líquid i estiguen més concentrats. El podem deixar a la nevera durant unes hores, tapat amb un film. Això ho fem perquè, tot i que aquest iogurt grec és boníssim, el grec de veritat és més consistent.
Una vegada separat el iogurt grec del líquid sobrant, el reservem. Agafem els cogombrets i els pelem, els tallem en quatre parts i els llevem les llavoretes. Agafem el rall i ratllem per la part més fina. Una vegada ratllats, els cogombrets deixen anar un líquid verd que llançarem.

En un llibrellet mesclarem el iogurt grec, els cogombrets, el suc de llimó, i una culleradeta de pebre i clavell. Ho mesclem tot amb un batedor manual de varetes.
Agafem el julivert i el trinxem ben menut. L'afegim a la mescla anterior, mesclant bé. Ara només falta afegir-hi un raget d'oli i ja està.
Al final de les fotos us he posat la de l'original que vam menjar a Grècia per tal que en compareu la textura, més cremosa en aquest.

dimarts, 11 d’agost del 2009

TANQUEM PER VACANCES


L'agost, la calor, relax... en fi, que ja toca fruir de les vacances. Fins a setembre, si no ens hi trobem abans.

divendres, 7 d’agost del 2009

L'ENCANTADORA DE FLORÈNCIA

L’ENCANTADORA DE FLORÈNCIA. Salman Rushdie. The Enchantress of Florence. Traducció de Marta Pera Cucurell. Col·l L’Eclèctica, núm. 161, Ed. Bromera. Alzira.

Un home de trets europeus, amb una fantàstica història al seu darrere, ha de creuar mig món conegut per a recuperar el passat de la seua família. Té un secret que només pot revelar a una persona en el món, un parent seu. Ha de fer-li saber del destí de la princesa Qara Köz. Passat i present s’uneixen. Orient i occident, com en un espill, reflecteixen la imatge de dues ciutats poderoses: Florència i Fatehpur Sikri. Dues cares d’una mateixa moneda, malgrat que estiguen separades per milers de quilòmetres, cultures, creences i maneres de veure la vida. Hi ha tot un món de màgia i sensualitat que les té lligades per damunt de qualsevol circumstància. L’orgullosa Florència, en un dels seus moments de major esplendor. Els Mèdici han retornat al poder després d’haver deixat enrere l’etapa de Savonarola i totes les restriccions religioses. Tots els plaers possibles recorren els carrers de la ciutat. La sensualitat s’ensenyoreix dels edificis i les persones. Fets del passat reviuen al present gràcies a la princesa Qara Köz. Posseïdora d’unes arts màgiques insuperables, passarà per tot el cicle social, des de la por i l’admiració, quasi a la santedat, fins al menyspreu i la persecució. Paral·lelament, el viatge a terres llunyanes, al món dels infidels (al dels fidels d’altres déus, segons com es mire) d’un personatge enigmàtic. Algú que fa retornar el passat al present en recordar-lo. Uns governants mogols de Fatehpur Sikri, a l’Hindustan, que es veuran suspicaços primer i meravellats després amb les històries que els conta d’uns territoris que desconeixen o dels quals només n’han sentit a parlar breument. La màgia d’orient i la d’occident en pugna sense un guanyador clar fins al final de la història.

Si he de ser sincer, és un llibre que em va resultar una mica desconcertant de bon començament. No m’aclaria massa quant a les realitats que llegia per tal com hi ha una barreja de molts plànols narratius alhora. Després, però, no me’l podia deixar. Hi ha unes descripcions i unes històries molt ben narrades i sorprenents. Tant quan descriu la part occidental com quan fa el mateix amb la part oriental ho fa amb una mestria fabulosa. Resulta un joc de filigranatge literari lligar móns, històries i situacions de centenars d’anys en una mateixa novel·la. Unir l’època del Quatrocento florentí amb el seu moment homònim hindustànic no era una tasca senzilla, i l’autor ho fa magníficament. Mostra tant les creences i el refinament occidental d’eixe moment històric amb la sensualitat i els costums orientals de segles, destil·lats en la persona de l’emperador Akbar i la seua cort.

No sé si l’ambient que descriu i els fets històrics que narra són la novel·lització de realitats del passat, tant de la Florència com del Fatehpur Sikri del moment. Tanmateix, ho fa molt versemblantment. Si tenim en compte la nombrosa bibliografia que el mateix Salman Rushdie inclou al final del llibre, podem arribar a pensar que sí.

No voldria acabar sense destacar la bona traducció que n’ha fet Marta Pera. Les notes que l’acompanyen són de molta ajuda. S’agraeix la cura en l’ús de la llengua que hi ha tingut la traductora a l’hora de fer la seua feina.