dijous, 3 de setembre de 2009

LENA I JOANET ENS VISITEN: EXCURSIONS!!!

Feia un munt de temps que no havíem pogut gaudir de la companyia de Lena i Joanet (prop d'un any) i, és clar, ja en teníem una mica d'enyor. Per això, quan vam saber que vindrien a casa nostra, ens va fer molta il·lusió. Lena és una persona molt especial per a nosaltres. És d'aquelles amigues que sempre les voldries tindre a vora teu. És una marassa amb Joanet i amb tots els seus amics. Arribaven via Alacant, per això els hi vam anar a cercar allà. Aquest aeroport, comparat amb el de Palma, és com de joguet. Però es veu que ja basta. I amb ells, hi van arribar, també, "pecats mallorquins diversos": sobrassada coenta i no, i ensaïmades... Visca el mitxel·lí!!!
Com que érem a prop d'Elx, vam pensar que seria una bona ocasió de visitar la ciutat. I cap a Elx hi falta gent!!! Vam fer un desdejuni ("berenar", en mallorquí!) en un bar a la vora de la basílica de Santa Maria. D'ací vam fer cap al "Museu de la Festa", on vam poder gaudir d'un magnífic audiovisual en valencià que mostra perquè Elx i el seu "Misteri" són una fita de la qual ens podem sentir orgullosos els valencians i les valencianes. Té un petit museu annex que mostra aspectes de la Festa molt interessants. Hi visitàrem la basílica i, sort de sorts, hi havia l'organista fent sonar l'orgue i omplint l'església de sons i música antics. També vam veure els banys àrabs amb un altre muntatge audiovisual en valencià que ho explicava tot molt bé. A prop hi havia una llibreria i hi vam comprar algun llibre. El nou museu arqueològic d'Elx va ser una altra part interessantíssima de l'estada a Elx. Un museu modern, ben didactic i on el català ocupa un el lloc que li pertoca, sense cap complex.
El dia següent vam visitar Bocairent: les places, el casc antic, la "senda Màgica"... Vam fer una passejada per llocs preciosos del poble. Bocairent necessita una restauració urgent del seu casc antic. Si ho feren bé, els quedaria un patrimoni preciós. Els carrerons entortolligats, amb algunes cases restaurades, fa goig. Per ací va passar sant Vicent Ferrer tot predicant...

La visita del tercer dia va ser Biar. Hi havia un al·licient afegit: venien Rafa, Àngels, Andreu i Aitana, des de València. Altres amics que apreciem moltíssim i als quals tampoc no veiem tant com voldríem. Per a acabar-ho d'arredonir, també si va afegir la meua cosina Carmen, que coneix a tota la colla de Mallorca i de València. De Biar en vam veure el casc urbà, el museu Etnològic, el Santuari de la Verge, el castell i, el més important: vam fer un dinaràs al restaurant "El Solet": embotits variats, pastís de verdures i croquetes casolanes, com a entrants. El plat fort va ser un arròs eixut de conill, per tal que els amics el tastaren i, de postres, cadascú hi va triar la seua. Vam passar un dia molt agradable, en companyia de gent que ens estima i estimem.

El quart dia vam fer casa a Alcúdia: dinar amb els meus sogres. Una paella boníssima de peix, de les "del senyoret". Me'n vaig fotre una platerada. Les postres, un clàssic: meló d'Alger ("síndria" o "sindri") i "ous nevats" (especialitat dolça de la meua sogra).
L'últim dia tocava Villena: l'ajuntament, l'església de sant Jaume, casc antic, botiigues... i a fer maletes. Joanet i Lena se'n tornaven tard a Palma, perquè volien aprofitar el temps al màxim. A nosaltres, la veritat, se'ns ha fet curt. Però val més això que no res...

10 comentaris:

Marta ha dit...

El País Valencià encara és molt desconegut al Principat però té racons preciosos i inoblidables...

GLÒRIA ha dit...

Preciosa la crònica que fas del País Valencià. Les fotografies testimonien el teu text com sempre, tan directe i ben escrit, i venen ganes d'embarcar-se i fer un tour pels indrets que ens expliques i ens mostres. Al mateix temps es percep un entranyable ambient de compnyonia. Celebro que us hagiu divertit.
Besades per a tu, Francesc i per a Oreto.

Anònim ha dit...

Rei... ja veig que amb tu, és força difícil passar desapercebuts... però ... encantada que ens incloguis al teu blog...
LENA

Francesc ha dit...

MARTA: allò que no es coneix, no s'estima. Hem d'estimar-nos i conèixer-nos més.

GLÒRIA: gràcies pels teus comentaris tan elogiosos.

LENA: desapercebuts? Com? Besades.

Rafael Julià ha dit...

Subscric el que ha deixat escrit Lena. Molt bé la crònica. És veritat que ens hem de veure més, així que ja sabeu... València, Rita and company us esperen...

Francesc ha dit...

RAFA: d'acord!! Haurem de posar fil a l'agulla... Rita, anem per tu!!!

miquelet ha dit...

Estic content de que us haja agradat Elx. Aquí em teniu si voleu que us guie en la vostra propera visita.

Salut.

Francesc ha dit...

Miquelet: ho tindrem en compte!! ;D

Anònim ha dit...

hey que bocairent se está reabilitant poc a poc.
el problema el de tots:
no tenim un euro, ni el poble ni
la generalitat blavenciana.
altra pega es que el barri es molt
gran i lleves una pedra i ee cauen
tres.
eduard
pd.
soc el amic de la Brugués

Francesc ha dit...

Eduard: ja ho sé home!!! Hi tens tota la raó!!! La Generalitat "Valenciana" (?) es gasta els diners a gavelles en estupideses i, moltes vegades, deixa caure el patrimoni. Bocairent es mereix més atenció per part de les autoritats (no sé si dir-hi "nostres").