dilluns, 31 d’agost de 2009

VIATGE D'ESTIU 1: NÀPOLS

La primera de les escales que vam fer va ser a Nàpols. És una ciutat sorprenent, amb tot d'edificis impressionants als quals, el temps, no els ha tractats massa bé. Una gran majoria dels casalots estan fets amb pedra volcànica, d'un color negrós, cosa que accentua la seua aparença vellúrica. He de dir que aquesta era una de les ciutats que havíem de visitar que em feia més il·lusió. No de bades hi ha el nostre "Castell Nou", de l'època del regnat d'Alfons el Magnànim.
La visita a aquest edifici no em va decebre gens ni mica. És un edifici magnífic, amb elements destacables com ara, l'arc triomfal de l'entrada (de marbre blanc de Carrara) i la "Sala dels Barons" (anomenada abans "Sala Major"). La mestria del mallorquí Guillem Sagrera es demostra amb la majestuosa volta que remata l'estança. Tanmateix, per a les explicacions turístiques, el període de dominació catalano-aragonesa és "espanyol" i Guillem és "Guillermo". Bé, coses de la propaganda espanyola que tot ho liofilitza.
Com passa amb totes les ciutats amb segles d'història, Nàpols acumula edificis i carrers de totes les èpoques (la Pompeia romana és a la vora), en un potipoti que resulta molt bonic.
Nàpols té una geografia curiosa, amb una badia preciosa, turons, volcans i carrers amples i estrets. Malgrat la deixadesa que s'observa en algunes bandes, la ciutat no deixa indiferent. Té una bellesa de conjunt que em recorda, salvant totes les distàncies recomanables, el casc antic de València.
Hi vam poder veure places precioses, com la del "Plebiscit" o la de "Dant", edificis com el "Castell de l'Ou", el "Palau Reial", el "Jardí Botànic", el "Teatre de San Carlo" i vistes de la badia i dels encontorns, com ara Ischia, Procida, Capri, el Vesuvi o la costa Amalfitana.
Com a curiositat: quan érem a Nàpols hi havia rebaixes i, és clar, hi vam caure de quatre grapes (amb coneixement, això sí). Va ser a la "Galleria Umberto I" que vam fer un dels millors cafès de tot el viatge...

9 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Francesc,
La corona catalo-aragonesa apareix poc o gens tant a les visites turístiques com a una òpera de Verdi, molt bonica, I vespri siciliani on l'invasor es espanyol. De vegades em pregunto en cuantes coses ens menteix la història per causa d'interessos i falta de rigor per part dels que l'escriuen.
Besades, xiquet!

Teresa ha dit...

Algun dia hem de fer un viatge junts, ja voreu... :-)

Gemma ha dit...

Ieps, quin viatge més interessant!
Nàpols és una ciutat que em falta per visitar, sempre que n'he vist imatges penso que és molt bonica. A més, els voltants també són molt bonics de visitar, oi? I ja no diguem de la seva gastronomia...

josep ha dit...

Amics,
Un viatge magnífic. Nosaltres hi vam ser durant una setmana l'any 2005 i vam gauir-ne molt. Ja sabeu que les pedres son per a nosaltres autèntiques joies, i Nàpols en té de totes les èpoques. Una abraçada

Marta ha dit...

M'has fet recordar quan hi vaig estar, veig que encara té aquella pàtina de ciutat una mica descuidada. El castell em va transportar a una part de la nostra història, on érem coneguts arreu ( i ho haurem de tornar a ser). Vas tastar la pizza d'oli i all, és la més humil de totes les pizzes però és boníssima.

Mercè ha dit...

Renoi, entre tots, amb els reportatges de les vostres vacances m'esteu fent unes dentetes que és massa!! ;)
Ben tornats!

La cuina vermella ha dit...

Ens afegim a la proposta de la Teresa, fer un viatge plegats! Què us assembla.
Gràcies per la crònica, ja esperem la següent. Besades amic.

manel ha dit...

amics, veig que heu aprofitat l'estiu, i em feu molta enveja, perquè només conec el nord d'itàlia i m'encantaria visitar nàpols.

Francesc ha dit...

GLÒRIA: la història l'escriuen els vencedors, i ja sabem qui guanya per ara. Potser algun dia canviaran les coses i la nostra història pròpia ocuparà el lloc que li pertoca.

TERESA: és una molt bona idea. ;D

GEMMA: aquesta ciutat és molt bonica, amb una gastronomia molt mediterrània, com no podia ser d'una altra manera.

JOSEP: hi tens tota la raó. Hi ha un munt de pedres miradores a Nàpols.

MARTA: aquesta pizza no l'he tastada a Nàpols, però sé que és molt bona.

MERCÈ: això de les vacances és el que té, que sempre sols trencar amb la rutina diària.

AMICS VERMELLS: em sembla una idea molt bona. Què tal un viatge "blocaire" en "bloc"? ;D

MANEL: segur que t'agradaria molt. Hi trobaries receptes molt suggerents que faries beníssim i ens mostraries al teu bloc tan bé com sempre.