L'ENCANTADORA DE FLORÈNCIA

L’ENCANTADORA DE FLORÈNCIA. Salman Rushdie. The Enchantress of Florence. Traducció de Marta Pera Cucurell. Col·l L’Eclèctica, núm. 161, Ed. Bromera. Alzira.

Un home de trets europeus, amb una fantàstica història al seu darrere, ha de creuar mig món conegut per a recuperar el passat de la seua família. Té un secret que només pot revelar a una persona en el món, un parent seu. Ha de fer-li saber del destí de la princesa Qara Köz. Passat i present s’uneixen. Orient i occident, com en un espill, reflecteixen la imatge de dues ciutats poderoses: Florència i Fatehpur Sikri. Dues cares d’una mateixa moneda, malgrat que estiguen separades per milers de quilòmetres, cultures, creences i maneres de veure la vida. Hi ha tot un món de màgia i sensualitat que les té lligades per damunt de qualsevol circumstància. L’orgullosa Florència, en un dels seus moments de major esplendor. Els Mèdici han retornat al poder després d’haver deixat enrere l’etapa de Savonarola i totes les restriccions religioses. Tots els plaers possibles recorren els carrers de la ciutat. La sensualitat s’ensenyoreix dels edificis i les persones. Fets del passat reviuen al present gràcies a la princesa Qara Köz. Posseïdora d’unes arts màgiques insuperables, passarà per tot el cicle social, des de la por i l’admiració, quasi a la santedat, fins al menyspreu i la persecució. Paral·lelament, el viatge a terres llunyanes, al món dels infidels (al dels fidels d’altres déus, segons com es mire) d’un personatge enigmàtic. Algú que fa retornar el passat al present en recordar-lo. Uns governants mogols de Fatehpur Sikri, a l’Hindustan, que es veuran suspicaços primer i meravellats després amb les històries que els conta d’uns territoris que desconeixen o dels quals només n’han sentit a parlar breument. La màgia d’orient i la d’occident en pugna sense un guanyador clar fins al final de la història.

Si he de ser sincer, és un llibre que em va resultar una mica desconcertant de bon començament. No m’aclaria massa quant a les realitats que llegia per tal com hi ha una barreja de molts plànols narratius alhora. Després, però, no me’l podia deixar. Hi ha unes descripcions i unes històries molt ben narrades i sorprenents. Tant quan descriu la part occidental com quan fa el mateix amb la part oriental ho fa amb una mestria fabulosa. Resulta un joc de filigranatge literari lligar móns, històries i situacions de centenars d’anys en una mateixa novel·la. Unir l’època del Quatrocento florentí amb el seu moment homònim hindustànic no era una tasca senzilla, i l’autor ho fa magníficament. Mostra tant les creences i el refinament occidental d’eixe moment històric amb la sensualitat i els costums orientals de segles, destil·lats en la persona de l’emperador Akbar i la seua cort.

No sé si l’ambient que descriu i els fets històrics que narra són la novel·lització de realitats del passat, tant de la Florència com del Fatehpur Sikri del moment. Tanmateix, ho fa molt versemblantment. Si tenim en compte la nombrosa bibliografia que el mateix Salman Rushdie inclou al final del llibre, podem arribar a pensar que sí.

No voldria acabar sense destacar la bona traducció que n’ha fet Marta Pera. Les notes que l’acompanyen són de molta ajuda. S’agraeix la cura en l’ús de la llengua que hi ha tingut la traductora a l’hora de fer la seua feina.