dilluns, 3 d’agost de 2009

CHIS I ALCOI: UNA TROBADA PLENA D'AMISTAT

La veritat és que tenim Alcoi ben a prop de casa nostra i no hi solem anar massa sovint. De fet, jo no hi havia anat tot sol (vull dir, conduint-hi jo) des de feia una pila d'anys. Ara, però, la cita era inexcusable!!! Des que vam saber que la Chis (la madona de Can Loi) venia a Alcoi a fer-hi un estatge en un restaurant de la ciutat, n'estàvem molt i molt il·lusionats.

La Chis és una amiga que només coneixíem pel seu bloc i, tanmateix, tant l'Oreto com jo ens n'havíem anat fent "amics virtuals". Quines coses que té açò d'internet!! Ens la imaginàvem bona persona i molt simpàtica. I encara va ser millor quan la vam poder conèixer en viu i en directe!! És un encant. Ara, que ja ens hem fet "amics reals", forma part de les nostres amistats preferides.
Bé, però parlem-ne una mica de l'odissea d'anar a Alcoi. Nosaltres érem a Alberic i ens havíem de desplaçar a Alcoi. Solució: cercar a internet la ruta... i sort ! Bé, va ser una mica complicat d'arribar-hi perquè una bona part del trajecte, sobretot quan estàs relativament a prop d'Alcoi, està ple d'obres a la via. Però vam arribar-hi!!!
Per una casualitat d'aquelles, una vegada a Alcoi, vam trobar un aparcament que es deia "La Rosaleda", o cosa així i vam poder anar a cercar la Chis al restaurant. Es tractava de "Cal Dani", un restaurant de cuina moderna amb els sabors de la terra.
Amb la trobada, vam conèixer una xica mallorquina (una "al·lota, com dirien per allà) ben alta, guapa i molt alegre. Ens va dur tot de coses, des de vi taujà a melmelades i confitures diverses que ella tan bé sap fer. Llépol com sóc, ja m'estic imaginant tot de desdejunis dolços amb melmelada de vi, per exemple, o qualsevulla altra de les exquisideses casolanes que ens va dur la Chis. I és que encara no ho havia dit, però la Chis és una cuinera excel·lent!! Només cal visitar el seu bloc per tal d'adonar-se'n.
Vam fer un cafetet en una placeta molt tranquil·la i després anàrem a visitar Alcoi: l'Ajuntament, la ciutat antiga, els carrers, la llibreria Llorens, la casa del Pavo, la pastisseria "El Túnel" (pecatòrum!!!!). En aquesta pastisseria vam comprar uns dolcets que ens vam cruspir a la plaça de l'Ajuntament, acompanyats d'una aigua mineral i de la conversa amical de la Chis.
Ens hauria agradat molt quedar-nos-hi a dinar amb ella, però eixe dia anàvem una mica de bòlit i no podia ser. Tot plegat, una visita llamp, però que ens va compensar moltíssim per haver-hi pogut conèixer la Chis.

5 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Per aquí en som alguns que ja en tenim ganes de conèixer la Cris!!

Comtessa d´Angeville ha dit...

El Túnel!!!! Quines ganes d'algun dolç d'allà que m'han entrat!!!! Ma mare sempre em comprava coses d'allà quan em portava bé, em tornen boja les escorfes de taronja i llima que fan cobertes de xocolate...

La cuina vermella ha dit...

Ostres, quin trio més especial i maco, els nostres amics estimats junts, fruint d'un matí calorós d'estiu. Quines ganes de tornar-vos a veure, i quines ganes de conèixer a la preciosa Chis. Molts petons!

Marta ha dit...

Veieu que bé ja teniu una bona amiga real més. No em digueu que no és bonic això, ei ara li haureu de tornat la visita a les Illes, ja pots anar pensant alguna de les teves receptes innovadores i boníssimes!

Francesc ha dit...

Sara Maria: no m'estranya gens!!

Comtessa d'Angeville: la Chis i jo vam poder gaudir-hi d'un magnífic xocolate negre amb ametlles. Per a llepar-se'n els dits!!!

La cuina vermella: sí que érem un "trio" curiós!!! Ho vam passar pipa!!!

Marta: si poguera ser, aniria a les Balears a cada dos per tres. M'agrada molt el nostre país insular. Receptes? Potser alguna coseta tradicional que allà no coneguen. ;D