Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAISATGE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAISATGE. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de juny del 2010

ELS DOLÇOS I ELS SALATS ALS FORNS DE VINARÒS

ELS DOLÇOS I ELS SALATS DE VINARÒS. Ca Farga, Ca Massita, J.A. Guimerà i J.J. Roda. Fotos M. Andreu i A. Rot. Ed. Onada Edicions. Col·lecció La Teca, 03. Benicarló.

És cert que la nostra societat ha canviat moltíssim en molts pocs anys. Hem passat de ser una societat majoritàriament rural a una altra d'urbanita quasi total. Enmig de tot plegat hem gairebé perdut menjars i tradicions que, com no podia ser altrament, anaven lligats a una certa manera de viure. Els menjars de cada dia anaven concordats als productes de temporada. Ara podem consumir qualsevol producte en totes les èpoques de l'any. Però no és el mateix que quan el mengem en saó, és a dir, al moment òptim que tocaria de manera natural.
El llibre de què parlem té la gràcia de presentar-nos els plats per temporades: primavera-estiu i tardor-hivern. I què hi trobarem? Doncs tot un paisatge culinari en trenta plats boníssims de la cuina tradicional de Vinaròs. Pot semblar poc (o molt) segons es mire. Però és que aquest llibre és molt més que un receptari. Des dels autors, la introducció i els comentaris de cada plat hi ha condensat tota una saviesa popular que destil·la molts anys de dedicació i estimació pel producte final: un plat per a gaudir-lo, siga dolç o salat. No sabria amb quin quedar-me: coc de tonyina o de figues? Galetes d'ou o crespells? Farinada de repassos o coc de poma de l'agredolç? L'elecció no és fàcil perquè tots són boníssims!! I estan totes les receptes molt ben explicades i contextualitzades, amb la qual cosa, de retruc, aprens, quasi sense adonar-te'n, matisos de vida quotidiana que poden ser equivalents a molts altres pobles de la nostra geografia.
Ja expliquen al llibre que, a hores d'ara, certs plats tradicionals que presenten només es poden trobar que als forns o fleques del poble. La gent ja no disposa de tant de temps per a fer determinades coses al moment que li caldrien. Però totes les persones que han col·laborat en el llibre s'entesten a transmetre'ns la tradició: adapten les receptes de la mida d'una fleca a la cuina de cada dia, amb els estris i els materials d'avui dia en una casa quasevol, sense trair gens el que han aprés dels seus avantpassats. Obres com aquestes contribueixen a salvar-nos el nostre patrimoni gastronòmic. Demostren que hi ha persones que s'estimen la terra i la cultura pròpies i no volen despersonalitzar-se amb "modernors alienes". Som el que som, també, pel que hem menjat. Els autors ho saben i no volen que això es perda.
I és que aquest llibre fa goig de llegir-lo i usar-lo!! El disseny és modern, amb unes fotos fantàstiques que inciten més encara a la preparació dels plats que proposen. La redacció és amena i abellidora. Què més es pot demanar? Que el llibre s'escampe i s'use. Pot ser un regal fantàstic per als amants de la cuina tradicional, siguen de Vinaròs o de Maó. O, millor encara, un "autoregal". Això és el que vaig fer jo, i n'estic ben content.

Si no el trobeu a les llibreries del poble, es pot demanar directament a Onada Edicions.
La foto d'aquest post és de l'editorial.

divendres, 18 de desembre del 2009

BON NADAL, ENCARA


Enmig de la voràgine de la vida diària, arriben unes dates que, segons com, a alguns ens posen una mica tristos i, de vegades, una mica contents. Malgrat tot, si sobrevivim a la febre consumista i al trànsit endimoniat de moltes ciutats, potser les gaudirem una mica. Segur que als bons aficionats a la cuina se'ls posen les neurones a mil per tal de cuinar aquells plats especials o tradicionals que alegraran moltes taules familiars, d'amics... Ja en tindrem notícies.
Ja sé que pot semblar passat de moda i carrincló, però, des d'ací vull desitjar-vos a tots/es un BON NADAL!!!

dissabte, 21 de març del 2009

AVUI JA ÉS PRIMAVERA

Avui ja és primavera i, després de quasi un mes d'haver "aparcat" el bloc, el reprenc. Gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris de suport. Ha estat un temps de molta feina i amb alguns moments durs (no per la feina precisament). Però com no hi ha ni mal ni bé que dure cent anys, ací estic novament amb ganes de continuar. També hi ha hagut moments bons que ja us aniré contant.
Primavera és sinònim de nou, de jovenesa, de ganes de viure, de veure les coses d'una altra manera. Per això he pensat en una cançó que m'agrada molt i que canta la meua admiradíssima Maria del Mar Bonet. Com que, de més a més, tinc un enyor de Mallorca que no me l'acabe, doncs, aquesta cançó m'ho fa més passador.
M'agradaria molt que gaudíreu amb la música i amb la veu d'aquesta cantant excepcional. Primavera, l'estació més jove de l'any...




Dansa de la primavera (o La dansa de la primavera)

(Maria del Mar Bonet - Gregorio Paniagua)

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

Què exigent que ve la primavera,
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.

No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.

Cantar les llunes de les seves nits,
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.

Cantar, si torna, el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.

Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d'una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar.

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

dimarts, 29 de juliol del 2008

LA COLOCÀSIA




Sempre hem tingut colocàsies a casa. La meua àvia en tenia, ma mare i ara Oreto i jo. Per a evitar que les plantes moriren a Tavernes, les vam dur al camp. Allà, a banda de fer-se molt grans, han fet una cosa que no havia vist mai o no ho recordava: han florit i han fruitat. Li he fet algunes fotos perquè, de veres que m'ha cridat l'atenció.

No sé si eixos granets que s'hi veuen seran les llavors. Supose que deuen ser tan verinosos com les mateixes fulles i la planta.

diumenge, 25 de maig del 2008

DINAROT DE DIUMENGE A CA LA MEUA SOGRA
















La meua sogra és una artista. Diu que no li agrada cuinar, que cuina per obligació i que, ja que ho ha de fer, doncs, prova de fer-ho bé. El cas és que no sols ho fa bé, sinó que ho fa beníssim. Amb ella és molt difícil poder dur un "règim" mitjanament bé. Sempre hi ha un plat dels que sap fer de fa anys i que diu "menja'm".
Hui diumenge, a Alberic, ens ha preparat dues de les seues especialitats: cassola d'arròs al forn i ous nevats. La cassola estava per a llepar-se'n els dits. No n'hem deixat ni un granet. Li ha eixit molt i molt bona. Però encara ens quedava el millor del dinar: ous nevats. Es tracta d'unes postres familiars que vénen a través d'una cunyada de l'àvia de la meua dona. És una recepta facilíssima, d'aquelles que es fan amb pocs ingredients, barata i que sorprén amb el resultat. El sabor és exquisit i la presentació espectacular. Tanmateix, és d'aquelles coses que no pots explicar. Formen part d'aquells plaers "secrets" de la cuina que, potser, algun dia revelaré. I és que la meua sogra sempre té cartes culinàries amagades...

dijous, 20 de març del 2008

POST-FALLES...


Enguany no m'he enterat pràcticament de les falles. Entre Beneixama i Alcúdia, i que no veiem Canal 9, aquestes festes han estat una referència molt llunyana. No sóc un gran fan de les falles, però entenc que formen part d'una certa manera d'entendre la valencianitat. Personalment, m'agradaria que foren més reivindicatives, crítiques i innovadores. Per exemple, la falla "Na Jordana", de València. Em fa pena veure com han estat de manipulades les falles pel "poder" de torn, sobretot quan va contra nosaltres. Com ara. Bé, diuen que no hi ha mal ni bé que dure cent anys.
D'ací a quatre dies marxarem Oreto i jo a Mallorca. Aires nous i piles carregades!!!