diumenge, 25 de maig de 2008

DINAROT DE DIUMENGE A CA LA MEUA SOGRA
















La meua sogra és una artista. Diu que no li agrada cuinar, que cuina per obligació i que, ja que ho ha de fer, doncs, prova de fer-ho bé. El cas és que no sols ho fa bé, sinó que ho fa beníssim. Amb ella és molt difícil poder dur un "règim" mitjanament bé. Sempre hi ha un plat dels que sap fer de fa anys i que diu "menja'm".
Hui diumenge, a Alberic, ens ha preparat dues de les seues especialitats: cassola d'arròs al forn i ous nevats. La cassola estava per a llepar-se'n els dits. No n'hem deixat ni un granet. Li ha eixit molt i molt bona. Però encara ens quedava el millor del dinar: ous nevats. Es tracta d'unes postres familiars que vénen a través d'una cunyada de l'àvia de la meua dona. És una recepta facilíssima, d'aquelles que es fan amb pocs ingredients, barata i que sorprén amb el resultat. El sabor és exquisit i la presentació espectacular. Tanmateix, és d'aquelles coses que no pots explicar. Formen part d'aquells plaers "secrets" de la cuina que, potser, algun dia revelaré. I és que la meua sogra sempre té cartes culinàries amagades...

9 comentaris:

enric ha dit...

Senyora sogra d’en Francesc:

La felicite de tot cor pel magnífic àpat que va preparar diumenge per dinar… Ara bé… No li podria explicar al seu gendre com prepara els ous nevats? De ben segur que tots els amics blocaires del seu gendre li estarem molt agraïts, i cada vegada que algú els prepari ja vorà com pensarà com pensarà en vostè.

Una abraçada!

Francesc ha dit...

Enric: la meua sogra és un tros de pa. Segur que, si li ho demane, m'ho explicarà gustosament. Salutacions

Teresa ha dit...

Mare meuaaaaaaaaaaaaaaaa, quins dinarooooooooots! No m'estranya que no pugueu seguir la dieta com déu mana...

Jo vull ous nevats quan vaja a felicitar-vos, que no sé exactament què porten, però tenen una pintaaaaaaa :-) (ara, si el que porten és nata, podeu substituir-la per merengue)

Francesc ha dit...

Teresa: hi tens tota la raó. Però és que amb la meua sogra no s'hi pot fer res. Qui és capaç de resistir-se a un dels seus plats? Jo, no. Per cert, no duu nata, tranquil·la.

glòria ha dit...

Francesc,
Quin dinarot i quina gràcia en explicar-lo.
Vull intercedir a favor de l'Enric que deu estar desitjós de preparar els preciosos ous nevats.
Per cert, quin nom és Oreto?
Gràcies.

Francesc ha dit...

Glòria: gràcies pel teu comentari. La pròxima vegada que la meua sogra prepare els "Ous nevats" me n'apuntaré la recepta. Pel que fa al nom "Oreto" és el nom de la Verge patrona de l'Alcúdia (La Ribera Alta). No se sap del cert, però es pensa que podria vindre d'una de les invocacions de la Mare de Déu com a "hortus conclusus", d'on també prové una variant més coneguda que és "Loreto". Ací tens un enllaç que et permetrà veure'n la imatge: www.parroquiasanandres.org
Salutacions

Francesc ha dit...

Glòria: se m'ha oblidat comentar-te que la meua dona és nascuda en eixe poble de la Ribera i és on viuen els meus sogres i el meu cunyat. Salutacions

glòria ha dit...

Gràcies per la teva informaci´, Francesc. M'anoto l'enllaç per veure l'imatge de la Verge d'Oreto.
Besets com dius tu.

Glòria ha dit...

Francesc,

Jo m'afegeixo als elogis cap a la teva sogra i, posats a fer, potser també et podria passar la recepta de l'arròs al forn. Digues-li que el seu secret faria feliços a tots els teus amics blocaires.

Una abraçada