Aquesta nit hem anat a Alzira, als cinemes "El Punt" Oreto i jo a sopar i a veure-hi l'última de la saga: "Indiana Jones i la calavera de Cristall".
La pel·lícula ens ha agradat molt a tots dos. És molt entretinguda, amb alguns "tocs Espielberg" que no puc desvetllar. La Kate Blanchet hi fa un paperàs. No és una pel·lícula d'aquelles "de culte", però t'hi entreté tota l'estona. Val la pena l'entrada que hi pagues.
Prèviament, hem sopat a "La mia Mamma", un restaurant d'aquells de "franquícia" (quin mot més lleig!) però que ho fan bo: amanida de marisc, una bruschetta, una pizza vegetal (per als dos) i de postres una crema catalana industrial i gelat de iogurt amb gerds. Per a beure: aigua, que fa la vista clara! La veritat és que, dins de tot, hi hem fet bondat amb el menjar.
Ja sopats, com que al País Valencià no tenim cap altra possibilitat de veure pel·lícules al cinema que no siga en llengua estrangera, doncs, hem hagut de veure-la en espanyol. Sort que en sabem, d'idiomes.La pel·lícula ens ha agradat molt a tots dos. És molt entretinguda, amb alguns "tocs Espielberg" que no puc desvetllar. La Kate Blanchet hi fa un paperàs. No és una pel·lícula d'aquelles "de culte", però t'hi entreté tota l'estona. Val la pena l'entrada que hi pagues.
.JPG)
.JPG)
4 comentaris:
En tot Catalunya només hi ha 15 sales que projecten la pel·lícula en català. A la meva comarca, El Baix Llobregat, la més poblada de tot Barcelona no n'hi ha cap.
Segurament l'aniré a veure el proper cap de setmana al costat de casa. Evidentment en castellà. Com sinó?
Encara no l'he anat a veure, però en tinc moltes ganes... sóc una fan de l'Inidana Jones!
I el sopar... de règim règim no ho és, eh? que les crema catalana i el gelat porten moltes calories! Però l'Indi es mereix una excepció així, oi? ;)
Bruggers: doncs, sí que tenim fotut el panorama a casa nostra! Després diran que el castellà perilla a les nostres terres! Si això és "perillar", voldrà dir que ja tenim el català a l'UCI? Crec que demanaré als Reis d'Orient un desig de llibertat més àmplia que la que tenim ara... Besets
Gemma: la pel·li es val un bon soparet. La veritat és que abans menjàvem més que una revolta de riu i ara, encara que no ho semble, ens hem moderat en la menjuga. Les postres eren de ració petita, ara, les calories són les calories. Hi tens tota la raó. Besets i gràcies novament pels teus vídeos al teu bloc.
La calavera de cristall la tenim pendent, deixarem passar uns dies a veure si afluixen les cues. Sobre el tema de les còpies de la pel·li en català, a Barcelona ciutat només és projecte en dues sales i, per descomptat, gens céntriques, no fos que hi anès massa gent. És indignant, però lamentablement ja hi estem acostumats. Sóm una colònia i alguns encara no ho saben.
Publica un comentari a l'entrada