dilluns, 19 de maig de 2008

QUINES COSES CRIA EL MÓN


Avui m'he dedicat a contestar, educadament això sí, diversos comentaris de gent contrària a les nostres idees lingüístiques i del concepte i l'abast de la nostra nació en un bloc d'un amic.
Realment, pense que he fet bé (tot i que, de vegades, és avorrit haver de rebatre obvietats i simples detalls d'ignorància). Crec que, si no convèncer-los (ningú que no accepte la crítica és capç de moure's), almenys he aconseguit que la mala llet que alguns destil·laven (o destil·len quan estan enrabiats) se'ls haja fet aigua.
Al final s'han quedat sense arguments "defensables i discutibles" i s'han aferrat a la "creença", a la "fe" en allò que hom creu, de vegades, sense que hi entre el raciocini. Fet i fet, no es pot anar contra els sentiments arrelats i les creences. No hi pot entrar la raó de cap manera. Llàstima, perquè, de vegades la raó ens pot fer veure que allò que creiem no és del tot correcte. Però, llavors, la nostra "fe cega" en quelcom que pensem que és així pot esquerdar-se i, què en queda?