Hui llegia al diari "Avui" que una lectora havia posat el crit al cel perquè als sobres de correus hi apareixen separades les versions "valenciana" i "catalana" (junt amb la castellana, gallega i basca). Jo és que ja no em sorprenc de res. De tota manera, tal i com es pot veure en el redactat d'ambdós textos queda demostradíssim que són dues llengües tan diferents com el wòlof i el xinès. Segur que els parlants d'ambdues llengües és impossible que entenguen ni un borrall si se n'ixen de la versió respectiva. Coses de l'idioma. És tan òbvia la ruqueria d'alguns "legalistes" que ja veureu com algun dia ens trobarem versions de castellà, andalús, lleones... Ai, no m'havia adonat que el castellà és únic, pur i indivisible! Perdó! Pecat mortal! Ara bé, si la llei diu que "català" i "valencià" són dues llengües diferents, han d'aparèixer-hi com a diferents. Encara que la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua diga que el valencià és català, per cert... Prepareu-vos, perquè el dia que se'ls ocórrega legislar que la Terra és plana i que el sol gira al seu voltant, ja m'imagine cremant heretges a les places públiques... ´
Ací teniu l'enllaç a la notícia sencera:
.JPG)
.JPG)
5 comentaris:
Francesc,
Com que tu i jo considerem que sí que parlem el mateix idioma, tu a la manera de València i jo a la de Catalunya, no hi haurà problema perquè entenguis la recepta de la focaccia de l'Iker Ereuzkin, de la Boqueria, que jo he traduït del castellà.
FOCACCIA D’OLIVES NEGRES, TOMÀQUET I ORENGA
Ingredients:
- 500 g de farina
- 20 g de llevat prensat de forner (poden ser uns cubs que venen al Mercadona)
- Sal
- Oli d’oliva
- Vinagre balsàmic
- Aigua
- 2 safates de tomàquets cherry
- 100 g d’olives negres d’Aragó
- 1 manat d’orenga fresca
Preparació:
1)Dissoldre el llevat en mig got d’aigua tèbia i reservar.
2)A sobre del marbre, formar un volcà amb 300 g de farina, i al centre afegir el llevat dissolt en l’aigua tèbia, un got d’aigua freda, un bon raig d’oli d’oliva i una mica de sal. Treballar la massa barrejant bé els ingredients, fins a obtenir un puré espès, homogeni i sense grumolls; una vegada s’hagi obtingut aquest puré o papilla, afegir-hi la resta de farina a poc a poc i sense deixar de treballar la preparació, fins aconseguir una massa elàstica, llisa i homogènia. En aquest punt, afegir-hi els tomàquets cherry, les olives sense pinyol i tallades a trossos, i l’orenga finament picada. Barrejar bé perquè els ingredients s’incorporin a la massa.
Untar una safata per anar al forn amb oli i escampar-hi farina. Estirar la massa d’una mida una mica més petita que la superfície de la safata, tapar-la amb un drap humid i deixar-la reposar durant una hora a temperatura ambient en un lloc càlid, per exemple, a sobre del forn o d’una estufa. També es pot posar la massa a dins del forn, temperatura de 45º, amb la porta una mica oberta, durant 30minuts. Si es deixa reposar la massa en un lloc fred, el llevat tardarà més a reaccionar.
3)Transcorregut el temps de repòs, retirar el drap i pintar la superfície de la focaccia amb una barreja a parts iguals d’oli i vinagre balsàmic, posar-hi sal per sobre (millor si és sal Maldon). Posar la safata al forn, una mica més avall de la meitat, i coure la focaccia a 190º durant 30 minuts, amb l’escalfor de dalt i de baix, i amb l’aire, si el forn disposa d’aquesta funció.
4)Deixar refredar la focaccia i tallar-la al gust. Si es vol més cruixent, una vegada tallada, posar-la 3 o 4 minuts al forn.
Aquesta focaccia es pot servir amb anxoves o per acompañar embotits i fumats.
Que vagi de gust!
Surrealista! El que més m'agradat és que en els dos idiomes a la paraula "plantació" els falta la "i"
Aquests 2 cèntims podrian invertir-los en cultura i la cultura potser ens portaria a preservar la natura.
Salutacions.
Glòria: no saps com t'agraesc que m'heges enviat la recepta. És molt amable de la teua part i t'ho valore moltíssim. Pel que fa al tema lingüístic, malauradament, ací a València ho tenim molt fotut. Ens han enverinat molt contra Catalunya per interessos espuris. Tinc molt clars, des de fa anys, que parlem el mateix, però és molt dur haver de demostrar-ho a cada dia a la feina (sóc professor de català en un institut) de manera científica. Què hi farem! És el que hi ha...
Bruggers: què t'hi puc dir? Si no fóra tant penós, seria per a riure-se'n. Jo també pense com tu. Gràcies pel teu comentari.
Més detalls, ¿heu vist com en el signe de l'apostrofació de la d i arbres, en les dues llengües també és diferent: u fa servir l'accent i l'altre el signe específic de l'apostrofació? Encara gràcies que no han volgut diferenciar la l geminada, u amb un punt volat i l'altre amb un punt normal! (cosa que em fa molta ràbia de vore: collons, shift i tecla 3)
Josep V.: la veritat és que no m'hi havia fixat tant. No els dones més idees ara, eh?
Publica un comentari a l'entrada