dimecres, 28 de maig del 2008

EL CATALÀ AL SENAT ESPANYOL

Ahir em vaig assabentar per la premsa que el Senat Espanyol ha aprovat una moció de l'Entesa perquè s'hi puga parlar sempre en català i que el Diari de Sessions reculla les intervencions fetes en aquesta llengua en la seua versió original. Res a objectar-hi per part meua. El PP, com era d'esperar, hi ha votat en contra. No paga la pena ni comentar-ne les raons.
Realment, el que s'hi ha votat és que s'hi puga intervindre en qualsevol de les llengües de l'Estat. Esperem que això no siga una nova oportunitat per traslladar a eixa cambra l'eterna discussió fictícia "valencià versus català" (o a l'inrevés) per part dels de sempre.
Si l'Estat Espanyol vol que la gent que no ens hi sentim còmodes ni hi tenim cap lligam afectiu puguem arribar a pensar que les coses poden canviar, aquesta pot ser una primera passa. Tot i que hi mantinc les meues reserves.
No tinc res en contra dels espanyols a nivell persones. No els hi vull cap mal. Em semblen perfectament respectables, però difents en moltes coses. No m'hi trobe a gust amb el seu vestit, vull el meu.
El que passa és que sent que la meua llengua, la meua cultura i el meu País no són els seus. Que els seus llocs comuns i de referència no són els meus. Que si vull que tot allò que m'identifica com a catalanoparlant (la meua història, la meua llengua, el meu País, etc.) sobrevisca, necessitem trobar aires nous per a respirar. Vull ser, simplement, valencià, i no espanyol obligatori.
Tant senzill (i sempre, tant difícil) com això.


Ací teniu un enllaç a la notícia: