dimarts, 20 de maig del 2008

TAVERNES: NOSTÀLGIA I NEGUIT


Avui he tornat a Tavernes. Havia de fer-hi gestions diverses i m'hi he entretingut durant ben bé dues hores. Com que tenia temps entre aturada i aturada, he visitat la família. Això m'ha permés tornar a passejar per alguns carrers que feia temps que no trepitjava. Tinc una sensació estranya quan camine i veig els canvis que en poc més de dos anys que no hi visc s'hi han anat produint. La ciutat canvia de pell a poc a poc. El temps i l'especulació immobiliària van acabant amb alguns racons que guardaven records d'infantesa i vida diària que ara queden desdibuixats, com en una nebulosa d'imatges que es barregen en una voràgine tumultuosa. Algun dia em reconciliaré amb alguns moments poc agradables de la meua vida ocorreguts en aquest poble. Potser, llavors, me'l miraré amb altres ulls.

2 comentaris:

glòria ha dit...

La fotografia és molt bonica, el text transmet tristesa. Que sigui aviat la teva reconciliació amb Tavernes, i en l'expliquis.
Salutacions, Francesc.

Francesc ha dit...

Glòria: supose que el temps posa les coses al seu lloc. Ara com ara, és com una nafra que necessita cicatrització. Gràcies.