AVUI JA ÉS PRIMAVERA

Avui ja és primavera i, després de quasi un mes d'haver "aparcat" el bloc, el reprenc. Gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris de suport. Ha estat un temps de molta feina i amb alguns moments durs (no per la feina precisament). Però com no hi ha ni mal ni bé que dure cent anys, ací estic novament amb ganes de continuar. També hi ha hagut moments bons que ja us aniré contant.
Primavera és sinònim de nou, de jovenesa, de ganes de viure, de veure les coses d'una altra manera. Per això he pensat en una cançó que m'agrada molt i que canta la meua admiradíssima Maria del Mar Bonet. Com que, de més a més, tinc un enyor de Mallorca que no me l'acabe, doncs, aquesta cançó m'ho fa més passador.
M'agradaria molt que gaudíreu amb la música i amb la veu d'aquesta cantant excepcional. Primavera, l'estació més jove de l'any...

Dansa de la primavera (o La dansa de la primavera)

(Maria del Mar Bonet - Gregorio Paniagua)

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

Què exigent que ve la primavera,
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.

No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.

Cantar les llunes de les seves nits,
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.

Cantar, si torna, el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.

Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d'una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar.

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!