dimecres, 25 de març de 2009

UNA ESCAPADA ESPECTACULAR

Durant molt de temps, tant Oreto com jo hem anat més que estressats per motius de feina i aliens a aquesta. Total, que estàvem en un estat que necessitàvem una "restauració" que ni la mòmia de Nefertiti. Per això, com que s'acostava l'aniversari d'Oreto, amb la complicitat d'una companya del departament, l'Eva, d'anglès, vaig reservar una nit d'hotel a Altea amb desdejuni. Es tractava, ni més ni menys, que de l'hotel SH Hotel Villa Gadea. Un hotelàs de cinc estrelles amb spa i tractaments de talassoteràpia.
Hi vam arribar el dissabte per la vesprada i, quasi a l'hora de dinar. Vam descarregar les coses a l'habitació 1008 amb unes vistes espectaculars sobre la costa Mediterrània i un solet i un bon oratge fantàstics.
Estàvem molt enfambrats i vam gaudir del dinar molt i molt. Com a aperitiu, ens van traure un xarrupet de crema d'espàrrecs amb uns granets de caviar vermell molt bo.
De primer, per a compartir, ens van portar una amanida de brots tendres de lletuga, tomates seques rehidratades, ametles, unes fulletes de menta fresca i medallons de foie amb reducció de vinagre de Mòdena que estava... per a menjar-se'n una arrova de verd!!!
El plat fort va ser lloms de rèmol amb un risotto a l'aroma de bolets, amb espàrres verds, bròcoli i oli de tòfona. Una delícia.
Per a beure vam demanar un blanc "Viña Esmeralda" de Torres i aigua "Antipodes" d'Austràlia. Una "fricada" com una altra per a descobrir que l'aigua mineral fa el mateix gust que l'aigua, és a dir: no fa gust de res, com ha de ser.
Les postres van ser espectaculars: Oreto es va demanar unes postres que eren uns canalons de pinya amb crema pastissera i trossets de plàtan, amb cumquats, nabius, gerds, licoret de pinya, fulleta de menta i unes ratlletes de dolcet. Jo vaig demanar mousse de xocolates amb teules de xocolate i els mateixos fruits que acompanyaven les postres d'Oreto. Fantàstic...
Ja havia explicat que l'hotel disposava d'un circuit d'spa i tractaments de massatge i altres comoditats. Com que ja s'havia fet una hora tardana, no ens quedava temps per a fer el recorregut de l'spa, per la qual cosa vam optar per l'opció massatge terapèutic. Un plaer!!! Primer ens van posar en una mena de tina-jacuzzi durant vint minuts, amb aigua calenteta i poca llum per a relaxar-nos. Seguidament, 20 minuts més amb folre de fang calent (Oooh!!!). En acabat, el massatge terapèutic, que em va servir per a comprovar que tenia l'esquena feta un mapa amb contractures musculars fins a les celles. En acabar el massatge, una sala de relaxació on et servien infusions si volies. Vaig recordar que la meua esquena es movia i ja no era un tot compacte i dolorós...
Com que estàvem baldats, no ens vam moure de l'habitació i allà que vam sopar.
Al dia següent, tocava "super-desdejuni". Reconec que me'n vaig passar molt. Vaig decidir que, enfront d'una munió d'exquisideses abellidores 100%, el meu règim se'n podia anar a passejar per unes hores. I pagava la pena. Per una qüestió de "vergonyeta", només diré que ho vaig tastar tot i, algunes coses, més d'una vegada...


23 comentaris:

Marta Rieradevallink ha dit...

Molt ben fet, de tant en tant és bo donar-se un petit relax que calmi el dolor del cos i de l'esperit.

Sara Maria ha dit...

Genial!! Enveja que tenim tots però us ho mereixieu!!

Massitet ha dit...

Xiquets, quin cap de setmana!
Això de la Thalasoterapia em sembla genial i la part de l'esmerzar "sense perdó" m'ha encantat!

Salut i fora estrés!

dospoals ha dit...

Redell, quin cap de setmana...

(per cert, si no vaig errat, no es diu xarrupet, sinó sorbet)

Teresa ha dit...

Mare meua! Ja veig que feu cas dels meus consells, ja... Però això ha superat la meua imaginació...

Francesc, quina llàstima que amb tu es trencara el motlle, sinó podries presentar-me algun germà teu, jejeje.

Fillaaaaaaaaaa, quina sort que tens! Estic molt orgullosa que m'hages buscat un gendre així :-)

Besets als dos.

Mercè ha dit...

No en tinc cap dubte que va ser espectacular! ;) Entre fotos i explicació, quina enveja! Però ben merescut de ben segur! :)

josep ha dit...

Estimats, vaja cap de setmana que us heu marcat!. En primer lloc, felicitar l'Oreto pel seu aniversari i després, celebrar que la teva esquena torna a tenir vida. Pel que fa al menjar, ja veiem que us vàreu posar les botes.
Una abraçada

Josepb. ha dit...

Francesc; molt i molt ben fet, es clar que sí¡¡.
Aigua; messatges; menges... quin banquet més deliciós de veritat¡ Josepb -menja de bacallà-

CocinArte ha dit...

Francesc, quina escapada més fantàstica...segurament heur tornat com nous!! jo crec que al menys una vegada a l'any s'hauria de fer....
LA cancó de la Mª del Mar, preciossa...aquest tipus de canço es lo que li va faltar al recital.

PEtons
Núria

Rafael Julià ha dit...

Enveja...

Jeroni Maleuff ha dit...

No és la mena d'escapades que a mi m'agraden però sembla que ho passàreu bé.

glòria ha dit...

Francesc i Oreto,
Estic molt contenta de la festassa que heu sabut muntar-vos. Frueïxo amb vosaltres del record que em feu compartir: Ara mateix l'esquena em pesa menys i m'arriba una sentor de xocolata que m'obligarà a caminar doblement per cremar calories.
Besades!

Chis ha dit...

Ai estimats... quina passada!
i per acabar només faré l'ullet i diré... hehehe... ;)

Gemma ha dit...

Apa Francesc, d'això se'n diu fer enveja a la gent, eh? Je je je...
M'alegro que fessiu aquesta escapadeta, de tant en tant va bé i són molt necessàries per recuperar forces.
Jo m'espararé a Setmana Santa, que anem uns dies a Sant Carles de la Ràpita. Allà penso fer algun arròs i alguna llagosta que us farà enveja a vosaltres! Je je je :)

Francesc ha dit...

Marta: ens calia molt. Era ja una qüestió de salut.

Sara Maria: gràcies. Hi tens raó.

Josep Vicent: tu que vius ben a prop d'Altea, és un hotel que te'l recomane vivament.

Teresa: segur que et trobes un home a la teua mida en qualsevol moment. ;D

Mercè: ho vam passar pipa!

Josep: gràcies. Vaig inaugurar "mitxelins" nous eixe mateix diumenge.

JosepB: Gràcies, de veritat.

Núria: Muacs!!! ;D

Rafa: quan tingues l'oportunitat, ves-te-n'hi amb l'Àngels.

Jeroni Maleuff: potser t'agradarien. :)

Glòria: ets un amor. Besades.

Chis: ;D JE JE JE JE !!! Muac!!!

Gemma: no pretenia fer enveja, però ara que ho dius... que t'ho passes molt bé pel delta de l'Ebre. Ja ens contaràs.

La cuina vermella ha dit...

Francesc i Oreto, ens n'alegrem moltíssim per vosaltres, sàpigues però que quan vam parlar-nos per telèfon i ens vas dir que estaves en el jacuzzi vam caure d'esquena perquè una enveja gens sana es va apoderar de nosaltres, tant que vaig 'obligar' a en Kike a fer-me un massatge!!!! ;-)
Família, així m'agrada que us cuideu! se us estima molt!!

Francesc ha dit...

Amics Vermells: Ben fet Txell!!! Nosaltres també us estimem. Salutacions.

Belen ha dit...

Quina envetja, pero estic contenta per vosaltres i moltes felicitats a Oreto prl seu aniversari!

Francesc ha dit...

Belén: Oreto diu que moltes gràcies i, jo, també. ;D

Anna ha dit...

Felicitats a l'Oreto!!!
Quina enveja...

Francesc ha dit...

Anna: gràcies!!! Enveja? No dona. Besades.

enric ha dit...

Malgrat que els efectes relaxants de la vostra estada a l’hotel ja deuen ser més mentals que no pas físics, us vull fer arribar aquest comentari enviat a misses, no ja dites, sinó quan el capellà que les ha dit fins i tot ja deu haver passat el rosari del capvespre. Tot això no treu, però, que us digui com me n’alegro de saber del magnífic cap de setmana que vau viure.

Ara em tocaria dir alguna cosa al “post” que ve més amunt, però com que ja saps el que en penso i tampoc em vull fer mala sang, m’estimo més no dir res i, com si fes un minut de silenci, escoltar, amb concentració, el “Tio Canya”.

Francesc ha dit...

Enric: gràcies amic. Va ser una cura de salut, que ens feia molta molta falta. Salutacions