PER A LENA

Lena és una amiga de Mallorca. Però no és una amiga qualsevol. Ens coneixem de fa molts anys. I ella continua sent la mateixa: bona persona, amical, i tot un munt de coses bones que la meua dona i jo podríem dir d'ella.

Aquest poema de Robert Graves va dedicat a ella:

El país secret

Tota dona de natura reial

té un país secret que li és més ver

que aquest pàl·lid món extern:

a mitja nit quan el silenci l'envolta

deixa de banda agulla o llibre

i el visita d'amagat.

Aclucant els ulls, ella improvisa

una tanca amb cinc barres entre bedolls,

salta per sobre, pren possessió.

Llavors corre, vola, o bé cavalca

(un cavall al trot ve a saludar-la)

i viatja allà on vol;

fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris

de botó a flor mentre aguaita,

i els peixos mengen de la seva mà;

ha fundat pobles, ha plantat arbredes,

ha buidat valls per rierols que corren

frecs a una badia tancada.

Mai he gosat interrogar el meu amor

sobre el governament del seu reialme,

sobre la seva geografia,

ni l'he seguit entre aquells bedolls

encamellant-me sobre la tanca

i espiant entre la boira.

M'ha promès, però, quan mori,

un lloc sota el seu palau privat

a una clariana del bosc,

on creixen gencianes i violes,

on de vegades ens trobarem.