dimecres, 16 d’abril de 2008

PER A LENA

Lena és una amiga de Mallorca. Però no és una amiga qualsevol. Ens coneixem de fa molts anys. I ella continua sent la mateixa: bona persona, amical, i tot un munt de coses bones que la meua dona i jo podríem dir d'ella.
Aquest poema de Robert Graves va dedicat a ella:

El país secret

Tota dona de natura reial
té un país secret que li és més ver
que aquest pàl·lid món extern:

a mitja nit quan el silenci l'envolta
deixa de banda agulla o llibre
i el visita d'amagat.

Aclucant els ulls, ella improvisa
una tanca amb cinc barres entre bedolls,
salta per sobre, pren possessió.

Llavors corre, vola, o bé cavalca
(un cavall al trot ve a saludar-la)
i viatja allà on vol;

fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris
de botó a flor mentre aguaita,
i els peixos mengen de la seva mà;

ha fundat pobles, ha plantat arbredes,
ha buidat valls per rierols que corren
frecs a una badia tancada.

Mai he gosat interrogar el meu amor
sobre el governament del seu reialme,
sobre la seva geografia,

ni l'he seguit entre aquells bedolls
encamellant-me sobre la tanca
i espiant entre la boira.

M'ha promès, però, quan mori,
un lloc sota el seu palau privat
a una clariana del bosc,
on creixen gencianes i violes,
on de vegades ens trobarem.