DIES DE LITERATURA CATALANA A TEULADA

Des de dijous per la vesprada hem estat a Benissa (per dormir-hi) i a Teulada (per aprendre-hi). Ens havíem apuntat a unes jornades sobre literatura catalana a l'època d'Alfons el Magnànim. Han estat unes ponències ben interessants la majoria d'elles. D'altres, no tant. Es notava molt qui s'ho havia estructurat i qui no. Tot plegat, ens hem pogut fer una idea de com era la vida del Magnànim, la llengua, l'art, la història i tota la resta.

De passada, hem pogut conèixer Benissa i Teulada. Ambdues poblacions són ben boniques i serven tot d'edificis medievals preciosos.

Dissabte al matí, Jaume Buigues ens va fer una visita guiada per Teulada que va ser molt amena i bonica.

Els esmorzars muntats per l'organització de les jornades han estat uns tiberis gens adients per a algú que està a règim.

A Benissa ens vam trobar amb una senyora molt simpàtica que ens va contar unes històries ben boniques relacionades amb la patrona de la ciutat, la "Puríssima Xiqueta". Resulta que la història de la taula ve d'uns pelegrins que es van hostatjar en una casa de Benissa, acollits allà per una bona persona. Quan se'n van anar, li van deixar una taula de la Puríssima. L'home (o la dona) de la casa, la va guardar diverses vegades en un arcó de la roba (fins i tot tancat amb clau) i la Verge sempre apareixia fora. La dona (o l'home) en va parlar amb el rector que va anar a ca la dona, va col·locar el quadre a l'arcó, el va tancar amb clau i se la va endur. Al dia següent, quan va tornar a la casa, la taula de la Verge va tornar a estar damunt l'arcó. Aleshores, el rector va decidir que això era un senyal Diví i que la Verge havia de ser la nova patrona del poble.

L'altra història va ser arran d'un monument que hi ha a Benissa d'un home amb un cabàs que toca una pedra mentre s'hi està agenollat. La cosa és que, fa molts anys, els hòmens del poble marxaven a la Ribera a la sega de l'arròs. Quan se n'hi anaven, hi havia un camí de muntanya cap a València. Allà hi havia una roca que era l'últim lloc des d'on podien veure l'església. Era el moment d'agenollar-se, resar-hi una "salve" i acomiadar-se de la Verge fins a la tornada.

A l'escultura hi ha un cabàs que representa que els hòmens s'hi enduien la roba (mudes i unes teles per a embolicar-se les cames i que no els picaren les sangoneres que hi havia a l'aigua dels arrossars). Allà menjaven moltes paelles i de tot. Quan els xiquets de Benissa havien de prendre la comunió i els pares eren dels "riberers", la prenien abans que els altres, al mes d'abril.

Bé, han estat uns dies d'estudi i de veure paisatges nostres ben bonics.