divendres, 25 d’abril del 2008

UN VINT-I-CINC D'ABRIL MÉS: 300+1



Any rere any continuem recordant la desfeta d'Almansa del 1707. Però, quantes almanses no tenim cada dia? No és desfeta, també, la política del Govern Valencià pel que fa al nostre català? I les seues campanyes constants de desprestigi? I el territori? Qui atura la destrucció dels nostres paisatges? Volen fer-nos sentir estrangers a casa nostra, esborrar-nos els records i esclavitzar-nos lingüísticament i culturalment. Però no ho han d'aconseguir. Hem de continuar sent reivindicatius sempre. Jo encara em crec un País Valencià lliure i sobirà! 301 anys d'ocupació no faran que oblidem que un dia vam ser un Poble, una Nació entre les altres. I ho tornarem a ser!

"No hi ha amor com l'amor que saps d'on ve i coneixes,
que mira com tu mires i anomena les coses amb els noms que tu saps,
no hi ha amor com aquell que parla,
de paraula i d'esperit, amb tu, una mateixa llengua,
ni redós tan segur com aquell on plorares la primera vegada
i on primer vares riure..."

Jaume Vidal Alcover - MANACOR 1923 - 1991