diumenge, 6 d’abril del 2008

ESGLÉSIA I SEXUALITAT: UNA NOVA PASSA ENRERE


Diuen pel meu poble que "Déu, dels pecats del piu, se'n riu". Ja em perdonareu la irreverència, però és que açò, se'n passa de mida.
L'Església sol anar, de tant en tant, donant "consells" sobre la sexualitat dels altres. És clar que hi ha conductes sexuals que tots rebutjaríem (p.e., la pederàstia). Però darrerament sembla que l'Església l'ha mampresa amb les persones homosexuals. No poden aguantar que facen la vida normal i correnta que les persones fem (independentment que siguem heterosexuals, homosexuals o bisexuals, tant se val).
Quina alternativa els donen? La "castedat", és a dir, de sexe, res de res.
L'homosexual o la lesbiana que practica la seua vida sexual tranquil·lament és considerat/ada com "una cosa rara".
Hi ha molta hipocresia en tot plegat. Pots mantindre una vida de lesbiana o homosexual d'amagat (com si ser qualsevol de les dues coses fóra una vergonya) però, ai las! com se t'acudisca fer alguna "professió pública", i no de fe, precisament, totes les forces de l'infern aniran a per tu!
Això és el que li ha passat a una dona que, de tota la vida, era membre d'una confraria de Setmana Santa i com que s'ha casat amb la dona amb la qual vivia des de feia QUINZE anys!, ara el bisbat ha decidit que se n'ha d'anar de la confraria per "conducta escandalosa". Quina barra! Res no importa que la dona fóra una bona persona, pietosa, catòlica de tota la vida i de família del mateix tarannà, estimada pels seus veïns i els membres de la mateixa confraria... Res. És lesbiana, s'ha casat, ergo, a la foguera!
No deuen recordar-se que Jesús anà pel món amb els pobres, els desvalguts, els infeliços, els lladres... Segur que, si tornara ara al món, estaria amb tots els homosexuals i les lesbianes de la Terra.
A cada vegada ens posen més difícil pertànyer a una Església a cada dia que passa més excloent i desfasada, independentment de l'opció sexual que hàgem triat. Potser, quan vegen que no tenen "clientela", es replantejaran postures decimonòniques i gens caritatives. Hi ha molts tipus de família, malgrat ells.

Si voleu llegir la notícia completa, ací en teniu l'enllaç: