dilluns, 7 d’abril de 2008

MIQUELA LLADÓ

Aquest darrer viatge a Mallorca, a banda de passar-m'ho pipa, m'ha permés posar-me una miqueta al dia de veus de les Balears. La bona amiga Lena ens va regalar un CD d'una cantant que desconeixia totalment, la Miquela Lladó. La veritat és que va ser una sorpresa la descoberta d'aquesta veu tan dolça i preciosa. Ara ha esdevingut una música que escolte sovint. El disc es diu Com un ventall i té tot de cançons que fan "escoltera". De les tretze que conté, n'hi ha que m'agraden de maneres diverses. Però la que més solc escoltar és la que en fa tres, i que es diu Saler de sol. Té una música i una lletra molt boniques, que animen i fan gogera:


Saler de sol


Si em tocàs sa loteria
un saler me compraria
un saler de sol,
quantes coses salaria
amb so meu saler de sol,
un saler de sol.
Dies grisos, hores buides,
gent que no troba consol,
un saler de sol.
I un llibre de finestres
per poder guaitar pel món
i un saler de sol.
I un barral de companyia
i una barra d’alegria
i una capsa de besades
i una bossa d’abraçades
i una peça de dolçor.
Si em tocàs sa loteria
un setrí me compraria
un setrí de mil colors
quantes coses tremparia
amb so setrí de colors
i un saler de sol,
dies grisos, hores buides
gent que no troba consol
un setrí de mil colors
i una casa sense portes
pels amics i pels amors
i un saler de sol.
Quins entrepans d’alegria
amb tassons de companyia
i un remenat d’abraçades
amb unes quantes besades
i una copa de dolçor
i un saleret de sol.