diumenge, 1 de febrer de 2009

COCA "BOVA" D'OLI DE L'ARACELI

L'altre dia vaig aconseguir una altra de les receptes que tenia "promeses de publicar" d'un dolç. Tot, des del dia que vam celebrar l'acabament del trimestre. Aquesta recepta és de l'Araceli, una altra companya del departament, però que fa anglès. Es tractava d'una recepta de coca "bova" (una més) de les que solen fer-se a bona part del País Valencià. En altres parts se li diu "coca de llanda", "coca morena", etc.
Bé, ací va la recepta original de l'Araceli (era en castellà, però us en faig la traducció):
COCA "BOVA" D'OLI

INGREDIENTS:
3 ous
3 gasoses (en pols)
1 got de llet
1 got de sucre
1/2 got d'oli d'oliva verge (de Beneixama)
2 gots i 1/2 de farina
Ratlladura de llimó (no massa)
PREPARACIÓ:
Es baten els ous i se li afegeixen els tres sobrets BLANCS de les gasoses. S'hi van incorporant la resta dels ingredients, sense deixar de remoure la mescla, fins que quede homogènia.
A punt de posar-la al forn, se li afegeixen els tres sobrets BLAUS de les gasoses. Deixem coure durant 25 minuts al forn a 170º C.
Jo ho vaig fer lleugerament diferent. Hi vaig posar molta ratlladura de llimona. La de dues llimes ben grosses. Perquè m'agrada molt el gust de la llima. També, vaig untar el motlle amb mantega i vaig empolsimar la coca, una vegada treta, amb sucre fi.
Vaig cometre l'errada de posar el forn en funció aire, la qual cosa fa que puge molt de pressa, massa, i sort de la meua sogra que va fer que estiguera, després dels 25 minuts que posava la recepta, altres 35 minuts més a 160 i en la funció de forn de sota només. Tot i això, no va quedar ni amb la mateixa textura ni amb el mateix sabor que l'original. En el de l'Araceli tenia un saboret a oli d'oliva molt agradable i en el meu, el sabor del llimó, boníssim, però, emmascarava els altres sabors. La textura del seu bescuit o coca era més bona que la de la meua. Potser perquè no estava prou cuita o s'havia cuit massa de pressa. Tanmateix, ens la vam menjar ben a gust.
Si la torne a fer, canviaré el motlle de silicona per un redó d'alumini, la couré a menys temperatura durant més temps i li tiraré per damunt sucre normal i canella.

14 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Com diu la meva àvia: fent i desfent, n'apren l'aprenent!!! Practicar amb la coca boba per trobar el punt ideal és molt bona feina... perquè mira, cada vegada que fas una provatura tens com a premi un bescuit!!
En fi, gràcies per compartir-la i un beset a l'Araceli.
petons.

xisco ha dit...

Uep familia! a jo aquestes coques m'agraden molt, però amb una bona bolla de gelat d'ametlla o avellana i mesclat dins un tassó.

Glòria ha dit...

De gust, no podem comparar la teva coca i la de l'Araceli, però d'aspecte, t'asseguro que m'agraden totes dues. L'hauràs de tornar a fer seguint fil per randa la recepta original, i no et passis amb la llima!!

Petonets per a tots dos

Mercè ha dit...

Francesc, quan he vist les fotos he pensat: culleres quin tros de coca i quina pinta!!! Però sort que tu has dit que el gust no era ben bé igual que el de l'Araceli, perquè sinó no ho diria pas!! Per cert, perdó per la ignorància, però què són les gasoses? I on les compres? Una abraçada!

Gemma ha dit...

Tot i els canvis que faries ara, l'aspecte i el gust segur que eren boníssisms! I amb l'oli de Beneixama molt millor ;)
El tema de l'aire del forn és molt complicat, jo no sé mai quan fer-lo servir... :(

Maria Jose ha dit...

Ummm una recepta boníssima!!! encara no he dinat i quant he fet sa foto gran buffff quasi bé mossego la pantalla!!! El meu forn no té funció de calor a la part de sota i tinc que posar el ventilador però a mínima temperatura...és cert que cada forn és un món i si no es practica no es coneix...apuntada!!!

Maria Jose ha dit...

Ummm una recepta boníssima!!! encara no he dinat i quant he fet sa foto gran buffff quasi bé mossego la pantalla!!! El meu forn no té funció de calor a la part de sota i tinc que posar el ventilador però a mínima temperatura...és cert que cada forn és un món i si no es practica no es coneix...apuntada!!!

Francesc ha dit...

Amics Vermells: el cas és que era molt bona, però no feia el mateix gust que la de l'Araceli. El sabor del llimó anava per damunt del de l'oli, que no s'apreciava gens.

Xisco: segur que amb aquesta proposta que dius tu, encara estaria més bona.

Glòria: hi tens tota la raó. A veure què passa.

Mercè: la coca de l'Araceli feia un gustet d'oli molt bo i la meua feia un gustet de llimona també molt bo. Però NO era el de l'oli.

Gemma: això de l'aire al forn és un món per descobrir com usar-lo bé. Gràcies pel teu conhort.

Mercè: la coca va passar en un tre si no-res. Les gasoses són uns sobrets de paper de color blau i blanc que tenen una base i un àcid. En mesclar-los a la coca, es produeix una reacció química que fa pujar la massa i l'esponja. En castellà es diuen "gaseosas para reposteria". Jo les he comprades al "Consum", però també n'hi ha al "Mercadona". Besades.

xaro ha dit...

Francesc , com que a mi la llima tb m'agrada molt, segur que m'hauria encantat..

Francesc ha dit...

Maria José: aquest correu meu va com una carabassera!! M'ha publicat el teu comentari quan li ha vingut de gust. Això de l'aire és un misteri perquè funcione bé. A poc a poc aniré aprenent-ne.

Xaro: els meus sogres tenen un llimoner que fa uns llimons fantàstics. I a mi m'agrada molt i molt el sabor de la llima en els dolços...

RUBEN ha dit...

Francesc, doncs jo ara mateix em menjava un trosset d'aquesta coca per esmorzar...

Francesc ha dit...

Rubén: moltes gràcies pel teu comentari. Si la fas, ja m'ho diràs. ;D

enric ha dit...

A mi, les coques que porten oli m'encanten!!! En vaig fer dues d'en Carlos de València i em van sortir boníssimes. Provaré la de l'Araceli!

Pel que fa al forn, jo sempre que faig aquests tipus de pans de pessic sempre els faig amb l'aire i em queden ben cuits, però ja se sap que cada forn és un món, ara bé, no sé si seran manies, però a mi els motlles de silicona no m'acaben de fer el pes. Trobo que la pasta em queda sempre com humitejada, cosa que no em passa amb els motlles metàlics.

Francesc ha dit...

Enric: en llegir el teu comentari, l'Oreto i jo hem pensat que potser tens raó. També tinc la intenció de repetir aquesta coca però amb un motlle redó de metall. Un dia d'aquestos...