dijous, 22 de gener de 2009

PÉSOLS GUISATS

L'altre dia, la meua tieta Leonor em va donar a tastar un plat que feia més de cinquanta anys que no havia preparat. La raó era que al meu oncle Honorio no li agradava gens i, fins que ell va faltar, ara fa un temps, no se li havia ocorregut tornar a preparar-lo. Aquest plat era de l'època de la meua àvia Àngela. Com que la meua tieta té més de huitanta anys, doncs, ja us podeu imaginar els anys que fa que es preparava a Beneixama. Ara, en aquell moment, segons conta la tieta, es feia amb pésols tendres, acabats de collir. Per això, era una mica més laboriós de preparar, perquè, abans, calia traure els pésols de la tavella. Hui l'ha preparat Oreto per a dinar.

Pésols guisats

Ingredients:
400 g de pésols congelats.
2 creïlles mitjanes.
1 ceba mitjana
2 ous durs
Avellanes i cacau torrat
1 fulleta de llorer
Julivert
Oli de Beneixama
Sal
1/4 de got d'aigua
Preparació:
En una olleta, es posen a bullir les dues creïlles i la ceba tallades a trossos, menuts, els pésols, la fulleta de llorer, l'aigua, un raget d'oli i un polsim de sal. Es posa a bullir i, quan arrenca el bull, ho deixem al mínim. Ha de coure fent xup-xup suau durant aproximadament tres quarts d'hora. Hem de vigilar a cada cert temps per tal que no es quede sense brou. La ceba i els pésols ja solen amollar aigua, però, no ens n'hem de despistar.
En el morter, aboquem un pessiguet de sal (perquè no bote la picada). Hi afegim l'all a trossets, el julivert trinxat i les avellanes i els cacaus. Ho piquem tot fins que quede com una pasteta, a la qual afegirem un parell o tres de cullerades d'aigua i quedarà més homogeni. Si a l'olleta s'hi haguera fet molt de brou, també podem canviar les cullerades d'aigua per dues del brou de l'olla.
Posem a bullir els ous i, en estar, els pelem i els tallem a trossets.
Quan l'olleta ha bullit el temps que hem dit, hi aboquem la picada i ho tornem a bullir dos o tres minuts, tot remenant amb cura.
En estar, hi aboquem els ous trinxats i els mesclem amb la resta dels ingredients i ja ho podem servir.

13 comentaris:

dospoals ha dit...

Aquest cap de setmana havia pensat fer una crema de pésols!

Per cert, em sembla que tres quarts d'hora és massa temps si hem tallat les creïlles i la ceba a trossets menuts. Jo hi deixaria només quinze o vint minuts. Ho dic perquè com que solc fer-me bollits (per a una persona) i com que no hi vull perdre molt de temps, doncs ho faig a trossets amb el foc suau i així guanye temps de cocció.

Teresa ha dit...

Un menjar molt sa que ha preparat la meua filla, sí senyor! ;-)

Francesc ha dit...

Josep Vicent: tot depén de la duresa de les creïlles. Les que va usar Oreto eren novelles i dures. De tota manera, ja avise a la recepta que s'ha d'anar mirant que no es quede sense brou. Alhora, t'aprofita per tal de comprovar l'estat de cuita dels elements. ;D

Teresa: la teua "filla" està feta una cuinera de c-----s de mico!!! Besets

Dolça ha dit...

Hola Francesc, acabo de veure el teu comentari als meus pèsols i he vingut a veure els teus, aquests són una miqueta més elaborats, amb les avellanes, els cacaus i l'ou, però tenen una pinta bonííííssima.
Els meus són tan senzills que sempre surten bons.
A Reus també hi ha verduleries on te'ls venen nets però és que els meus pèsols són d'un parent pagès, i me'ls deixa molt bé de preu, però els he de desgranar jo.
PTNTS
Dolça

Francesc ha dit...

Dolça: quina sort de tindre un llaurador que te'ls fa arribar a bon preu. Els pésols tendres són una de les menges més bones que hi he trobat. N'he menjats, fins i tot, cruns en amanida. La teua recepta m'ha sobtat perquè partim d'una mescla d'ingredients i de sabor molt semblants. Quina casualitat, no? M'apunte la teua variació. ;D

La cuina vermella ha dit...

Aquestes perles de verd nacarat són tan bones. Aquesta recepta tan màgica m'ha encantat, amb el cacao que fantàstic.
Oreto, ets una gran cuinera i tu Francesc també.
petons.

Francesc ha dit...

Amics Vermells: aquest comentari vostre m'ha encantat. Quines filigranes més boniques sabeu fer amb la nostra llengua!!! Besades

Dolça ha dit...

Francesc, tan bon preu que em diu cull els que necessitis!!! per tant la feina de desgranar-los la he de fer jo, no et sembla?
PTNTS
Dolça

Francesc ha dit...

Dolça: això és un amic!!! :D

enric ha dit...

Amb les ganes que en tinc jo, de desgranar pèsols, ja que això significarà que n'hi haurà!
Mireu: M'assec davant el marbre de la cuina escoltant, a través dels auriculars, per exemple, Bach i... apa!: A desgranar "perles de verd nacarat"! (BRAVI, Parella!!!)

Quina recepta més original i imagino que deliciosa!

Francesc ha dit...

Enric: aquesta manera de "desgranar" els pésols la provaré. Segur que ha de ser massa per a la carabassa. Salutacions

enric ha dit...

Perquè demà no dinem a casa, no n'he comprat, però avui a plaça ja he vist... els primers pèsols!!!

Francesc ha dit...

La setmana passada en vaig comprar de novells i estaven... de pecat!!! M'agraden el pésols acabats de pelar fins i tot cruns i sense res. Ja ho veus.