CASSOLETA DE PATATES EIVISSENCA

Aquest Nadal passat, un dels "autoregals" que més em va agradar va ser un llibre que ja feia temps que el tenia ataüllat i golejava de comprar-me'l. Es diu: "eivissa&formentera gastronomia i cuina", d'Anna Torróntegui i editat per Triangle Postals. El llibre té unes fotografies bellíssimes (obra d'Oriol Aleu) que ens mostren paisatges i persones de les dues illes germanes nostres. També té uns textos molt bonics eixits de la mà de Marga Font. El disseny gràfic és de Joseta Torróntegui, que no sé si deu ser parenta pròxima o no res de l'Anna. Bé, tampoc no fa el cas ara d'esbrinar-ho.

El llibre és una veritable joia gastronòmica i etnològica, i un veritable plaer visual i literari. El recomane vivament. A banda de poder gaudir-hi d'unes imatges que transmeten serenor en elles mateixes, també hi pots recrear-te en els textos i les receptes. Tot plegat et condueix per camins que, tot i no ser els mateixos que trepitges tots els dies, els trobes profundament pròxims i propis, malgrat la distància en el temps i en l'espai. Hi ha productes, sabors i olors que són els de casa, i també estan allà. Les Pitiüses són part del nostre país de la mar que són les Illes Balears. Són casa nostra, bressolades per les aigües blaves, de mil tonalitats i pregoneses, de la Mediterrània.

Des que vaig tindre el llibre a les mans em vaig endinsar en la seua lectura. Hi ha tot de receptes bones amb graus de dificultat diversos. Quasi des del principi em va cridar l'atenció la recepta de la "Cassoleta de patates" (pàgines 126 i 127). D'una banda per la senzillesa de la preparació i, de l'altra, perquè els seus ingredients són facilíssims de trobar a qualsevol moment de l'any.

CASSOLETA DE PATATES EIVISSENCA

Per si de cas teniu dificultats per llegir-ne la recepta, ací us la transcric:

Per a 4 persones

800 g de patates, 1 ceba, 3 tomàquets, 3 grans d'all, 2 ous, 4 cullerades d'oli d'oliva, 1 branquilló de julivert, 1 cullerada de pebre vermell, 1 mica de canyella, pebre, sal

1. Pelar les patates i tallar-les en trossos de la mateixa mida. Pelar i trinxar la ceba i els alls. Fer un tall en forma de creu a la base dels tomàquets i escaldar-los durant dos minuts en una cassola amb aigua bullent. Refrescar-los sota el raig d'aigua freda de l'aixeta, treure'ls les llavors, pelar-los i tallar-los en trossos.
2. Ofegar la ceba en una cassola amb 3 cullerades d'oli fins que quedi transparent. Afegir-hi l'all i el tomàquet i coure-ho tot plegat durant 10 minuts més, fins que el sofregit tingui la consistència d'una melmelada.
3. Afegir-hi les patates, assaonar-les amb el pebre vermell i la canyella, i salpebrar. Cobrir-ho tot amb aigua i coure-ho durant 20 minuts. Passada aquesta estona, afegir-hi els ous, batuts amb un pessic de sal, i remenar-ho tot plegat. Coure-ho durant 5 minuts més perquè s'espesseeixi la salsa. Espargir-hi julivert en abundància i servir.

En la cuina eivissenca, les patates combinen gairebé amb qualsevol altre ingredient de temporada. Són populars amb bledes i pastanagues, amanides amb vinagre i all picat. També se solen guisar amb col, coliflor, mongeta tendra, pèsols, carxofes o faves.
Per servir-les com a acompanyament, poden preparar-se en casaca. Les patates es bullen amb pell, després es pelen i es tallen en rodanxes gruixudes. Finalment, s'arrebossen amb farina, ou batut i farina de galeta i es fregeixen en abundant oli calent.

Fins ací el que explicava la recepta original. Ara les petites variacions que hi he fet jo. Com que era per a dues persones, he dividit els ingredients per la meitat. Per estalviar temps, la nit d'abans vaig pelar les creïlles, les vaig fer a trossos més o menys de la mateixa grandària, les vaig rentar i les vaig posar en un llibrell, cobertes d'aigua, tapades amb un plàstic de cuina al frigorífic. També vaig pelar la ceba i la vaig capolar menuda i vaig trinxar l'all. Les dues coses les vaig guardar en un platet, tapades amb plàstic al frigo. Avui no he sofregit la ceba, l'all i la tomata en una cassola. Ho he fet en una paella antiadherent. L'aigua per coure-ho tot ha estat la que havia reservat de mantindre les creïlles a la nevera. He pensat que, potser, els nutrients que hauria amollat la creïlla els aprofitaria millor. El resultat ha estat un plat saborós, contundent i ben sa.

Per acabar, un plat musical de luxe: Maria del Mar Bonet.