L’altre dia vaig veure en l’interessant blog de l’Eva de “El cullerot festuc” una recepta d’un “Bescuit de llimona amb glaça” que, de tot d’una que el vaig veure, vaig golejar de preparar-lo. Al xalet dels meus sogres tenim un llimoner que fa uns llimons que no estan gens agres si els comparem amb d’altres i, dit i fet. Vaig seguir la recepta següent, tot i que vaig fer-hi algunes variacions que aniré especificant.
BESCUIT DE LLIMÓ AMB GLAÇA
INGREDIENTS:
2 llimones (n’hi he usat 3)
3 ous (n’hi he usat 4)
160 g de farina
1 sobre de llevat
160 g de sucre
160 g de mantega pomada
Per la glaça: suc de llimona + sucre glacé (a l'Alcúdia en diuen "sucre del piló")
3 ous (n’hi he usat 4)
160 g de farina
1 sobre de llevat
160 g de sucre
160 g de mantega pomada
Per la glaça: suc de llimona + sucre glacé (a l'Alcúdia en diuen "sucre del piló")
PREPARACIÓ:
1. Preescalfar el forn a 160º.
2. Ratllar la pell de les 2 llimones (n’hi he ratllat 3) i exprimir-ne el suc d'una. Reservar.
3. Batre el sucre amb la mantega pomada.
4. Afegir els ous d'un en un fins que estiguin ben integrats.
5. Tamisar la farina amb el llevat i incorporar a la barreja anterior.
6. Afegir la ratlladura de llimona (dels tres llimons, en el meu cas) i abocar en un motlle prèviament greixat (jo l’he greixat amb mantega i l’he empolvorat amb farina. Després, n’he espolsat la que li’n sobrava).
7. Coure al forn a 160º durant 30 minuts.
8. Deixar refredar i desemmotllar.
9. Per fer la glaça: barrejar el suc de llimona amb el sucre glacé fins que quedi una textura de xarop i banyar per sobre del bescuit.
2. Ratllar la pell de les 2 llimones (n’hi he ratllat 3) i exprimir-ne el suc d'una. Reservar.
3. Batre el sucre amb la mantega pomada.
4. Afegir els ous d'un en un fins que estiguin ben integrats.
5. Tamisar la farina amb el llevat i incorporar a la barreja anterior.
6. Afegir la ratlladura de llimona (dels tres llimons, en el meu cas) i abocar en un motlle prèviament greixat (jo l’he greixat amb mantega i l’he empolvorat amb farina. Després, n’he espolsat la que li’n sobrava).
7. Coure al forn a 160º durant 30 minuts.
8. Deixar refredar i desemmotllar.
9. Per fer la glaça: barrejar el suc de llimona amb el sucre glacé fins que quedi una textura de xarop i banyar per sobre del bescuit.
.JPG)
.JPG)
13 comentaris:
Francesc,
T'ha quedat un bescuit fantàstic, ja no pregunto el gust que tenia, perquè per les fotos es pot veure que no van quedar ni les engrunes, cosa que no m'estranya gens ni mica. Una abraçada
Estimat amic, m'agrada molt, però molt el nou bloc, el nou dissenys és fantàstic.
El teu bescuit ideal, per avui que em falten vitamines per començar amb marxa aquest dilluns de febrer.
Besades bonic
Amb llimones pròpies aquesta coca encara ha de quedar més bona. I la glassa t'ha quedat fantàstica, m'imagino que ha de tenir un gust de llimona ben potent.
Per cert, m'agrada molt el nou look del blog!
Uf! M'apunte la recepta... Supose que és d'estes coques que no cal sucar-les en res per a menjar-se-les... Quin suquet que li ix tan rebò!
Xè, i a l'Alcúdia li dieu 'llimó' a la 'llima'? De quina Alcúdia ets?
M'ha agradat això de 'sucre de piló'...
Josep: era molt i molt bo. A mi m'agrada molt el sabor de la llimona i no me'n puc estar. No en va quedar massa, no, de bescuit.
Amics Vermells: estic content que us haja agradat el nou disseny del blog. Compte amb el bescuit, que és molt calòric!! ;D
Gemma: ha quedat una mica més "modernet", el blog, no trobes? L'altra plantilla ja la tenia massa vista. I sí, té un gust de llimó potent. Però, és que m'agrada tant!!!
Xavier: el "suc" que tu dius, és part de la glaça que es va escórrer cap a la base. Bé, la meua dona és de l'Alcúdia (vora Alzira) i allà en diuen "llima". Al meu poble, Beneixama, en diem "llimó". Coses de l'idioma.
M'agrada la pastisseria casolana i les fotografies que publiques són un bon reclam però...no m'hi agrada la fruita ni els seus sabors ja que en pastisseria-quan em sento gourmanda que és sovint-em limito a trufa, xocolata, mantega, pinyons etc.. La fruita benaurada me la menjo apart. Ara bé, com t'he dit, les fotografies evidencien un menjar molt menjívol si se'm permet el pleonasme.
Besades amics!
Amb llimones de collita pròpia aquest bescuit ha de ser de 10!!!! és tan fàcil de fer i bo, oi?mmmmmmm...ara m'en menjaria un talle...jejeje!!!
Petunets,
Eva.
Francesc, estrenes nou look, no?? :) Molt bonic! I la distribució m'agrada més.
Aquest bescuit de llimona amb llimones de casa, ha de ser deliciós!!
Quina salivera m'has fet venir! ;)
Petons!
GLÒRIA: a mi em passa com a tu. El problema és que sóc incapaç de quedar-me només en això. Sóc llépol de mena. ;D
Eva: el teu pastís és un ham impossible de rebutjar!!! Ah, per cert, enhorabona per tot el que tens. Ja m'entens, "futura mamà"... ;D
Mercè: gràcies pel teu comentari. Doncs sí, vaig una mica "d'estrena". El que passa és que només he pogut que canviar de plantilla predissenyada i afegir-hi uns retocs molt petits. No sé fer servir això dels codis HTML... Ja m'agradaria
Com que, al revés del que acostumo a fer, he començat a llegir els posts que has publicat del darrer al primer que encara no havia llegit, m'ha fet fins i tot il·lusió no haver d'utilitzar un cop més el diccionari quan he llegit el mot “golejar”. :)
Doncs l'altre dia, en un comentari que li enviava a la Gemma, de “La cuina de casa”, li deia que jo, de l'única manera que menjo fruita és elaborades en postres o en guisats, i la llimona, precisament, la utilitzo moltíssim per aromatitzar, i aquest bescuit aromatitzat amb llimones “casolanes”, com diu l'Eva, ha de ser de 10!
P.S. El nou disseny també m'agrada molt. Es veu tot més clar.
Enric: ja m'imagine al Puyal "golejant" davant d'un bon pastís... he he he!!! Per cert, a mi, amb això de la fruita, em passa una mica com a tu, però en un altre sentit. Em fa molt d'ois el suc que desprén la fruita i no puc fer altra cosa que menjar-me-la amb ganivet i forqueta!! T'imagines fent això en un campament escolta? En fi, que tots tenim les nostres dèries.
Em fa molt de comboi que t'agrade el nou disseny. Ja m'agradaria a mi saber la centèsima part del que sap la teua Anna Maria i poder fer eixos dissenys tan preciosos que et fa (per cert, fes-li un beset de part nostra). Salutacions
T'ha quedat maquíssim..i ha de estar boníssim, amb aquesta glasa de llimona per sobra!!
Núria: aquest bescuit té un sabor de llimona molt potent. I és que a mi m'agrada molt el sabor àcid i aromàtic d'aquesta fruita. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada