dijous, 4 de febrer de 2010

CREMA DE GÍRGOLES I XAMPINYONS

Hui m'abellia una cosa calenteta per a sopar i que no fóra excessivament calòrica. Rebostejant pel frigorífic m'hi he trobat amb uns xampinyons i unes gírgoles i he pensat fer-ne una crema.

CREMA DE GÍRGOLES I XAMPINYONS

INGREDIENTS:
200 g de gírgoles (
pleurotus ostreatus)
250 g de xampinyons
500 g de creïlles
500 g de cebes
Oli de Beneixama
Sal
1 l d'aigua
1 clau d'olor
1 puntadeta de ganivet de canella
1 colpet de nou moscada

PREPARACIÓ:
Capolem les gírgoles i els xampinyons menuts. En una paella, posem un raget d'oli de Beneixama i, en estar calent, hi sofregim els bolets fins que estiguen dauradets sense que es cremen. En estar, els en traiem i els aboquem en una olla de pressió.
A la paella anterior, hi afegim més oli de Beneixama i hi sofregim les cebes pelades i capolades petites fins que estiguen ben daurades i sense que es cremen. Quan estiguen llestes, les aboquem a l'olla.
Ara pelem les creïlles i les capolem menudes també. Les rentem i les aboquem a l'olla en cru, sense fregir ni res.

Mesclem el contingut de l'olla amb un cullerot. Hi afegim la canella (amb compte, que dóna molt de sabor), el colpet de nou moscada mòlta i 1 clau d'olor. Recalque això que en siga només un perquè és una espècie que amolla molta essència i podria emmascarar la resta de sabors. Es tracta que totes les espècies que hi hem posat deixen el seu gust i què cap d'elles no hi destaque sobre les altres.
Salem al gust i posem a coure-ho tot a l'olla. Jo ho he tingut coent-s'hi durant 45 minuts des que ha assolit la pressió de cuita.
En estar cuit, en traiem el clau d'olor. No costa massa. Llavors, es passa tot per la batedora fins que quede una crema fina. Com és costum a casa, no la passem pel colador xinès. Ens agrada amb la textura més gruixadeta.

10 comentaris:

Els fogons del pare ha dit...

Francesc,
Tal com bé dius aquests vespres d'hivern sempre va bé alguna cosa lleugera i calenta. La crema que comentes, pels ingredients ha de ser molt aromàtica i de bon menjar.
Et voldria preguntar per què en fas una cocció tan llarga, si les creïlles, i més tallades petites, en menys de 20 minuts ja són cuïtes, i la resta d'ingredients ja els has mig cuït anteriorment?
Una cordial salutació.
Manel.

Xavier ha dit...

He vist allò de l'oli de Beneixama...
Just pensava fer un post especial per a l'oli d'Aielo de Malferit!

L'altre dia una amiga me'n donà una marraixa de 5 litres i és meeeeel!

;P

Francesc ha dit...

Manel: doncs, si vols que et siga sincer: perquè no sabia això que m'acabes d'explicar. Em pensava que com els xampinyons i les gírgoles tenen eixa textura tan especial, els hi calia més temps de cuita.

Xavier: l'oli de Beneixama és el que he usat sempre a casa i, per a mi, és el millor. Tot i això, als Països Catalans es produeixen molts bons olis.

josep ha dit...

Molt bona i adient aquesta crema.
Trobo sensacional que utilitzeu productes de la terra, com aquest oli de Beneixama.
Una abraçada

GLÒRIA ha dit...

Francesc,
Quina sort que té Oreto amb un home tan eixerit com tú. Llàstima que et tinc lluny perquè, de no ser així, et proposaria que em fessis el cattering.
Un petó calentet.

Gemma ha dit...

És veritat que aquests dies de fred les cremes calentes es posen la mar de bé... sempre procuro tenir-ne alguna a punt per quan tornem d'escalar :)
I la de bolets, és una de les que ens agada més!

Teresa ha dit...

No és per fotre, però hom diu que el millor oli d'Espanya és de d'Altura, per qüestió de les oliveres i de l'oratge... De fet, estan començant a vendre'l com a oli de luxe a l'estranger (inclòs el mercat japonès).

Francesc ha dit...

Josep: amb l'oli de Beneixama hi tinc una mena de fixació. Des de petit que m'agrada molt i no puc passar sense. Usar productes de la terra els prestigia i fa que se'n consumesquen.

GLÒRIA: gràcies pel teu comentari. (Ara que no ens sent ningú: m'ha fet una mica de "vergonyeta", he he he!!) ;D

Gemma: a l'hivern ens van molt bé aquestes sopetes calentes que ens posen el cos a to.

Teresa: bé, supose que a Espanya tenen els seus gustos. A Beneixama sempre hem consumit aquest oli i ens agrada molt. No em fot gens el teu comentari. Sobre gustos... ;D

Assur ha dit...

Ai, déus!!!, que sempre que entre ací, a ca vostra, se m'encomane l'accent! (no us imagineu com m'arriba a agradar!), i llegint el comentari que us ha enviat en Xavier he conegut el mot "marraixa", que desconeixia del tot, però he vist que és, també, una veu variant de "almorratxa", tot i que aquesta darrera és un cantiret amb molt brocs que conté perfum. Hi ha, a diferentes poblacions, el que s'anomena el "ball de l'almorratxa", on, segons els llocs, té, també, diferents interpretacions, però sempre s'acaba llençant l'almorratxa a terra.

¡¡¡Pero yo he venido a hablar de tu libro!!! :)) Magnífica la sopa, i m'encanta els tocs de les espècies que hi poses.

Francesc ha dit...

Enric: això de la marraixa té el seu què. A l'Alcúdia diuen, quan algú no para quiet amunt i avall, "puja i baixa, i toca la marraixa". Estic content que t'haja agradat la sopeta de bolets.