dimecres, 23 de febrer de 2011

PASTÍS DE FORMATGE AL MICROONES

I tornem amb el dinar de la Carme Miquel. Ja teníem el plat principal, el pollastre del post anterior. Però, i les postres? Doncs, ben fàcil: Oreto tenia ganes de tastar una recepta que havíem llegit al fantàstic blog de l'amiga Maragda: "La quinta de Lúculus". Un blog molt recomanable perquè hi pots trobar receptes boníssimes. Es tractava d'un "Pastís de formatge al microones" que explicava que era facilíssim. L'aspecte era molt bo i ens va engrescar eixa facilitat que publicitava. Com sempre solc fer, si no hi tinc més remei, en vaig canviar una mica els ingredients i les quantitats.

PASTÍS DE FORMATGE AL MICROONES

INGREDIENTS:
8 galetes "Fontaneda Digestive Go" d'avena
62'5 g de mantega "Arias" (1 de les dues barretes del paquet)
2 iogurts naturals "Danone original" (270 g)
200 g de formatge "Philadelphia Light"
8 cullerades soperes de sucre
2 cullerades soperes de "Maizena"
300 g de melmelada de gerds "Hero"

PREPARACIÓ:
Primer, prepararem la base del pastís. Piquem les galetes en el morter fins a reduir-les a un polsim. Tallem la barreta de mantega a trossets i la fonem al microones. Mesclem en un plat la pols de galetes amb la mantega fins a fer-ne una pasta.
Folrem un motlle redó de silicona de 20 cm de diàmetre amb plàstic de cuina. Escampem per damunt la pasta de galeta i mantega de manera que quede uniforme. Amb una cullera sopera ens anirà bé per aplanar-ne la superfície. Tal i com diu la Maragda, ara cal deixar el motlle amb la galeta a la nevera per tal que no ens done problemes en abocar-hi la segona part del pastís. Diu ella que, si no ho posem a la nevera, podem trobar-nos fragments de galeta dins del formatge. Jo, per si de cas, ho vaig fer i va anar bé. Jo no vaig greixar, però, el motlle amb més mantega i no va passar res.Prepararem ara la resta del pastís: en un bol posem el formatge, els iogurts, el sucre i la maizena. Ho mesclem amb un batedor manual de varetes fins que quede homogeni i ja està.
Traiem el motlle de la nevera. Hi aboquem la mescla anterior i ho posem a coure tot al microones a màxima potència durant un quart d'hora.

La Maragda ens explica que el pastís anirà pujant en cercles concèntrics des de fora cap a dins i, en haver pujat del tot, ja estarà llest.
En estar cuit, traiem amb compte el pastís del motlle i el col·loquem en el plat de servir. Ara li posem la melmelada que hàgem triat. En el meu cas, la de gerds, perquè, a més d'agradar-me molt, li dóna un contrast de color molt abellidor al pastís.

El posem a la nevera unes hores i ja està. A la Carme Miquel i a nosaltres ens va agradar molt. Ara, molt "de règim" no ho és...

9 comentaris:

Gemma ha dit...

Segur que la Carme Miquel va quedar encantada amb aquestes postres tan bones!
La melmelada de gerds a mi també m'agrada molt i trobo que el puntet àcid que té lliga molt bé amb el formatge... Ha de ser boníssim!

starbase ha dit...

Ostres, la foto és... és... buffff
Em sembla que m'ha provocat una úlcera de tant que m'ha posat l'estomac a mil per hora!! Quina pinta :)

La cuina de l'Eri ha dit...

Doncs quines postes més bones que li vau fer. Segur que va estar molt però que molt contenta. Aquest pastís cada cop que el veig m'agrada més... Molt bonic i també molt bo!

La Quinta de Luculus ha dit...

Us va quedar genial!!!
Veig que us vau animar a provar ;) i celebro que us agradès, però el que més m'agrada és que l'hàgiu adaptat amb ingredients que us apeteixien més...
Molts besitos, i moltes gràcies per recomanar-nos ;)

Queti B. ha dit...

Trobe que li deveu haver robat el cor, a la Carme Miquel, amb el dinarot que li oferíreu. Aquest pastís, com dius, no és de règim, però tot el que ens agrada té aquest defecte. Què hi farem?

Besets

Mercè ha dit...

Francesc, quina bona pinta aquest pastís de formatge!! Jo també el tinc a pendents perquè la Maragda ens va comentar que era deliciós!
Petons!

Anna ha dit...

Ja ho veig que no és de règim... Però fa venir ganes de saltar-se'l. Ningú ho diria que està fet al micro, té una pinta deliciosa!

Petons!
La Taula d'en Bernat

Massitet ha dit...

Ep!
D'aquest en prenc nota que més fàcil no pot ser i ben bo també ho ha de ser!

I se'm va passar per alt al blog dels Quinteros??? Aix, m'estic fent gran!

Per cert, quin dinarot amb aquest postre i el pollastre persa!! Nyam!!!

josep ha dit...

Un pastís deliciós!!