dimarts, 8 de febrer de 2011

JOANOT MARTORELL I LA TARDOR DE LA CAVALLERIA

L'altre dia vaig poder visitar a València una exposició que recomane moltíssim: "Joanot Martorell i la tardor de la cavalleria".

Es pot visitar fins al 13 de març al Centre del Carme de València. S'hi exposen tot de peces medievals que recorden el passat florent de la ciutat de València a l'edat mitjana i tot l'esplendor del nostre país, quan les quatre barres catalanes s'ensenyorien de tota la Mediterrània sota el comandament d'Alfons el Magnànim. I no de bades hi ha una reproducció de la "Tavola Strozzi" on es veu el port de Nàpols en aquella època.
Hi podem veure de tot: armadures, còdex, llibres, peces d'orfebreria, capitells, arcs, mapes, un torneig, quadres, tapissos... Tot molt ben ordenat i amb un itinerari ben didàctic i espectacular.
Em va agradar, especialment, una sala que han condicionat com si fóra una sala d'un castell anglès, amb banderins i peces d'art fantàstiques.
Hi ha la reproducció d'una coca catalana (un vaixell, no us pensàreu ara una altra cosa!!!), l'espasa del rei d'Hongria, un tapís que reprodueix una part de la guerra de Troia, una impremta de l'època que es va imprimir el Tirant lo Blanc...

Les fotos d'Oreto i la coca catalana són de Teresa Saez.
El més espectacular, però, crec que és que s'hi ha pogut dur una armadura medieval completa que té una quantitat de peces immensa. Totes elles explicades i amb noms ben curiosos. Sembla quasi impossible que es pogueren moure dins d'elles.

En fi, un plaer per als sentits i la cultura. D'eixes exposicions que no ens hauríem de perdre i que ens reconcilien amb el nostre passat i amb l'orgull de ser i saber-nos valencians.

4 comentaris:

teresa ha dit...

Molt interessant!! gracies per compartir l'experiencia
Bessets
http://desdelacuinadelhort.blogspot.com/

Assur ha dit...

Interessantíssima exposició, sense cap mena de dubte! Desconeixia la història, millor dit: fins i tot l'existència, de la Tavola Strozzi. M'ho apunte a “pendents” :))

La reproducció de l'embarcació anomenada “coca”, sens dubte que és la de la “coca de Mataró”, un exvot “misteriosament” desaparegut de l'ermita de Sant Simó d'aquesta localitat del Maresme, i avui en dia una de les joies del Museu del Príncep Enric de Rotterdam.

He llegit, gràcies a l'enllaç que hi has posat al post, la fitxa de l'exposició i, com m'acostuma a passar, la deformació professional m'ha provocat l'“emprenyamenta” conseqüència de la poca cura que hi ha a l'hora de corregir els texts:

Es cita, primer, “Tirant lo Blanch” i, després, “Tirant lo Blanc”. Es parla de Jaume II el Just i, en canvi, d'Alfonso el Magnánimo; es parla de la Grandía ducal, i es diu que el nostre cavaller, referint-se a la Cort valenciana, “se imporegmnó de ella”.

Parlar de "la edad media caballeresca" i escriure-ho en minúscules fa pensar més en estadística que no pas en un període de la història...

En fi, ja sé que dec “sonar” una mica repel·lent, però crec que si la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat valenciana, malgrat que a la pàgina d'inici del Consorci de Museus ens ofereix la possibilitat de triar entre valencià i castellà, i després resulta que, per a aquesta exposició, només s'utilitza el castellà, el que s'ha “estalviat” en la traducció, bé hauria pogut servir per corregir una mica millor el text únic i -i ja acabo- unificar el criteri sobre l'accentuació o no dels pronoms demostratius castellans, ja que si escriuen “que éste (amb accent) comenzó a redactar”, no és lògic que després escriguin “que este (sense accent) pensaba llevar a cabo”.

Una abraçada, i perdoneu que m'hagi allargat, però com diuen al programa “Polònia”, m'ha semblat “que algú ho havia de dir”. :))

Teresa ha dit...

Una gran exposició, sí senyor. I la companyia immillorable ;-)

Francesc ha dit...

Teresa: gràcies de res, dona!! Si ho he fet expressament perquè la gent s'hi anime a veure-la.

Enric: benvolgut amic, de "repelent" gens ni mica!!! Has dit quelcom que jo també pensava i què és tal i com tu dius. Als polítics del PP de València els té ben igual la nostra llengua (que no és la seua) i es passen per l'arc de Berà la LUEV i tota la pesca. Són incongruents fins i tot quan escriuen en castellà. No tenen criteri perquè, moltes vegades, ho fan tot de pressa i corrents. Sort que els textos de l'exposició estan en la llengua d'ací i correctes (bé, tampoc no vaig filar-hi tan prim, jo). És de les poques exposicions de la Generalitat "Valenciana" (ehem!) que fan íntegrament en català. Espere el catàleg de les exposicions martorellianes amb candeletes. Ja te'n contaré, llavors. Salutacions.

Tere: I és clar!!! Sobretot perquè tu també hi eres!!! Besades