GALETES D'AMETLA

Feia temps que tenia ganes de fer galetes, però mai no trobava el temps per a fer-les. L’estiu és temps de relax i de poder fer allò que habitualment les teues obligacions no et permeten fer. Així doncs, vaig posar fil a l’agulla i vaig fer una cerca intensa de receptes de galetes per la xarxa. Volia que foren d’ametla i això em va simplificar una mica la feina. Al blog “El món de lacuina” vaig trobar la recepta que em va semblar la més encertada, atesos els comentaris elogiosos que hi vaig trobar. Com sempre, la vaig modificar una miqueta.

GALETES D'AMETLA

INGREDIENTS:

125 g de mantega

150 g de farina

50 g de sucre mòlt o glacé

125 g d'ametla mòlta sense pell “Hacendado”

La pell d'un llimó

Per a l’acabat final:

Sucre glacé

Canella mòlta de “Ca Manolo”

PREPARACIÓ:

Encenem el forn a 200º amb la funció de dalt, a sota i amb l’aire.

Deixem la mantega una bona estona fora de la nevera perquè es reblanisca. A l’estiu el temps d'espera és més curt perquè fa més calor.

Com que la recepta demana ametles torrades i jo no en tenia, vaig usar ametlla mòlta sense pell. La vaig posar en una paella antiadherent, sense gens d’oli i vaig estar removent-la amb una paleta de fusta durant uns vint minuts a foc mitjà fins que va assolir un color dauradet i feia una oloreta deliciosa.

Ara ratllarem la pell del llimó, i hi anirem molt amb compte de no ratllar la part blanca, perquè amargueja i ens pot llançar a perdre les galetes.

En un llibrell, posem, en aquest ordre, tots els ingredients: la mantega tova, la farina, el sucre glacé, l'ametlla mòlta i les raspadures de llimó. Hem d’amassar bé amb les mans fins que n’obtinguem una massa homogènia, compacta i en puguem fer una bola.

Ara enfarinarem la superfície on treballarem i amb el corró anirem estirant aquesta bola fins a obtenir un gruix de 1/2 centímetre aproximadament

Amb uns motlles per a galetes anem tallant-les segons la forma que més ens agrade. Hem d’anar alerta perquè si anem molt de pressa, se’ns trencaran les galetes. La massa és una mica trencadissa si no hi anem amb compte. Per a passar-les de damunt del banc a la safata vaig usar un ganivet pla tot fent-lo servir de pala. 

A mesura que anem retallant les galetes, les anirem posant a la plata, on haurem posat un full de paper de forn.

La safata la col·locarem a la tercera part inferior del forn. Courem les galetes durant 10 minuts. Quan hagen passat 8 minuts, situarem la plata de forn a les dues terceres parts de l’altura del forn perquè es dauren una mica més.

Quan hagen passat els 10 minuts, les en traiem i, quan estiguen ja entebiades, les empolvorarem amb sucre glacé i canella mòlta. La combinació d’ambdós elements els dóna un saboret deliciós. Tot i que també en vaig fer només amb sucre i només amb canella. Per variar una mica.

Són unes galetes molt bones, fàcils de fer i que acompanyen molt bé un cafenet o on te de mitja vesprada.

Uns últims advertiments: amb les quantitats de la recepta ixen ben bé dues llandes plenes. 

En coure-les creixen una miqueta de grandària, no massa, però convé no col·locar-les a tocar les unes de les altres. Hem d'anar alerta amb el forn perquè cadascun és un món!! 

POLLASTRE AMB FIGUES

“A l’agost, figues i most”. Això diu la dita tradicional i és cert. Si tens una figuera d’aquelles bones, pots menjar figues durant una bona temporada. Un plat dels de sempre a casa és aquest que us propose ara. Usar les figues que ens arriben per a menjar-nos-les d’una altra manera. Ara bé, haurem d’usar-hi les entreverades, les que no estan ni madures del tot ni verdoses. Així no cal que en fem només confitura o melmelada.

POLLASTRE AMB FIGUES

INGREDIENTS:

2 cuixes de pollastre

2 besanques (entrecuixes, recuixes) de pollastre

7 o 8 figues napolitanes (ni molt verdes ni molt madures)

3 cebes de Figueres

2 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama

Sal

½ got (dels de vi) de conyac

1 got (dels de vi) d’aigua mineral o filtrada

Per a la picada:

10 ametlles torrades amb pell

1 all

1 puntada de canella de Ca Manolo

1 puntada de pebre blanc i negre

½ culleradeta (de les de cafè) d’orenga seca

½ rotllet d’anís (o 1 galeta maria)

½ gotet (dels de vi) de conyac

Una mica d’aigua mineral (o filtrada)

Sal

PREPARACIÓ:

En una paella antiadherent, posem una cullerada d’oli d’oliva de Beneixama. En estar calent, hi posem el pollastre ben net i sec. L’anem enrossint per totes bandes fins que estiga ben daurat i el reservem.

Mentre es fa el pollastre, pelem la ceba i la tallem a daus o a trossets. En la mateixa paella que hem sofregit el pollastre, hi aboquem una altra cullerada d’oli d’oliva i la ceba capolada i l’anem fregint a foc suau fins que es quede ben daurada i sense cremar-se.

En una cassola, aboquem la ceba. Hi posem el pollastre damunt.

Rentem les figues i els fem un tall en forma de creu per la banda més estreta i les afegim a la cassola.

Aboquem ara el conyac i l’aigua. Salem i pugem el foc fins que comence a fer xup-xup. Llavors, abaixem el foc i continuem coent el pollastre, girant-lo de tant en tant, fins que estiga ben cuit. 

Hem d’anar alerta de no aixafar les figues, que a hores d’ara ja estaran ben cuites i blanes.

Mentre es cou el pollastre, haurem preparat la picada. En un morter, posem les ametles i la sal. Les piquem fins a reduir-les a pols. Ara li afegim el mig rotllet d’anís i les altres espècies i continuem picant fins que forme una massa homogènia. A poc a poc anirem abocant el conyac de manera que tot s’amalgame. La reservem.

Quan haja cuit almenys durant uns quaranta minuts, li afegirem la picada i continuarem coent el pollastre uns altres vint minuts.

Servim el pollastre i les figues al plat i a gaudir-ne!!!

TRENA DE PASTA FULLOSA AMB COMPOTA DE POMA I NOUS

L'altre dia havia de vindre a casa a prendre cafè la meua cosina Montse. Ens veiem poc, però ens estimem molt, i sempre congeniem. M'abellia fer un dolcet i vaig pensar de fer aquesta trena de pasta fullosa i, de passada, reaprofitar elements congelats susceptibles de ser reutilitzats en forma de dolç.

TRENA DE PASTA FULLOSA AMB COMPOTA DE POMA I NOUS

INGREDIENTS:

1 placa de pasta fullosa

6 cullerades de compota de poma (1)

3 cullerades de nous picades

1 cullerada sopera de sucre morè

Canella mòlta de Ca Manolo

1 ou batut

PREPARACIÓ:

Encenem el forn a 220º C a dalt, a sota i amb l’aire.

En una plata, li col·loquem damunt un tros de paper de forn.

Deixem que la placa de pasta fullosa es vaja descongelant fins que estiga manejable. Dividim la placa rectangular en tres parts sense tallar-la del tot. Tallem les parts de les vores a talls de dit d’ample. En la part central, distribuïm la compota de poma. Per damunt, l’empolvorem generosament amb la canella mòlta.

En una paella, aboquem les nous picades i les anem torrant durant uns minuts. Quasi al final, li aboquem la cullerada de sucre morè i continuem remenant durant un parell de minuts més, de manera que tot es mescle bé.

Col·loquem les nous damunt de la compota. Amb els trossos de pasta de full dels costats, anem tapant la compota tot fent-ne una trena.

En estar, la pintem amb ou batut. L’enfornem (posant el forn només a funció aire i a 200ºC) durant aproximadament 15 minuts (o fins que la vejam daurada). Segons com el nostre forn funcione.

Quan estiga freda o tèbia, ja ens la podem menjar. Queda un dolç poc embafós i amb un saboret de canella i llimó boníssim que combina molt bé amb les nous caramelitzades.

(1) La compota de poma era casolana i és molt fàcil de fer. Només cal pelar tres o quatre pomes, posar-les en un cassó al foc amb mig gotet d'aigua mineral o filtrada, una branqueta de canella, el suc colat d'un llimó mitjanet i la seua pell. Si ens agrada més dolça, li podem posar una mica de sucre. Anem remenant amb un cullerot de fusta fins que la poma es desfaça. En estar, en traiem la canella i la pela de llimó. Posem la compota en un recipient i el triturem amb la batedora. Ens pot aguantar uns dies al frigorífic o, també, la podem congelar i usar-la quan la necessitem. Com ha estat ara el meu cas.

DIES HISTÒRICS CAP A LA LLIBERTAT

He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(1980)

BONA DIADA I BONA VIA 

El blog que em segueix és aquest: El món Alfi

AMANIDA ESTIUENCA D'ARRÒS I VERDURES

A l’estiu sempre ens vénen de gust plats fresquets i alhora saborosos. Una amanida és una solució ideal per a aquesta època, o per a un dia especialment calorós. A més, ara trobem fruites i verdures que estan en el seu millor moment, com les tomates o les bajoques (=pebrots, pemintons, pimentons, pebres, pebreres), i moltes més coses que no tenen ni el mateix sabor ni la textura si les adquirim en una altra època de l’any. Aprofitem-les, doncs.

AMANIDA ESTIUENCA D’ARRÒS I VERDURES

INGREDIENTS:

3 tassetes (de les de cafè) d’arròs

3 albergínies mitjanes

1 carabasseta

2 pebres verds

3 pebres rojos

2 cebes mitjanes

2 cullerades soperes d’orenga seca

Pebre blanc

Sal

2 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama

Pernil dolç

2 potets de tonyina en oli

1 pot d’olives verdes sense pinyol

1 ou dur

1 litre de brou de verdures (o dues pastilletes de brou industrial i aigua)

PREPARACIÓ:

Pelem les albergínies i les tallem a dauets petits. En una paella gran, posem les dues cullerades d’oli d’oliva i les hi sofregim a foc lent i tapades. Mentrestant, tallem la carabasseta a dauets i l’afegim a la paella i continuem sofregint. Ara tallem els pebres a trossos petits i també els aboquem a la paella. Salem i anem remenant el contingut de tant en tant. Ara pelem les cebes, les tallem a daus i les afegim a la paella. Continuarem remenant fins que totes les verdures vagen amollant els seus sucs i mesclant-se els sabors diferents. Haurem d’anar sofregint durant ben bé una hora a foc lent perquè quede ben cuit tot plegat.

Quan les verdures estiguen quasi a punt, hi afegirem l’orenga i el pebre blanc. Remenem durant uns minuts perquè s’impregnen de les aromes, tapem, apaguem el foc i reservem.

Mentrestant, tallem el pernil dolç a daus petits o a trossets. Els reservem.

Posem les verdures sobre un colador perquè amollen el suc i el guardem.

En una olla, posem el suc de les verdures (en serà poc) i la resta del brou de verdures. Quan bulla, hi abocarem l’arròs i el courem fins que estiga “al dente”, és a dir, sense que s’esclate.

En estar cuit, el traiem de l’olla i el colem. El reservem.

En un llibrell posem les verdures, el pernil dolç i l’arròs. Ho mesclem tot de manera que estiguen tots els ingredients repartits de manera homogènia.

 En un motlle en forma de corona posem l’arròs i premem fort amb una espàtula de manera que es compacte una mica.

Sobre un plat una mica més gran que el motlle, aboquem la corona d’arròs amb cura que no se’ns desmunte.

Al forat del mig, posem la tonyina escorreguda sense l’oli.

Ratllem l’ou dur i el repartim per la superfície de la corona. Damunt, les olives en cercle. I ja està. Deixem que es refrede durant una estona al frigorífic i ja tenim una deliciosa amanida estiuenca amb tots els ingredients necessaris per a un bon dinar o un bon sopar.