GASPATXO DE PERA I REMOLATXA

Fa un temps vam anar la bona amiga Queti i jo a un taller de cuina a València que organitzava la casa Montesa. Allà vaig aprendre a preparar un munt de gaspatxos estiuencs diversos i molt saborosos. Fa uns dies vaig preparar-ne un, el que ara us presente amb la recepta original. Com sempre, us hi marcaré alguna variació.

GASPATXO DE PERA I REMOLATXA

INGREDIENTS:

(per a 4 persones)
2 peres conferència
3 unitats remolatxa cuita (de la que comprem envasada amb plàstic)
6 unitats tomates de la pera o canaris madurs
1 ceba
1/2 all (no n'hi vaig posar)
1 pebre verd italià
1/2 cogombre (opcional)
Cs oli d'oliva verge (bona cosa) (el meu era, com no podia ser d'una altra manera, de Beneixama).
Cs vinagre balsàmic
Cs sal
1 got d'aigua mineral ben freda (la recepta original no en duia)
1 ratlladura de llimó (per decorar, l'original no en duia)

PREPARACIÓ:
Rentem ben rentats tots els ingredients. Pelem les tomates, les remolatxes, el cogombre, la ceba i ho fem tot a trossets. Ho posem al got triturador o ho passem per la batedora. En estar, hi afegim el vinagre i l'oli de Beneixama (4 cullerades bones) i ho tornem a batre tot. Passem el resultat pel colador xinès i hi afegim l'aigua mineral ben freda. Sol quedar espesset. Ratllem un llimó i col·loquem una mica (poca, que té molt d'aroma i sabor) de la ratlladura sobre el plat i ja està.

Resulta un gaspatxo molt saborós i diferent del típic de l'estiu. No hi vaig trobar a faltar l'all cru, però recorde que a l'original no li anava gens malament.

AMANIDA ESTIUENCA

Avui "tocava" fer una amanida per tal de participar en "La recepta del 15" d'aquest més que promouen els amics de "Els fogons de la Bordeta" i els de "Xocolata desfeta". Com que la proposta anava d'amanides, n'he inventat una de ben estiuenca.

AMANIDA ESTIUENCA

INGREDIENTS:

1 tomata valenciana d'amanida (ni molt madura ni massa verda)
150 g de dacsa dolça
1 pessic d'encisams diversos (batàvia verda, batàvia roja, lollo rosso)
Brots d'espinacs
Brots de ruca
1 bola de mozzarella fresca
1 pessic de formatge feta
1 pessic de panses sense pinyol
1 pessic de pinyons

Per a la vinagreta:
1 cullerada de mostassa de Dijon a l'antiga
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 cullerada d'aigua
1 colpet de ceba en pols

PREPARACIÓ:

Comencem per tallar la tomata valenciana a grills i els disposem al voltant del plat. Al mig, hi col·locarem un pessic de lletugues diverses, els brots d'espinacs i la ruca. Per les vores de la tomata, hi repartim la dacsa de manera uniforme. Posem trossets de formatge feta per damunt de la tomata. Tallem la mozzarella a rodanxes i la col·loquem sobre el centre de l'amanida. Aboquem per damunt les panses i els pinyons.

Ara preparem la vinagreta: en un gotet posem la mostassa i la culleradeta de ceba en pols i la mesclem bé. Hi afegim l'oli i remenem bé fins que es mesclen els ingredients. Per tal de suavitzar la vinagreta, hi afegim una cullerada d'aigua i continuem remenant fins que emulsione.
En estar, la repartim per damunt de la mozzarella, la tomata i la resta d'ingredients. I ja està.

LA MEUA TIETA LEONOR

Divendres passat va morir la meua tieta Leonor. Tenia 89 anys i unes grans ganes de viure. Feia temps que no es trobava bé i el dia del seu traspàs tot se li va complicar. D’ella vaig aprendre moltes coses, des de receptes de la cuina de sempre del nostre poble a com usar segons quines plantes medicinals. Però, sobretot, molta cultura popular. Ella, sense pretendre-ho, n’era tota una experta. Tenia una memòria prodigiosa i sabia mil i una històries de Beneixama i moltes rondalles tradicionals. A cada cert temps em solia sorprendre tot dient: “Hui me n’he recordat d’un conte que em contava mon pare que...” i ja em tenies a mi content com un gínjol gravant-li la narració i transcrivint-la... Però no només me’n contava a mi, li’n contava a qualsevol persona que li ho demanara, des dels xiquets del carrer fins a algunes persones més majors que els agradava escoltar-la. I ella sempre hi accedia de bona gana. Era molt generosa amb tot el que havia aprés i li agradava compartir-ho. Parlava un català preciós, el de Beneixama i em va ensenyar un munt de paraules i expressions que havia aprés dels seus pares i de la gent del nostre poble de moltes generacions enrere. Diuen que quan mor una persona d’edat avançada es perd una biblioteca. En el cas de la meua tieta era més que cert. Sempre la trobaré a faltar.