dijous, 24 de novembre del 2011

TRUITA DE TONYINA AMB TOMATA

La d'avui és una recepta molt senzilla de preparar i, sobretot, molt econòmica. El motiu és que demà divendres 25 i dissabte 26 de novembre es farà el Gran Recapte d'Aliments per part del Banc dels Aliments de Catalunya. Hi havia una proposta dels amics de Baixa Gastronomia i de De cuina.Net, de fer un recull blocaire de receptes elaborades amb alguns dels aliments que s'hi demanaran: oli, llet, pasta, llegums secs i llandes de conserva de peix i tomata natural. De tot plegat, naix la meua proposta. La pobresa és a tocar de les nostres portes i no ens en podem desentendre. Aquesta iniciativa de recollir aliments i proposar-ne receptes és una bona idea, no trobeu?

TRUITA DE TONYINA AMB TOMATA
INGREDIENTS:
1 ou
1 pot de tonyina amb oli d'oliva
1 tomata
Sal

PREPARACIÓ:
Col·loquem un colador sobre un got de vidre. Aboquem damunt la tonyina perquè s'hi escórrega bé de l'oli. 
Batem l'ou i li afegim la tonyina, tot barrejant bé ambdós elements.
Posem la meitat de l'oli colat en una paella a escalfar-se. Quan comence a agafar temperatura, hi aboquem la mescla d'ou i tonyina i la fregim a foc lent, primer per un costat i, després, per l'altre.
Mentrestant, partim la tomata a rodanxes i a mitges llunes i la col·loquem en un plat. L'amanim amb sal i amb la meitat de l'oli que ens hem reservat. Si cal, li'n podem posar una mica més del que tinguem per casa.
En estar quallada la truita, la partim per la meitat i la col·loquem sobre el plat i ja està.


Més senzill, impossible.

dijous, 17 de novembre del 2011

MOUSSE DE XOCOLATE NEGRE

Preparar una mousse de xocolate i que siga "light" pot fer pensar que no fa massa lliga un concepte amb l'altre. Doncs bé, aquesta llepolia es pot fer llevant-li un munt de calories sense haver de renunciar, per a res, a passar un gust. He de dir que l'original la trobareu ací. La primera vegada la vaig fer d'eixa manera i, la veritat, resultava molt contundent. Ara, boníssima, això sí. Tanmateix, pensant pensant, se'm va ocórrer que, si no volia engreixar-me més del compte, l'havia d'alleugerir d'alguna manera. I, heus ací la meua proposta.

 MOUSSE DE XOCOLATE NEGRE


INGREDIENTS:
150 g de xocolate pur "Valor" sense sucre
2 ous sencers
4 cullerades soperes d'aspartam
3 cullerades soperes de formatge batut 0% greix "Hacendado"
1 cullerada d'aigua mineral
Per a la decoració:
50 g de xocolate pur "Valor" sense sucre

PREPARACIÓ:
Primer de res, trenquem el xocolate a bocinets (hi vaig usar una maça de fusta i una bossa de plàstic) i el posem en un plat amb la cullerada d'aigua.
Separem els rovells de les clares. Muntem les clares a punt de neu fort tot afegint-hi tres de les cullerades de l'aspartam a poc a poc. En estar, les reservem.
Ara els rovells. Els batrem amb la batedora de varetes i amb l'altra cullerada d'aspartam fins que blanquegen.
Agafem el xocolate i el fonem al microones o al bany maria. Si ho fem amb el microones, hem d'anar-lo fonent a intervals de 10 o 15 segons. Si no hi anem amb compte, se'ns pot cremar. Quan vejam que comença a fondre's per les vores, el traiem i el mesclem amb una espàtula. L'escalfor que encara conserva l'acabarà de fondre. Ràpidament i mesclarem les tres cullerades de xocolate 0% fins que tinga un aspecte homogeni. Si se'ns endureix massa, el podem tornar a posar uns segons al microones.
Aboquem el xocolate desfet i mesclat amb el formatge en un llibrell. Hi afegim els rovells i els integrem totalment a la barreja anterior fins que s'hi forme un tot.
Per a muntar la mousse, afegirem una tercera part de les clares muntades amb moviments suaus del batedor de varetes. De sota cap a munt, per tal que la mescla no perda esponjositat. Una vegada integrada la tercera part, hi afegirem les altres dues terceres parts i les anirem integrant igualment amb moviments embolcalladors. Hem d'aconseguir que la mousse quede molt esponjosa.
En estar la barreja, la podem col·locar en uns gots boniquets o on ens agrade. Jo vaig usar unes copes de martini. Quan les hem omplit, les tapem amb un plàstic film i les deixem a la nevera durant unes hores. Queda més bo si es fa el dia abans i es guarda al fresc durant eixes hores.
Per a la decoració, només cal fondre els 50 g de xocolate pur amb una mica d'aigua al microones i fer uns dibuixets sobre un paper de forn. En estar fresquets, els deixem al congelador fins al moment de servir la mousse. No costen gens de llevar del paper i, a més de fer bonic, estan ben bons.

Per a mi no desmereix gens el resultat de l'original. A més, la que jo prepare té més xocolate pur... I un valor afegit: en no dur sucre, poden ser unes postres tolerades pels diabètics, també.

dijous, 10 de novembre del 2011

HOMENATGE BLOGAIRE A MONTSERRAT ROIG, PEL 20 ANIVERSARI DE LA SEUA MORT


Avui fa vint anys de la mort de Montserrat Roig. Va ser una escriptora excepcional, amb una mort que, no per esperada, va causar menys impacte. Hi ha malalties que no es curen, i la seua n'era una.


És un bon moment per reivindicar l'escriptora i, de passada, recordar que també va haver de patir, com molts altres escriptors i escriptores en llengua catalana, la censura franquista, matussera, eixorca i, sempre, imbècil. A tall d'exemple, vejam el que ens explica el magnífic llibre: "Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)", a cura de Jaume Clotet i Quim Torra, Editorial Acontravent. D'aquest llibre ja vaig parlar-ne en una entrada anterior. Diu així:

Roig, Montserrat
Ramona, adéu
Data de presentació: juliol del 1972
Expedient: 8.407-72
Editorial: Edicions 62
Tirada: 1500
Lector (Censor): Don 17

C. Novela

Novela construida con una técnica muy extraña, con constantes retrocesos en la narración, y sin una línea argumental. La autora entremezcla a tres generaciones: los abuelos, payeses y tradicionales; los padres, oportunistas y acomodaticios durante la guerra; y los hijos, inconformistas y libres sexualmente. Los tres matrimonios tienen como denominador común el nombre de Ramona en las tres mujeres.
Los universitarios actuales celebran asambleas clandestinas, pero no se especifica su ideología ni sus propósitos. Hay algunos capítulos de gran sensualidad, pero escritos con mucha habilidad par no traspasar la línea de lo pornográfico. Págs. 34-36 y 108-112. Las alusiones a la guerra son aceptables, si bien habría que sustituir la palabra "feixista" en las páginas 8, 9, 10, 11, 16, 17 y 184. Otras tachaduras de poca monta: 10, 43, 47, 66, 68, 100, 110, 155, 167, 171, 175, 184.
Autorizable con tachaduras.
Madrid, 17 de julio de 1972.

Sobre aquest primer informe se'n va emetre un segon:

Revisadas las Págs. citadas debe de sustuirse "feixistes" por nacionales en los fos. 8, 9, y 184 y eliminar lo subrayado a lápiz rojo a las págs. 35, 36, 47, 66, 69, 109 a 112, 155, 171, los demás pueden levantarse. 
20 de julio de 1972.

Exemples de supressions sol·licitades:

Pág. 35: Un petonet al melic. Un petonet, al melic, del teu Jordi... El tens molt petit, el melic. No hi ha de caber ni un granet de sorra. Mira: hi faig cercles... [...]
Ai, quan rius, trontolla el llit. Nyic, nyic-nyic-nyic. T'agrada? Estàs bé amb mi? Ah, calles, puteta meva... No et faig mal?.
Pàg. 47: Merdosa. Puta... [...] collons.

Fetes les supressions demanades, es va accedir al dipòsit:

La novela fue autorizada con tachaduras en consulta voluntaria. Ahora se presenta a depósito una versión totalmente refundida, pero esencialmente idéntica a la anterior. Con mucha paciencia conseguí localizar las tachaduras aconsejadas y compruebo que se han suprimido todas.
ACEPTABLE EL DEPÓSITO.
12 de diciembre de 1972.

He pensat que hi escauria fer un recull d'imatges dels seus llibres i d'ella mateixa.




També poden ser interessants alguns enllaços:


CATÀLEG DE L'OBRA PERIODÍSTICA DE MONTSERRAT ROIG


BIOGRAFIA A LA VIQUIPÈDIA


BIOGRAFIA A L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA


BIOGRAFIA A L'ENCICLOPÈDIA CATALANA


BIOGRAFIA A LA REVISTA LLETRA


BIOGRAFIA AL WEB D'XTEC


OPINIONS SOBRE MONTSERRAT ROIG AL WEB DE TV3


DOSSIER PER AL PROFESSORAT SOBRE "RAMONA, ADÉU"


PROPOSTA DE LECTURA DE "RAMONA, ADÉU"

dijous, 3 de novembre del 2011

PASTÍS DE PERES I XOCOLATE

De tant en tant ens sol abellir menjar alguna cosa bona de xocolate. Sobretot a mi, que en sóc addicte total!!! Bé, doncs, quan ens passa això, sempre és bo tindre present les receptes de la nostra "rebostera especialista", que no és una altra que la Gemma Clofent. Bé, doncs recercant pel seu blog, vam trobar aquesta recepta, i la vam preparar. Una mica modificada, això sí.

PASTÍS DE PERES I XOCOLATE


INGREDIENTS:
1 base de massa brisa
150g de xocolate (80% de cacau)
125g de mantega pomada
125g de sucre
2 ous
25g de farina
150g d’ametla en pols
4 peres
Melmelada d’albercoc

PREPARACIÓ:
Preescalfem el forn a 180 graus a dalt, a sota i amb aire. Estirem la massa brisa sobre un motlle de pastissos desemmotllable. Punxem amb una forqueta per tota la superfície per tal que no puge la massa. La coem durant quinze minuts al forn a 180º. La Gemma diu que també va molt bé posar-hi uns cigrons secs per tal que no puge la massa.
Fonem el xocolate al microones a baixa potència vigilant que no es creme.Amb les varetes elèctriques, batem la mantega amb el sucre fins que quede blanc i esponjós. Hi afegim els ous batuts a poc a poc, d'un en un, esperant que s’incorpore bé a cada vegada.
A mà, hi afegim la xocolata fosa tot barrejant-la amb suavitat. Ara incorporarem la farina, l’ametla en pols. Abocarem la barreja dins el motlle.
Pelarem i tallarem les peres pel mig. En traurem el cor i les tallarem a gallons, tot obrint les meitats de pera com si foren ventalls. A mi, però, no em van quedar tan bé com a ella. Les distribuïm per damunt del pastís tot pressionant lleugerament.
Coem el pastís uns trenta-cinc minuts al forn a 170 graus. En comprovarem la cocció punxant-lo amb un furgadents.
En estar, el traiem amb cura del motlle i el posem sobre un plat ornat amb una blonda de paper. Pintem el pastís amb una mica de melmelada d'albercoc per tal que lluïsca. El deixem refredar i el reservem a la nevera fins el moment de servir.
Boníssim, fàcil i amb una presència impressionant. Ara, reconec que hauré de seguir practicant més a l'hora de tallar les peres en forma de ventall. Per cert, que la Gemma també hi va posar gingebre confitat, però jo no en tenia i no n'hi vaig poder posar. A la pròxima, si en trobe, segur que n'hi posaré.