Qüestionejaven antigament en diverses estudis alcuns notables mestres e estudians qual manera de menjar és pus religiosa e pus honesta e pus portable e menys curiosa en christianisme, pensant comun viure de la gent, e pensada la manera de lurs convits, e pensades despeses comunes ab les extraordinàries que a vegades se esdevenen per ventura [...]
Ahir va ser una gran manifestació per la llibertat. Farts de les arbitrarietats, les pressions, les censures i els desficacis de la política (des-)educativa del PP al País Valencià, vam dir-hi PROU!!! N'érem molts pels carrers de València: mestres, mares, pares, alumnes... Una riuada humana que va omplir a vessar els carrers que formaven part del recorregut de la manifestació. A veure què en faran ara Font de Mora i Camps i tota la colla del PP de València. Encara que trobe que, superbs com són, ja veurem. Ací teniu tot un seguit d'enllaços per a saber-ne més:
Beneixama és un poble que, de tant en tant, dóna sorpreses inesperades. El passat dia 8 de novembre es va presentar la novel·la “Intercanvi”, de l’autor beneixamut, Josep Martínez. He de confessar que no em vaig assabentar de la presentació del llibre. Visc molt reclòs a casa una vegada acabe la feina del dia i se me’n va passar. Si no haguera estat per l’amic Pepe Toni, potser a hores d’ara encara no en sabria res. En fi, val més tard que no mai.
La novel·la “Intercanvi” ha estat la guanyadora de la XVIIIa edició dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, el Premi Blai Bellver de Narrativa, dotat amb 10.000 euros. Aquesta és la seua primera novel·la. Estic segur que en vindran més.
La presentació es va fer al bar “La rata cellarda”, de Beneixama i, com era d’esperar, es va omplir de gom a gom. La gent va comprar exemplars de la novel·la a dojo i m’han explicat que Josep es va passar molta estona signant–los. Espere que l’hagen de reeditar moltes vegades i siga tot un èxit de vendes, de crítiques i de lectors/es.
He començat a llegir-la i puc dir que enganxa. Tinc molta curiositat de veure en què pararà tot. Promet que, quan l’haja acabada, en parlaré en un post.
En fi, que he entrat a ca l’amic d’Eines de Llengua i he vist que estava entre els agraciats que havien rebut el premi “Dardos”. Com que es tracta de donar aquest premi a 15 blocs més, ara m’he trobat amb un compromís perquè hi ha algun dels blocs que jo premiaria que ja el reben (com el mateix que me l’ha concedit). També, perquè jo li’l donaria a més blocs. En fi, un bon embolic. Per tant, després d’una bona estona de cavil·lar, ací va una mena de “tria d’urgència”:
Les “bases” d’aquest premi estan en portuguès, però són ben entenedores:
«Trata-se de um prémio que está a correr mundo, reconhecendo aqueles blogues que consideramos transmissores dos grandes valores humanos, com a qualidade conferida por uma consequente militância em torno das grandes causas, como seja o património e a liberdade, as pessoas e a qualidade de vida, o ambiente e as tradições, a memória e a dignidade, a cultura e o lazer.
«Estes selos, foram criados com a intenção de promover o salutar convívio entre os bloggers e como forma de demonstrar carinho e, reconhecimento por um trabalho, que agregue valor à Web.» (citando o Café Portugal)»
Para explicar o critério utilizado, cito e subscrevo este texto do Rui Dias José: «Fica claro (expressamente afirmado e dito!) que as minhas escolhas para os "Premios Dardos" têm na base relações de amizade, proximidade ou identificação. Sou humano como os demais e, na teia de relações na net, gosto, quero, apaixono-me... Tudo é portanto subjectivo. E ainda bem!»
Espere que els/les que el rebeu us faça content. Jo també qüestione, com el Miquel, la necessitat d’aquests premis encadenats. Tanmateix, com que no va malament fer-li una ullada d’estimació i “bon rotllet” a la gent que visites, doncs, això mateix.