AMANIDA DE MADUIXOTS I FOIE

Des que vaig descobrir-ne la recepta original, vaig tindre moltes ganes de fer-la. I l'ocasió se'm va presentar quan van vindre a quedar-se a dormir a casa la Bàrbara i la Teresa. M'agraden molt els maduixots, el foie i tota la resta d'ingredients que té.

AMANIDA DE MADUIXOTS I FOIE

INGREDIENTS:

8 maduixots grans ben madurs

100g de foie

4 cullerades de melmelada de pètals de rosa

2 culleradetes d'aigua mineral

2 cullerades de mel

1 culleradeta de vinagre de Mòdena

1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama

Ruca

Nous

PREPARACIÓ:

Posem el bloc de foie al congelador perquè s'hi enduresca. Com a mínim un parell d'hores.

A l'hora de preparar el plat, posem a escalfar al microones les dues cullerades d'aigua mineral. En el mateix recipient, mesclem l'aigua amb la melmelada de pètals de rosa. Immediatament, agafem una cullerada de la melmelada per plat i l'escampem pel centre tot fent-ne una capa lleugera.

Ara tallem els maduixots a trossets ben menuts. En dividim el resultat en quatre parts. Sobre el plat untat de melmelada de pètals de rosa, disposem un cèrcol d'emplatar (jo hi vaig usar el mateix pot redó del foie, buit i escurat). Hi posem una capa d'un dit i mig de gruix de maduixots talladets.

Ara agafem la ruca i la tallem a trossets menuts i en posem una altra capa sobre els maduixots. 

Piquem les nous en el morter i en posem una mica damunt de la ruca. Premem amb els dits i, amb molta cura, alliberem del motlle l'amanida.

Amb un pelacreïlles o un ganivet esmolat, fem encenalls del foie congelat i els col·loquem delicadament sobre l'amanida i a la vora. Posem una mica més de nous (senceres) i de maduixots per la vora.

Preparem ara la vinagreta. En una tassa posem el vinagre de Mòdena i l'oli i els mesclem bé. Ara la mel, i tornem a mesclar tot fins que quede homogeni.

Amb una cullereta, ruixem l'amanida per damunt i per les vores, sense fixar-nos-hi massa, i ja està.

Molt saborosa, refrescant i vistosa.

COCA DE BOLETS, DÀTILS I FORMATGES

L'havia pensat com una "focaccia", però la pasta no va llevar prou i va quedar com una coca més normaleta. Com deia la meua tieta Leonor, "el qui pasta i ven, de tot se li contén"...

COCA DE BOLETS I FORMATGES

INGREDIENTS:

Per a la base de la coca:

450g de farina de blat

50g de farina de blat

1 pastilla de rent "Levital" de 25g

3 cullerades soperes d'orenga seca

2 culleradetes de romaní sec 

Sal

2 cullerades d'oli de Beneixama

1 got i mig d'aigua mineral

1 culleradeta de sucre   

Per al recapte:

6 alls laminats

2 cebes dolces

450g de saltat de bolets congelats "Hacendado"

2 cullerades d'oli d'oliva

3 tallades (de dit de grosses) de formatge de cabra

200 g de formatge Camembert

6 dàtils grossos d'Elx

Oli d'oliva de Beneixama per a untar la safata de forn 

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar l'aigua en un cassó. En estar tèbia, l'aboquem en un llibrellet i li afegim el sucre i una culleradeta de farina. Mesclem bé fins que s'hi dissolguen. Ara hi afegirem el rent esmigallat. Deixem que el rent reaccione. Ho sabrem perquè apareixerà una bromera espessa sobre el got i una olor forta de rent.

Mentrestant, passem per la picadora l'orenga i el romaní fins a reduir-los a pols.

En un llibrell, tamisem dues vegades la farina. Hi afegim el polsim de romaní i orenga i ho mesclem. Aboquem el rent a poc a poc i anem mesclant, primer amb un cullerot de fusta i, després, tot pastant amb les mans, el rent i la farina. Quan ja estiga quasi homogènia la massa, hi afegim les dues cullerades d'oli i la sal. Tornem a pastar i deixem la massa, empolsimada de farina, que repose durant unes hores. Hem de tapar el llibrell amb un drap de cotó i deixar-lo en un lloc càlid i sense corrents d'aire. Jo vaig encendre prèviament el forn a 100º C, el vaig apagar i vaig col·locar-hi el llibrell tapat. S'hi va estar durant cinc hores. 

Mentrestant podem preparar el recapte. Pelem les cebes i les tallem a rodanxes primes. Les sofregim en una paella amb dues cullerades d'oli de Beneixama. Quan estan rosses i sense cremar-se, hi afegim els bolets descongelats prèviament. Amollaran molta aigua, i haurem d'anar sofregint a foc viu fins que l'aigua haja desaparegut. Reservem.

A l'hora de coure la coca, preescalfem el forn a 250º C a dalt, a sota i amb l'aire. 

Passat el temps de llevar la massa, untem la safata de forn amb més oli i li posem un paper de forn (que també untarem amb oli). Sobre el paper, escamparem la massa de la coca. Possiblement li haurem d'afegir els altres 50g de farina que havíem reservat. Ha de quedar una massa elàstica i gens enganxosa.

Sobre la massa ben escampada, repartirem el recapte que havíem sofregit. Ara agafarem els dàtils, els llevarem el pinyol i els tallarem a bocinets. Els posarem per tota la coca. Farem el mateix amb les laminetes d'all. Sobre tot plegat, posarem els formatges de manera que es repartesquen per tota la superfície.

Enfornem la coca, a la part baixa del forn, durant uns deu o quinze minuts, fins que tot quede daurat i abellidor.

Queda una coca molt gustosa i mengívola. El que passa és que no va quedar tot l'esponjosa que hauria calgut perquè la massa no va estar el temps suficient per a llevar tot el que calia. A l'altra, millor i més estona per a fer-la.

GELATINA DE TARONJA AMB MADUIXOTS

Arriba un moment que les taronges comencen a dir-nos "Adéu!" i és una llàstima que es llancen a perdre. Per això vaig pensar a fer-ne una gelatina, molt fàcil i vistosa, acompanyada d'uns maduixots molt dolços.

GELATINA DE TARONJA AMB MADUIXOTS

INGREDIENTS:

1 litre de suc de taronja acabat de fer

6 cullerades de sucre (o edulcorant)

8 maduixots

3 cullerades de sucre (o edulcorant)

9 fulls de gelatina

PREPARACIÓ:

En un llibrellet, posem a hidratar els fulls de gelatina.

Posem el suc de taronja (ben colat i sense fibres) en un cassó i l'escalfem fins que faça un bull. Fem això perquè si no bullim el suc una vegada, els seus enzims no deixarien que quallara la gelatina.

Ara és el moment d'afegir-hi les sis primeres cullerades de sucre o d'edulcorant. 

Traiem els fulls de gelatina, que ja estaran ben hidratats, i els afegim al suc. Remenem ben remenat fins que s'hi dissolguen. Per assegurar-nos que no ens en quede cap grumoll és millor passar el suc per un colador fi. Fet això, només ens cal triar un motlle que ens agrade, i ja està. Jo vaig escollir-ne un de la marca "Lekué", que té una forma que m'agrada molt.

Deixarem que el suc perda temperatura i, llavors, el posarem al frigorífic durant un mínim de cinc hores. Jo el vaig fer el dia abans i el vaig deixar quallant-s'hi durant unes quinze hores. 

Passat aquest temps, i moments abans de menjar-nos-el, posem a escalfar un cassó amb aigua. Quan bulla, apaguem el foc i hi introduïm durant dos o tres segons el motlle. Això farà que la gelatina es separe del motlle. Ara només ens cal posar damunt del motlle un plat més ample que aquest i capgirar-lo per tal que la gelatina caiga al plat. 

Tallem ara els maduixots ben menuts (llevat de dos dels més grans) i els reservem. Jo use per afer açò aquest aparell que en facilita molt la tasca. Mesclem els maduixots tallats ben petits amb les altres tres cullerades de sucre (o edulcorant).

Amb l'ajuda d'una cullereta, en posem pel voltant del dolç. En posarem també al centre del mateix, com a mínim un dit, per tal que els altres que posarem damunt es vegen millor.

Tallem els altres maduixots a la llarga i els col·loquem al centre del dolç, i ja està.

Queda molt vistós i saborós, i no costa gens de fer. Convé acabar-nos el dolç perquè tendeix a assecar-se passades unes hores d'haver estat tret del motlle, i no està tan bo.

COCA DE PASTA FULLADA AMB POMA, BOTIFARRA I VERDURES

Un dels llocs que més m’agrada visitar a Barcelona és la botiga “Gadgets de cuina”. Allà t’hi trobes tot un univers d’estris de cuina per a fer tota classe de plats. M’hi vaig comprar un motlle d’aquells de fer coques que ja li havia vist alguna vegada a la Margot al seu blog “Margot-Cosas de la vida”. És un blog fantàstic perquè, a més de cuina, t’hi pots trobar tot de consells i activitats diverses. És molt entretingut i, sobretot, artístic. Les fotos que fa Margot tenen una sensibilitat i un refinament exquisits. Es nota que és molt artista i visitar el seu blog és una experiència relaxant i plaent. Fa temps que li havia vist un parell de coques de pasta fullada i m’he inspirat en la seua “Tartaleta de manzana, morcilla y espinacas” per a fer la recepta que us propose ara.

 

COCA DE PASTA FULLADA AMB POMA, 
BOTIFARRA I VERDURES

INGREDIENTS:

1 porro mitjà

2 cebes mitjanes de Figueres

1 poma i mitja golden de Girona

1 cullerada d’oli d’oliva de Beneixama

3 botifarres de carn de “Ca Nàcher”
3 cullerades soperes de pinyons

Sal

1 làmina de pasta fullada

100 ml de nata per a cuinar del 18% de greix

2 ous

PREPARACIÓ:

Rentem el porro, li llevem la capa externa i acabem de llevar-li tota la terreta que puga tindre. Li tallem la part verda (la podem guardar per a fer una sopa boníssima un altre dia). Tallem el porro a rodanxes primes i aquestes en trossets menudets. A la recepta original diu que s’han de tallar “enbrunoise”, que no és altra cosa que a dauets molt petits, però en català en direm "en tires finíssimes".

Pelem les cebes i les tallem, també, a rodanxes i a trossets menudets.

Quan ja ho tenim tot, posem la cullerada d’oli d’oliva de Beneixama en una paella antiadherent a foc mitjà i, en estar ben calent, hi aboquem la ceba i el porro mesclats i una culleradeta de sal. Els hi anem fregint a foc baix fins que comencen a fer-se transparents. Hem d’anar alerta que no se’ns creme. S’han d’enrossir i daurar bé.
Posem el forn a escalfar-se a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Mentrestant, pelem la poma i la tallem a quarts. Li llevem la part del cor i tallem les ¾ parts de la poma a trossets menuts. De seguida els aboquem a la paella i continuem la fregida fins que tot estiga ben integrat i  la poma comence a fer-se blana.

Ara agafem les botifarres de carn i els llevem la pell. Les tallem per la meitat i, després, a trossets. Els afegim a la paella i continuem fregint fins que la botifarra comence a desfer-se i vaja mesclant-se amb tota la resta d’ingredients. Notareu que la cuina s’ompli de les aromes de les espècies que duu la botifarra i tot plegat és una temptació.

Convé llevar-li la pell a les botifarres només traure-les del frigorífic perquè així és més fàcil. No cal posar-li més oli a la paella perquè la botifarra de carn és bastant greixosa i en desfer-se el greix ens quedaria tot massa oliós, i no és això el que volem.
En una paella sense oli, enrossim els pinyons. Es tracta que es dauren, però que no se'ns cremen. En estar, els afegim a la mescla anterior. 
Greixem un motlle desmuntable i hi col·loquem la massa de pasta fullosa. L'acoblem bé a les vores del motlle i punxem tota la superfície per tal que el centre no puge. El tapem amb paper d'alumini i l'enfornem durant uns 10 minuts fins que es daure una mica. Haurem abaixat, prèviament, la temperatura a 170º C. Passat aquest temps, el traiem del forn.

Posem en un bol dos ous sencers i els batem amb la nata. Ara hi afegim la mescla de poma, botifarra, ceba, porro i pinyons, i ho barregem tot molt bé.
Amb una cullera, omplim el motlle de pasta fullosa fins a la vora.
Tallem la poma a llenques ben primes per tal que es coguen bé al forn. Les repartim per damunt de la coca. Tapem amb paper d'alumini i l'enfornem.
Coem la coca durant uns deu o quinze minuts més a la part baixa del forn a 170º C. 
Passat aquest temps, li llevem el paper d'alumini i continuem la cuita durant cinc o sis minuts més, fins que quede ben daurada per damunt i sense cremar-se. I ja està llesta per a servir-la.

Ha resultat una coca molt suau i deliciosa. El sabor de la botifarra no domina per a res la resta de sabors i s'hi integra perfectament. Segur que la repetiré.