Amb aquesta paraula, "feridellos", participe en la inciativa d'homenatge conjunt aPARAULA'm, en commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
M'ha costat bastant triar una sola paraula per a parlar-ne. Hi ha tantes
paraules del valencià de Beneixama que trobe precioses i que formen (o haurien de formar) part del conjunt de la llengua catalana!!
Però, anem a pams. Heus ací una possible definició de la paraula:
Feridellos: m. Usat sempre en plural. A Beneixama designa tota mena de pastes de Nadal, sobretot les petites.
És usat en expressions com “anem a comprar feridellos” o “ja tinc fets els feridellos”.
Per l’acabament, deu tractar-se d’un mossarabisme. Actualment és una paraula d’ús només entre persones d’edat, els jóvens gairebé la desconeixen.
No n’he trobat cap referència al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana.
Aquesta paraula l'associe a una imatge de la meua àvia materna, Àngela Ferrero. Fa una pila d'anys, estaven a la cuina de ca ma tia Leonor, ma mare i ma tia Fina i en això que entra la meua àvia i fa: "Xiques, encara mos queda molt per a tindre els feridellos"... Recorde que em vaig quedar estranyat de la paraula, perquè, o bé no l'havia sentida abans o, més senzill encara, no n'havia estat conscient fins a eixe moment de tal mot. I, cosa rara en mi, despistat de mena com sóc, se'm va quedar gravat quasi com un mot màgic.
Em faria molta il·lusió que aquesta paraula (i moltes altres que diem al nostre poble) no es perderen entre les boires de la memòria del temps. No és bonic sentir-se lligat pels mots a un territori i a una llengua?
Però, anem a pams. Heus ací una possible definició de la paraula:
Feridellos: m. Usat sempre en plural. A Beneixama designa tota mena de pastes de Nadal, sobretot les petites.
És usat en expressions com “anem a comprar feridellos” o “ja tinc fets els feridellos”.
Per l’acabament, deu tractar-se d’un mossarabisme. Actualment és una paraula d’ús només entre persones d’edat, els jóvens gairebé la desconeixen.
No n’he trobat cap referència al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana.
Aquesta paraula l'associe a una imatge de la meua àvia materna, Àngela Ferrero. Fa una pila d'anys, estaven a la cuina de ca ma tia Leonor, ma mare i ma tia Fina i en això que entra la meua àvia i fa: "Xiques, encara mos queda molt per a tindre els feridellos"... Recorde que em vaig quedar estranyat de la paraula, perquè, o bé no l'havia sentida abans o, més senzill encara, no n'havia estat conscient fins a eixe moment de tal mot. I, cosa rara en mi, despistat de mena com sóc, se'm va quedar gravat quasi com un mot màgic.
Em faria molta il·lusió que aquesta paraula (i moltes altres que diem al nostre poble) no es perderen entre les boires de la memòria del temps. No és bonic sentir-se lligat pels mots a un territori i a una llengua?
.JPG)
.JPG)
