No els he celebrats mai, els aniversaris de bloc, però aquest trobe que tocava. Ara fa justament cinc anys naixia aquest blog/bloc una mica com "de casualitat". En un primer moment no sabia ben bé què n'eixiria de tot plegat, però, l'he anat continuant i he arribat fins ací. La veritat és que, si em mire les etiquetes, del que més hi trobe és de cuina i, una mica menys del que voldria, de literatura. I entre mig de tot plegat, cabòries diverses que m'han anat entretenint.
Abocar a la xarxa el que fas és una mica agosarat. Tot el que hi escrius, totes les fotos que hi penges, totes les col·laboracions que hi fas, conforma la teua "identitat digital". El que la teua memòria no guarda, ho recorda Internet. I això és una arma de doble tall.
Bé, després d'aquests cinc anys d'estriptease digital (i ben a prop de les cent-mil visites), més d'un i més d'una ja em coneix i sap de quin peu calce, per a bé i per a mal. Però no ens posem només a les tres pedretes del món digital. Aquest blog m'ha permés anar coneixent al llarg del temps persones encantadores que m'han ensenyat un munt de coses. La colla "gastroblogaire" que he anat coneixent m'ha eixamplat l'ànima, l'esperit... i en determinades èpoques la cintura!!! I és que hi ha tants plats bons per a fer i tant llépol com sóc i tan poca voluntat que tinc per a dir que no!!! Sobretot si porta xocolate pur... Els amics i les amigues que he anat coneixent arreu d'aquestes terres que parlem la nostra llengua són un tresor al qual no vull renunciar.
Gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris al blog, pels vostres missatges personals, per tot.
Des d'aquest trosset particular del paradís que és per a mi Beneixama, seguiré escrivint coses en aquest blog fins que puga o me'n canse.
.JPG)
.JPG)
