PÉSOLS CUITS AMB CEBA I CUIXOT

Els pésols són una classe de llegums que m'encanten. Sobretot si són frescos. Els congelats no tenen, per al meu gust, ni punt de comparació. L'altre dia en vaig trobar al mercat i, de tot d'una que els vaig veure, vaig pensar que els faria cuits amb cuixot. És una preparació molt coneguda de tothom i a casa sempre n'hem fet. A més, és facilíssima de fer!!!

PÉSOLS CUITS AMB CEBA I CUIXOT

INGREDIENTS:
200g de pésols novells (sense la tavella)
6 tallades primes de cuixot
3 cebes mitjanes
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
6 avellanes (fregides)
6 ametlles (fregides amb pell i tot)
1 galeta estil "digestive"
1/2 cullerada (de les de café) de mostassa en gra
1 cullerada (de les de café) d'orenga

1 all
1/2 got de mistela
1/2 got aigua mineral o filtrada
Sal

PREPARACIÓ:
Traiem els pésols de la beina, els rentem i els reservem.
Pelem les cebes i les tallem a rodanxes primes. En una cassola antiadherent posem les dues cullerades d'oli de Beneixama i hi sofregim la ceba, amb un polsimet de sal, fins que estiga transparent i comence a daurar-se. Hem d'anar alerta amb la sal perquè el cuixot ja n'aporta al plat.
Tallem el cuixot a llenques primes. L'afegim a la cassola i li peguem unes voltetes. Seguidament, hi afegim els pésols ben escorreguts i seguim sofregint i remenant durant dos o tres minuts.
Ara és el moment d'afegir-hi la mistela i l'aigua. Coem tot a foc viu durant uns deu minuts.
Mentrestant, prepararem una picada. En el morter posarem la sal i l'all i els picarem. Una mica més tard, les ametlles i les avellanes i les picarem també fins a reduir-les a una massa més o menys homogènia. Ara li afegim la mostassa i continuem picant i mesclant. Després, l'orenga i la galeta i seguim picant-hi tots els ingredients fins que estiguen ben mesclats. Agafem dues o tres cullerades del brou de la cassola i les afegim a la picada per a deixatar-la. Si cal, hi afegirem una mica més d'aigua. Mesclem tot i ho afegim a la cassola.
Continuem coent-hi tot plegat a foc moderat durant cinc o sis minuts més i servim.
Queda un plat boníssim i ben sa. Apte per a sucar-hi una barca de pa sencera!!!

BESCUIT DE LEMON CURD

El bescuit que us presente ara és fruit de la necessitat d'aprofitar un poc de lemon curd casolà que m'havia sobrat de fer un altre dolç i sis rovells vidus que tenia. Té un sabor molt marcat de llimó i és súper addictiu!! A més, és molt senzillet de fer perquè és el típic bescuit de iogurt que, en aquest cas, no en duu...

BESCUIT DE LEMON CURD

INGREDIENTS:

1 potet (dels del iogurt) de lemon curd casolà

6 rovells d'ou (o tres ous sencers)

2 potets de farina de blat

1 potet de farina de dacsa (= Maizena)

1 potet d'oli d'oliva de Beneixama

2 potets de sucre

1 sobret d'impulsor (Royal)

Mantega

Farina (per al motle)

Sucre glacé

PREPARACIÓ:

Escalfem el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

En un bol posem els rovells i el sucre i els batem amb un batedor manual de varetes. Fet això, hi afegim l'oli i el lemon curd i continuem batent fins que tot tinga una textura homogènia.

En un altre bol tamisem les dues farines i l'impulsor. Ara tornem a tamissar la mescla sobre el bol on teníem la barreja d'ous, sucre, oli i lemon curd. Batem tot novament fins que s'homogenitze tot.

Untem ara un motle de corona amb mantega i l'empolvorem amb farina fins que n'estiga tot cobert. Amb un colp sobre una superfície dura li'n llevarem el sobrant.

Aboquem ara la mescla dins del motle i l'enfornem a la meitat de l'altura del forn. N'abaixem la temperatura a 180º C i el continuem coent durant uns 40 minuts. Alerta amb el temps de cuita perquè cada forn és un món!

Quan estiga fet, el deixem temperar dins del motle durant uns minuts i, quan estiga tebi, l'en traiem i el deixem sobre una reixeta perquè perda humitat i no se'ns quede moll.

A l'hora de servir-lo, l'empolvorem per damunt amb sucre glacé i ja està.

Al final ha resultat un bescuit boníssim i amb un sabor de llimó intens i deliciós!!

COCA DE PESTO, CEBA, TOMATA I TONYINA

De vegades no cal complicar-se massa a l'hora de fer una coca. Només tirant mà dels ingredients que tens a casa en pots fer una de ben gustosa. És el cas de la que us presente ara

COCA DE PESTO, CEBA, TOMATA 

I TONYINA

INGREDIENTS:

1 placa de pasta fullosa "La cocinera"

2 cullerades soperes de salsa pesto "Knorr, especial pasta"

1 ceba mitjana

6 tomates xerry grans

2 pots de tonyina al natural "Hacendado"

Formatge Edam

1 cullerada d'orenga seca

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 250º C a dalt, a sota i amb aire.

En el mateix paper que ve la massa de pasta fullosa l'estenem sobre la safata de forn. Amb una forqueta punxem tota la superfície de la massa però deixant-ne una vora de cosa de mig centimetre o una miqueta més per punxar. Això ho fem perquè quan puge la pasta fullosa no puge pel centre i sí per les vores.

Posem les dues cullerades de salsa pesto al bell mig de la coca i la pintem tota amb l'ajuda d'un pinzell de silicona fins que estiga tota coberta llevat de la vora.

Pelem la ceba i li llevem tots els corfolls. Amb un ganivet ben esmolat la tallem a rodanxes molt i molt primes, quasi transparents (això és ben important si volem que, en coure la coca, la ceba quede cuita i gustosa). En traiem els cércols i els anem repartint per tota la superfície, de manera que queden encavallats els uns damunt dels altres.

Tallem les tomates ben netes a rodanxetes ben fines també les repartim des de fora cap a dins per tota la coca.

Obrim els pots de tonyina i els fem ben escorreguts de tot el líquid de conserva que duen. L'esmigallem i la repartim per tota la coca de manera que quede el més uniforme possible.

Amb un rall fi ratllem el formatge Edam per damunt fins que n'estiga tota coberta.

Ara empolvorem la coca per damunt amb l'orenga seca i la fiquem al forn a la part baixa.

Als cinc minuts d'haver enfornat la coca l'abaixem a 200 i quan n'hagen passat quinze més, l'abaixem a 160º C i la deixem coent-s'hi ara ja només amb aire (llevem la funció de forn de dalt i de sota) fins que vejam que la coca és cuita. 

 

En el meu forn va estar en quaranta minuts, però ja sabem que cada forn és un món i convé estar vigilant la coca a partir dels primers vint minuts de cuita.

En estar cuita, l'en traiem i la servim. Va resultar boníssima, amb una mescla de sabors fantàstica, sobretot pel puntet que li donava el pesto, que n'embolcallava la resta. Segur que aquesta la repetiré més d'una vegada.

QUIX POTI-POTI 2

Ara fa un temps vaig publicar una altra quix que la vaig anomenar "Quix poti-poti". Una mena de quix on hi cap tot. És una bona manera de reaprofitar restes de festes. En aquest cas, de les de Nadal. Ja sabeu que no m'agrada llançar a perdre res ni que se'm tude el menjar. Per tant, quan en llegireu els ingredients, veureu que no hi pose quantitats (llevat de les salses i alguna coseta més), perquè tot depén del que hi vulgueu posar o del que tingueu en eixe moment per casa.

 QUIX POTI-POTI 2

INGREDIENTS:

1 paquet de pasta fullosa (de les de forma redona) "La cocinera"

Foie "De luxe" (del Lidl)

Formatge de mamella gallec

Formatge tronxon

Formatge de cabra

Formatge Brie

Ceba

Bolets xinesos "nameko"

Bonítol en oli d'oliva

Pebrots del piquillo

Succedani vermell de caviar

2 cullerades soperes d'orenga seca

1 culleradeta de café de cúrcuma
1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama

3 ous

6 cullerades soperes de formatge 0% "Hacendado"

Mantega (per a greixar el motlle)

PREPARACIÓ:

Primer de res, posem el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Untem de mantega un motlle redó (pot ser desmuntable o no). Tallem un redolí de paper de cuina de la mateixa mida que el cul del motle. El col·loquem dins i el tornem a greixar amb més mantega. 

Traiem la placa de pasta fullosa i la col·loquem al motle, de manera que quede ben distribuïda i amb una vora ben alta. Ara la punxem pel centre de manera que quan l'enfornarem no puge.
En el fons posarem la ceba fregida amb els bolets "nameko" en una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama.
Ara comencem a distribuir els elements de manera que queden com en cercles concèntrics: el primer cercle, el foie; ara el formatge de mamella; el pernil dolç tallat a trossets prims a tisora; continuem amb el formatge "tronxon"; la tonyina i, per damunt, el succedani de caviar vermell. Com en tot, es tracta d'anar posant el que tinguem per casa i que siga compatible. 

Tallarem ara els pebrots "del piquillo" a llenques primes, també a tisora i les distribuirem per damunt des del centre cap a les vores.

Preparem ara l'element que lligarà tot plegat: en el got de la batedora posarem les sis cullerades de formatge 0%, els tres ous (sense la closca!!), l'orenga i la cúrcuma i ho batrem tot.

 

Quedarà una mescla molt groga, però no passa res. Amb l'ajuda d'un pitxeret, la distribuïm per damunt de la quix.
Ara ve el moment de posar els últims trossos de formatge: el Brie i el de cabra, tal i com es veu a la foto. Si ens agrada alguna altra classe de formatge o no tenim els de la recepta, els podem canviar, i ja està.

 

Posem ara la quix al forn a la meitat de l'altura total. Com que el tenim a 200º C, hem d'abaixar-lo quan hagen passat cinc o sis minuts d'haver-lo enfornat. El posarem, llavors, a 180º C durant 20 minuts. Passat aquest temps, tornarem a abaixar el forn a 160º C durant 10 minuts més. Com que cada forn és un món, la duració de la cuita por variar molt. Sobretot hem de fer perquè ens quede cuit per totes bandes i sense que se'ns creme.

 

Quan el vegem que ja està bo, la'n traiem (procurant no cremar-nos!!) i la deixem una estona sobre una reixeta. Quan la puguem manipular sense cremar-nos, la traurem del motlle i la col·locarem sobre un plat que quede bé. 

 

 I ja ens la podem menjar. Està boníssima tant tèbia com freda, i acompanyada d'una amanida de fulles verdes, encara millor.

Va agradar molt a tots i va ser una bona manera d'aprofitar totes eixes restes de coses bones que ens van quedant a la nevera una vegada passen les festes de Nadal.