CASSOLETA DE SÉPIA, CARXOFES I OU DUR

La Dolça té un blog molt curiós on trobes receptes de tota mena. El visite sovint perquè sempre n'aprens alguna cosa! Té receptes d'aquelles que, de tan bones de fer, et vénen ganes de preparar-les totes... però no pot ser. Fa uns cócs boníssims i unes altres postres que són una temptació irresistible. Fa uns dies, però, vaig trobar al seu blog "No tot són postres a la cuina", una recepta de sépia que em va agradar molt de tot d'una que la vaig veure. I això que la Dolça, com ella mateixa reconeix, no es prodiga massa amb receptes salades. Com que ara és època de carxofes i a mi m'agraden molt, com la sépia, m'he decidit a preparar-la. Tot i això, hi he fet petits canvis, pel fet que no tenia algun dels ingredients, per la textura de cuita d'alguns aliments i que la meua recepta és per a dues persones. La resta és seguir fil per randa les instruccions i ja està.

CASSOLETA DE SÉPIA, CARXOFES I OU DUR

INGREDIENTS:
1 sépia mitjana.
2 carxofes grosses
1 creïlla (=patata) mitjana
1 ou dur
1ceba blanca grossa
2 alls secs
1 copeta de vi blanc (en el meu cas "Barbadillo")
1 got de brou de verdures
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 culleradeta (de les de cafè) de pebre roig dolç
sal

PREPARACIÓ:

Netegem i tallem les carxofes a sis talls. En una paella posem dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i les fregim una miqueta. Les reservem.

Pelem i tallem, escantonant-les, les patates i les reservem.
A l'oli de fregir les carxofes, hi afegim una altra cullerada d'oli i hi posem la ceba capolada ben menuda i la sofregim bé. A meitat de cocció hi posem els alls tallats a rodanxes ben petits i ho acabem de deixar sofregir.

Quan comence a agafar color, posem les carxofes, la ceba i les creïlles (a la recepta original les creïlles es posen a la segona cuita, però a mi m'agraden molt blanes) i hi afegim la sépia tallada a talls grossos i ho remenem tot una mica.

Hi afegim el brou de verdures (a la recepta original era de peix) i el vi blanc. Ha de cobrir la sépia una mica més de la meitat. També hi posem el pebre roig dolç (la recepta original no en duu).
Quan arrenque a bullir, baixem el foc i ho deixem coure tres quarts d'hora.
En notar que tot és ben cuit, hi posem l'ou dur, tallat pel mig. Sacsem una mica la cassola (si ho remenem se'ns trencarà tot) perquè es barregen bé tots els ingredients i ho tenim a punt per a emplatar.
Està boníssima la sépia cuinada així, i el brou és molt i molt saborós. Segur que la prepararé més vegades perquè ha tingut molt d'èxit a casa.

BACALLÀ AMB CLÒTXINES

M'abellia un plat de bacallà i vaig improvisar una mica amb el que vaig trobar a la nevera i al rebost. El resultat va ser saborós i apte per a menjar-se una barca de pa tot sucant-ne el brou.

BACALLÀ AMB CLÒTXINES

INGREDIENTS:
4 trossos de bacallà congelat
3 llandes de clòtxines (= musclos) al natural "Isabel" (200 g)
3 cebes novelles mitjanes
3 tomates de ramellet mitjanes
1 pessiguet de pinyons
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 culleradeta (de cafè) de sal
1/2 culleradeta (de cafè) de sucre
1/2 gotet de vi blanc (en aquest cas "Barbadillo")

PREPARACIÓ:
Pelem les cebes novelles i les tallem, incloent-hi, també, part del tros verd, que és molt gustós, i les reservem. Tallem les tomates a trossets i les reservem.
Obrim les llandes de clòtxines al natural i els llevem el brou salat de la conserva. Un per un, haurem de llevar-li els filaments verdosos que són els que fixen la clòtxina a la pedra.
Posem ara les dues cullerades d'oli de Beneixama a la paella. En estar ben calent, hi aboquem la ceba i la sal. L'anirem sofregint fins que estiga daurada sense cremar-se. Ara hi afegirem la tomata tallada petita i el sucre fins que tot quede ben lligat. Ho sofregirem tot plegat fins que quede cuit sense assecar-se del tot.
Hi afegim els pinyons i el vi i pugem el foc perquè arrenque el bull.

Als tres minuts, posem els trossos de bacallà sense espines amb la pell a la part de baix.
Quan torne a bullir, comptem tres minuts més, apaguen el foc, tapen la cassola i deixem que el bacallà s'acabe de coure amb l'escalfor que hi haquedat durant uns deu minuts. Se serveix i ja es pot menjar.
Resulta boníssim i, si s'aconsegueix no sucar-hi pa, no és massa calòric... Ara, és difícil no caure-hi!!

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB VINAGRETA DE LLIMÓ I ANOUS

Una manera senzilla de fer una amanida diferent, però no per això menys saborosa. Poc calòrica i ben mengívola.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB VINAGRETA DE LLIMÓ I ANOUS

INGREDIENTS:
3 endívies
4 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
2 cullerades de suc de llimó (=llimona)
8 anous pelades
1 polsim de sal

PREPARACIÓ:

Rentem les endívies i les disposem en forma d'estrela al plat.

Escorreguem el llimó i en colem el suc.En un got posem dues cullerades de suc de llimó i el polsimet de sal. Batem enèrgicament amb l'ajuda d'una cullera perquè s'hi dissolga la sal. Ara li anem afegint l'oli i continuem batent fins que lligue.

Posem les anous en un morter i les piquem ben menudes. Hi afegim la vinagreta anterior i tornem a mesclar, amb el picamà, perquè s'hi barrege bé.

Aboquem la vinagreta sobre les fulles d'endívia i ja està. Té un sabor diferent, més suau que una vinagreta normal i és més digestiva.

PASTÍS DE POMA DE LA REINA DE CAN LOI

La recepta original del "Pastís de poma de la reina de Can Loi" és de la bona amiga Chis, del blog "Coses de Can Loi i altres herbes". Ella és "la reina" d'eixe blog tan particular. La Francesca és una xica de Mallorca molt artista en camps diversos: la cuina, l'escriptura, la música... i sempre té un somriure contagiós. Bé, el cas és que per al seu aniversari va preparar aquest deliciós pastís de poma i va ser comentar-li-ho a Oreto, mirar-se'l i demanar-me que li'l preparara. És molt senzill i saborós. Només cal seguir les instruccions que transcric literalment:

PASTÍS DE POMA DE LA REINA (DE CAN LOI)

INGREDIENTS:

Per al pastís
6 pomes pelades i tallades a làmines
75 gr de farina
85 gr de sucre
85 gr de llet
30 ml d'oli
2ous
1 culleradeta de cafè de llevat químic
un polsí de sal
una culleradeta de cafè d'extracte de vainilla

Per a la cobertura:
55 gr de mantega
85 gr de sucre
1 ou

PREPARACIÓ:
Encendrem el forn a 200º.

Posarem tots els ingredients de la pasta dins un bol gran, manco les pomes, i remenarem amb un batedor fins que la pasta estigui ben lligada i comenci a fer bimbolles. Ho reservarem.

Mentrestant preparam la poma. S'ha de tallar prima i s'ha d'anar afegint a la pasta i amb una espàtula anirem remenant perquè la poma se banyi de la massa cada tallada.
A continuació, ho posarem dins un motle desmuntable i ho enfornarem uns 25-30 minuts.

En aquests temps, esponjarem la mantega de la cobertura amb el sucre. Quan s'hagi estovat tot hi afegirem l'ou i farem que s'integri. Ho guardarem.

Passada la mitja hora de cocció, traurem el motle del forn i hi posarem la cobertura. Ho tornarem enfornar 10 minuts més.

Passat aquests 10 minuts, ho traurem del forn i ho deixarem refredar i ho posarem a la gelera perquè sigui ben fresquet hora de menjar-s'ho.

Val a dir que a ella li va eixir més vistós el pastís que no a mi (només cal mirar les seues fotos i comparar-les amb el meu resultat). Ara bé, de sabor: fantàstic!!! Segur que la faré més vegades.

GUISAT DE SÉPIA I GAMBES

Feia un temps que tenia una sépia congelada que ja tocava gastar. La sépia és poc calòrica i molt gustosa. Si a més li afegeixes unes gambes i una mica de paciència, pot eixir-te un plat fàcil i saborós com aquest.

GUISAT DE SÉPIA I GAMBES

INGREDIENTS:

1 sépia grossa
200g de gambes pelades congelades
1 tassa de pésols congelats
1 ceba blanca grossa
1 pessic de julivert fresc
2 alls
2 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama
Sal
½ de vi blanc (en aquest cas “Barbadillo”)

PREPARACIÓ:

Tallem la ceba a rodanxes primes. En una paella posem dues cullerades d’oli d’oliva de Beneixama i hi sofregim la ceba, amb un pessiguet de sal, fins que quede daurada sense cremar-se.

Mentrestant, tallem la sépia a trossos no massa grans.

Aboquem la ceba anterior en una cassola fonda. Hi aboquem la sépia tallada i pugem el foc perquè s’hi sofregisca una mica.

Ara piquem el julivert i els alls sobre una taula amb un ganivet ben esmolat fins a fer-los miques. En estar ben picat, ho aboquem a la cassola i remenem tot.

Quan comence a bullir, hi afegim les gambes congelades i les anem remenant fins que tot estiga integrat. Ara li afegim el vi blanc i, passats uns cinc minuts, abaixem el foc perquè continue fent xup-xup a foc lent durant una mitja hora.

Els últims cinc minuts, pugem el foc perquè coga a foc viu. Passat aquest temps, s’haurà begut quasi tot el brou i ens quedarà un guisat saborós.

PASTÍS DE XOCOLATE DE TONI

A l’institut hi ha departaments que tenen per costum esmorzar coses fetes a casa i, de vegades, tens l’ocasió de tastar alguna d’elles. Això és el que em va passar farà un parell de setmanes. Un company de feina que es diu Toni Parada, va portar a l’institut un deliciós pastís de xocolate, la recepta del qual us transcric tot seguit. Val a dir, però, que com sóc molt xocolater, hi vaig afegir més xocolate del que duia la recepta i ho he explicat en els afegits que trobareu de seguida:

PASTÍS DE XOCOLATE DE TONI

INGREDIENTS:
250g de farina
2 ous
125g de sucre
½ got de llet (jo hi vaig usar llet de soja)
1 sobre de rent
2 cullerades de mantega
2 cullerades de xocolate en pols (jo n’hi vaig posar quatre d’un de la marca “Meivel”)
(2 cullerades de “gotes de xocolate” marca “Hacendado”, la recepta original no en duia).
Cireres en almívar (no n’hi vaig posar)
Ratlladura de llima

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 250º C.

Tamisem la farina, el xocolate en pols i el sobre de rent conjuntament.

Separem les clares dels rovells. Batem les clares amb un pessiguet de sal, amb les varetes elèctriques. En estar ben alçades, li anem afegint el sucre fins que s’hi haja incorporat del tot.

En un got, batem els rovells i els reservem.

Al bol on hem batut les clares, li anem incorporant la mescla de farina, xocolate en pols i rent a poc a poc, amb l’ajuda d’una espàtula. Quan n’hàgem incorporat la meitat, hi aboquem els rovells batuts i els incorporem suaument. Continuem afegint més farina i xocolate en pols.

Ara hi aboquem la llet a poc a poc i, en estar incorporada del tot, hi acabem d’abocar la resta de farina i xocolate. En estar tot ben lligat, hi aboquem les dues cullerades de “llàgrimes de xocolate” i ho fem ben barrejat. Ens quedarà amb una textura semblant a la d’una mousse.

Greixem el motlle amb més mantega i l’empolsimem amb farina per totes bandes. Colpegem el motlle sobre una superfície dura per tal que amolle la farina que li’n sobre.

Amb l’ajuda de l’espàtula, anem abocant la barreja al motlle i el posem a coure al forn. Hem d’anar amb compte d’abaixar la temperatura del forn a 170º C. S’hi ha d’estar coent durant uns 40 minuts.

En estar cuit, el desemmotllem i ja està. Convé deixar que es gele una mica abans de tastar-lo, però jo no me’n vaig poder estar... Per al meu gust, però, tot i que de sabor està boníssim, el vaig trobar una mica sec. Potser que, si el torne a preparar, li faré algun farciment de crema de xocolate o alguna cobertura del mateix material.

AMANIDA DE CARXOFES AMB VINAGRETA DE MOSTASSA

Ara és temps de carxofes i sempre hi ha un moment o un altre per a preparar-ne. A mi m’agraden molt i, a més, em senten de meravella. L’altre dia ens tocava carxofes amb vinagreta de mostassa en amanida. Així, sense cap especificació més. Per tant, em vaig idear una manera de menjar-ne que no fóra en cru. De tot plegat, en va eixir aquest plat.

AMANIDA DE CARXOFES AMB VINAGRETA DE MOSTASSA

INGREDIENTS:
4 carxofes per persona
1 culleradeta de mostassa de Dijon a l’antiga
2 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama
1 culleradeta de mel
1 llimó (= llimona)

PREPARACIÓ:

Omplim un llibrellet amb aigua i li aboquem el suc d’un llimó colat.

Pelem cada carxofa individualment, tot deixant-ne només la part més mengívola. Les tallem en huit parts i les anem posant en el llibrell amb aigua i suc de llimó per tal que no s’ennegresquen. Quan les tenim totes, les posem en una olla de pressió de cocció ràpida i les posem a bullir a vapor amb part de l’aigua amb suc de llimó.

Mentre es couen, prepararem la vinagreta de mostassa. En una tassa, posem la mostassa i la barregem amb la mel amb l’ajuda d’una cullera fins que tots dos ingredients estiguen ben mesclats. Ara és el moment d’anar incorporant les dues cullerades d’oli a poc a poc, com si férem un allioli fins que quede tot ben integrat.

En estar cuites les carxofes, les en traiem i les col·loquem en un plat. Aboquem per damunt la vinagreta de mostassa i ja està.

La mel li resta bona part de l’acidesa a la mostassa i això que la vinagreta quede més suau. A mi, però, m’agrada més amb tot el sabor de la mostassa, encara que de l’altra manera també resulta bo.

COCA DE LLARDONS DE CA L'ASSUR

Ara que és època de carnestoltes a molts llocs de Catalunya es fan “coques de llardons”. El "llardó", ens explica la Viquipèdia, que "és cadascun dels trossos de sagí fregits que resten després de premsar-lo per extreure'n el llard, de manera que queden daurats i cruixents".

L'any passat, per carnestoltes, part de la catosfera s'havia omplit de coques de llardons diverses. Tafaner de mena com sóc, em vaig dedicar a mirar-me'n un munt de receptes i tenia unes ganes boges de preparar-ne una. El problema principal era que no tenia l'ingredient més important: els llardons. Per on jo visc, les cotnes del porc o coses per l'estil són molt salades i seques. Res a veure amb els llardons...

Veges tu, coses de la vida, per aquelles dates Oreto i jo vam anar a Barcelona de visita. Allà ens hi vam poder trobar amb una bona colla de blocaires amics que ens van fer passar unes estones fantàstiques. Doncs bé, potser devia fer el comentari en algun dels blocs que visite assíduament que per Beneixama i rodalies no era fàcil trobar llardons. Aleshores, en una de les trobades amb els amics blocaires, l'estimadíssim Enric Bayé va comparèixer-hi amb dues bosses de llardons envasades al buit!!!

L'Enric és d'aquelles persones entranyables (junt amb la seua dona Anna Maria) que, quan les coneixes, sempre penses: "quina sort d'haver-la coneguda". A banda de ser un ésser humà envejable per totes les seues qualitats, és una persona cultíssima, que igual et parla de música, de llibres, pintura o cuina... És autor d'alguna de les millors ressenyes de llibres que he pogut llegir. També ho fa beníssim quan parla d'art, música, fotografia o del que li semble. Té un estil envejable. Tot plegat, al seu blog: "Ca l'Assur".

Però tornem amb les bosses de llardons de l'Enric: a Beneixama que s'hi van quedar... congelades durant un any. No les vaig poder fer servir perquè la feina diària no m'ho permetia. Però enguany no podia quedar-me amb les ganes de fer-ne. Així doncs, en arribar el dimecres abans del dijous llarder, vaig descongelar amb cura les bosses i em vaig disposar a fer la meua primera "coca de llardons". Ja he dit abans que, de receptes de coca de llardons, n'hi ha de tota mena. Però quina havia de triar? Fàcil: la de l'Enric de "Ca l'Assur". A més, ell mateix ens hi explica que l'havia presa d'una coneguda cuinera catalana, la Montserrat Seguí, autora d'un clàssic de la cuina catalana com és ara "Cuinar és senzill". Quina millor garantia podia buscar? Per això us la transcric literalment:

COCA DE LLARDONS DE CA L’ASSUR

"I aquí teniu la recepta, extreta del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí:

INGREDIENTS:
150 g. de farina.
1 culleradeta de llevat en pols (Royal).
100 g. de llardons.
25 g. de sucre.
1 ou.
1 culleradeta d'aigua freda.
50 g. de llard.
Canyella en pols i un pessic de sal.
75 g. de pinyons

PREPARACIÓ:
Esmicolar, amb una mà de morter o amb el corró, els llardons.

Barrejar ben barrejats la farina i el llevat; afegir-hi els llardons esmicolats i fer un volcà sobre el marbre, al centre del qual s'hi posarà l'ou, el llard, el sucre, una punteta de canyella en pols, l'aigua i el pessic de sal.

Amb una forquilla anirem unint tots els ingredients fins que puguem treballar la massa amb la mà.

Un cop unida la massa, la deixarem reposar un mínim de mitja hora. (Jo la faig d'un dia per a un altre.)

Partirem la massa en quatre parts i, amb el corró, farem quatre coques allargades i ovalades que pintarem amb una miqueta d'ou batut i, al damunt, hi escamparem els pinyons.

Posarem les coques al forn, que ja tindrem escalfat a 180º.

Al cap de 10 minuts, escamparem el sucre per sobre i, al cap de 10-15 minuts més, les coques ja estaran al punt."

I així va ser com vaig fer la meua primera coca de llardons, amb una variació: atès que havia descongelat les dues bosses i n'hi havia el doble, doncs en vaig preparar per a dues vegades. N'he gastat una i la que queda ja l'usaré en una altra ocasió.

És un dolç molt particular i gustós. Calòric, no hi ha dubte. Però he passat un gust tant preparant-lo com menjant-me'l.

BROQUETES DE POLLASTRE MARINADES

Ara fa un temps, la Francesca, una companya d’Oreto, ens va regalar un pot de melmelada de mandarina casolana. No cal dir que és boníssima!!! Per això me la vaig guardant per a ocasions puntuals. Així dura més. Doncs bé, aquest cap de setmana volia preparar unes broquetes de pollastre una mica “especials” i per això en vaig usar dues cullerades. De tot plegat en va eixir aquesta recepta.

BROQUETES DE POLLASTRE MARINADES

INGREDIENTS:
3 besanques de pollastre desossades
4 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama
1 culleradeta de sal
2 culleradetes de pebres coents (negre, blanc, vermell, marró)
2 puntades de gingebre
1 puntada de pebre vermell dolç
2 cullerades generoses de melmelada de mandarina
½ got d’aigua.
3 pomes blanques

PREPARACIÓ:

Tallem les besanques a trossos petits (per a broqueta) i les reservem. Convé que els llevem tot el greix que tenen a la vista.

En un morter piquem els pebres. Hi afegim la sal, el gingebre i el pebre vermell dolç i continuem picant amb el picamà fins a reduir-lo a una pols homogènia.

En una tassa ampla, aboquem la picada. Hi afegim la melmelada i dues de les cullerades de l’oli i ho mesclem tot. Ara li aboquem l’aigua i ho tornem a remenar tot fins que estiga ben mesclat.

Posem una capa amb la meitat de pollastre capolat en un recipient de tanca hermètica. Al damunt li aboquem la meitat del marinat. Hi posem la segona capa i acabem de posar la marinada que queda. Amb una cullera ho mesclem tot bé, tapem el recipient i el deixem a la nevera durant unes hores perquè la carn n’agafe el sabor.

Just abans de fer les broquetes, pelem les pomes i els en traiem el cor. Partim la polpa a trossos regulars, no massa gruixuts.

Anem punxant a la broqueta, alternativament, trossos de poma i trossos de pollastre marinat.

En una paella ampla, posem dues cullerades d’oli d’oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi posem tantes broquetes com hi càpiguen. Les anem fent per totes bandes fins que queden ben cuites. Aproximadament uns set o huit minuts si és a foc viu i uns deu o dotze si és a foc més lent (vaig optar per aquesta darrera opció).

Veurem com la carn es cou i la poma agafa un aspecte daurat boníssim. La melmelada, en fondre’s, va caramel·litzant-se i transmet un sabor dolç i amarg alhora a la carn que resulta molt agradós. En estar totes les broquetes, les col·loquem en una safata i les servim ben calentes.
El fet d'usar diversos pebres coents ha de fer-nos pensar a anar-hi amb compte. Tanmateix, com que a mi m'agrada molt el coent, no ho vaig notar massa fort.