COCA MARINERA

Avui teníem gana d'alguna cosa bona per a sopar i he pensat en una coca. Per a la massa, com sempre, millor apostar pel segur i seguir els consells vinarossencs del llibre "Els dolços i els salats de Vinaròs". Com que de l'altre dia ens havia sobrat carabasseta fregida amb tonyina, vaig pensar que era una bona manera d'aprofitar-la com a recapte. Ara, tenia clar que li havia d'afegir alguna cosa, per això he tirat mà de les conserves de peix del rebost.

COCA MARINERA

INGREDIENTS:
Per a la massa:
300 g de farina
1/2 got d'aigua tèbia
1/4 got d'oli d'oliva de Beneixama
12 g de llevat de forner
3 cullerades soperes d'orenga seca
1 culleradeta de sucre
1 polsim de sal

Per al recapte:
1 carabasseta (= carbassó) tallada a trossos
100 g de tonyina de pot
1 pot de clòtxines (= musclos) al natural
1 pot de cloïsses rosades
Formatge ratllat

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt i a sota amb la funció d'aire posada.

Agafem la farina i la cernem sobre un llibrell on pastarem la massa. Hi aboquem l'oli, la sal i l'orenga. En el mig got d'aigua tèbia dissolem la culleradeta de sucre i el rent esmicallat. El dissolem ben dissolt i el deixem una estona. Passat aquest temps, l'anem abocant a poc a poc al llibrell alhora que la barregem amb l'ajut d'un cullerot de fusta. En estar tots els ingredients integrats, els anem pastant amb la mà durant una bona estona. Tapem la massa amb un drap i la deixem reposar durant una mitja hora.
Ara preparem el recapte. Tallem la carabasseta a trossos i la fregim en una paella amb dues cullerades d'oli de Beneixama. En estar quasi feta, li aboquem la tonyina i continuem fregint durant una estona.
Sobre una safata de forn posem un tros de paper que cobresca el fons. Amb l'ajuda del corró, estenem la massa de manera uniforme.
Ara hi aboquem el recapte. Distribuïm la tonyina i la carabasseta. Fem el mateix amb les clòtxines i amb les cloïsses rosades. Per damunt li posem el formatge.
Enfornem la coca i li llevem la funció de dalt, de manera que només coga per sota i amb l'aire.
Passats uns quinze o vint minuts (tot depenent del forn), la coca ja està a punt per menjar.
Ha eixit molt bona, però només ens n'hem menjat la meitat. Assacia prou amb un quart per persona.

PAREMIOLOGIA CATALANA I INTERNET

1entretants vos convida a una trobada lingüística i bloguera ben interessant!

El pròxim dissabte 21 de maig, a les 19:00 ens trobarem a la Sala dels Arcs de Ca Revolta amb Víctor Pàmies, paremiòleg i blogaire, mantenidor del portal refranys.com, que presentarà Amb cara i ulls, el seu diccionari de refranys referits a l’ull, publicat gràcies al micromecenatge del portal Verkami.

Acompanyaran Víctor Josep Daniel Climent, membre d’1entretants, per parlar-nos sobre la fraseologia i les expressions populars en Enric Valor i Francesc Gascó, membre també de la nostra xarxa i blogaire veterà, per fer-nos un tast de les rondalles i els modismes de Beneixama.

També hi comptarem amb l’escriptor i blogaire prolífic, Francesc Mompó, que compartirà una vegada més La Iseta: un exemple de revolta a la xarxa; i amb Alícia Martí, bloguera i com Antoni Torreño, membre d’1entretants, que ens mostraran un petit vídeo sobre un gran projecte educatiu que, de manera col·laborativa, compila mostres de poesia oral improvisada

Hem organitzat un acte festiu on trobar-nos i poder-nos desvirtualitzar. Com s’organitzen els homenatges blogaires a la xarxa? Quins recursos lingüístics i paremiològics trobem actualment a Internet? Quins resultats sobre el País Valencià va abocar l’estudi del Top ten dels refranys catalans?

Volem deixar de llegir-nos a través de la pantalla i, si més no durant uns moments, poder conversar cara a cara i passar una estona ben agradable i profitosa!

Comptarem amb els jocs i l’animació teatral d’Anna Gascón i Lucía Arce i hi haurà preparat per a després de l trobada un sopar de germanor a la Sala Gran de Ca Revolta, al qual cal inscriure’s ací abans del dia 19 de maig. de diferents indrets de les terres de parla catalana.

No hi podeu faltar; vos hi esperem!

Targetó d'invitació presentació Amb cara i ulls a Ca Revolta (València)

CLAFOTÍS DE MADUIXES

Estem en la millor època per tal de gaudir d'una de les fruites que més m'agraden: les maduixes. Feia temps que venia pensant que estaria molt bé preparar un clafotís amb aquesta fruita. Ja en vaig preparar temps enrere i m'hi vaig decidir. A més, a l'hora de fer el post, m'he assabentat que en la recepta del 15 del mes de maig proposada per "Els fogons de la bordeta" i "Xocolata desfeta" era, justament, amb aquest ingredient. Així que, quasi a misses dites, propose aquesta recepta.

CLAFOTÍS DE MADUIXES

INGREDIENTS:

800 g de maduixes (hi vaig usar maduixots)
6 ous
200 g de sucre
50 g de sucre vainillat
50 g de farina de blat
50 g de farina de dacsa ("Maizena")
250 de iogurt grec ensucrat (en vaig usar dos de la marca "Consum")
Mantega (per a greixar el motlle)
Sucre fi (per a empolsimar per damunt i fer bonic)

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt i a sota i amb l'aire.
Preparem paper de forn i marquem un cercle de la mida del motlle. El retallem i el reservem. Agafem el motlle redó i el greixem amb mantega. Col·loquem damunt el paper i el tornem a greixar. Així evitarem que el clafotís se'ns agafe al motlle i ens serà més fàcil de traure'l.
Batem els ous amb la batedora elèctrica fins que pugen de volum. Mesclem els sucres i la farina i els cernem sobre els ous batuts. Continuem batent fins que s'hi mescle tot bé i continue pujant de volum.
Rentem les maduixes i els tallem els peduncles. Els anem col·locant sobre el motlle fins que quede tot l'espai cobert amb les maduixes. Ara aboquem per damunt la mescla d'ous, sucre i farina. Enfornem el motlle a una altura una mica inferior a la meitat del fort. Ara abaixem la temperatura a 160º C. Continuem la cuita durant 40 minuts.
Passat el temps, pugem el forn a 200º C, només amb l'escalfor a sota i l'hi continuem coent durant vint minuts més. Ara veurem que el pastís pujarà molt, quasi com si volguera eixir-se'n, però no se n'ix.

Quan ja ha finalitzat la cuita, traiem el motlle del forn i el deixem que es refrede per a deixar-lo a la nevera. Desemmotllem el clafotís i el col·loquem en una plata redona. Al moment de servir-lo, l'empolvorem amb sucre glacé i ja està.

Ha resultat boníssim i quasi ens l'hem acabat!!!

UNA MULTA CONTRA TOTS: EN SOLIDARITAT AMB ACCIÓ CULTURAL

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.



Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

FLAM DE BESCUIT

L'altre dia vaig descobrir per casa una coca d'anous i panses que estava una mica seca, tot i ser de feia un parell de dies. No era massa bona, la veritat. I això que era de pastisseria!! Com que no m'agrada que el menjar es llance a perdre, vaig pensar a aprofitar-lo. Com que a casa hi teníem molts ous frescos per usar, vaig pensar a fer una mena de flam. També podríem haver-li'n dit "pa de Calatrava", però com que m'han explicat que aquest dolç es fa amb pa dur o bescuitets, i no era el cas, doncs, li vaig posar aquest nom.

FLAM DE BESCUIT

INGREDIENTS:
1 coca d'anous i panses seca (o qualsevol bescuit una mica atrotinat)
2 gots de llet de soja (no em senta bé la lactosa i per això en vaig usar de soja)
7 ous
3/4 de got (dels d'aigua) de sucre
1/2 got (dels d'aigua) de sucre
La pela de dos llimons
1 canutet de canella
El suc d'un llimó petit (aproximadament, un dit de got dels d'aigua)

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i amb aire a una temperatura de 200ºC.

En un cassó d'acer, posem el mig gotet de sucre. El posem al foc i, només comence a escalfar-se, l'anem remenant amb una cullera de metall gran. Quan comence a enrossir-se, hi afegim el suc de llimó i continuem removent fins que quede com un almívar de color marró fosc. En estar, l'aboquem en un motlle redó i el sacsegem perquè es repartesca per totes bandes. Hem d'anar molt alerta de no cremar-nos. La cremada amb sucre fos és una de les més doloroses que hi ha, i ho dic per experiència.

Ara trenquem els ous en un got alt i els batem amb la batedora fins que estiguen ben mesclats. A poc a poc, anem afegint-hi el sucre i continuem batent els ous fins que tot estiga ben barrejat.

Posem a calfar la llet de soja amb les peles de llimó i la canella. En bullir, deixem que bulla durant cinc minuts a foc lent i apaguem el foc.

Mentrestant, tallem la coca a llesques i posem una primera capa al motle on havíem posat el sucre cremat.

Colem la llet i l'afegim a la barreja d'ous i sucre. Hem d'anar amb compte que no estiga massa calenta perquè no se'ns quallen els ous batuts. En estar ben barrejat, anirem amerant la primera capa de coca amb l'ajuda d'un cassó. Ara hi posem una altra capa de la coca (o de bescuit sec) i la tornem a amerar amb la mescla anterior. Amb una espàtula, n'anivellem la superfície.

Posem el motlle al forn a la meitat de l'altura. Passats cinc minuts, abaixem el forn a 180ºC i continuem coent el dolç durant uns 20 minuts més. Dependrà molt el temps de cuita de la classe de forn.

Durant la cocció, veurem que el dolç s'infla una mica, però, després, baixa. En dur tants d'ous, deu fer el mateix efecte que quan fem una truita que, primer s'infla molt i, després, ve a menys.

Quan vejam que s'ha cuit, el traiem de seguida del forn i ara ve un pas difícil: hem de bolcar el dolç sobre un plat més ample que el motle que hem usat. Hem d'anar amb molt de compte de no cremar-nos. Ho fem ara perquè és el millor moment perquè el dolç es desenganxe del cul del motle, en estar el sucre en estat líquid per la temperatura. Després, ens costarà molt més.

En estar al plat, l'hi deixem que es refrede i el guardem a la nevera perquè agafe més sabor, tapat amb paper film o, per exemple, una tapa d'aquelles de plàstic, de coure al microones. Està més bo d'un dia per a l'altre i fresquet que no tebi o acabat de fer. Ara, sobre gustos, cadascú el seu. No és un dolç dels de règim, precisament. Com diria l'amic Josep B. de "Menja de bacallà": "Que vaja de gust!".

FAVES GUISADES

Ara és temps de faves i, quan tens favar a casa, sempre en tens massa i tot!! Què podem fer, a banda de conserves? Doncs, aprofitar-les tant com podrem. Això és el que vaig fer jo. Va ser baixar a l'hortet i veure que n'hi havia moltes de granades i pensar: I ara què en faig? No volia fer-les com quasi sempre, bullides amb herbassana. Llavors, se'm va acudir fer-les guisades, tot barrejant algunes receptes de casa.

FAVES GUISADES

INGREDIENTS:
1 plat de faves granades
2 cebes blanques
1 puntadeta de sal
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 got d'aigua mineral

Per a la picada:
1 fulla de menta fresca (compte a posar-n'hi massa, que té un gust molt potent)
12 ametles pelades i fregides
1 all
1/2 got de vi blanc (en aquest cas era un albarinyo "Rias Baixas")

PREPARACIÓ:

Traiem les faves de la tavella i les pelem fins que ens en quede només la part verda. En una paella, posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar calent, hi aboquem les faves i un polsimet de sal. Les remenem amb una cullera de fusta fins que es queden lluentes. En estar, les en traiem.

A la mateixa paella, hi aboquem una altra cullerada d'oli i les dues cebes pelades i capolades a trossets menudets. Hi afegim un altre polsimet de sal i l'anem sofregint fins que tinga un aspecte daurat i sense cremar-se gens. A la paella, mesclem les faves i la ceba i les continuem sofregint durant uns minutets, sense parar de remenar.

Mentrestant, prepararem la picada. En un morter hi posarem les ametlles, l'all i la fulla de menta tallada a llenques amb les tisores. Picarem tot fins que faça una massa homogènia. Hi abocarem a poc a poc el mig gotet de vi blanc mentre l'anem lligant.

En una cassola, posarem la ceba i les faves i hi afegirem el got d'aigua mineral. Pugem el foc i, quan bulla, l'abaixem i deixem fent xup-xup durant uns vint minuts. Passat aquest temps, hi afegim la picada, remenem i continuem coent durant deu minuts més. I ja està.

Han resultat unes faves molt bones, amb el gust just de menta. Com que era fresca, ha fet molt bon gustet a tot el conjunt. N'han sobrat quasi mig plat. Ja veurem què en faig.