PASTÍS DE XOCOLATE FARCIT DE NUTELLA

No explicaré res de nou si dic que sóc un xocolataddicte. Sí, això, amb totes les lletres. Em perd el xocolate pur i amb un munt de percentatge de cacau... Hi ha dies que, per la raó que siga, necessite menjar-ne especialment. Com que a mi el cuinar em relaxa molt, doncs, unir xocolate i rebosteria és una combinació fantàstica per a mi!!  En fi, que les manies no les curen els metges, i jo, de la mania del "xocolate" no pense curar-me mai!!! 

Bé, el cas és que l'altre dia volia fer un pastís de xocolate d'aquells que són una bomba xocolatil i vaig rebostejar pel blog d'una amiga blogaire que té alguna de les receptes de xocolate que més m'han agradat, la Mercè, del fantàstic blog "Cuina per a llaminers". Concretament, la seua recepta de "Pastís de xocolata", com a base del que volia fer.

PASTÍS DE XOCOLATE 

FARCIT DE NUTELLA

INGREDIENTS:

Per al pastís base:

200 g de xocolate Valrhona amb un 70% de cacau

200 g de mantega

4 ous

150 g de sucre glacé

100 g de farina

1 puntadeta de sal

Per al farcit:

7 cullerades soperes de Nutella

Per a la cobertura:

125 g de xocolate "Nestlé" de cobertura

150 g de mantega sense sal

Per a la decoració

13 bombons Ferrero Rocher

Per a untar el motlle i el paper:

50-75g de mantega

1 culleradeta de farina

PREPARACIÓ:

Preescalfem el forn a 210ºC a dalt, a sota i amb l'aire. 

Fonem el xocolate al bany Maria. Fora del foc, hi afegim la mantega tallada a trossos petits i ho barregem tot fins a obtenir una textura llisa. Separem les clares dels rovells. Baten els rovells amb el sucre glacé durant 2 minuts i els afegim a la mescla del xocolate. Muntem les clares a punt de neu fort amb una puntadeta de sal i les incorporen amb cura a la mescla.
Hi afegim la farina tamisada a poc a poc tot remenant amb compte amb una espàtula de fusta. 

Untem un motlle desmuntable amb mantega. En folrem la base i els costats amb paper de forn i el tornem a untar amb més mantega. Empolvorem amb mantega i, en estar ben repartida per tot, li peguem un colpet per tal que caiga la que li'n sobre.

Aboquem la mescla anterior dins d'un motlle de 24 cm, i coem el bescuit de xocolate al forn durant 20-25 minuts, situat a una tercera part de l'altura del mateix, amb la part de sota i amb l'aire a 160º C.

Passat aquest temps, traiem el bescuit del forn i el desemmotllem sobre una reixeta perquè perda humitat.

Quinze minuts després, agafem un ganifet de fulla prima i ben esmolat (sense serreta!) i el partim per la meitat.

La part de sota la cobrim amb les set cullerades de Nutella (ben plenes!!), allisades i formant una capa homogènia.

Tapem ara amb la part de dalt del bescuit i reservem tot.

Prepararem ara la cobertura de xocolate. Posem un cassó d'acer a escalfar i un altre a dins per a desfer el xocolate al bany maria. En estar desfet, hi afegim la mantega a trossets fins que tot forme una barreja homogènia.

Col·loquem a sota de la reixeta del bescuit un plat una mica més ample per tal que no se'ns escape cap rastre del xocolate.

Per damunt del bescuit farcit, li aboquem la cobertura a poc a poc per tal que vaja cobrint-lo per totes bandes. Amb l'ajuda d'una espàtula ho farem millor. Una vegada cobert totalment, de manera homogènia, el reservem damunt de la reixeta fins que el xocolate comence a solidificar-se una mica.

Passat un temps, col·loquem el pastís damunt de la plata on l'hàgem de servir. Partim els bombons Ferrero Rocher per la meitat amb l'ajuda d'un ganivet de serreta i els anem enganxat pel costat del pastís. En reservem tres meitats per a col·locar-los damunt del pastís i ja està.

 

L'hem de deixar reposar una mitja hora com a mínim per tal de poder-lo tastar.

És un pastís boníssim i molt i molt assaciant. Fantàstic per a xocolataddictes iredempts com jo. Boníssim per a gaudir-ne en una ocasió especial o quan ens peguen ganes de menjar un bon tall de pastís de xocolate.

AMANIDA ITALIANA

Ara fa uns dies vam estar a Barcelona i vam poder sopar en un restaurant italià que ens agrada molt, el Tan-taran-tan. Allà, a banda d'unes pizzes boníssimes, fan, també, unes amanides delicioses. En vam demanar una que ens va agradar tant que no m'he pogut estar de copiar-los-la i fer-la a casa. Li he posat aquest nom perquè no sé realment com es deia a la carta.

AMANIDA ITALIANA

INGREDIENTS:

Lletuga batàvia verda

Lletuga batàvia roja

Lletuga lollo rosso

Brots tendres d'espinacs

Créixens

Ruca

1 pera conferència mitjana-gran ben madura

Formatge Parmesà

Nous

2 cullerades soperes d'oli d'oliva de Beneixama

1 cullerada (de les de cafè) de vinagre de Mòdena

Sal

PREPARACIÓ:

Sobre un plat de presentació, posem un cércol d'emplatar. A la primera capa, prement una mica, hi posem les lletugues i els brots tendres d'espinacs (podem trobar-los fàcilment amb l'amanida de brots tendres "Verdifresh" que venen al Mercadona). La segona capa són els créixens i, finalment, la ruca. Hem de prémer un poc a cada vegada per tal que els ingredients s'enganxen entre ells una mica.

Amb molta cura, llevem el cércol d'emplatar tot provant que no se'ns desmunte tot. És fàcil.

Amb l'ajuda d'un pelador, fem unes llesques primes de formatge Parmesà (la quantitat, al gust, i a nosaltres ens agrada molt). En posem per damunt i per la vora.

Pelem la pera conferència i la tallem a llenques. L'anem col·locant una mica per damunt i per les vores, també.

Les nous les posem a trossos grans, partides per la meitat, allà per on voldrem.

Ara preparem la vinagreta. Mesclem en un gotet el vinagre de Mòdena i la sal fins que s'hi haja dissolt bé. Ara li afegim l'oli i batem bé la vinagreta perquè s'emulsione tot.

Amb una cullereta, anem amanint per damunt del que hi hem posat i ja està. 

Fàcil, vistosa, saborosa i, sobretot, molt dietètica. Segur que la repetirem més d'una vegada.

I un comentari més: això del "cércol d'emplatar" és una cosa ben fàcil d'aconseguir. Jo use una llanda d'aquelles amples, oberta per dalt i per baix, d'un antic pot de tonyina de mig quilo. Això sí, sempre s'ha d'escurar abans i després d'usar-lo.

MUSSACA

La mussaca és un plat típic de tots aquells països que van formar part de l'antic Imperi Otomà, tot i que, de totes les bandes on es fa, la que més anomenada té és la grega. Rebostejant per la xarxa he anat llegint-ne receptes diverses i jo m'he fet la meua tot procurant llevar-li calories. El resultat, malgrat que no podem dir que siga "ortodox", ha valgut la pena perquè estava per a llepar-se'n els dits!!

MUSSACA

INGREDIENTS:
(Per a 4 persones)
3 albergínies mitjanes
2 cebes mitjanes
3 alls
800 g de tomata triturada "Hacendado"
250 g de vedella picada
1 gotet de vi blanc "De la Vall"
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Timó (= farigola)
Romaní
Pebre negre i pebre blanc
Nou moscada
Sal
1 culleradeta de sucre o edulcorant
1 cullerada sopera de farina de blat
1 cullerada sopera de Maizena
1 cullerada sopera de llet en pols descremada
1 got d'aigua mineral
Formatge parmesà ratllat.

PREPARACIÓ:
Pelem les albergínies i els tallem a rodanxes de mig centímetres de gruix. En un llibrell, posem aigua mineral i sal i hi aboquem l'albergínia per tal que perda l'amargor.

En una paella antiadherent, hi aboquem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama. En estar calent, hi afegim tota la tomata, una mica de romaní i una mica de farigola. Remenem amb un cullerot de fusta i tapem amb una tapadora per a evitar els esguits. A cada cert temps anirem remenant el seu contingut. Quan hagen passat uns vint minuts, hi afegirem una mica de sucre (jo hi vaig posar edulcorant) i continuarem sofregint fins que la tomata haja perdut quasi tot el líquid. Al final de la cuita, n'haurem perdut una tercera part del total inicial.

Mentre es va fent la tomata, pelem les dues cebes i les capolem ben menudes. En una altra paella, hi aboquem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i hi sofregim la ceba amb una mica de sal fins que estiga rossa i sense cremar-se. Ara és el moment d'afegir-hi la vedella i de continuar sofregint-la sense parar de remenar. Quan ja portem uns cinc minuts, hi aboquem el vi blanc, una mica de timó, romaní i pebre blanc i negre. Ho courem durant uns deu minuts a foc suau, fins que el vi s'haja evaporat.

Posem una torradora al foc.

Aboquem l'aigua de les albergínies (que ara tindrà un color marronós) i les escorreguem ben escorregudes. Jo hi vaig usar una centrifugadora d'amanides i van quedar ben eixutes.

En estar ben calenta la torradora, hi anem col·locant els trossos d'albergínia i els torrem fins que estiguen cuits per les dues bandes.

La recepta original fregeix l'albergínia en oli abundant, però jo vaig preferir torrar-la per tal que no tinguera tant d'oli i, consegüentment, llevar-li calories.

Quan estiga l'albergínia ben torrada, la llevem del foc i la reservem.

Posem a escalfar el forn a dalt, a baix, a sota i amb l'aire a 200º C.

Ara fem la beixamel. Tampoc massa "ortodoxa", tot s'ha de dir. Comencem per posar en un got d'aigua la Maizena i la llet en pols. Mesclem els dos ingredients fins que estiguen ben dissolts en l'aigua i sense grumolls.

En una paella antiadherent, aboquem la cullerada de farina i l'anem enrossint sense que se'ns creme. En estar rossa (ja haurà perdut, llavors, el gust de crua), hi aboquem de colp el contingut del got d'aigua. Apugem el foc i amb un batedor de varetes anem mesclant-ho tot fins que forme una barreja homogènia i, llavors, ratllarem una mica de nou moscada (alerta a no posar-n'hi massa, que amb poca ja hi dóna molt d'aroma) i hi afegirem un polsim de sal.

Muntarem ara el plat.

En una cassola de forn, anem posant-hi capes. En el fons, una capa d'albergínies sense que en quede cap foradet. Ara una capa de carn amb ceba. La cobrim amb una capa de tomata fregida. Seguidament, una altra capa d'albergínies. Continuem amb una altra de carn. Ara, una altra de tomata i, l'última de totes, la beixamel. 

Empolvorem per damunt amb formatge parmesà ratllat amb l'ajuda d'una cullera.

Enfornem la safata de forn i l'abaixem a 150º C i el posem només a sota i amb l'aire. Coem la mussaca durant uns 45 o 50 minuts. Apaguem el forn i deixem que s'hi refrede.

Durant la cuita és ben possible que la tomata isca una miqueta per damunt de la beixamel, però no passa res.

Està més bona feta d'un dia per a l'altre i, després, reescalfada una mica. Hem d'anar amb compte quan emplatem la mussaca perquè tendeix a desmuntar-se si anem massa de pressa, per a això és millor que no estiga massa calenta.

El plat és boníssim, tot i que, com ja he dit abans, no és una recepta massa respectuosa amb l'original. Ara, segur que la repetiré més d'una vegada.

SALMÓ A LA CREMA DE PORROS I LLAGOSTINS

Fa un parell de dies havia de vindre a casa a sopar una bona amiga nostra i m'abellia fer-li un bon àpat. Com que el salmó és un peix que ens agrada als tres (a l'amiga, a l'Oreto i a mi), vaig pensar que el plat principal podia ser una recepta de peix. Durant els dies de Nadal, als supermercats Consum donaven uns fullets amb receptes, entre els quals m'hi vaig trobar la recepta que us presente ara. És molt gustosa i gens complicada de fer. Com sempre, en vaig modificar una mica la composició.

SALMÓ A LA CREMA DE PORROS I LLAGOSTINS

 

INGREDIENTS:

(Per a 4 persones)

4 talls de salmó

14 gambes cuites (jo hi vaig posar 20 llagostins congelats)

200 ml de nata per cuinar (jo hi vaig usar nata light)

150 ml de brou de verdures (jo hi vaig usar una pastilleta de brou de verdures i un gotet d'aigua per desfer-lo-hi).

3 porros sencers (jo n'hi vaig usar 2)

Sal i pebre

Oli d'oliva de Beneixama (3 cullerades soperes)

PREPARACIÓ:

Amb els llagostins prèviament descongelats (millor a la nevera perquè siga més lent el procés), els tallem amb unes tisores la part del cap que té els ulls i les barbes.

En una paella, posem mitja cullerada d'oli d'oliva de Beneixama. En estar ben calent, hi posem els llagostins i els fregim fins que estiguen ben rossos i, llavors, els reservem tapats.

Fem ben nets els porros de tota la terra que puguen tindre. Tallem una part de les fulles més verdes en juliana i les reservem a part. Tallem a rodelles ben fines la part blanca dels porros i la reservem, també.

En una paella neta, de mida mitjana, aboquem mitja cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i hi sofregim la juliana de fulles verdes de porros fins que quede ben cruixent i reservem. A la mateixa paella, aboquem una altra cullerada d'oli i hi sofregim les rodelles blanques i fines dels porros fins que estiguen ben daurades i sense que se'ns cremen. Aboquem a la paella la nata i no parem de remenar durant uns minuts, amb el foc molt baixet.

Escalfem el gotet d'aigua i hi dissolem la pastilleta de brou de verdures ben esmicolada. Llavors, ho afegim a la paella on s'estan coent les rodelles de porro amb la nata i ho mesclem tot amb una cullera de fusta i deixem que s'hi vaja coent a foc lent durant uns 15 o 20 minuts. Si veiem que se'ns espesseeix massa, podem afegir-hi un ditet d'aigua calenta.
Agafem els talls de salmó i amb l'ajuda d'unes pinces els llevem totes les espines que puguem trobar-hi. Com que la carn del salmó és molt tova, només passant un dit per damunt ja notarem per on estan, si és que no les veiem directament a la superfície.

En una paella posem l'altra cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i hi sofregim els talls de salmó per totes bandes, amb la paella tapada, fins que estiguen daurats. Començarem sofregint per la part de la pell i, després, la resta del tall.

Quan estiga tot fet, procedirem a muntar el plat. Col·locarem el tall de salmó amb les gambes pel costat. Abocarem un cullerot de salsa per damunt i decorarem amb el cruixent verd dels porros. I ja està.

Queda un plat molt saborós i ben fàcil de fer. A més, l'aspecte del plat fa goig.