LES SENYORETES DE LOURDES

Aquest llibre no és com el que hom podria esperar-se. Ara en sabreu el perquè...

Les senyoretes de Lourdes. Pep Coll. Ed. Proa.

És quasi conegut de tothom el cas de les aparicions de Lorda (el nom en occità de la ciutat de Lourdes). Aquest llibre és com una biografia de Bernadette (Bernadeto, a l'occitana). És un llibre que mostra la vida d'una xiqueta que, no sabem per què, té unes visions que semblen d'un ésser especial. És Bernadeto la qui ens conta en primera persona què va sentint a cada moment. Però no és només això. L'autor ens dóna tota una visió dels elements que figuren al voltant del fenomen “Lourdes” des del primer moment fins a tots els efectes col·laterals que comporta un esdeveniment com aquest. La pràctica totalitat dels interessos personals, polítics, religiosos i socials que s’hi juguen. Hi ha tot un ventall de protagonistes secundaris que aporten visions paral·leles del cas i que enriqueixen moltíssim una única perspectiva del fet, com podria haver estat simplement la religiosa. L’autor ha lligat molt bé quasi tots els caps per tal de fer-nos veure el pas del temps en la petita població occitana des que comencen les aparicions fins a l’actualitat. No es tracta d’una simple descripció

Només li he trobat un “però” al llibre, i és l’epíleg. Trobe que no calia o que no l’ha sabut connectar ben bé a la resta de la història, tot i que hi té una relació evident (o quasi).

De la història, m’ha resultat colpidor el fet que, suposadament, la Verge Maria es dirigeix a Bernadeto en bearnès, la varietat de l’occità que es parlava (o es parla) a Lorda i com els periòdics francesos de l’època van plens ridiculitzant el fet que la Mare de Déu parle en patuès i no en francès, com “hauria de ser”. En fi, hi ha algunes altres referències a l’occità que no desvetllaré però que expliquen molt bé el tarannà imperialista francès sobre les llengües colonitzades dins del seu estat.

En fi, un llibre que es fa molt llegidor des del seu sorprenent començament.

El llibre, malgrat les polèmiques que ha tingut amb determinats membres de la jerarquia catòlica, no és, des del meu punt de vista, gens irrespectuós amb la religió. Mostra els fets des d’un punt equilibrat entre el qui creu i el qui no hi creu.

Jo he estat a Lorda i puc dir que molt del que s’explica al llibre (negoci de venda de productes religiosos, bandositats per poders, etc.) és cert o s’acosta a la realitat. D’una altra banda, l’ambient que hi ha, fa del lloc quelcom únic, malgrat “certs excessos de la religiositat catòlica oficial”, per dir-ho d’alguna manera. De qualsevol manera com ho mires, Lorda no deixa indiferent.

Imatge extreta de

http://proallibrespremia-ed.blogspot.com

Ací teniu una mica de la “polèmica” del llibre per si voleu llegir-la en directe.

http://www.grup62.cat/ca/noticia/el-rector-de-tremp-fa-una-crida-a-boicotejar-la-presentacio-de-l-ultim-premi-sant-jordi-les-senyoretes-de-lourdes_17920.html

VIATGE A PRADA DE CONFLENT (IV)

Quan visites Catalunya Nord és quasi obligat parlar de la situació del català en aquesta part del nostre País. Tot i que ja n'he fet alguna referència a d'altres posts dedicats al nostre viatge, en aquest em centraré, sobretot, en aquesta qüestió.

En quina situació s'hi troba la nostra llengua? Difícil, no ho hem d'amagar. Tanmateix, sóc dels qui pensen que hem de mirar l'ampolla mig plena i no mig buida. Hi ha indicis engrescadors que les coses poden canviar.

Prèviament al nostre viatge m'havia posat en contacte amb una persona de la Bressola de Prada perquè volia lliurar-li uns exemplars del llibre "Rondalles de la Vall d'Albaida i l'Alcoià" per als xiquets i xiquetes que hi estudien en català. La persona en qüestió era Cesc Franquesa, el seu director, que apareix a la foto de sota al costat d'Oreto. He de dir que tant a Oreto com a mi ens feia molta il·lusió conèixer de primera mà una institució tan emblemàtica com la Bressola. Cesc Franquesa el vam trobar a la plaça del mercat de Prada i, ben amablement, ens va conduir a l'escola. L'edifici es trobava en obres de condicionament per tal d'oferir unes millors condicions als alumnes que reprendran estudis al setembre.

Ell ens va explicar que allà es dóna un ensenyament cooperatiu en què els grans ajuden els menuts i viceversa. Tot s'hi fa en català amb l'ajuda dels pares i l'esforç dels professionals que hi treballen. La veritat és que va ser tot un plaer conèixer el Cesc. Es nota, quan hi parles, que creu en allò que fa. Tal i com ens explicava la seua feina, tots els entrebancs que havien hagut de superar des que eren una escola totalment privada (els primers cinc anys) fins que l'Estat Francés ja hi col·labora. Ens va contar com pares que no parlaven català però que sí que el parlaven els avis dels seus fills havien volgut que aquests el recuperaren. Que hi havia molta gent preocupada i engrescada en recuperar el català i que avui dia el ser català i catalanoparlant estava recuperant un prestigi que havia perdut.
Va ser un gran plaer i molt emocionant conèixer de boca del director de la Bressola tot el que ells fan per la nostra llengua a Catalunya Nord. Com a ensenyants que som Oreto i jo, trobe que tindre persones com ell dins la nostra professió és tota una sort. Amb ells els xiquets i xiquetes de Prada i els catalanoparlants del nostre País del Nord tenen una basa guanyada per al futur de la nostra llengua.

Però Prada també té coses curioses que mereixen la pena, com ara saber que allà va viure durant uns anys exiliat el nostre Pompeu Fabra, gràcies al qual tots escrivim en el mateix català arreu de les terres on s'hi parla. Ací hi ha la placa que recorda la seua estada i mort a Prada.

Una de les sorpreses que em vaig trobar a Prada va ser aquesta placa dedicada a Mossén Alcover que recorda la seua estada a la localitat per a fer-hi enquestes dialectològiques. El text de la mateixa "...enlloc del món no hi ha aqueix entusiasme per la llengua pròpia; enlloc del món no trobarà el filòleg tantes de facilitats per estudiar la llengua viva...", em va fer reflexionar sobre què pensaria ara si visitara Prada. La llengua hi ha perdut molts espais. Algú em va explicar que la llengua, a Catalunya Nord, va afluixar veritablement cap a la segona meitat dels anys quarantes del segle passat. Enmig de les guerres i tota la pesca. Llàstima. Jo vull pensar que es recuperarà, per tots els indicis que adés esmentava. Hem de ser realistes, però també veure les coses amb positivitat, així es treballa millor.

Que alguna cosa es mou a Prada ho demostren moltes coses, com ara algunes pintades que hi vam trobar enmig de l'omnipresent nacionalisme lingüístic francès (com per ací, l'espanyol, o l'italià, a l'Alguer). Aquesta foto la vam fer de camí cap a Sant Miquel de Cuixà.

Aquesta pintada no suposa cap dubte del que significa. Altra cosa són les possibilitats reals de realització del desig.

Si la UCE és una institució emblemàtica que ha fet i fa molt pel redreçament de la nostra llengua i cultura no només a Catalunya Nord, no podem deixar de parlar d'altres dues associacions com ara Terra Nostra i Radio Arrels. Totes dues, des dels seus àmbits d'actuació, treballen per dignificar el que som en aquesta part del nostre territori.

Ho he dit i ho pense des de fa molt de temps: només sobreviurem si som conscients que totes les parts del territori són importants. La llengua i la cultura catalanes només continuaran existint si totes i tots els qui en formem part hi treballem plegats. Les divisions regionals fictícies i, sobretot, les mentals, no ens hi duran res de bo.

Precisament, avui, una boníssima notícia relacionada amb tot plegat: la xarxa d'escoles "La Bressola" ja té centre d'ensenyament secundari, el "Pompeu Fabra", situada a la població del Soler. Ací davall teniu l'enllaç a la notícia de Vilaweb:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2980019

POLLASTRE EN SALSA

-->

Aquesta és una altra de les especialitats de la meua sogra. Es tracta d’una recepta senzilla i barata. Per als que els agrada molt el pollastre, com a mi, segur que en fruiran bona cosa.

POLLASTRE EN SALSA

INGREDIENTS:

Pollastre (cuixes i besanques(=contracuixes)) (una o dues peces per persona)

Carlotes (=pastanagues)

2 alls

½ tomaca

½ ceba pelada

Sal

Farina

Oli de Beneixama

1 got d’aigua (o una mica més, si cal)

Puré de creïlla (fet a casa o del de sobre)

-->

ESTRIS:

2 plats grans

1 ganivet

1 pelador de verdures

1 paella ampla

1 cassola amb tapadora

1 cullerot (o 1 cullera) de fusta

PREPARACIÓ:

Posem una bona xorrada d’oli a la paella i encenem el foc. Agafem dos alls i els fem un tallet i els posem a fregir. Partim la tomaca per la meitat i l’afegim a la paella junt amb mitja ceba.

Posem a calfar aproximadament 1 got d’aigua a la cassola.

-->

Netegem els trossos de pollastre (els podem desossar si volem) i els torquem perquè es queden ben eixuts. Els col·loquem en el plat gran. Els salem i els arrebossem amb farina (generosament, així el brou resultant de la cuita s’espesseirà una mica). A la paella que teníem al foc, els fregirem fins que estiguen ben daurats i sense cremar-se. Possiblement, haurem de traure’n els alls i la ceba abans que estiga el pollastre amb bon color daurat.

-->

Mentre això va fent-se, pelarem les carlotes amb el pelador de verdures i les farem a rodanxes primes.

En estar el pollastre com cal, l’aboquem a la cassola que teníem al foc amb l’aigua.

-->

En l’oli de fregir el pollastre, sofregirem les rodanxes de pastanaga sense que se’ns arriben a cremar i, en estar, les afegirem a la cassola.

-->

Hem de preveure que a la cassola hi ha d’haver aproximadament 2/3 de l’altura de la carn i les pastanagues amb brou. Per a això, si en cal, podem agafar la paella i tirar-li una mica d’aigua per damunt per afegir-la a la cuita. Així n’aprofitarem les restes que hi puguen quedar.

-->

Ara ho posem a coure a foc moderat durant aproximadament 1 h o 1h i mitja.

De tant en tant parem atenció a fer una ullada a veure com va la cuita.

Poc abans de servir el plat, podem preparar el puré de creïlla, bé casolà, bé el de compra (seguint les instruccions del fabricant).

-->

A l’hora d’emplatar, col·locarem dues cullerades de puré al plat, al costat el pollastre amb les rodanxes de carlota i una bona quantitat de brou per damunt del puré i la carn.