TRUITA DE ROVELLONS, PARMESÀ I PINYONS

Els rovellons són boníssims. Ja he dit alguna vegada que m'agraden molt. Passa, però, que els peus dels rovellons solen ser més durs que el seu capell i sempre queda el dubte de com els usarem. L'altre dia en tenia una bona quantitat d'aquest element i vaig pensar a gastar-los en una truita, perquè, malgrat ser una part no tan vistosa, són molt gustosos, també.

TRUITA DE ROVELLONS, PARMESÀ I PINYONS

INGREDIENTS:

2 ous grans (o 3 de més menuts)

80g de peus de rovelló

50g de formatge parmesà ratllat

1 cullerada sopera de pinyons

1 puntadeta de pebre blanc

2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:

Fem ben nets els peus dels rovellons i els tallem a bocinets ben petits. Els reservem. Ara, en una paella antiadherent hi aboquem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi sofregim els rovellons, amb una mica de sal, fins que estiguen quasi cuits. Els deixem reposar, llavors, una estona amb la paella tapada perquè s'hi estoven una mica.

En un llibrellet, batem els ous amb un polsimet de sal. Ratllem per damunt el parmesà amb un rall fi i el mesclem amb cura amb l'ou batut amb l'ajut d'una forqueta. Hi afegim la puntadeta de pebre blanc i els pinyons i els mesclem igualment. Finalmen, hi incorporem els rovellons que havíem reservat.

A la paella anterior, posem l'altra cullerada d'oli d'oliva i hi preparem la truita. 

Convé que l'anem quallant a foc lent perquè tots els sabors s'hi amalgamen. L'hem de fer dauradeta per les dues bandes però que quede sucosa.

En estar, la servim i ja està. Queda molt saborosa perquè el sabor dels rovellons i el parmesà queda molt accentuat amb el contrast del dels pinyons i la seua aroma de pi.

MANDONGUILLES DE VEDELLA I ROVELLONS AMB SALSA DE TOMATA

Els rovellons em perden i no puc estar-me d'usar-los en moltes receptes quan n'és la temporada. Avui en forma de mandonguilles. Els donen una textura i un saboret que les fan molt i molt abellidores. Si, de més a més, els hi afegim una salsa de tomata, encara millor. 

MANDONGUILLES DE VEDELLA I ROVELLONS AMB SALSA DE TOMATA

INGREDIENTS:

600g de carn de vedella picada (de ca Nàcher)

450g de rovellons nets i prefregits

1 ceba mitjana ratllada

2 cullerades de pa ratllat

1 cullerada de llet en pols descremada

Julivert trinxat

1 ou

1 puntadeta complida de pebre i clavell (de ca Manolo)

1 pot de tomata triturada de 800g

1 culleradeta de sucre

6 cullerades d'oli d'oliva de Beneixam

Sal (segons el gust de cadascú. Jo n'hi pose poca)

PREPARACIÓ:

Els rovellons els tindrem ja nets i passats per la paella una miqueta perquè estiguen quasi cuits. Els capolem a trossets molt petits.

En un bol, posem la vedella i li afegim els rovellons. Mesclem bé amb les mans. Ara li afegim el pa ratllat, la llet descremada, el julivert trinxat (un bon grapat), l'ou, la puntadeta de pebre i clavell, la ceba ratllada i sal. Tornem a pastar bé durant una bona estona fins que tot estiga ben mesclat. Deixem reposar la barreja uns minuts perquè els sabors de tots els ingredients es repartesquen.

Ara posem en una paella de vores altes dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar benc calent, hi aboquem la tomata, el sucre i sal i l'anem fregint remenant constantment fins que estiga quasi cuita.

Mentrestant, farem mandonguilles d'una mida d'entre 3 i 4 cm de diàmetre i les reservarem.

Ara, en una altra paella antiadherent, posarem les altres cullerades d'oli d'oliva i, en estar ben calent, hi sofregirem les mandonguilles només perquè queden una mica daurades per totes bandes, però sense coure-les-hi massa.

En estar les mandonguilles , les aboquem (si han amollat suquet, també) a la paella on teníem la tomata i les deixem fer xup-xup durant una estona fins que tots dos elements hagen compartit els seus sabors.

Ja només queda servir-les i menjar-se-les acompanyades d'una bona amanida de fulla verda i un bon tros de pa... Per a llepar-se'n els dits!!

RENYONS DE MASER

Com cada any, se celebra "El gran recapte del banc dels aliments", una iniciativa solidària per tal de recollir queviures per a totes aquelles persones que en tenen necesssitat. Més encara en una època de crisi tan dolenta com la que estem patint.
De més a més, proposen, també, que els qui tenim blogs de cuina, els "Blogs contra la fam", elaborem receptes gustoses amb elements senzills i barats. I enguany me n'he recordat d'una recepta que  és molt de Beneixama (i d'un munt de pobles de les nostres contrades). De receptes d'aquest plat crec que n'hi ha tantes com persones i pobles la fan. Jo ací pose només la que feia ma mare que, també cal dir-ho, no la feia sempre exactament igual (sobretot pel que fa als pinyons, element més car i que no sempre hi usava). Ara, si partim de la base d'unes bones tomates valencianes casolanes, el resultat sempre és molt gustós.

Per a les persones que no coneguen el plat potser pot sobtar-les que es diga així quan es tracta d'un plat totalment vegetarià, on la carn no apareix ni per una espiera (si més no, en la meua versió). No tinc ni la més remota idea d'on puga provenir el nom del plat. Podria ser de la forma o l'aspecte d'una tomata partida per la meitat que podria recordar llunyanament un renyó obert? Ves a saber!! La paraula "maser" o "masero" és la forma col·loquial que tenim per aquestes contrades d'anomenar els amos d'un mas i que en llengua catalana estàndard anomenem "masover".

RENYONS DE MASER

INGREDIENTS:

Tomates ben madures (3 o més per persona)

Alls secs

Julivert fresc

Pinyons (optatiu) o pa ratllat

Sal

Sucre

Canella, pebre i clavell de Ca Manolo

Oli d'oliva de Beneixama

1/2 gotet d'aigua mineral o filtrada

PREPARACIÓ:

Encenem el forn a 180º C a dalt, a sota i amb l'aire

Rentem les tomates, les torquem i les partim per la meitat. Els llevarem també la part verda on la tomata s'unia a la tija. Les reservem.

En una safata de forn posem el mig gotet d'aigua i un raget d'oli d'oliva de Beneixama. Disposem sobre la safata totes les tomates que ens hi càpien o les que tinguem. 

Ara comencem per tirar una mica de sal i de sucre per damunt de cada mitja tomata. Fem el mateix amb la canella (alerta a posar-n'hi massa, no siga cosa que el seu gust anul·le la resta de sabors).

Seguidament, posem un pessiguet de julivert fresc trinxat sobre cada tomata.

Agafem els alls secs, els pelem i els fem a làmines molt fines que anirem col·locant per damunt de les tomates. La quantitat va al gust del cuiner (si no ens agrada l'all, podem no posar-n'hi). Finalment, els pinyons (o el pa ratllat). 

Quan ja ho tenim tot, repartim un raget d'oli d'oliva per damunt de cada tomata i ja les podem coure.

Col·loquem la safata al forn  a un terç de l'altura total del mateix i el deixem en la funció de només per sota i a 150º C durant una mitja hora. Passat aquest temps, les acabem de daurar per damunt durant cinc minuts. 

Com sempre, hem d'anar vigilant la cuita perquè cada forn és un món. Sobretot, que no se'ns queden sense aigua per sota.

Quan estiguen fetes, ja ens les podem menjar. És un plat que tant es menjar calent, acabat de fer, com ja fred. També es pot deixar preparat amb antelació i escalfar-lo al microones o al bany maria i també és bo.

Variacions: He vist fins i tot versions on posaven trossets de xampinyons o bocinets de cuixot, però ja no sé si d'això en podríem dir el nom de la recepta...

Si no disposem de forn, podem fer-los en una cassola plana i coure'ls a foc molt lent, però no es quedaran ben bé igual que fets al forn. Ara, tampoc no queden malament.

Com veieu es tracta d'una recepta molt barata i gustosa, que s'adiu beníssim amb la iniciativa solidària.

PASTÍS DE CARLOTA I AMETLA AMB COBERTURA DE XOCOLATE

L'altra setmana buscava per la xarxa receptes de pastís de carlota i em vaig trobar amb un deliciós "Pastís de pastanaga i ametlla" que tot d'una que el vaig veure vaig pensar que l'havia de fer. Feia una pinta deliciosa i, és clar, el resultat final va valdre molt la pena. A més, es tracta d'una recepta laboriosa, però gens difícil. Vaig variar-ne mínimament la proporció de pastanaga. Una vegada més, l'amiga Dolça del blog "No tot són postres a la cuina" me'n donava la solució.

PASTÍS DE CARLOTA I AMETLA AMB COBERTURA DE XOCOLATE

INGREDIENTS:

250g d'ametla mòlta (= ametló)

300g de carlotes (=pastanagues) ratllades

200g de sucre 

El suc d'un llimó

4 ous 

80g de farina 

1 sobre de lleudo (=rent =llevat) en pols 

1 pessiguet de sal 

150 de xocolate Fondant per a fer la cobertura 

125g  de mantega

Mantega i farina per a greixar el motle

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb aire.

Ratllem les carlotes el més fi possible i la reservem. 

Muntem les clares a punt de neu amb un pessic de sal. 

Batem els rovells amb el sucre i els hi afegim, sense deixar de batre, el suc colat del llimó. Ara seguim batent les clares amb cura que no se'ns abaixen i, sense deixar de fer-ho, li afegim la mescla anterior. Tamisem la farina i el lleudo en pols i l'afegim a la barreja sense parar de batre. Fem el mateix amb l'ametla mòlta: la tamisem i l'afegim a la mescla total sense deixar de batre.

Greixem el motle que vulguem amb mantega i l'empolsimem amb farina. N'haurem de llevar-ne l'excés tot colpejant el motle sobre una superfície dura.

Aboquem ara la mescla al motle. Jo en vaig usar un de silicona en forma de corona i per això el vaig col·locar sobre una safata de forn perquè fóra més fàcil de manipular. Hem de colpejar una mica el motle contra la safata per tal d'expulsar les bambolletes d'aire que poguera tindre.

Ara enfornem el pastís a la tercera part de l'altura del forn. 

Com que cada forn és un món, jo vaig deixar el pastís a 200º C durant quinze minuts i, llavors, vaig abaixar-ne la temperatura a 180º C i vaig deixar només la funció a sota i amb l'aire. El vaig continuar coent durant trenta minuts més. En total, van ser cinquanta-cinc minuts.

Passat aquest temps, apaguem el forn i en traiem el pastís encara dins del motle. Deixem passar uns minuts i l'aboquem sobre una reixeta perquè es refrede.

Mentrestant, preparem la cobertura: posem la mantega a trossos i el xocolate en un cassó a foc lent i no parem de remenar fins que tot faça una mescla uniforme i lluent. Hem d'anar amb compte que no se'ns creme el xocolate.

En estar, deixem que s'espesseïsca una mica i l'aboquem per damunt del pastís fins que en quede tot cobert.

Traslladem el pastís de la reixeta a la plata on el servirem, i ja està. Un pastís tou, d'un sabor especial i amb l'afegit boníssim del xocolate. 

No perd tovor d'un dia per a l'altre.

Nota: he volgut reivindicar l'ús de la paraula "lleudo" que és com hem anomenat fins ara a Beneixama el "rent" o "llevat". Molta gent del poble li diu ara el nom d'una marca comercial o, fins i tot, hi ha incorporat el castellanisme.
Nota 2: la bona amiga Gemma Clofent, del blog "La cuina de casa" (de referència obligada al món de la rebosteria a Internet), em fa arribar l'apreciació que, en el món de la pastisseria, se li diu "lleudo", "llevat" o "rent" al de forner i al que és en pols o industria, se l'anomena "impulsor".

ROVELLONS AMB ALLS TENDRES

Aquesta recepta me la va ensenyar la meua sogra. No recorde si abans n'havia menjat així. Com que sóc tan despistat, no ho descarte. El cas és que, quan la vaig tastar, em va agradar moltíssim i és, a més, facilíssima.

ROVELLONS AMB ALLS TENDRES

INGREDIENTS:
1/2 kg de rovellons (=esclata-sangs =pebrassos =pinetells)

3 manolls d'alls tendres

2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

Sal

PREPARACIÓ:

Començarem per fer ben nets els rovellons amb un drapet humit fins que els hàgem llevat tota la terreta i altres brutors que hi puguen tindre. Els fem a trossets mitjans i els reservem. 

Agafem els manolls d'alls tendres i els pelem i els tallem a trossos de tres o quatre dits de llarg. Els rentem i els reservem.

En una paella gran, hi aboquem la primera de les cullerades d'oli i hi sofregim els alls tendres sense que se'ns cremen. En estar, els en traiem.

En la mateixa paella, hi aboquem la segona cullerada d'oli d'oliva i hi fregim els rovellons. Primer, a foc fort i, després,  a  foc lent. Els salem i continuem sofregint-los amb la paella tapada.  

Quan ja quasi estiguen bons, els hi afegim els alls que havíem reservat abans i continuem sofregint-ho tot plegat sense deixar de remenar fins que els sabors d'ambdós ingredients s'integren. I ja està tot fet!! Només cal servir-los a taula i menjar-nos-els.

És una recepta molt i molt bona de fer i molt gustosa.