TOTES LES RECEPTES DE CUINA DEL BLOC

Com he vist fer en altres blocs, ací va l'índex de les receptes de cuina que he publicat al bloc fins ara:

A
ARRÒS AL FORN A L'ALCUDIANA (1)
ARRÒS CALDÓS DE PEIX
ARRÒS DE PUTXERO A L'ALCUDIANA

C
CARABASSETES FARCIDES
COCA BORRATXA DE PINYA
COCA IMPROVISADA
COCA TAPADA DE TOMACA I PEMINTÓ
CROQUETES DEL PUTXERO

E
ESCABETX A LA MEUA

LL
LLOMELLO A LA MEL

M
MACARRONS ROSSEJATS
MOLLET DE XOCOLATE

O
OUS NEVATS

P
PAELLA ALCUDIANA
PANETS AL FORN D'ORETO
PASTÍS ALS TRES XOCOLATES
PASTÍS DE CEBA
PASTÍS DE FORMATGE I MELMELADA DE GERDS
PASTÍS DE POMA
PASTÍS (FÀCIL) DE XOCOLATE
PEMINTONS FARCITS
PICADA DE L'ÀVIA DE BENEIXAMA
POLIT ROSTIT I SOPA COBERTA
POLLASTRE A L'ALL I ALTRES SALSES
POLLASTRE EN SALSA
POLLASTRE ROSTIT AMB CREÏLLES
POLPETS AMB PÉSOLS I CEBA
PÚDING DE MAGDALENES

Q
QUIX BENEIXAMA
QUIX DE BOLETS

S
SALMÓ A LA PAPILLOTA
SUQUET DE RAP

T
TERRINA DE SALMÓ AMB SALSA DE IOGURT

COCA BORRATXA DE PINYA

Aquesta coca ja fa dies que tenia ganes de fer-la. Des que la vaig veure al magnífic bloc de "La cuina de casa", de la Gemma Clofent. També vaig seguir les provatures (amb bons resultats) de la mateixa coca, en el bloc "El cullerot festuc", de l'Eva. He seguit fil per randa les explicacions que podeu veure ací. El resultat el teniu a les fotos. A mi m'ha quedat una miqueta més "moreneta", potser perquè li vaig posar més caramel líquid. Si la torne a fer (cosa quasi segura), li'n posaré menys.

COSES DE L'EDUCACIÓ

Hui, rebostejant per la xarxa, m'he trobat amb dos articles (ambdós del Suplement de Cultura del diari Avui) que parlen de l'educació a Catalunya i a d'altres parts del món i no m'he pogut estar de pensar en com la tenim al País Valencià. L'article de Joan Solà trobe que és ben assumible quant als problemes que hi planteja i, encara més si veiem el poquíssim nivell d'exigència (en general) que l'Administració valenciana té quant a la qualitat del valencià que s'ensenya a les aules. És cert que a les escoles i els instituts hom fa el que pot, però no és prou. De més a més, has de lluitar cada dia contra la mateixa Administració que t'entrebanca tant quant pot la teua feina. En fi, que si no vols pols, no vages a l'era.

Ací us deixe els articles en forma d'imatges.

LA JOVE DE LES ESPÈCIES

L'altre dia vaig trobar al bloc de "Deliciosa Martha" un post que parlava d'aquesta pel·lícula (el seu títol original és "The Mistress of Spices"). Tot i que no en feia massa elogis, la vaig trobar a València i me la vaig comprar per veure-la.

La història és molt simple: Tilo (Aishwarya Rai) és una dona que des de menuda ha demostrat tindre una sèrie de capacitats especials que la distingeixen de les altres persones. Això li durà la desgràcia: serà la causa de la mort dels seus pares. Arribarà a una mena de "congregació" dedicada al servei de les espècies. Només haurà (i no és poc!) de complir amb tres preceptes: no usar mai les espècies en benefici propi, no tocar mai ningú i no eixir mai de la seua botiga.

Aquesta botiga s'entén com una mena de "farmàcia" on tothom que entra hi troba la seua solució. Cada persona té associada una espècia o un grup d'elles que la poden ajudar. La Tilo és com la sacerdotessa que s'encarrega d'interpretar les visions que les espècies li van oferint a cada moment. Però, alerta! Faltar a qualsevol de les regles de les espècies implicarà desgràcies terribles per a la Tilo o els seus clients. I tot això que era molt interessant des del punt de vista argumental, esdevé, a poc a poc, una historieta d'amor entre l'Aishwarya Rai i Doug (Dylan McDermott), ambientada a los Àngeles.

En aquesta pel·lícula anglesa, el director, Paul Mayeda Berges, es passa pel folre la tradició culinària de l'Índia i en fa un potipoti una mica escandalós. La típica mirada occidental sobre l'univers oriental: simplista, superficial i plena de tòpics. Sort que l'Aishwarya Rai és una dona que no pots deixar de mirar i ompli la pantalla a cada vegada que t'hi apareix. Dir que és bella és quedar-se curt en descriure-la. No de bades és l'actriu més famosa de Bollywood i una de les dones més boniques de la història.



I ara, un toc una mica "friki":

POLIT ROSTIT I SOPA COBERTA

Ahir era el dinar de Nadal i vam fer una cosa nova: polit rostit. No n'havíem fet mai abans. El meu sogre té una mini-granja al camp i allà cria polits (=gall dindi). Aquest l'havíem batejat com "Juan Carlos". En tenim un altre que es diu "Felipe", però viurà una mica més de temps...

POLIT ROSTIT

INGREDIENTS:
1 polit.
100 g d'orellanes
100 g de prunes seques
100 g de panses
100 g de nous pelades
100 g de pinyons
5 pomes verdes
3 ous
Oli
Aigua
Brandi
Sal
Sucre
Canella
Romaní
Nou moscada mòlta
Pebre roig a boletes

PREPARACIÓ:

3 dies abans, desossem el polit i en guardem l'espinal i la resta dels ossos, el fetge, la morella, etc. Untem la carn amb brandi i el deixem a la nevera fins el moment de servir-lo.

El dia d'abans preparem el farciment: posem les orellanes, les prunes, les nous, els pinyons i les panses en un llibrell i les cobrim d'aigua, sucre i brandi. El cobrim amb plàstic de cuina i el deixem a la nevera.

El dia de cuinar-lo, traiem el polit i el dipositem en una safata de forn. Encenem el forn i el posem a foc fort (220º C).

Preparem el farciment final: en un llibrell posem la carn picada, nou moscada, romaní, pebre blanc, pebre negre, pebre roig a boletes, sal, tres ous. Agafem els elements que estaven en maceració i els tallem ben menuts (orellanes i prunes). Ho afegim a la resta, però ben escorregut (en reservem el suc de la maceració). Ho mesclem tot ben mesclat. Ara pelem les dues pomes i les fem a trossets petits i també ho afegim. Ho mesclem tot i li afegim 1/2 gotet del suc de la maceració.

Amb aquest farciment, farcim el polit, omplint-lo ben ple per totes bandes. Ara cosirem tots els talls i el recompondrem una mica. Unirem les ales al cos i les cuixes també. Untarem el polit amb oli i sal i li posarem per damunt una mica de brandi, sucre i aigua.

Ara l'enfornarem durant 1/2 hora. Passat aquest temps, el polit s'haurà daurat per damunt. Ara el cobrim amb paper d'alumini i abaixem el foc a 120º C. Abocarem a la safata del forn un got de brandi mesclat amb sucre i aigua. I continuarem rostint el polit durant 4h i 1/2. És que "Juan Carlos", farcit pesava 7 kg!

Poc abans de servir-lo, prepararem una compota per a acompanyar-lo. Pelarem les tres pomes que havíem reservat i les posarem en un cassó amb aigua perquè es facen com una compota suau.

SOPA COBERTA

INGREDIENTS:
L'espinal, els ossos, el coll, el fetge i la morella del polit.
2 porros.
4 pastanagues grosses.
Aigua.
Oli.
Sal.
2 ous
Pa torrat a daus o rosquilles petites.

PREPARACIÓ:
Posem en una olla tots els ingredients i els fem bullir una bona estona. Quan ja hagen amollat tot el gust, els treiem i llevem la carn que quede i la reservem. Colem el brou.
Bullim els ous, els pelem i els fem a trossets.
Posem als plats part de la carn i els ous, trossets de pa torrat i els cobrim amb el brou ben calent. I ja està.

Curiositat lingüística: a d'altres llocs del País Valencià als "polits" els diuen "titots" i "titos".

SUQUET DE RAP

Ahir era dia de sopar cosa bona, i la meua sogra va fer una de les seues especialitats:

SUQUET DE RAP

INGREDIENTS:

Rap

Gambes fresques

Gambes pelades congelades

Clòtxines (=musclos)

cloïsses

2 llesques de pa

3 tomaques

1 ceba

1 gra d’all gran

1 fulla de llorer

20 ametlles blanques

2 llesques de pa

Julivert

Pebre roig

Sal

Oli d’oliva de Beneixama

Vi blanc

Aigua

PREPARACIÓ:

Ratllem les tres tomaques i la ceba i les posem a sofregir en una paella en oli calent, ben a poc a poc. Un moment després, hi afegim l’all pelat i continuem sofregint molt lentament fins que tot quede confitat.

Netegem les clòtxines (=musclos) i les posem a bullir amb molt poca aigua , una fulla de llorer i un raget de vi blanc en una cassola tapada. Només s’òbriguen, les traiem. Els llevem les closques i deixem les clòtxines en un plat. El suc que han després, els colem i el reservem.

Posem les cloïsses en un bol amb aigua perquè s’òbriguen i amollen l’arena que puguen tindre.

En una cassola ampla, aboquem el sofregit d’abans i, per damunt, li posem les gambes congelades i deixem que vaja fent xup-xup. Quan ja estan una mica fetes, hi col·loquem el rap tallat a rodanxes de dos dits de gruix i deixem que es faça una mica.

Mentrestant, fregim les ametlles en oli ben calent fins que es facen ben daurades sense cremar-se. En estar, les aboquem en un morter. En l’oli d’abans, fregim les dues llesques de pa amb molta cura que no es cremen. Les col·loquem al morter. Agafem un bon pessic de julivert (només les fulletes) i el piquem al morter amb el pa i les ametlles. Ha de quedar fi. Per a fer-ho més líquid, li vam posar el suc de les clòtxines. Aquesta picada la vam afegir damunt del rap.

Agafem les gambes i els llevem els caps. Els posem en un cassó amb una mica d’aigua. Quan estan cuits, els en traiem i els piquem en un morter i els tornem a posar a bullir perquè acaben d’amollar el sabor. En estar, colem el brou i el reservem.

A la cassola del rap, posem les cloïsses, les clòtxines i les gambes sense cap. Salem tot. Hi aboquem el brou de les gambes, el líquid de cocció de les clòtxines que ens quede i una bona xorrada de vi blanc. Ho tapem tot i ho deixem fer xup-xup durant uns vint minuts i ja està.

És un plat una miqueta laboriós, però gens difícil de fer.

Curiositat lingüística: a l’Alcúdia de les ametlles en diuen “armeles” i al pebre roig, “pemintaroig”.

SALMÓ A LA PAPILLOTA

Hui, per a dinar, volíem una cosa que fóra fàcil i saborosa. Ahir vaig veure al "Mercadona" un llom de salmó net bo i vaig pensar que ens hi aprofitaria.

SALMÓ A LA PAPILLOTA

INGREDIENTS:
(Per a 6 persones)

1 Llom de salmó net, sense espines.
1 i 1/2 de cebes morades.
1 kg de creïlles (=patates).
Oli d'oliva de Beneixama.
Anet.
Pebre blanc.
Sal.PREPARACIÓ:

Posem el forn a escalfar a 200º C. Pelem les creïlles (=patates) i les tallem a làmines molt fines. En estar, les deixem en un llibrell amb aigua perquè amollen el midó. Mentrestant, pelem les cebes i les tallem a rodanxes el més prim que puguen.

Posem un bon raig d'oli en una paella i l'escalfem. Colem les creïlles i les fem ben escorregudes. Les posem a fregir en l'oli ben calent, amb una mica de sal, sense parar de remenejar fins que estiguen fregidetes i daurades.

Folrem una safata de forn amb un bon tros de paper d'alumini (el doble i una mica més de llarg que la plata de forn. Damunt, hi col·locarem les creïlles escorregudes de l'oli. Les empolsimem amb bona cosa d'anet i, més moderadament, de pebre blanc i sal.

En l'oli de fregir les creïlles, fregirem les cebes (amb una mica de sal) i han de quedar ben daurades i sense que es cremen. Les rodanxes aniran fent-se cércols de ceba a mesura que vagen fregint-se.

En estar, les aboquem damunt de les creïlles i tornem a posar-hi bona cosa d'anet i, més prudentment, pebre blanc i sal.

Sobre tot plegat, col·loquem el llom de salmó amb la pell cap avall. Li posem sal, pebre blanc i bona cosa d'anet.

Amb el paper d'alumini fem un paquet que ha de quedar hermètic, sense cap forat, per tal que es coga el de dins amb els sucs del peix i de la ceba i la creïlla.

Enfornem el salmó i l'hi deixem coure durant, aproximadament, 1h a 150º C. Mentre es cou, veurem que el paquet s'infla una mica. És normal. Els bafs de la cuita, que no en poden eixir, fan que s'estove el paper d'alumini.

A l'hora de servir-lo, hem d'anar molt amb compte que, en obrir el paquet, el baf pot tindre molta temperatura i ens hi podríem cremar. Per això, en obrir el paquet ens farem la cara enrere.

Ara ja el podem servir al plat acompanyat de la ceba i la creïlla.

El salmó ha quedat ben cuit, suau, boníssim i gens sec. Coses de la papillota.

LLOMELLO A LA MEL

Aquesta recepta és d'una amiga d'Oreto que es diu Sonia. Originàriament es feia amb costelles de porc. Tanmateix, com que les costelles que es troben a la carnisseria solen tindre poca carn, les he canviades per talls de cap de llomello.

LLOMELLO A LA MEL

INGREDIENTS:
(Per a 6 persones)

6 talls de cap de llomello (=llom) de dos dits de grossària cadascun.
1 kg de ceba blanca.
4 cullerades soperes generoses de mel (en aquest cas era de flor de taronger).
1 sobret de sopa de ceba "Hacendado".
1 got i mig d'aigua.
Oli d'oliva de Beneixama.
Herbes provençals.
Pebre blanc.
Assaonador de barbacoa.
Sal.

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt, a baix i amb l'aire a 250º C.
Aboquem una bon raig d'oli en una paella i el posem a calfar. Mentrestant, empolsimem els talls de cap de llomello ben nets amb les herbes provençals, el pebre negre, l'assaonador i una mica de sal.
En estar l'oli ben calent, hi col·locarem els talls de llomello i els farem ben daurats per totes dues bandes. Mentre s'hi fan, podem anar pelant les cebes i les tallarem a trossos irregulars de no massa grossària. Hem d'anar amb compte que no se'ns cremen els talls de carn. Han de quedar ben daurats però no cremats.
En estar la carn, la traiem i la deixem en una plata de moment. En el mateix oli on hem daurat la carn, abocarem la ceba i l'anirem fregint fins que quede ben daurada i sense cremar-se.
Ara agafarem una cassola de fang i hi abocarem la ceba. Damunt col·locarem els talls de carn.
Prepararem ara la sopa de ceba. Posarem en un cassó l'aigua i quan bulla hi posarem la mel. Quan torne a bullir, hi abocarem la sopa de sobre i l'anirem remenant amb unes varetes de les de batre perquè no faça pilots (=grumolls). L'anirem remenant durant 5 minuts. En estar, l'abocarem per damunt de la carn i la ceba.
Enfornem la cassola i abaixem el foc a 200º C. Mantindrem aquesta temperatura durant 20 minuts. Passat aquest temps, l'abaixarem a 170º C i continuarem coent-la durant 20 minuts més. Quan hauran passat aquests minuts, apagarem el foc de dalt del forn i només hi mantindrem el de davall i l'aire. Continuarem la cuita durant 20 minuts més i, passat aquest temps, apagarem el forn i hi deixarem dins la cassola amb el forn apagat, però calent, durant altres 20 minuts més aproximadament. Així ja estarà.

Queda una carn molt i molt tendra amb una salseta per a llepar-se'n els dits!!!

Si es vol fer més consistent l'àpat, es pot servir a taula amb unes creïlles (=patates) fregides a daus amb la salsa de la cassola per damunt.

POLLASTRE ROSTIT AMB CREÏLLES

L'altre dia, vaig veure al bloc d'"OLLETA DE VERDURES" una recepta de pollastre rostit al forn ben interessant. Com que hui tocava fer el dinar a cals meus sogres, m'he decidit a fer-la tot ampliant-ne les quantitats i el temps de cuita.

POLLASTRE ROSTIT AMB CREÏLLES

INGREDIENTS:
6 trossos de cuixa i besanca de pollastre
4 creïlles (=patates) grossses
4 pastanagues grosses
3 cebes morades
oli d'oliva de Beneixama
sal
pebre negre i pebre blanc
conyac
aigua

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn 220º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Pelem les creïlles i les tallem a rodanxes de 1/2 cm de gruix i les fiquem en un llibre amb aigua perquè amollen el midó. En una safata de forn, aboquem un raget d'oli d'oliva de Beneixama. Col·loquem per damunt la creïlla escorreguda. Pelem la ceba a trossos i la distribuïm per damunt. Pelem les pastanagues i les tallem a rodanxes per damunt de la ceba. Empolsimem amb un bon pessic de sal tot el conjunt. Posem per damunt els trossos de pollastre. En un got hi posem 1/3 d'oli, 1/3 de conyac i 1/3 d'aigua. Ho aboquem per damunt del pollastre i les cebes. Salem una mica el pollastre per damunt i també hi afegim pebre negre i pebre. Cobrim la safata del forn amb paper d'alumini i l'enfornem durant aproximadament 3/4 d'hora. Passat aquest temps, destapem el pollastre, abaixem la temperatura a uns 190º C i seguin coent-lo durant una mitja hora més, fins que quede daurat i cruixent per damunt. I ja es pot menjar.

L'ESTIMACIÓ DE MALLORCA ARRIBA PER CORREU

De vegades, quan menys t'ho esperes, t'arriben a casa bons desitjos i amistat en forma de dolços que fan una mengera de por. Això és el que ens va passar a Oreto i a mi quan vam arribar ahir de València. Havia arribat un paquet gros de correu que contenia, meravella de meravelles:
- Torró de cobertura de llet amb ametlles.
- Torró de cobertura blanca amb ametlles.
- Torró fluix (de Xixona).
- Torró de cruu amb codonyat.
- Torró de llet amb praliné d'avellana.
No cal dir que, en veure totes aquestes llepolies tan bones, fetes a l'obrador de Xisco de Capdellà a l'Oreto, a Milú i mi ens van entrar unes ganes boges de ballar un bolero mallorquí. Com que ja eren hores tardanes i no era cosa de destorbar el veïnat, vam fer bondat. Ara, ens hem promés que no els tastarem fins a la Nit de Nadal.
Xisco, ets un 10!!! T'ho agraïm ben sincerament. Amb aquestes coses que fas, estem segurs que fas molt feliços a tota la gent del teu poble. GRÀCIES!!!!!

QUIX DE BOLETS

Divendres vam fer "l'esmorzar del trimestre". A l'institut on treballe, els departaments de Valencià, Anglès i Francès compartim espai i andròmines. Haureu caigut en el detall que som "els estrangers". Els de Castellà tenen departament a banda, compartit amb Filosofia, Llatí i Grec, Educació Física i no sé qui més. El cas és que, el darrer dia del trimestre, com que a l'institut sempre s'hi fan activitats extraescolars, procurem fer-nos un "esmorzarot" cuinat pels membres del departament. Cadascú aporta el que vol. Com que som els únics departaments que ho fem, allò s'ompli de gent que ve a "fer-nos la visita" i a pegar un mosset.

Aquesta vegada hi vaig dur una

QUIX DE BOLETS

INGREDIENTS:
2 peces de pasta fullosa extensible "La Cocinera"
1kg de cebes
4 paquets de bacó fumat
1 pot de bolets en conserva
1 pot de rovellons en conserva
2 iogurts grecs "Danone"
3 ous
2 talls de formatge Camembert
Farina (per a empolsimar la superfície d'amassar)
Oli d'oliva de Beneixama
1 pessiguet de sal

2 cullerades soperes d'orenga seca

1 polsim de pebre negre

PREPARACIÓ:
Traiem la pasta fullosa perquè es vaja descongelant. Posem a escalfar-se el forn a 200 graus a dalt, a baix i l'aire.
Pelem les cebes i les capolem menudes. Posem un raget d'oli abundant a la paella i quan estiga ben calent hi aboquem la ceba i l'anem fregint fins que agafe un color ben daurat. Hi aboquem, llavors el bacó fumat i continuem sofregint fins que s'hi daure també. Ara hi abocarem els bolets nets i escorreguts i continuarem fregint fins que tot estiga quasi fet. Ho tastarem i hi afegirem un polsimet de sal.
Ara trenquem els ous en un pitxer i hi aboquem els iogurts per a batre-ho tot bé amb un batedor de varetes (millor no elèctric).
Untem una llanda de forn amb oli. La folrem amb paper de forn.

Empolsimem de farina la taula i estirem la pasta fullosa amb el corró fins que quede ben fina. En estar bé, l'acoblem a la llanda, deixant-ne unes vores altes. Hi aboquem tot el sofregit anant amb compte que no ens hi caiga massa oli. El repartim per tota la superfície de manera que no queden espais sense cobrir.

Ara agafem el formatge i el fem a trossos i l'anem col·locant per damunt. En estar, hi abocarem els ous batuts amb els iogurts.

Empolsimem per damunt amb l'orenga i el pebre negre.

El posem al forn durant aproximadament mitja hora o tres quarts. Hem de vigilar que quede daurat per damunt però sense que es creme.
Deixarem que es refrede a la llanda del forn i, llavors ja el podem servir.

Aquesta va ser la meua recepta. Altres companys del Departament hi van dur coses també molt bones: Eva hi va aportar un deliciós pastís de formatge i l'Araceli un bescuit d'oli molt bo. La Maite va fer un pastís de xocolate boníssim. Els tinc demanades les receptes. Promet que, si me les donen, les publicaré. De moment us en deixe les fotos.

PASTÍS DE FORMATGE D'EVA

BESCUIT D'OLI D'ARACELI

PASTÍS DE XOCOLATE DE MAITE