A casa no es llança el menjar i, de tot, se’n trauen plats nous. Per exemple, del que sobra d’un putxero i no en tens prou per a fer, per exemple, un arròs al forn. És un plat especialment econòmic per a èpoques de crisi o de “desacceleració econòmica”, que en diuen ara. La recepta és de la meua sogra:
CROQUETES DEL PUTXERO
INGREDIENTS:
Sobres del putxero (carn (sense pells, greix ni ossos), pilota, cigrons, verdura...)
Ceba
Farina
Llet (un got, dels de vi, ple)
1 ou
Nou moscada
Pebre
Canella
ESTRIS:
1 morter
1 picamà (= mà de morter)
1 llibrell o bol gran
1 rall
1 paella xicoteta
1 paella gran
1 got
1 cullera de fusta
1 plat fondo gran o una plata
Paper de cuina
1 safata gran
PREPARACIÓ
Piquem les sobres del putxero en un morter i les anem deixant en un llibrell.
Posem oli a la paella menuda i un polset de sal. Ratllem la ceba pelada i la deixem en un plat. En estar l’oli calent, sofregim la ceba ratllada, li aboquem una cullerada de farina, la fregim una mica més i hi aboquem aproximadament un got de llet. Anem remenant fins que es fa una beixamel suau. Si no tenim ganes de fer tanta faena, podem usar beixamel de compra, però no és tan bona com la de casa.
Aboquem la beixamel al llibrell. Trenquem l’ou per damunt. Li afegim la nou moscada, la canella (amb compte, que dóna molt de sabor) i el pebre negre. Amb l’ajuda de les mans, ho pastarem tot fins que quede una massa homogènia. El fet de pastar-ho amb les mans, permet que detectem si hi ha algun grumoll o cosa massa dura (com ara un tendrum o algun osset). En estar la massa, la fem a boletes que anirem esxafant i deixant en una plata. Així com estan ara, es poden congelar i deixar per a altres vegades ben cobertes de plàstic de congelació.
Ara posem bona cosa d’oli a la paella gran i, en estar ben calent, anem fregint les croquetes fins que estiguen ben daurades.
Haurem deixat preparada una plata coberta amb paper de cuina per tal que, a mesura que les anem fregint, les deixem allà perquè s’escórreguen de l’oli sobrant.
Per a servir-les a taula, les canviem a una altra plata o les deixem a la mateixa tot llevant primer el paper de cuina ple d’oli sobrant.
18 comentaris:
Caram Francesc, estic uns dies desconectada i quan torno per ca teva em trobo un munt de receptes noves!!!!!! No sé amb quina quedarme...si la picada, la coca tapada o les croquetes, com que m'agraden totes les aniré fent :)!!!
Xaro: ja veus que són bones de fer. Salutacions. ;D
No he de llegir el teu blog sense haver sopat. Has aconseguit que tinga els budells tocant una autèntica peça musical. Quina pinte més bona que té això.
Salut.
Miquelet: tens raó. Els plats que prepara la meua sogra no deixen indiferent cap estómac buit. Salutacions ;)
francesc, repeteixo que tens una sogra que déu n'hi do!
aquí el nord tampoc es llença res, i els famosos canelons de sant esteve es feien amb les restes del rostit i de la carn d'olla de l'escudella de nadal, igual que aquestes croquetes.
Manel: quina casualitat! La meua sogra m'ha comentat que una altra aplicació de les sobres del putxero és, precisament, fer canelons. Si és que en qüestions d'aprofitar el menjar, totes les mestresses (i mestressos) solen tindre idees ben semblants. Salutacions. ;D
Hola Francesc, sóc fan de les croquetes casolanes com les teves. M'apunto aquesta recepta!
Fins aviat
Rubén: gràcies pel teu comentari. Salutacions. ;)
i ara les posem a la carmanyoleta, enfilem un vinet fresquet i apa, a jalar sota una alsina!!!
Délfica: això mateix. ;D
Francesc, al meu marit li encanten les croquetes...sempre em demana que li faci!!! Aquestes han d'estar realment bones!!! I tant, la meva àvia ja ho deia, la millor cuinera és la que sap reorganitzar els plats en funció de les sobres que hi ha!!!
Petunets,
Eva.
Eva: tal i com estan les coses, no estem com per llançar res. Salutacions.
Francesc, les croquetes em pirren, de debó, m'agraden molt (crec que podriem fundar un club amb el Rubén i el marit de l'Eva!!!).
Quina recepta més bona en aquests temps que corren...
gràcies i petons a la sogra!!
Amics Vermells: benvinguda al club! Besades per als dos.
Les casualitats de la vida...
Estava buscant una recepta per Internet de les croquetes de putxero i mira per on entre a una pàgina en la que reconec les manisetes de la cuina. Després d'això veig el nom de Francesc, Alzira,..., i el factor determinant: una foto d'Oreto.
Quina alegria m'he endut.
Sóc Marga "la banyeruda".
En fi, la recepta molt bé, però no arrebosseu les croquetes abans de fregir-les?
D'ací poc (6 mesos-1 any-...) serem veïns de cap de setmana i festes de guardar.
Ja parlarem.
Molts besets meus i de Raül.
He intentat enviar-ho creant una identitat però no m'he aclarit.
Ahí va com anònima.
Hola Marga! Quina sorpresa! Doncs, mira, coses que passen a internet. La meua sogra diu que no cal arrebossar-les. Salutacions i a veure si ens veiem aviat. Besades.
Eiii, la recepta és excel·lent. Ja les he provades i estan boníssimes.Les vaig fer de les dues maneres: arrebossades amb ou, farina i pa ratllat i sense. Com que les manipulava millor, vaig optar per la primera opció. No tenen desperdici. I al congelador en tinc un munt.
Tot un encert. Ja m'he estrenat com a "croquetera oficial" i segons per ací amb molt bona nota.
Apa, ens veiem prompte.
Supose que ets la Marga: no m'estranya que t'isqueren bones. La meua sogra és una artista de la cuina. Enhorabona. Besets de part meua i d'Oreto. A veure si és de veres i ens veiem prompte.
Publica un comentari a l'entrada